dimarts, 3 de maig de 2022

Circular pels Mallos de Riglos

11.04.22  Els Mallos de Riglos són un espectacular conjunt de formacions verticals de conglomerat que s’aixequen sobre el poble de Riglos, al Prepirineu aragonès (comarca de la Hoya de Huesca). Les seves altes parets, que en alguns punts arriben als 250 m de recorregut vertical, són un terreny ideal per als escaladors vinguts d’arreu, amb nombroses vies, la major part de les quals difícils i exigents.

Des del poble de Riglos tenim una privilegiada vista de la cara sud d’aquests mallos. El més occidental (o sigui, a l’esquerra) és l’alterós i aïllat Mallo Firé, separat per una àmplia canal del nucli principal, format (d’esquerra a dreta, o sigui d’oest a est) pel Mallo Pisón (del qual es desprèn un característic i estret monòlit, el Puro), el Macizo pròpiament dit, el Mallo Cuchillo, el Mallo Frechín, la Visera i el Mallo del Agua. La Visera és de fet la gran paret sud del Mallo Ventuso, punt culminant dels mallos, i rep aquest nom pel gran desplom que forma a la part superior, considerat el més llarg de l’estat espanyol.

El nucli central dels Mallos de Riglos, des del poble:
Pisón (esquerra), Cuchillo, Frechín i la Visera

El Mallo Pisón i el seu apèndix, el Puro

Més a l’est s’estén el grup dels Mallos Pequeños, anomenats així no pas per l’alçada (similar a la del grup central) sino per la longitud inferior de les seves parets. Aquest sector s’inicia amb el Mallo Colorado i continua cap a l’est amb els mallos Chichín. Herrera, Magdalena, Cored i Aguja Roja, entre d’altres.

Un sender circular que surt del mateix poble de Riglos, anomenat Camino del Cielo i senyalitzat amb dues ratlles blaves, permet fer una espectacular i senzilla ruta de només 5,3 Km de recorregut i 420 m de desnivell, a frec dels principals mallos, que es pot fer en una curta matinal o bé en una tarda, com és el nostre cas, doncs volem aprofitar el bon temps que fa abans no vingui l’endemà la borrasca anunciada (que tanmateix donarà pas a una següent tarda esplèndida).

Contràriament a la majoria de ressenyes, recomanem fer aquesta excursió en sentit antihorari, d’est a oest, amb una pujada més suau i progressiva i una visió dels mallos que anirá de menys a més, amb una baixada final pel Circo de los Mallos i el pas entre els mallos Pisón i Firé.

A l'inici de la nostra ruta

L'impressionant Mallo Pisón, amb la Peña Rueba al fons

Sortim de Riglos (678 m) per la seva part superior, pel carrer Barranquero (estem allotjats a la casa rural del mateix nom, molt recomanable), i no triguem en veure la senyalització del Camino del Cielo (les esmentades dues ratlles blaves) així com la del sender GR 1 i el Camino de la Hoya de Huesca. Anem inicialment en direcció sud-est, d’esquena al nucli principal dels mallos. Als 900 m deixem el GR 1, que continua recte en direcció als cingles de la Pared de los Buitres i a Loarre, i comencem a pujar a l’esquerra, encarats al sector dels Mallos Pequeños, per un sender que amb llaçades ens va acostant a les parets del Mallo Colorado.

Vistes als Mallos Grandes, del Pisón a la Visera

Anem pujant encarats als Mallos Pequeños

Una altra vista dels Mallos Grandes, on s'aprecia
perfectament la gran concavitat de la Visera

Ens apropem al Mallo Colorado

Passem pel costat d’un cartell que indica l’entrada a l’entorn natural dels Mallos de Riglos, rere el qual surt el corriol d’aproximació a les vies de la paret sud del Mallo Colorado. Des del nostre camí veiem com els companys Isabel i Pau comencen el primer llarg de la via Anorexia.

El sector on es desenvolupa la via Anorexia,
amb els nostres companys fent el primer llarg

Seguim guanyant alçada per un camí ben definit, tot passant entre el Mallo Colorado, a l’esquerra, i el Mallo Chichín, a la dreta.

Deixem enrere els mallos Chichín (dreta), Herrera i Magdalena

La cara est del Mallo Colorado

Al final d’aquest tram de pujada arribem a un coll i tot seguit al mirador del Colorado (915 m), on tenim una esplèndida visió de la gran bretxa que hi ha entre el Mallo Colorado, a una banda, i la Visera i el Mallo del Agua, a l’altra.

Ara ja més planers cap al coll que voreja
pel nord el Mallo Colorado

Al mirador del Colorado, entre les parets del Mallo
Colorado (esquerra), la Visera i el Mallo del Agua

A partir d’aquí anem pujant més suau per la “part trasera” dels mallos, en direcció nord-oest, mentre anem trobant altres petits miradors. La visió a través de l’esmentada bretxa s’amplia cap al poble de Riglos i el riu Gállego.

Des d'un altre mirador, Riglos i el riu Gállego

El gran nucli format pel Mallo del Agua (esquerra),
la Visera (al darrera) i el Mallo Ventuso (cim)

La cara oest del Mallo Colorado

Una altra perspectiva del Mallo Colorado

Més endavant deixem a la dreta el Camino del Solano (marques grogues), que puja en direcció al collado de Santo Román (amb opció d’arribar-se fins al mirador de los Buitres).

Seguint la nostra ruta no triguem en arribar al collado Ventuso (1018 m), gran esplanada herbada amb un petit refugi de pastors un xic enlairat a la nostra dreta (en el sentit de l’arribada). És un punt ideal per fer un mos i descansar, doncs es troba al capdamunt de les respectives direccions de pujada.

Al collado Ventuso, punt d'inflexió de la ruta

Tanmateix, val la pena decantar-nos a l’esquerra uns escassos 50 metres per assolir el mirador Ventuso (1026 m), des d’on tenim una impressionant vista del Circo de los Mallos, per on serpenteja el camí de baixada que travessa la canal entre els mallos Pisón i Firé. D’aquest darrer podem veure les diverses puntes que el formen, com els dits d’una colossal mà; la més alta és la punta Mallafré.

Des del mirador Ventuso gaudim d'impressionants vistes
als mallos Pisón (esquerra) i Firé, amb el riu Gállego

A partir del collado Ventuso iniciem una decidida baixada pel sempre ben marcat sender, que va fent diverses giragonses, mentre ens endinsem al sector del Circo de los Mallos (o Circo de Verano), amb alteroses parets que són l’hàbitat de voltors i aufranys. Prenem tota aquesta baixada amb tranquil·litat, doncs són moltes les ocasions per parar i fer fotos de tot el que ens envolta.

Durant tota la baixada gaudirem d'una gran vista

Les parets del Circo de los Mallos, entre el Ventuso
i el Pisón, amb el sender que voreja aquest darrer

Més avall arribem al collado Firé, en un terreny majoritàriament argilós, on hi arriba per la dreta el sender PR-HU 98, procedent de la Foz de Escalete, i que a partir d’aquí també anirem seguint, mentre ens apropem a la base de les alteroses parets del Circo de los Mallos.

Al collado Firé, cruïlla de camins

Ens apropem a la base de les parets del Circo de los Mallos

Vorejem el Mallo Pisón, a la sortida de l'ampla canal

El Mallo Firé a l'altre costat

Al final de la baixada el camí passa a frec de la base del Mallo Pisón i surt de l’ampla canal que el separa del Mallo Firé, que s’aixeca alterós a l’altre costat. De cop i volta el nostre sender es converteix en un ample i planer camí de passejada a tocar de la gran paret sud del Mallo Pisón, ja a les envistes de Riglos.

Una altra vista del Mallo Firé, ja fora de la canal

Vora la paret sud del Pisón, amb l'inseparable Firé

Mentre ens apropem al poble, podem veure damunt nostre el Puro, l’allargassat i estret monòlit que es desprèn del Mallo Pisón.

El Puro, a l'esquerra de l'asolellada paret del Mallo Pisón

I gairebé sense adonar-nos (perquè estem mirant sempre amunt) entrem als carrers de Riglos, amb les seves cases arraulides sota els imponents mallos.

Arribem a Riglos, perfecta conjunció de cases i mallos

Església de Riglos, sota el Mallo Cuchillo

Una excursió de les que no s’obliden, amb panoràmiques de principi a fi, i que voldríem que hagués durat més. En els següents dies afegirem una passejada per la base dels mallos que envolten Riglos, amb entrada a una cavitat de regulars dimensions, i farem una circular, encara més petita, als Mallos de Agüero, durant la qual ens aproparem a la vistosa cova d'Al-Foraz. Una introducció a Riglos en tres dies. Evidentment haurem de tornar, doncs ens han quedat moltes coses pendents. 

VENTU AMORÓS. Activitat realitzada el dia 11.04.22 per Ester Escobar i Ventu Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada