dilluns, 31 d’agost de 2020

Roca de la Moixa

17.08.20  La serra de la Moixa, a cavall del Berguedà i la Cerdanya, es troba situada entre la serra de Moixeró, a l’est, i el serrat de la Muga, avantsala del Cadí, a l’oest. Un senzill itinerari, d’uns 10 Km de recorregut (anada i tornada) i 370 m de desnivell, entre prats i boscos de pi negre, ens permetrà assolir el punt culminant de la Roca de la Moixa (2055 m), un gran mirador malgrat la seva modesta alçada.

Des de Puigcerdà anem en direcció al túnel del Cadí fins que, a l’alçada de l’àrea de servei del túnel, ens desviem a la dreta cap a Riu de Cerdanya. Travessem aquesta població i continuem per una pista (indicacions al coll de Pendís), al principi asfaltada, que es dirigeix al refugi de les Esposes. Un bon tros més amunt, deixem el refugi a l’esquerra i girem a la dreta per iniciar la segona part de la pista, amb trams asfaltats, trams pedregosos i trams de terra. Passem pel collet de Fontfreda, d’on surt a la dreta el camí que mena (1,2 Km) a l’àrea de lleure i mirador del Cap del Ras. Continuem per la pista, tot passant pel costat d’una bassa, fins a una cruïlla, on queda barrada, mentre que per la dreta baixa un trencall cap a la vall de l’Ingla. En aquest punt, a 12 Km de Riu, deixem el cotxe (hi ha un petit eixamplament habilitat).

Situats en aquesta cruïlla de pistes (1815 m), passem la tanca, deixem tot seguit a l’esquerra el trencall que puja al coll de la Trapa i continuem recte, en direcció sud i en suau pujada. Anem avançant per sobre de la profunda vall de l’Ingla, mentre veiem a l’altre costat de la vall la Roca de la Moixa, el nostre objectiu, a l’esquerra de la línia carenera que s’estén cap al serrat de la Muga i l’inici del Cadí.

La Roca de la Moixa (esquerra), amb la serra
de la Muga i l'extrem oriental del Cadí

Passem pel costat de vermelloses roques de riolita que donen nom al coll Roig, punt d’inflexió de la pista, que ara baixa suau fins que arriba al coll de Pendís (1786 m). Aquest coll, de terra argilosa rogenca que contrasta amb el verd de la vegetació, és una important cruïlla de camins (pals indicadors). Per l’esquerra baixa el GR 107 Camí dels Bons Homes cap al proper refugi Sant Jordi, al vessant berguedà. També per l’esquerra hi arriba el GR 150-1, procedent de la serra de Moixeró, que seguim a la dreta en el seu itinerari cap al Cadí, per on també trobem el punts taronja del circuit Cavalls del Vent.

Arribant al coll de Pendís

Terra argilosa enmig de la vegetació

Deixem enrera el coll de Pendís

Deixem les pastures del coll de Pendís i entrem tot seguit a un bosc de pi negre, per on avancem bastant planers fins que no triguem en arribar al proper coll de Vimboca (1799 m), en una gran clariana herbada. D’aquest coll surt a l’esquerra un camí que baixa al coll de Galligans, sota el Cap de la Boixassa, ben visible des d’aquí.

L'ample i herbat coll de Vimboca

Continuem en la mateixa direcció, mentre el camí comença a pujar més decidit. Travessem un sector pedregós de margues i gresos fins atènyer un petit collet enmig del bosc. Baixem uns metres a l’altre costat per continuar després en suau pujada per una frondosa obaga de pi negre, a la vora d’uns blancs contraforts calcaris sota els quals discorre el camí.

Contraforts calcaris vora el camí



Més endavant, el sender gira a l’esquerra per pujar fort per un curt pedregar, tot acabant de superar els esmentats contraforts. Girem altre cop a l’esquerra i continuem uns metres en la direcció oposada per on veniem, ara ja per sobre d’aquest rocam, fins a sortir a un nou collet, el segon des de Vimboca, en una altra clariana herbada. Si ens situem al costat nord d’aquest prat, un xic elevats, podem veure els imponent cingles de la Roca de la Moixa, més propera del que sembla. Podem ampliar la perspectiva si, opcionalment, pujem uns metres pel carener rocós que surt del petit prat.

Collet sota la Roca de la Moixa

El vessant acinglerat de la Roca de la Moixa

El sender torna a entrar al bosc, per on va remuntant, amb inclinació moderada, sota els cingles de la Roca de la Moixa, fins que gira a l’esquerra per pujar de manera més marcada fins a l’immediat coll de la Moixa (2026 m), a només 15 minuts de l’anterior collet. En aquest punt se’ns obren unes grans vistes a l’Alt Berguedà, amb el Pedraforca i la serra d’Ensija; tanmateix, tindrem el millor mirador al capdamunt de la Roca de la Moixa.

Arribant al coll de la Moixa

Vistes al Pedraforca i al Cap de Tancalaporta

Al coll de la Moixa deixem a la dreta el GR 150.1 i el circuit dels Cavalls del Vent, que continuen cap al serrat de la Muga, i girem a l’esquerra, en direcció est, per acabar d’assolir el punt culminant de la carena. Ens dirigim, sense camí definit, cap a una primera elevació rocosa que vorejem per la dreta, encara que també és pot assolir directament (ho farem a la tornada). Continuem per la cresta rocallosa, que cau abruptament pel vessant cerdà, fins atènyer sense problemes el cim de la Roca de la Moixa (2055 m).

Continuem per la rocallosa carena

Arribant al cim

Al cim de la Roca de la Moixa

Al cim gaudim d’una extensa i esplèndida vista sobre la cara nord del Pedraforca i la serra d’Ensija, així com de l’ample pas de Tancalaporta, a l’extrem oriental del Cadí, entre el Cap de Tancalaporta o Puig Terrers, a l’esquerra, i el serrat dels Terrers, a la dreta (erròniament indicat com a Puigterrers en el mapa Alpina); del Cap de Tancalaporta baixa una llarga cinglera, abocada al bac de la Muga. També hi podem veure, en aquest sector de l’Alt Berguedà, la vall del Bastareny i poblacions com Gisclareny i Bagà. No cal dir que cap al nord tenim un vastíssim panorama de les muntanyes de la Cerdanya, i en especial del sector d’Engorgs, just enfront nostre.

Val la pena continuar uns metres en direcció est fins a l’extrem de la carena, per tenir una bona visió sobre les Penyes Altes de Moixeró i la Tosa d’Alp; el vessant herbat d’aquest sector, més que no pas l’estret cim, ofereix un bon lloc per fer un mos i contemplar tot aquest panorama.

Continuem cap a l'extrem oriental de la carena

Vistes a les Penyes Altes del Moixeró i la Tosa d'Alp

Retornem al coll de la Moixa

Retornem pel mateix camí de l’anada, tot passant pels sis colls esmentats (coll de la Moixa, els dos collets sense nom, coll de Vimboca, coll de Pendís i coll Roig). Ara ens fixem amb més detall en els dos sectors geològics més interessants d’aquest itinerari: els contraforts calcaris entre els dos collets sense nom, que en un determinat punt formen un curiós sòcol, i els afloraments de riolites a la pista entre el coll de Pendís i l’aparcament.

Curiós "sócol" calcari entre els dos collets sense nom

Antics indicadors de la UEC, vora el coll de Pendís

Vermelloses roques de riolita al coll Roig

Ha estat una senzilla i agraïda matinal pels prats, boscos i cingleres d’aquesta serra de la Moixa, que malgrat ser un lloc de pas entre el Moixeró i el Cadí, bé mereix ser també l’objectiu d’una petita excursió com la d’avui.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 17.08.20 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada