dilluns, 3 de desembre de 2018

Serra de Curull i fageda de la Grevolosa

24.11.18  En la primera sortida col·lectiva de la temporada (l’anterior al cim del Talló es va haver de suspendre per la pluja) hem anat una quarantena de companys a la collada de Bracons, al límit entre la Garrotxa i Osona, per realitzar una bonica excursió de tardor per la serra de Curull (amb ascensions al puig de les Àligues i al puig de Curull), l’ermita de Sant Nazari i la fageda de la Grevolosa, mitjançant un itinerari circular d’uns 11,5 Km de recorregut i 600 m de desnivell.

Ens apropem per la carretera de Vic a Olot (C-37) fins que a l’alçada de Sant Andreu de la Vola, abans del túnel de Bracons, la deixem per continuar per la BV-5224 fins a la collada de Bracons, on deixem els cotxes com bonament podem als marges de la carretera, doncs els caps de setmana aquest indret és un aparcament improvisat de nombrosos excursionistes.

Ens enfilem al camí del Puigsacalm

Situats a la collada de Bracons (1132 m), on hi arriba pel costat sud una pista per on retornarem, sortim en direcció nord pel camí del Puigsacalm, amb marques del GR 151.1, tot superant el talús de la carretera per una feixa que s’enfila d’esquerra a dreta pel llom de la carena. No triguem en entrar al domini de la fageda, amb el camí encatifat de fulles i amb fang de les darreres plujes, una constant que trobarem al llarg de tota l’excursió i que serà motiu d’algunes relliscades, sense més importància.

La fageda serà una constant en tota l'excursió

Anem guanyant alçada per aquest camí, tot vorejant per l’esquerra la roca del Corb, fins atènyer la collada de Sant Bartomeu (1249 m). Aquí deixem el GR i girem a l’esquerra (pal indicador) per anar flanquejant pel vessant sud de la serra de Curull, per un bosc de faigs i boixos.

A la collada de Sant Bartomeu girem a l'esquerra

Flanqueig pel vesssant sud de la serra de Curull


Passem succesivament pels colls de la Gallina, de la Foradada i de Joan, i més endavant, en un encreuament de camins, arribem al collet de la Coma (o de la Font de la Canal segons el mapa Alpina) (1262 m), des d’on farem les dues ascensions del dia.

Pel camí al puig de les Àligues

En primer lloc girem a la dreta per seguir el corriol que mena al puig de les Àligues. Anem seguint el llom de la carena fins que veiem al davant les roques del cim. El camí es redreça fort i a la part final hem de fer una petita grimpada per guanyar el pas que dóna accés a l’estret cim del puig de les Àligues o pic de l’Àliga (1342 m), amb senyera i llibre registre, que avui encara sembla més estret pel fet d’acollir de cop tots els companys del nostre grup.

La pujada es redreça prop del cim

Al cim del puig de les Àligues (o pic de l'Àliga)

Fotogrup a l'estret cim

Des d’aquest abrupte tossal tenim una bona vista sobre Bellmunt, Cabrera, el Montseny i el Balandrau, però l’ambient un xic enterbolit de la jornada impedeix completar una visió que en dies clars s’allarga als Rasos de Peguera, la serra d’Ensija, el Pedraforca, el Cadí, el Puigmal i el Canigó.

La muntanya de Bellmunt des del puig de les Àligues

Baixem del cim atents a una petita desgrimpada

Ens dirigim altre cop al coll de la Coma

Baixem del cim fins al collet de la Coma, des d’on ara seguim recte per pujar al puig de Curull. Cal que parem atenció, doncs hem de deixar en un punt el camí que seguim per un corriol a la dreta, un xic desdibuixat al principi, i que poc després s’enfila fort fins a situar-se sota les dretes roques del cim. Tanmateix, el corriol les evita tot fent una corba per pujar pel darrera, pel vessant nord, fins assolir el puig de Curull (1314 m), també força estret.

Ens enfilem fort cap al puig de Curull

Altre cop apilotonats, ara al puig de Curull

Situat a l’extrem occidental de la serra de Curull, aquest cim té una bona vista local damunt la baga de Curull, però la panoràmica general és inferior a la del puig de les Àligues, amb els vessants nord i est un xic tapats per la vegetació.

Deixem la serra de Curull per continuar cap a la Baulella

Retornem altre cop al collet de la Coma i ara ja deixem la serra de Curull per seguir a la dreta per un camí que va planejant pel bosc en direcció est fins al collet de la Baulella (1221 m). Aquí girem a l’esquerra i no triguem en passar per la font de la Baulella, sota un arc de pedra, amb un abeurador o dipòsit que recull l’aigua de la font, avui ben migrada malgrat les darreres plujes.

Font de la Baulella

Seguim el camí que acaba desembocant en una pista, per on continuem a la dreta. Més endavant baixem pels prats de la Baulella i arribem a la carretera del coll de Bracons, a l’indret on fa una pronunciada corba.

Pels prats de la Baulella

Seguim la carretera a la dreta uns 100 m per agafar tot seguit a l’esquerra una pista per on travessem poc després, per unes pedres, el torrent de Bracons, que avui baixa ufanós.

Travessem el torrent de Bracons


Continuem per la pista en direcció sud fins a un punt clau assenyalat amb una petita fita, on l’hem de deixar per agafar a l’esquerra un estret corriol, pel qual, després d’un tram de lleugera pujada, anem davallant fins a l’esplanada on es troba l’ermita i casa de Sant Nazari, envoltada de roures centenaris i amb un parell de taules. En aquest acollidor indret fem tots plegats el dinar de campanya, uns a les esmentades taules i els altres a l’entorn del prat.

Arribem a Sant Nazari, on s'aixeca un gran roure

El costat sud de la casa-ermita de Sant Nazari

L’actual ermita de Sant Nazari data de l’any 1721, quan es va refer una antiga edificació del s. XIV amb la construcció d’una casa de doble teulat, amb una part destinada a capella i l’altre a estatge dels ermitans; posteriorment fou restaurada el 1921 i més recentment el 2011. El seu aspecte exterior no difereix d’un mas típic, excepte en el campanar d’espadanya prop del carener de l’edifici, que indica la seva funció. En referència al sant i a l’ermita, hi ha uns Goigs de Sant Nazari que es canten en la seva capella de les muntanyes amb la següent tornada: “Puix de Déu sou tan amat / que per vós ens fa favors: / Sigueu-nos sempre advocat / Sant Nazari, gloriós”. Doncs que així sigui.

Sortim de Sant Nazari pel costat oposat de l’arribada, tot seguint una pista que mena a la collada de Bracons. Tanmateix, no triguem en deixar-la, de moment, per un camí a l’esquerra que puja fort i s’endinsa a l’esplèndida fageda de la Grevolosa, situada en un gran clot amb exemplars que tenen més de 300 anys i que arriben a tenir més de 40 m d’alçada; tot plegat conforma una gran catedral de la natura. Un plafó ens indica els tres faigs més monumentals, anomenats molt originalment Faig I, II i III de la Grevolosa.

Ens endinsem a la fageda de la Grevolosa

Sota un del grans faigs catalogats



Degut a la seva bellesa i interès biològic, aquesta fageda està inclosa a l’Espai d’Interés Natural (EIN) Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.

Anem pujant pel camí que travessa la fageda fins a sortir novament a la pista que hem deixat, i que ara seguim a l’esquerra, en direcció nord, tot remuntant fins al coll de la Grevolosa.

Anem planejant cap a la collada de Bracons

Vista del Puigsacalm poc abans d'arribar a la collada

Des d’aquí ja només ens queda una agradable passejada tot planejant fins a la collada de Bracons, on amb les darreres llums de la tarda posem el punt final a aquesta magnífica excursió de tardor per la serra de Curull, Sant Nazari i la fageda de la Grevolosa.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 24.11.18 pel Centre Excursionista Àliga.

Cap comentari:

Publica un comentari