dimecres, 17 de novembre de 2021

Collbató, vies del Pi i Balcó de la Codolosa

4.11.21  Quasi sense solució de continuïtat hem passat de la màniga curta a l’anorak i, un cop més, sortim a la recerca de les muralles assoleiades. Al Pau se li acut anar a la Codolosa de Collbató i tornar a pujar la Via del Pi, que ja vam fer el desembre del 2018, però aquest cop sortint pel Balcó de la Codolosa i retornant pel Camí de les Bateries.

La muralla de la Codolosa amb les vies
del Pi i Balcó de la Codolosa

Ressenya de les vies

Camí d’aproximació al peu de la via

Així, amb un cel ben blau, enfilem cap al peu de la nostra via, caracteritzada per la presència d’un gran pi ben plantat a mitja placa. Quan ens estem arreglant els “trastos”, es presenta una altra cordada que també fuig del fred d’aquests dies: són l’Arseni i el Ferran, uns escaladors que ens coneixen pel blog! Ells van a fer la via de La Rampa (que de rampa no té res) situada just a la nostra esquerra.

Inici de la Via del Pi

Els primers metres de la nostra via es veuen una mica massa exigents, per això en Pau comença a pujar pel diedre que tenim a la dreta, que és l’inici de la via Campions i, després de “xapar” la primera xapa, fa un delicat desplaçament a l’esquerra per situar-se a la vertical del pi de referència. A partir d’aquí va superant una sèrie de plaques fins que arriba a la primera reunió.

Progressant per la placa del primer llarg

Jo, per no ser menys, també inicio l’ascens pel diedre de la via Campions i, amb dificultat, em desplaço a l’esquerra per encarar la Via del Pi. Acte seguit em toca progressar per una sèrie de ressalts força drets i amb preses molt petites. Per la meva esquerra, amb hàbils moviments, avança l’Arseni camí de la seva primera reunió. Ens fem fotos mútuament que després ens passarem pel “mail”.

L’Arseni pujant per la via de La Rampa

Primera reunió de la Via del Pi

Així arribo a la primera reunió on fa una temperatura boníssima, com de primavera. Sense entretenir-se massa, però, el company arrenca per la placa del segon llarg cap a una marcada feixa damunt la qual es troba el pas més difícil del segon llarg (i àdhuc de la Via del Pi). L’Arseni, des de la seva primera reunió, està més ben situat que jo per retratar les evolucions d’en Pau en aquest difícil tram qualificat de 6a.

Inici del segon llarg

Superant el tram més difícil del segon llarg

Quan em toca a mi, a empentes i rodolons arribo a la feixa, però el tram difícil el passo en artificial... i gràcies! Superat aquest mal pas, continuo amunt per la placa fins a la segona reunió situada a l’ombra del gran pi. Des d’aquí observem les evolucions de l’altra cordada que ja estan a la seva reunió.

Sortint de la primera reunió

L’Arseni càmera en mà

Superant el difícil tram en artificial

Arribant a la segona reunió...

...situada a l’ombra del pi

En Ferran recuperant el primer llarg de La Rampa

L’inici del nostre tercer llarg és força contundent: una placa molt dreta defensada només per un esquifit pont de roca! Un cop en Pau ha superat aquest primer mal pas, el veig progressar per una placa més amable fins al seu capdamunt on, per un moment, deixo de veure’l.

Inici del tercer llarg

Al capdamunt de la placa

Al cap d’una estona observo el company, molt amunt, batallant a través d’una placa que hi ha sota un bony. Segons la ressenya aquest tram està qualificat de 6a i 5c... i serà veritat perquè en Pau sembla que l’assaboreix d’allò més. Jo ja m’estic preparant els estreps...

Difícil tram final de la Via del Pi

Quan em toca a mi, surto de la reunió amb els estreps posats i no me’ls trec fins que la placa s’ajeu una mica i puc progressar en lliure fins al seu capdamunt, on trobo un petit replà inclinat. Entretant, des de la seva segona reunió, l’Arseni ens fa bones imatges d’aquest tram de la via.

A mitja tirada del darrer llarg

Al final del replà em trobo al peu d’una formosa i enlluernadora placa bonyeguda i un xic desplomada. En Pau, des de la reunió, em diu que intenti passar sense els estreps ja que m’assegura que “fliparé”. Hi ha molt bones preses per a les mans però he de tirar molt de braços... Aquest cop soluciono els passos combinant el lliure amb l’A0... ufff, sí que he “flipat” sí!

Arribant a la tercera i darrera reunió de la Via del Pi

L’Arseni i el Ferran a la seva segona reunió

Al capdamunt de la Via del Pi amb vistes a la Salut i Collbató

Així arribo a la tercera i darrera reunió de la Via del Pi i, per continuar pujant per la via Balcó de la Codolosa, ens hem de desplaçar amunt i a la dreta per terreny fàcil on un corriol, marcat amb fites, ens deixa al peu d’un altre important ressalt. Aquí posem ordre a les cordes per iniciar aquesta via que comença per una placa força dreta i qualificada de 5b.

Al peu de la via Balcó de la Codolosa

Primers passos de la via

Progressant per la placa del primer llarg

Quan em toca a mi, i com que el company no em veu, els primers metres els pujo amb els estreps, però ja un xic amunt agafo confiança i acabo de pujar la placa en lliure. A mitja tirada em fixo que en Pau ha llaçat un bon merlet per a reforçar la seguretat. Així arribo al capdamunt on haurem de fer un canvi de reunió ja que el següent tram d’escalada està més amunt i a la dreta.

Primera reunió del Balcó de la Codolosa

La mateixa primera reunió amb bones vistes

Arribant al peu d’un altre important ressalt, en Pau es situa a l’extrem de la dreta d’una placa, just sota un forat que hi ha a mitja alçada. Des d’aquí gaudim de bones vistes dels voltants de la Cova Gran on hi destaca l’esperó per on puja la Via Laietana 18 d’octubre, un recorregut emblemàtic d’aquest sector i que tots hem fet alguna vegada.

Vistes a la Cova Gran i l’esperó de la Via Laietana 18 d’octubre

Així en Pau comença a pujar en lliure el primer tram d’aquesta segona tirada, però passat el forat es troba amb un tram molt dret i de petits còdols, per la qual cosa no li queda altre remei que treure la pols del seu estrep i fer un parell de passos d’artificial. Superat aquest tram, observo el company que surt en lliure i així arriba al final de la via.

Inici del darrer llarg del Balcó de la Codolosa

Arribant al final de la via

Jo tinc molt clar que d’aquest llarg no faré res en lliure, així que surto de la reunió amb els estreps posats i no els deixo anar quasi fins que estic just sota la reunió, on no veig la manera de superar els pocs metres que em queden de via... quin pas més “tonto”! Anant cap a la dreta i cap a l’esquerra al final trobo el pas que em condueix al capdamunt del “balcó” on, després de felicitar-nos per tan lluïda escalada ens fem la rigorosa fotocim.

Arribant al capdamunt del Balcó de la Codolosa

Fotocim

Pleguem les cordes i anem caminant amb tendència a l’esquerra a buscar la Drecera de Fra Garí, per la qual pugem tot passant per una canal on hi ha un forat a la roca que acull un parell de pessebres.

Forat amb pessebres a la Dreçera de Fra Garí

Així arribem a un punt de la drecera on trobem uns senyals de color verd, que seguim a l’esquerra per un corriol que planeja i surt directament al Camí de les Bateries, per on retornem a Collbató. És el primer cop que, havent escalat a la Codolosa, tornem al poble a peu, sense haver fet cap ràpel. Un altre dia tocarà pujar a l’Àtic de la Codolosa...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 4.11.21 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada