dimecres, 11 d’octubre de 2017

Trekking per l'Alta Via de Stubai (1)

Crònica de la ruta realitzada del 8 al 15 de juliol per dotze companys del Centre a l'Alta Via de Stubai, al Tirol austríac. 

8.07.17 - Barcelona - Fulpmes - Refugi Starkenburger

A les 5 del matí ja estem a l’aeroport, per agafar el vol Barcelona-Munich, que surt puntualment a les 7.10. Facturem tres petates per a tot el nostre grup, on portarem tot el material que no es pot dur com equipatge de mà. A les 9.10 aterrem a Munich, recollim els petates i després de localitzar el taulell de l’oficina dels transfers de Stubai, ens acompanyen a l’andana on ens espera l’autobús.

Carreguem l’equipatge i pugem. Ens esperen 190 Km fins a Fulpmes, la majoria per autopista, passant un moment per l’hotel Haus Alpenecho, que està a Neustift, a uns 9 km de Fulpmes, on tenim feta la reserva de l’últim dia, per canviar-nos i deixar els petates amb la roba de recanvi. Un cop al centre de Fulpmes,on ens deixa l’autobús, caminem uns 15 minuts fins a l’estació del telefèric que ens porta fins al coll Kreuzjoch, a 2100 m, on comença la nostra aventura.

Cap a les 14.45 comencem a caminar. Veiem en un rètol que hi ha dues hores fins al refugi i no hem de pujar gaire, solament uns 200 m de desnivell. Les vistes a banda i banda son espectaculars en un camí molt enlairat.

Camí al refugi Starkenburger

Arribem a una cruïlla amb un pal indicador, des d’on es pot anar al refugi per dos camins, un continua suaument en baixada i l’altre puja uns 100 m més amunt fins a un mirador. Escollim aquest darrer i realment val la pena, doncs és molt espectacular.

Des d’aquí dalt veiem el refugi als nostres peus, uns 200 m a sota. Ara toca una dreta baixada i a les 16.30 arribem al refugi Starkenburger, a 2237 m d’altitud, situat en un enlairat collet des del que es domina tota la vall. Hem trigat menys de dues hores.

Refugi Starkenburger

Només arribar ens prenem cadascú, a la terrassa del refugi, una cervesa de mig litre, aparentment suau i que entra la mar de bé; després entrem al refugi on ens donen tres habitacions de quatre llits cadascuna. i fem temps fins a l’hora de sopar a les 18.15, doncs en aquestes terres es sopa molt aviat i ja ens va bé aquest horari doncs tenim gana. El sopar és bo però no hi ha postres ni pa i això ens sorprèn; més endavant ja veurem que en alguns refugis és normal.

Mentre sopem plou i fa vent. En acabar sortim tots a fora a fer fotos, ha estat una tempesta d’estiu curta però intensa que ha passat ràpidament. Com no tenim res més que fer a dos quarts de 10 ens retirem a dormir.

9.07.17 - Refugi Starkenburger - Refugi Franz Senn Hütte

A les 6 ens llevem i quedem a les 6.30 al menjador. Esmorzem molt bé i a les 7.30 comencem a caminar. Emprenem un camí molt enlairat en constant flanqueig. Les vistes al igual que ahir són fantàstiques.

La vall de Stubai als nostres peus

Iniciant la jornada

Anem flanquejant per un camí enlairat

Quan portem unes 3 hores i mitja caminant parem en el refugi Seducker Hochalm (2249 m) on ens reagrupem tots i ens refem menjant alguna cosa.

Parada al refugi Seducker Hochalm

A les 11.30 seguim en llarg flanqueig fins al final de la vall on el sinuós camí ens obliga a fer més d´una espectacular sifonada per salvar les abruptes torrenteres que ens trobem.

Salvant una sifonada del camí

Refugi Franz Senn Hütte

A les 14 h arribem al grandiós refugi Franz Senn Hütte (2147 m) i ens mengem un fantàstic frankfurt  amb un tros de pa acompanyat d’una bona cervesa. En acabar ens donen les habitacions i dormirem tots junts a les golfes. En aquest refugi a l’igual que a l’anterior i en molts d’altres, veiem que no hi ha gaires esclops o sabatilles i hem de fer servir algunes vegades les nostres xancles de la dutxa.

Més aviat que ahir, a les 16 h, arriba la tempesta i es posa a ploure amb ganes acompanyada de llamps i trons. Ens hem lliurat d’una bona. Es veu que cada dia a la tarda ens ha de visitar una d’aquestes tempestes. Avui si que ens hem pogut dutxar amb aigua calenta, però no rentem roba doncs amenaça pluja. Sopem més o menys a la mateixa hora d’ahir, però avui sí que tenim postres!!

10.07.17 - Refugi Franz Senn Hütte - Refugi Neue Regensburger

Ens llevem a la mateixa hora d’ahir i a les 6.30 ja estem a taula per esmorzar, també molt complet,  i ens emportem un petit entrepà que ens menjarem pel camí. A les 7.30 iniciem el camí molt ben traçat i senyalitzat amb marques de GR per tarteres i en flanqueig, i anem guanyant alçada fins arribar al coll de Schrimmennieder (2714 m) on arribem a les 10.45, i com el dia és tapat i amenaça pluja no podem parar gaire. Ens fem unes fotos i de seguida cap avall.

Iniciem la jornada dins un ambient espectacular

Entrem a una gran tartera

Ens dirigim cap al coll de Schrimmennieder

Al coll de Schrimmennieder

Salvem per la dreta una cornisa de neu seguint les marques que ens porten per un cable que ens guia fins al camí de baixada que és molt dret però ben traçat.

Baixant del coll per camí equipat amb cables

Quan portem baixats uns 400 m de desnivell, ens trobem una important cruïlla amb un pal indicador, on fem una petita parada per menjar-nos una barreta. Aquí hem de canviar de vall, mentre ja veiem, encara lluny, el refugi on finalitzarem l’etapa d’avui, més o menys a la mateixa cota que estem ara. Amb un llarg flanqueig arribem a les 12.20 al refugi Neue Regensburger (2287 m).

Enlairat flanqueig cap al refugi Neue Regensburger

Refugi Neue Regensburger

Ens instal·len en una caseta annexa al costat del refugi, la qual és un autèntic galliner: a la porta del costat tenim gallines i ovelles i a l´altre costat conills. Els llits són plataformes de fusta amb matalassos i mantes, però tenim  la caseta per a nosaltres sols i no ens podem queixar.

El nostre galliner al costat del refugi

Ens mengem l’entrepà que portem acompanyat d’una cervesa, com ja és costum, i després anem a les dutxes del refugi que estan molt bé i per 1 euro disposem de dos minuts d’aigua calenta. Fem temps per anar a sopar i a les 18 h ja estem tots a taula. Com cada tarda ens ha visitat una bona tempesta que ho ha deixat tot ben regat.

11.07.17 - Refugi Neue Regensburger - Refugi Dresdner

Ens llevem a les 6 amb un sol radiant i encara podem veure la lluna plena justament damunt el coll on hem d’anar.

Ens despertem entre la lluna,

el sol...

...i les gallines

A les 7 comencem a caminar, avui la jornada és llarga i no ens volem mullar. Amb suau pujada i pel fons de la vall, de mica en mica, ens anem acostant a la base del coll de Grawagrubennieder que es veu molt dret.



Ens dirigim cap al coll de Grawagrubennieder

Passem per damunt d’una placa de neu i a partir d’aquí ja trobem els cables que ens ajudaran  en els primers passos, que són els més drets, fins a entrar en una canal que fàcilment ens durà fins al coll de Grawagrubennieder (2881 m).


Escales i cables ens ajuden a superar el tram més dret

Arribant al coll

La vista compensa l'esforç

Al coll de Grawagrubennieder

Baixem per l’altra banda i més endavant fem una parada als llacs de Mutterberger (2483 m), on aprofitem per menjar i descansar una mica. Continuem en un llarguíssim flanqueig fins al fons de la vall on trobem una pista que remuntem amb forta pujada fins a trobar un pal indicador que ens desvia a l’esquerra a cercar un evident coll que ens permet saltar de vall. Poc després de passar el coll veiem de seguida, a sota nostre, les instal·lacions de les pistes d’esquí i el majestuós refugi Dresdner Hütte (2308 m), al costat mateix de l’estació del telecabina, on arribem poc després de les 15 h.

Refugi Dresdner Hütte

Ens instal·lem en dues habitacions de 6 places i estem molt bé. Com cada tarda ens plou i quan ho fa és amb ganes. Ja veiem que és la tònica de cada dia i avui com a regal després de la pluja apareix un bonic arc de Sant Martí. Tots sortim a fora per a fotografiar-lo.

A les 18 h sopem, primerament un self service d’amanides que s’han d’anar a buscar i pots repetir tantes vegades com vulguis. Aquí sí que ens donen postres, un iogurt amb melmelada. El quartet de les botes està molt ben pensat amb un sistema de tubs calents on es posen les botes i s’assequen durant la nit i al matí les trobes seques i calentetes; és fantàstic i també disposen d’una cambra per eixugar la roba amb penjadors.

LLUÍSA CUESTA. Activitat realitzada per Eugeni, Xavi,  Mario, Ramon, Joaquim, Jose, Albert, Esteve, Josep, Dolors, Vicens i Lluísa.  (continuarà)

Cap comentari:

Publica un comentari