Per la via del Nicolau

Aprofitant que els dos darrers caps de setmana hem estat fent turisme industrial al Berguedà (a la Mina de Petroli de Riutort i al Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug, dues visites molt recomanables), hem fet una passejada per la via del Nicolau, entre Guardiola de Berguedà i Sant Joan de l’Avellanet (6 Km i 260 m de desnivell).

Aquest camí recupera l’antic traçat d’una antiga via fèrria pel transport de fusta, entre els boscos de Gisclareny i Guardiola, amb vagonetes que de pujada eren arrosegades per animals i de tornada, amb la càrrega de fusta, baixaven pel seu propi pes. Aquesta obra fou promoguda l’any 1914 per Tomàs Nicolau, propietari de la serradora de Berga. La construcció de la via fou complicada degut a l’orografia (amb terrenys fàcilment esllavissables), la dura climatologia i la penositat dels treballs manuals. Es van construir túnels i parets de pedra seca per consolidar la via. Tanmateix, després d’uns anys de funcionament, es va abandonar la seva explotació i el seu traçat s’anà degradant. A partir dels anys 70 del segle passat, els serveis forestals realitzaren treballs de contenció de l’erosió, i finalment, l’any 2009, es va recuperar el camí, amb la construcció de diverses passarel·les fixes i una de penjant de 35 m. de longitud.

Sortim de Guardiola de Berguedà (amb cartells i pals indicadors de la ruta) pel veïnat del Reboll, i deixem tot seguit, a mà esquerra, un corriol que en 200 m porta a l’important monestir romànic de Sant Llorenç-prop-Bagà (una altra visita molt recomanable). El camí, sempre en lleugera pujada, va remuntant el curs del riu Bastareny per la seva riba dreta. Després d’un tram de bosc, arribem a una pista asfaltada coneguda com el camí de la Vinya Vella. Travessem un primer túnel i ja no triguem en arribar a Bagà, població on ens podem apropar tot creuant el Bastareny pel Pont de la Vila.

Pont de la Vila de Bagà, sobre el Bastareny

En plena primavera les vores del camí són plenes de flors entre les que destaca el veçot (Vicia cracca), fabàcia que es subjecta a altres plantes amb l’ajut de circells.

A partir de Bagà comença el tram més interessant de la via. Deixem la pista asfaltada per seguir cap a l’esquerra la plataforma de la via per on anem guanyant alçada. Travessem més endavant un segon i un tercer túnel, entre curioses formacions erosionades i torrenteres seques que davallen abruptament cap al riu Bastareny. Ens endinsem al bosc i passem al costat d'una vagoneta recuperada que il·lustra el seu antic ús.

Entrant a un dels túnels de la ruta

Vagoneta en mig del bosc

Seguim avançant fins arribar a una de les grans atraccions de la ruta, una passarel·la de fusta de 35 metres suportada per cables.

A l’altra banda de la passarel·la, entre les altes herbes que creixen al peu d’un regalim d’aigua que baixa per la paret, trobem mig amagada una orquídia del gènere Orchis, encara que no podem precisar l’espècie perquè aquest grup d’orquídies tenen molts híbrids.

Un darrer tram de pujada ens deixa a la pista asfaltada a pocs metres de Sant Joan de l'Avellanet, on hi ha una font d’on raja una bona aigua (providencial en aquest dia de molta calor), un àrea recreativa i un gran mas reconvertit en ecomuseu, que avui dissabte trobem incomprensiblement tancat.

Mas on s'ubica un ecomuseu (tancat)

Des de la pista per on hem arribat, un corriol que puja a mà dreta porta tot seguit a la petita ermita de Sant Joan de l’Avellanet (s. XII), d’una nau amb volta de punt d’ametlla (això és, un xic apuntada) i un absis. Aquesta ermita la trobem miraculosament oberta i ben endreçada, i això ens permet descansar i menjar ben fresquets al seu interior, protegits de la intensa calor d’avui.

Ermita de Sant Joan de l'Avellanet

Per tot arreu es poden veure els saücs (Sambuchus nigra) vestits amb grans poms de floretes blanques molt aromàtiques amb les quals, quan estan ben seques, es poden fer infusions.

Retornem pel mateix itinerari amb la inèrcia de la baixada (com feien les antigues vagonetes), tot contemplant com damunt de terrenys tan secs i erosionats hi pot crèixer la Campanula affinis, una planta espectacular amb una tija que pot fer fins a dos pams d’alçada, proveïda de nombroses flors blaves en forma de grans campanes.

Ha estat una curiosa, tranquil·la i molt agradable passejada per aquest racó de l’Alt Berguedà, i un bon complement a les visites culturals esmentades.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada els dies 9.06.13 (de Guardiola a Bagà) i 15.06.13 (de Bagà a Sant Joan de l’Avellanet) per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós.