dimarts, 7 de juny de 2016

Al Pont Cabradís i Bonner

28.05.16  El Pont Cabradís, a l’Alt Berguedà, és un túnel natural de 45 m de llarg i una alçada màxima de 7 m, travessat pel riu Aigua de Valls. Segons informen la web EspeleoIndex i la revista EspeleoSie (núm. 34, article del company Jordi Lloret), es tracta d’una acumulació d'enderrocs de conglomerats, que han estat excavats pel torrent i cimentats per importants dipòsits de travertins o pedra tosca, originats per la calç dipositada per l’aigua d’una font propera. El topònim Cabradís (que no Quebradís) es refereix a un engorjat on només passen les cabres. La visita a aquest indret singular, mitjançant una ruta en gran part circular, d’uns 11,5 Km de recorregut i 500 m de desnivell, ha estat l’objectiu de la darrera excursió col·lectiva abans de l’estiu.

A tal efecte, des de la carretera de l’Eix del Llobregat, havent passat Malanyeu, seguim per la B-400 en direcció a Saldes i el coll de la Trapa, i poc després, just passar l’àrea de lleure de la Plana del Reig (antic mirador de l’Espà), agafem a l’esquerra la pista asfaltada que en 1,5 Km baixa al petit agrupament de cases de Feners, on deixem els cotxes. Cal dir que l’espai per aparcar és molt petit i obliga a alguns conductors a afinar les maniobres per encabir els vehicles al marge de la pista.

Feners i la vall del riu Aigua de Valls

Sortim ben agrupats de Feners

Des de Feners (1225 m), comencem a caminar en direcció sud per la pista (senyals grocs) que va reseguint el curs del riu Aigua de Valls, que tenim a la dreta. Als cinc minuts travessem per un gual el torrent Ruixol i tot seguit trobem una bifurcació profusament senyalitzada; deixem a l’esquerra el GR 107 Camí dels Bons Homes, provinent de Peguera pel coll del Portet, així com l’accés a Bonner pel Camí de les Fraus, per on retornarem després, i continuem recte per la pista principal, seguint la variant GR 107-1 que va a Bonner pel molí d’en Güell.

Exemple de senyalització exagerada

Més endavant travessem el pont del Malpàs, per on deixem ara a l’esquerra l’Aigua de Valls, que va encaixant-se al fons de la vall, i poc després passem pel túnel de l’Avi, que també travessa una canalització d’aigües.

Túnel de l'Avi

Als 300 m, en una bifurcació, deixem la pista principal, que continua recte i planera, juntament amb l’esmentada canalització, en direcció a Moripol, i seguim a l’esquerra per una pista secundària que davalla fort amb llaçades cap al fons de la vall. Al final de la baixada tornem a creuar l’Aigua de Valls per un pont, i just a l’altre costat trobem les restes de l’antic molí fariner d’en Güell (1140 m), o senzillament de Güell, doncs sembla que el topònim no fa referència a una persona sinó a l’antic gual que travessava el riu.

Al molí d'en Güell o de Güell

Parem per fer un mos al costat del molí i després continuem per la pista, ara de pujada, fins al coll del Castellar (1245 m). En aquest coll deixem de moment pista i GR, per on continuarem després, i prenem ara a la dreta un camí que pel mig del bosc ens apropa a la carena del Serrat Llarg.

Al coll del Castellar

Ens dirigim cap a la carena del Serrat Llarg

No triguem en arribar al punt on aquest camí, ara ja un estret corriol, es despenja cap al fons del barranc de l’Aigua de Valls, per diversos trams de roca equipats amb cordes que ens faciliten la baixada.

El punt de la carena on comença el camí equipat

Comencem a baixar pel primer tram de cordes

Ens seguim despenjant cap al fons del barranc

El corriol, malgrat la seva forta inclinació, es troba ben marcat i senyalitzat amb fites i marques blaves. Al capdavall de la baixada arribem a un replà, per sobre el pont natural sota el qual passa el riu, i al costat de la surgència de la font Cabradís, sota un freixe.

La curiosa surgència de la font Cabradís

Travessem el replà i ens acabem de situar a l’altre costat del riu; per una curta canal, equipada amb cordes i una cadena, arribem finalment a la riba de l’Aigua de Valls, al costat de la boca sud del Pont Cabradís (1030 m).

Apilotonats a l'estreta riba de l'Aigua de Valls

Boca sud del Pont Cabradís

Interior d'aquest túnel natural

Les alojes o dones d'aigua del Pont Cabradís

Avui el riu baixa ufanós i amb força; amb un cabal més minvat, es podria entrar, amb calçat d’aigua, dins aquest singular túnel de pedra tosca. Sigui com sigui, es tracta d’un indret força espectacular i fotogènic, al qual ha valgut la pena d’arribar, malgrat que ara haurem de remuntar tot el que hem davallat, però aquesta és l’essència de l’excursionisme: la visita als bells racons que ens envolten per tota mena de camins i corriols, ja siguin planers, costeruts o bé, com el d’avui, agosarats.

Un cop hem gaudit de l’indret i aconseguit les nostres fotos, tornem a remuntar el costerut sender, tot ajudant-nos, ara de pujada, de les cordes fixes.  Aquest accés a l’engorjat de l’Aigua de Valls no ens ha suposat, amb la roca seca, cap mena de dificultad, i creiem que tothom ho ha trobat divertit.


Ara toca remuntar tot el que hem baixat

De nou reagrupats al coll del Castellar, continuem per la pista en sentit ascendent, i no triguem en veure l’inici d’un camí a l’esquerra (pal indicador) per on continuarem després. Abans, però, val la pena seguir la pista uns 300 m per arribar-nos al despoblat de Bonner (1320 m), situat en uns prats sota les parets dels cingles de l’Esllavissada i al límit del penyasegat sobre el barranc de l’Aigua de Valls.

Ens arribem a l'antic poble de Bonner

Veiem com ésglésia romànica de Santa Eulàlia ha perdut gairebé tot l’absis i bona part del sostre i del mur nord, mentre que a la casa principal, que porta la data del 1771 a la façana, hi entren les vaques. Tot i així, les restes d’aquest llogarret formen un bell conjunt que convida a aturar-se i admirar la bellesa de tot aquest entorn.

Façana de l'església de Santa Eulàlia, ja sense absis

Casa principal del poble

L'església i els cingles de l'Esllavissada

Bonner des de l'inici del camí de les Fraus

Després d’aquesta visita retornem a l’anterior punt, on s’inicia el Camí de les Fraus, senyalitzat amb marques grogues, per on el nostre itinerari agafa la direcció nord. Aquest camí, ben marcat, discorre pel mig del bosc, tot planejant o bé en lleugeres pujades i baixades, i travessant algunes petites torrenteres, gairebé eixutes. Al bell mig del camí, aprofitant l’ombra del bosc, fem tots plegats el dinar de motxil·la, ben animat com sempre.

Pel camí de les Fraus

Dinar de germanor al mig del bosc

Seguim avançant pel frondós bosc

El panorama s'obre a la cara sud del Pedraforca

Continuem per aquest camí de les Fraus, encarats a l’alterosa cara sud del Pedraforca. Més endavant el camí ja es converteix en pista, un xic enfangada pel pas del bestiar, la qual acaba per desembocar a una nova pista, per on discorre el GR 107 (pal indicador) procedent, per la dreta, del coll del Portet, i que seguim a l’esquerra en lleugera davallada, fins que als 300 m retrobem la pista de l’inici de l’excursió, al costat del gual sobre el torrent Ruixol. Ja només cal travessar-lo i fer una breu pujada per la pista per arribar tot seguit a Feners, on posem el punt final a la sortida d’avui.

Arribant a Feners, sota l'esguard del Pedraforca

Aquesta excursió ha estat una bona cloenda al cicle d’excursions col·lectives, iniciat a la passada tardor. Esperem poder-nos retrobar en les noves propostes que vagin sorgint passat l’estiu.  

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat col·lectiva realitzada el dia 28.05.16.

Cap comentari:

Publica un comentari