dijous, 22 d’abril de 2021

Els Graus, via Esperons de Fra Garí

8.04.21  Estava cantat que després de Setmana Santa s’acaba la “bona vida”, i a l’inici de la quarta onada els del Procicat ens confinen altre cop als límits comarcals que, pels barcelonins, vol dir l’estricte ambient urbà, però el darrer dia encara tenim temps de fer una escapada als Graus de Collbató per fer la via Esperons de Fra Garí, una via llarga, de 225 m, que recorre una cresta tot combinant ressalts de roca, alguns força verticals, amb trams de caminar.

Ens encarem al Graus de Collbató

Ressenya de la via

Aviat, i després de vestir-nos “de romans”, enfilem cap al dipòsit des del qual tenim una vista frontal del recorregut de la nostra via, entre la de l’Avi Joan (a l’esquerra) i la Drecera de Fra Garí (a la dreta) per la qual ja veiem tota una corrua que s’hi enfila. Com la vegada anterior, a l’alçada del dipòsit prenem la pista de l’esquerra; quan aquesta es converteix en un corriol, anem sota la volta del bosc però sense perdre de vista l’esperó per on puja la via. Així arribem a un torrentet per on ens enfilem recte amunt fins atènyer el peu de la via.

Inici de la via

Al capdamunt de l’esperó

En Pau comença la via tot enfilant-se per una placa que es va redreçant amb l’alçada però que, segons les ressenyes, no passa del IV grau. Quan em toca a mi, m’enfilo tot treient-me el rovell de les puntes dels dits fins a la primera reunió situada al capdamunt d’aquest primer esperó.

Arribant a la primera reunió

La següent tirada, qualificada de IV+, en Pau me la deixa fer a mi. Jo ja l’havia fet un llunyà dia de desembre del 2017, però quan avui em situo al peu del ressalt... no m’ho veig, i amb la cua entre les cames, com se sol dir, reculo cap a la reunió on el company pren el relleu tot enfilant-se per una mena de canaleta. Des del capdamunt del ressalt va caminant cap a la segona reunió.

Superant el ressalt del segon llarg

Ara sí, amb la corda pel davant, supero el ressalt sense cap problema, i vaig tan feliç cap a la segona reunió situada al peu d’una contundent placa on es troba un dels passos més difícils de la via. Estem a l’anomenat Totxo de les Cabres on, a la nostra dreta, hi ha diverses vies d’alta dificultat.

Els dificilíssims primers metres del tercer llarg

En Pau s’enfila per la llisa placa d’una revolada, tot fent un arc cap a l’esquerra. Després es desplaça cap a la dreta i acaba de superar aquest ressalt del tercer llarg per una mena de diedre molt obert. Jo ja m’estic buscant l’estrep, encara que no sé com arribaré a la primera xapa que està molt amunt!

El diedre de sortida del tercer llarg

Quan em toca a mi, em ve a la memòria que aquest tram ja em va costar molt, i és que m’he de guanyar la xapa centímetre a centímetre tot posant les puntes dels dits i peus damunt de rídícules preses... i en algunes ressenyes qualifiquen aquest pas de V!!! Amb penes i treballs arribo prou amunt per penjar l’estrep i acabar de pujar amb certa dignitat. En canvi el tram del diedre és molt atlètic i bonic de superar.

Arribant a la tercera reunió

La tercera reunió

Situats a la tercera reunió, en Pau em recorda que aquell dia del 2017 també vaig fer la quarta tirada. Així que no tinc excusa... vaig a provar-ho. Des del peu del ressalt ja veig que no és tan difícil com el de la segona tirada, i m’hi enfilo amb decisió. El cel s’està tapant i comença a fer una mica de fresca.

El ressalt del quart llarg

Assegurant des de tercera reunió

Així anem fent ressalts, que li toquen a en Pau, i trams de caminar, que em toquen a mi. Ens fixem que hi ha unes quantes cordades a la via de l’Avi Joan però no sembla que a la nostra hi hagi ningú més.

Superant l’esglaó del cinquè llarg

Cordada a l’Avi Joan

La placa del sisé llarg

Arribant a la sisena reunió

De la sisena a la setena reunió faig un tram força llarg de caminar per l’ampla aresta i em situo sota el ressalt del vuité llarg. Entretant el cel, com el futur, es va enfosquint més i més...sort que ja estem arribant al final de la via.

A la setena reunió sota un dels darrers ressalts

Superant el ressalt del vuité llarg

Per a superar el ressalt del vuité llarg, en Pau surt lleugerament a la dreta aprofitant una petita fissura i s’enfila recte amunt fins que l’aresta es torna a tombar. Des de la vuitena reunió enfront tenim el darrer esglaó, on es troba el pas més difícil de la via.

Superant el darrer entrebanc de la via

En Pau surt de la reunió tot grimpant per una placa molt tombada fins a la base d’un pronunciat desplom, el qual ha de superar en rigurós artificial. Acte seguit el veig que surt en lliure molt difícil tot assolint el top de la via situat just sota l’agulla del Llençol. Quan em toca a mi, jo faig quasi tota la tirada en artificial i és que un cop m’enfilo a l’estrep... em costa molt deixar-lo!

Arribant a la novena i última reunió

Fotocim

Així arribem al final de la via, a tocar del camí de les Bateries, que molts completen amb l’escalada a la roca del Llençol qualificada de 6a+... però nosaltres ja n’hem tingut prou per avui, malgrat que els núvols s’escaixen i deixen passar uns tímids raigs de sol. Després de fer-nos la rigorosa fotocim i de recollir el material, marxem a buscar la famosa “taca blanca”, on neix la Drecera dels Graus i per la qual tornem a Collbató.

Darrer cop d’ull al sector dels Graus

Quan arribem prop del barri del Pujolet, donem un darrer cop d’ull a les parets del sector dels Graus, un comiat que esperem sigui per poc temps... a veure si els del Procicat tenen una mica de pietat!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 8.04.21 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

divendres, 9 d’abril de 2021

Totxos de Collbató, via Somni de Primavera

24.03.21  Amb el canvi d’estació, i gràcies a un petit relaxament de les restriccions per la pandèmia, hem pogut sortir a tocar roca de debó al sector dels Totxos de Collbató a fer una via de nom molt apropiat per l’època: la Somni de Primavera.

El sector dels Totxos amb la via Somni de Primavera

De bon matí sortim de Collbató pel carrer de la Drecera i, a l’alçada del dipòsit, ens desviem a l’esquerra per una pista a frec dels jardins de les darreres cases del barri del Pujolet. Quan la pista finalitza, continuem per un corriol i ens endinsem al bosc, tot observant el pany de paret del sector dels Totxos per no passar-nos de llarg l’inici de la nostra via que es situa al peu d’un estret esperó entre el Totxo Pinotxo i Esquerra Pinotxo. La via té tres llargs i està marcada amb pintura de color verd.

Ressenya de la via
(extreta de El col·leccionista de vies)

Quan arribem al peu de la via encara estem a l’ombra i fa una mica de fresca, però el dia promet ser calorós, i com que el primer llarg és de dificultat IV, en Pau em diu que comenci jo. Així que, ben abrigada, enceto la via tot pujant pel fil de l’esperó que només té un pas una mica dificultós per a mi: una petita panxeta amb bones preses i ben protegida per un parabolt. A la primera reunió, situada al peu d’un segon esperó, ja ens toca el sol i comença a fer “caloret”.

Progressant pel primer llarg

Arribant a la primera reunió

El segon llarg també el podria haver fet jo perquè té la mateixa dificultat del primer, però en Pau ja té moltes ganes d’acaronar el conglomerat i per això surt disparat per la placa en direcció a la segona reunió situada al capdamunt d’aquest segon esperó, sota l’amfiteatre d’esveltes parets on comença la veritable escalada.

Progressant per la placa del segon llarg

Aquí cal fer un canvi, ja que aquesta reunió és comuna de tres vies. Recte amunt, i seguint pel mateix esperó, marxa la via Somni de Tardor, així que nosaltres ens desviem cap a l’esquerra per un corriol en direcció a una profunda canal on, a la seva part baixa, està la reunió de la via Mal Pas. Nosaltres, però, anem cap a la seva part alta i amb la vista, cerquem les xapes de la nostra via que dibuixen una diagonal ascendent a l’esquerra per una contundent i molt difícil placa, on en Pau es queixa de les petites i relliscoses preses. Jo ja m’estic buscant l’estrep...

Dificilíssim inici del tercer llarg

A tocar d’un vistós diedre sembla que la placa s’ajeu una mica, perquè des de la reunió veig el company progressar més tranquil per una aresta cap al cim de l’agulla.

Arribant a tocar del diedre

Assegurant des de la segona reunió

Prop del cim de la via

Quan em toca a mi, la feina és meva per arribar a penjar l’estrep de la primera xapa, i tot el primer tram de la tirada me’l passo penjant i despenjant l’únic estrep de què disposo. Així vaig “trampejant” fins que arribo a tocar del diedre on la placa s’ajeu i les xapes s’allunyen. He de sortir en lliure i tot plegat ho trobo molt difícil, però estic encantada de tocar autèntica i dura roca.

Barallant-me amb l’estrep

Progressant per la placa del darrer llarg

La tercera reunió

Fotocim

Així arribo a la tercera i darrera reunió, penjada sota el cim de l’agulla. Després de fer-nos la fotocim de rigor muntem el primer dels ràpels que cal fer per baixar de la via. Mentre rapelem, ens fixem que dins d’una estreta fissura ha arrelat una figuereta (Ficus carica) que ja és capaç de donar fruits. La vida és obstinada.

Rapelant la via

Figuera

Darrer ràpel

Insecte bastó

Un cop de nou al peu de la via, i mentre estem “plegant veles” ens ve a visitar un insecte bastó (Clonopsis gallica), que si no fos perquè es paseja per damunt del material seria molt difícil de veure’l i ho considerem un signe de bona sort. En tot cas, si per causa de la tant cacarejada “quarta onada” ens tornen a tancar dins els límits de la nostra ridícula comarca... seguirem somiant!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 24.03.21 per Isabel Benet i Pau Vázquez.