dimecres, 27 de desembre del 2017

Coves de l'Arcada, del Cabrit i del Boixar

18.12.17  Excursió matinal pel vessant sud de Montserrat, al sector del Bruc, en la que hem enllaçat tres balmes (cova de l’Arcada, cova del Cabrit, cova del Boixar) a través de tres barrancs diferents (torrent del Tambor, clot del Boixar, torrent de l’Estevet), mitjançant un itinerari circular de poc més de 5,5 Km de recorregut i 300 m de desnivell.

El punt de partida és el Clot del Tambor, sota el gran mas del Castell, una plana pedregosa on es conreuen oliveres i en la que el torrent del Tambor ha anat acumulant una gran quantitat de còdols. Ens hi arribem en cotxe des del Bruc per una pista, asfaltada fins al mas del Castell i a partir d’aquí de terra (amb algunes roderes que la fan més recomanable per a cotxes alts), fins al Clot del Tambor, indret indicat per algun plafó de regulació de l’escalada i on hi solen haver cotxes d’escaladors, doncs aquest és un punt d’accés a les diverses parets d’aquest sector.

Sortim del Clot del Tambor (520 m) en direcció nord per anar travessant aquest pla, entre oliveres, fins que al final del camp es fa més evident el camí. Als pocs metres trobem una cruïlla; deixem a la dreta el camí que ens menaria al clot del Boixar, per on retornarem després, i girem a l’esquerra per continuar pel camí que puja pel torrent del Tambor; cal dir que el trobem en bones condicions, gràcies a la feina de recuperació que ha fet l’Ivan González de Collbató, segons ens indica el company Toni, però que dependrà del seu manteniment periòdic per evitar que quedi ocupat per les bardisses que fàcilment creixen en aquest indret

Pel camí del torrent del Tambor

Més endavant ens desviem opcionalment a la dreta (indicis de corriol) per apropar-nos tot seguit a una gran llastra separada de la paret i que el corriol travessa pel mig, per tornar a enllaçar en una curta baixada amb el camí del torrent.

Pas entre el cingle (dreta) i una llastra separada

Pel cantó oposat, amb el cingle a l'esquerra

Poc més amunt, deixem el llit del torrent per començar a pujar cap a la dreta en diverses llaçades, tot vorejant la roca del Tambor, per un tram de camí apuntalat amb antics marges, mentre veiem a l’altre costat del barranc la caracteristica paret del Vermell del Xincarró.

El camí conserva antics marges

La paret del Vermell del Xincarró

Continuem pel torrent al pla del Xebret

Tornem a trobar el torrent del Tambor al pla del Xebret, on poc després s’ajunta per l’esquerra el camí procedent del Bruc pel coll del Xincarró. Anem avançant per aquest pla, mentre comencem a veure el gran sostre de la cova de l’Arcada, i no triguem en trobar, a l’esquerra del torrent (a la nostra dreta), la font del Xebret, ben arranjada però que només raja després de períodes de plujes (no és el cas avui).

Font del Xebret

Des d’aquí el camí deixa el torrent i comença a pujar en llaçades fins a desembocar al camí del Cabrit, entre la cova del Cabrit, a la dreta, i la cova de l’Arcada, a l’esquerra. Seguim primer en aquesta direcció, tot flanquejant ran de la paret de roca, fins arribar en cinc minuts a la cova de l’Arcada (740 m), una gran balma d’uns 80 m d’amplada per 20 m d’alçada i 14 m de fondària màxima, formada per un pont natural adossat a la paret del cingle per on es despenja el torrent de la Coma Alta; és una balma espectacular que tanmateix, per les seves grans dimensions, no ofereix un bon aixopluc.


Cova de l'Arcada

Retornem a l’anterior cruïlla i continuem en direcció sud pel camí del Cabrit, tot resseguint el cingle fins al seu extrem meridional, on s’obre la cova del Cabrit (725 m). Es tracta d’una balma d’uns 30 m d’amplada, arranjada mínimament en la seva part central com a bivac i amb un petit dipòsit d’aigua al seu extrem nord; també compta amb un equipament “lúdic” format per un conjunt de preses artificials a la paret del cingle, i un gronxador a la branca d’un arbre.


Cova del Cabrit

Des d’aquí un camí baixa en direcció sud per la carena fins a desembocar amb el camí del Boixar, però nosaltres volem donar la volta a tot aquest sector i continuem revoltant el cingle pel camí del Cabrit, ara en direcció nord-est i encarats a les roques del Faraó, tot passant sota l’agulla del Senglar i altres parets d'aquest sector.

Pel camí del Cabrit amb les roques del Faraó

Tenim a sota el clot del Boixar, que ara anem a trobar

Travessem poc després la part superior del clot del Boixar, que més amunt rep el nom de Coma dels Naps de Baix. La cova del Boixar es troba torrent avall, però per arribar-hi haurem de descriure un arc, tot passant abans pel barranc veí del torrent de l’Estevet.

Travessem el torrent del Boixar

Anem seguint encara el camí del Cabrit, que continua cap al coll de Mosset, però no triguem en deixar-lo, en arribar a un carener que es desprén del serrat del Faraó. En aquest punt girem a la dreta i anem baixant per aquesta carena, tot seguint amb atenció una sèrie de fites que el company Toni s’encarrega d’apuntalar. Més avall deixem el carener i ens decantem a l’esquerra per entrar al torrent de l’Estevet, on el camí es fa més evident. Tanmateix, no l’hem de seguir gaire estona, sinó que cal estar atents per agafar un corriol a mà dreta (fites) per on pujem uns metres fins a un collet que dóna accés al clot del Boixar.

Deixem el torrent de l'Estevet per passar al clot del Boixar

Baixem a l’altre costat fins a la base de l’Agulla de la Castanyada i anem resseguint les parets que tanquen per llevant aquest barranc, farcides de vies d’escalada, fins al punt on el curs del torrent del Boixar, avui sec, es despenja pel cingle; cal dir que tot aquest camí, entre el torrent de l’Estevet i el torrent del Boixar, no surt reflectit al mapa de l’Alpina, malgrat ser utilitzat de sempre pels escaladors per accedir a les vies d’aquest sector.


Sota els cingles del clot del Boixar

Hem de fer una curta desgrimpada, amb compte, fins al llit del torrent. Fa pocs dies encara hi havia una corda, a manera de passamà, que donava seguretat però que ara ha desaparegut; per fortuna, l’indret està sec i això ens permet de superar el pas sense gaire dificultat, una altra cosa seria si estigués humit. Malauradament, sempre hi ha qui s’entretén en desequipar instal·lacions, o bé indicacions, tot invocant la “puresa” de la muntanya.

Ens despenjem cap al llit del torrent del Boixar

L'esglaó que hem superat, afortunadament eixut

Seguim uns metres pel llit del torrent fins a situar-nos tot just sota la cova del Boixar (590 m). Es tracta d’una balma de 28 m d’amplada, dividida en dues parts separades per un ressalt, que ha estat condicionada, aprofitant antics murs, com a refugi pels escaladors.


Cova del Boixar

Val la pena pujar a l’esquerra de la cova pel rocam, mitjançant una petita grimpada, per arribar-nos tot seguit a dos bonics indrets: a l’esquerra ens situem a l’ample llit del torrent del Boixar, que aquí discorre entre espectaculars parets fins que cau abruptament per un finestral de roca, mentre que a la dreta podem accedir a una plataforma de pedra, ideal per contemplar els cingles dels serrats del Cabrit i del Faraó.

Pas damunt la cova que dóna accès
al torrent del Boixar i al mirador

El curs del torrent del Boixar, abans
del salt que hem travessat més avall

Des de la cova del Boixar continuem ara pel marge dret del barranc, que és el camí normal d’accés a aquest sector. Anem planejant, en paral·lel al torrent, i després iniciem una suau davallada fins a la bassa del Boixar o de l’Estevet, petita construcció rectangular de ciment de 2 x 1,5 m, utilitzada actualment com abeurador per al bestiar; en aquest indret hi arriba, per la dreta, l’esmentat camí carener provinent de la cova del Cabrit.

La petita bassa del Boixar o de l'Estevet

Seguim endavant i arribem poc després a la cruïlla amb el camí del torrent del Tambor que hem seguit a l’anada, on tanquem el circuit.

Arribant al clot del Tambor

Ja només ens resta travessar el camp d’oliveres i còdols del Clot del Tambor per finalitzar aquesta ruta per tres balmes montserratines i el seu entorn.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 18.12.17 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Toni Tejedor.

dilluns, 11 de desembre del 2017

Les Escletxes de Papiol

26.11.17  Curta però interessant matinal pels trams més transitables de les Escletxes de Papiol, al Baix Llobregat. El turó on es troben aquestes escletxes és un antic escull de corall que conté nombrosos fòssils marins (algues, ostres, eriçons, etc.) originat al miocè, quan aquí hi havia mar, i situat damunt d’argiles continentals; les escletxes són el resultat del lliscament dels blocs calcaris sobre els materials més plàstics de la seva base, fet que donà lloc a aquestes fractures, seguint aquell axioma geològic (i que pot ser extensible a altres àmbits) de que tot allò que no es deforma, es trenca.

Aquestes escletxes, amb parets de 10 a 20 m d’alçada, travessen el turó de nord a sud i es distribueixen principalment d’est a oest, amb algunes unions entre elles gràcies a altres fractures perpendiculars. A la zona més oriental del turó, a la dreta de la primera escletxa que hom veu des de l’actual camí d’accés, hi havia altres esquerdes que van desaparèixer a mitjans del segle passat per l’explotació d’una pedrera que extreia la roca calcària per fer ciment.

La primera de les escletxes, al sector més oriental

Durant els anys 1952-53 són explorades i topografiades per membres del GES del Club Muntanyenc Barcelonès; la topografia d’Oscar Andrés mostra amb línia discontinua les escletxes ja desaparegudes i l’autor calcula un antic recorregut total de 640 m que actualment ha quedat reduït a uns 300 m.

Topografia d'Oscar Andrés (1953), orientada al nord

L’any 1987, Xavier Badiella, del SIS del Centre Excursionista de Terrassa, realitza una altra topografia que assigna alguns noms a les principals esquerdes.

Topografia de Xavier Badiella (1987), orientada a l'est

D’acord amb aquestes dues topografies, nosaltres hem trobat transitables set escletxes, que en la nostra descripció numerem, sense més pretensió que l’orientativa, de l’Escletxa 1 a l’Escletxa 7, tot seguint un ordre d’est a oest.

Ens apropem a les Escletxes per l’autopista AP-2 fins a la sortida de Molins de Rei i continuem per la N-340 i després per la C-1413 en direcció a Rubi fins a la cruïlla amb la carretera que mena al nucli de El Papiol. A l’entrada del poble la mateixa carretera es converteix en Av. Generalitat, per on continuem fins al capdamunt de la població, on trobem una petita rotonda; seguim pel carrer del Carme fins que al final de les cases trobem a mà esquerra una gran esplanada on aparquem el cotxe, al costat d’una bòbila que explota les argiles de la zona.

Al costat d’un cartell informatiu, agafem en direcció nord un camí ample per on, després de pujar uns metres, passem pel costat d’una torre elèctrica. Poc després deixem a l’esquerra un corriol, per on continuarem després, i arribem tot seguit a una esplanada on s’obre la primera i més coneguda de les escletxes, que nosaltres anomenem Escletxa 1, a la dreta de la qual, segons hem arribat, s’obrien les altres escletxes desaparegudes.

Abans d’entrar al seu interior, pugem a la dreta per un corriol que ens situa al capdamunt de la seva paret oriental, amb bones vistes sobre Montserrat i el proper castell de Papiol, situat sobre un altre bloc rocallós que es va separar del grup principal.

Pugem al capdamunt de la primera escletxa

El castell i la població del Papiol

Retornem a l’esplanada i entrem a l’Escletxa 1, entre parets d’uns 15 m d’alçada a banda i banda on s’hi han traçat nombroses vies d’escalada, curtes però d’alta dificultat (5c, 6a, 6b). Cal dir que en ser la primera de les escletxes (i molts cops l’única) que veu molta gent, sovint és citada erròniament com la Rambla, quan aquesta es troba situada molt més a l’oest, gairebé al final del nostre recorregut. Aquesta “falsa Rambla”, curta i ampla, és una escletxa més interessant per a la pràctica de l’escalada en les seves dues parets que pel seu recorregut espeleològic, motiu pel qual no se li ha assignat cap nom en concret ni senyalitzat cap punt d’entrada i sortida en la topografia d’Oscar Andrés.

Escletxa 1


Sortim de l’Escletxa 1 en lleugera pujada per l’accés nord i girem tot seguit a l’esquerra amb una fàcil grimpada per la roca fins a situar-nos a l’entrada nord de l’Escletxa 2 (punt H de la topografia esmentada), molt més estreta que l’anterior i que es desenvolupa en paral·lel a aquesta. Primer hem de despenjar-nos uns metres per la roca, amb precaució però sense gaires dificultats (una altra cosa seria remuntar per aquí), fins que, arribats al fons, el recorregut va planer entre estretes parets fins a la sortida (punt G), on trobem un petit bloc encastat just a la nostra alçada que hem de superar ja sigui per sota, tot arrossegant-nos, o bé per dalt, tot fent oposició entre les dues parets.

Entrada nord de l'Escletxa 2



Ens trobem altra cop a la zona de l’esplanada. Seguim vorejant les parets calcàries en la mateixa direcció i girem tot seguit a la dreta en el punt on s’obre la següent escletxa; abans, però, pujem dalt de la roca per situar-nos sobre aquesta massa calcària, per on transcorren les escletxes que després visitarem. Estem una bona estona caminant per aquest sector, tenint sempre cura d’anar mirant per on trepitgem, doncs anem travessant per diversos llocs els esvorancs d’aquestes escletxes.

Al capdamunt d'una de les escletxes

Retornem al punt anterior i just a la nostra dreta (a l’esquerra si venim de l’aparcament) s’obre l’Escletxa 3 (punt F), anomenada Zig Zag en la topografia de Xavier Badiella. Fem un curt recorregut d’anada i tornada per aquesta escletxa estreta i sinuosa, tal com indica el seu nom, mentre tenim al damunt diversos blocs encastats entre les parets, que confiem seguiran ben ferms al seu lloc.

Escletxa 3, la Zig Zag


Des del capdamunt de l'escletxa

Tornem al punt d’entrada i seguim per un corriol, senyalitzat amb punts blaus, en direcció a la torre elèctrica per on hem passat abans; sense arribar-hi, girem tot seguit a la dreta per començar a baixar cap al sector occidental de les escletxes, més proper al poble. No triguem en trobar a la dreta l’entrada a l’Escletxa 4. Baixem uns metres fins a un racó relativament ample on sembla que tot just l’escletxa s’acabi; cal seguir, però, a l’esquerra per un estret forat a ran de terra, per on ens hem d’arrossegar de costat, fins aconseguir sortir a un eixamplament (punt D) on l’escletxa es bifurca.

Primera part de l'Escletxa 4

Entrant al pas estret

Deixem de moment l’escletxa de l’esquerra, i seguim recte per la que considerem la continuacio de l’Escletxa 4, anomenada la Mariana, tot passant per sota de més blocs encastats, fins que l’estretor ens impedeix de continuar.

Continuació de l'Escletxa 4, la Mariana


Retornem a l’anterior punt D i seguim ara per l’Escletxa 5, tot despenjant-nos fàcilment uns metres. Més endavant trobem una esquerda transversal que connecta amb l’Escletxa 6 (l’autèntica Rambla); no val la pena intentar arribar per aquí, doncs ho farem després per la seva entrada principal. El tram més transitable de l’Escletxa 5 acaba poc més endavant, en una zona estreta on trobem, entre algunes deixalles, un llibre de signatures dins un vell túpper de plàstic.

Baixem a l'Escletxa 5



Refem el camí fins a l‘Escletxa 4, per on superem altre cop el pas estret i tornem a sortir al camí principal. Per aquest camí, veiem poc després, a la dreta, una petita entrada, rere un altre bloc encastat, que acaba tot seguit en un petit pou; creiem que correspon al desenvolupament de la mateixa Escletxa 5.

Al petit pou de l'Escletxa 5

Seguim pel camí i als dos minuts entrem a la dreta (punt A) per veure les dues darreres escletxes, que s’obren tot seguit a banda i banda. Continuem primer recte per entrar a l’ampla Escletxa 6, anomenada la Rambla, que és l’altre sector on hi ha vies d’escalada i muntatges per a pràctiques d’espeleologia, doncs la seva amplada ho permet. Travessem aquesta escletxa, on al bell mig, vora la paret occidental, es dreça un gran lledoner, i sense sortir per l’altre costat (punt C) retornem a la seva entrada sud (punt A).

Entrada a les escletxes 6 (dreta) i 7 (esquerra)

Escletxa 6, la Rambla

Un gran lledoner al mig de l'escletxa


A continuació ens enfilem a la dreta (a l’esquerra si venim pel camí) per superar un bloc que dóna entrada a l’Escletxa 7, anomenada la Figuera, amb un primer tram paral·lel a l’anterior, que és la part més fàcilment transitable.

Entrada a l'Escletxa 7, la Figuera



Tanmateix, la continuació obliga a una grimpada un xic complicada; els més agossarats del nostre grup superen aquest pas, després del qual l’escletxa va canviant de direcció, de nord cap a sud, tot formant una “U”, fins que hom pot arribar al capdamunt.

Sortint per la continuació de l'Escletxa 7

Els altres membres del grup reculem fins al camí, des d’on també podem accedir a la part superior de la roca on s’obren les escletxes de la Figuera i la Rambla.

Després d’explorar aquesta zona, ja només ens cal seguir baixant pel corriol un parell de minuts fins a sortir al carrer d’accés a les Escletxes, que seguim a l’esquerra uns 200 m fins a l‘aparcament.

El castell del Papiol, sobre un gran bloc calcari

Completem aquesta ruta per les Escletxes amb la visita exterior del castell del Papiol, d’origen medieval (s. X-XII), bastit sobre un espectacular bloc de calcàries esculloses que va lliscar del grup principal de les escletxes. Un bon punt final a la nostra espeleo-passejada d’avui.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 26.11.17 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester Escobar i Pau Vázquez.