De Sant Llorenç de Morunys a Pratformiu

28.10.17  Ara que ja estem en plena tardor, i que les vacances d’estiu són cosa del passat, ve de gust retrobar-se amb els companys a la primera de les sortides mensuals del centre. Aquest cop pujarem a l’indret de Pratformiu, deliciós altiplà situat a mig aire del vessant sud del serrat del Verd, a l’Alt Solsonès.

El vessant sud del serrat del Verd des de Sant Llorenç

Per això ens trobem tots al gran aparcament de la plaça del Mur, a tocar de l’oficina de turisme de Sant Llorenç de Morunys (911 m). Després de calçar-nos les botes i carregar-nos les motxilles, anem cap a la propera plaça de l’Era Nova d’on sortim del poble pel carrer de Prat Tomàs en direcció al veïnat del Molí del Monegal, tot seguint els senyals vermells i blancs corresponents al GR-1.

Baixem cap al veïnat del Molí del Monegal

De moment fa un dia excel·lent per a caminar ja que fa un bon sol i només hi ha alguns núvols estirats, però quan des del Molí del Monegal ens toca creuar el riu Cardener, un fred humit s’apodera de tots nosaltres... i és que encara no hem escalfat prou els músculs, cosa que es soluciona ràpidament amb l’ascens cap a l’ermita de Sant Lleïr, situada al capdamunt d’un turonet a tocar del mas de Can Quelot, on s’hi estan fent “obras mayores”.

Creuem el Cardener per una passarel·la de fusta

Pujada a Sant Lleïr

Sant Lleïr de Casavella

A l’esplanada d’aquesta ermita fem un petit mos i aprofitem l’avinentesa per a donar un cop d’ull a aquest modest però important temple d’origen preromànic que consta d’una nau amb porxo i un campanar de cadireta. El més interessant, però, són unes figures molt rústegues esculpides a banda i banda de la porta.

Petit descans a l’esplanada de l’ermita

Porta flanquejada per figures esculpides

Baixem a creuar el torrent de la Barata

Després d’aquest breu descans, continuem ruta tot dirigint-nos a creuar el torrent de la Barata enmig d’alguns pollancres vestits amb els colors de la tardor. Malgrat les darreres pluges, el torrent baixa ben sec, i un cop a l’altra banda ens enfilem per la Costa de la Barata guanyant ràpidament alçada fins atènyer un camí carreter que seguim a mà dreta.

Iniciem l’ascens a Pratformiu

Planejant entre exemplars de pi roig

Anem planejant una estona per aquest camí carreter, però el descans dura poc ja que, als pocs metres, el GR abandona la còmoda pista per prendre de nou un sender estret i costerut conegut com el grau de Cap de Balç, gràcies al qual superem, amb bona nota, la Solana de Vilella on hi destaca un vistós cingle que és l’extrem occidental de la Roca de Guixers.

Inici del grau de Cap de Balç

Camí entre roques

Per aquest important camí, que en alguns punt encara conserva l’empedrat original, anem a sortir a una assoleiada esplanada on trobem un camí carreter que també seguim a mà dreta fins a una mena de collada, capçalera del torrent de Sant Martí, des d’on gaudim de bones vistes de la serra d’Ensija i de la Roca Gran de Ferrús. Aquí deixem el GR i anem a l’esquerra per l’ampla pista a frec d’un camp de conreu del mas de Vilalta.

Sortim a una assoleiada esplanada

Vista de la serra d’Ensija des dels camps de la Vilalta

Per aquesta pista rodegem el vessant oest de la serra de Miges (o Mitges) i entrem a la Obaga dels Coviers. Entre la vegetació de la nostra esquerra s’entreveu la cresta dels Espadats, objectiu per a una altra sortida. Després de creuar un torrent sobre un pont arribem a Ca l’Arabé, un mas en ruïnes envoltat de preciosos arbres tardorencs que acribillem amb les nostres càmeres.

Arribem a Ca l’Arabé, porta d’entrada a Pratformiu

El mas està envoltat de preciosos arbres tardorencs

Façana principal del mas

Acte seguit continuem per la pista tot endinsant-nos a l’indret conegut com a Pratformiu. Marxem en direcció nord, a mitja alçada sobre el torrent que rega aquest estret prat encaixat entre la serra de Miges i els contraforts meridionals del Cap d’Urdet. Així arribem a les envistes de Cal Gallina sota la qual es troba la font de Pratformiu (o de cal Gallina), la qual neix al fons de la rasa sota d’un gran pi. L’any 1995, amb motiu de la Tercera Caminada Popular de la Vall de Lord, es van col·locar unes rajoles de ceràmica.

Arribem a l’alçada de Cal Gallina

Sota el mas es troba la font de Pratformiu

Rajoles que decoren la font

Aquest és el punt més llunyà de la nostra jornada d’excursió. Si haguessim anat més al nord hauriem vist com aquest prat s’acaba bruscament en uns vistosos xaragalls coneguts com ElsTerressos, però avui no disposem de més temps així que ho deixem per una altra ocasió i retornem per la mateixa pista fins a Ca l’Arabé, on tornem a creuar el pont.

Retornem a Ca l’Arabé

Pocs metres després de passar el pont ens desviem a mà dreta per un camí carreter marcat en blau i groc que aviat es converteix en un estret sender que davalla i s’endinsa a la llóbrega vall de la Rasa dels Forats per on el torrent es despenja entre agulles de roca i vistosos salts d’aigua... si hi hagués aigua!

Forta baixada seguint la Rasa dels Forats

Saltant d’aigua... quan hi ha aigua

Així anem baixant seguint el torrent aigües avall, tot travessant una agrupació de cases abandonades conegut com Els Forats, vers el prat que acull l’ermita de Sant Lleïr on pensem fer el dinar perquè ja va éssent hora.

Continuem la forta baixada cap a Sant Lleïr

Per pista arribem de nou a Sant Lleïr

El sender desemboca a una ampla pista als marges de la qual creix una de de les poques plantes que encara floreixen en aquesta època de l’any. Es tracta de la xicoira (Cichorium intybus) una planta de flors ligulades d’un vistós color blau. Una variant d’aquesta planta fou molt apreciada, en un passat no gaire llunyà, car de la seva arrel carnosa se’n feia un succedani del cafè.

Xicoira

Després d’un merescut descans i d’un dinar regat amb els millors vins i rematat per un variat assortit de dolços, amb els panellets com a principals protagonistes, retornem a Sant Llorenç de Morunys pel mateix camí d’anada, seguint el GR-1 i sota els arbres tocats pel sol daurat de la tarda.

Retornem a Sant Llorenç amb el sol de la tarda

Arribada a Sant Llorenç de Morunys

De nou creuem el riu Cardener i travessem, no sense alguna dificultat d’orientació, el veïnat del Molí del Monegal i així arribem a Sant Llorenç a temps per fer unes darreres cerveses i una visita a la seva fira de tardor, desplegada pels carrers del nucli medieval. Fins a la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 28.10.17 pel Centre Excursionista Àliga.