30.09.16 Mentre duri el confinament, i per tal
de mantenir “viu” aquest blog, em dedicaré a rescatar algunes de les primeres vies
que vaig fer amb en Pau i que, per circumstàncies diverses, no van ser
“penjades” al seu dia. Així que la primera que he escollit per ressenyar és la Boy-Roca a la Trompa de l’Elefant, una
via que vam fer a inicis de la tardor de l’any 2016 i que, malgrat els anys que
han passat, recordo la impressió que em va fer, sobretot el tercer llarg.
La Trompa de l’Elefant amb el recorregut
de la via Boy-Roca
Aquesta clàssica entre les clàssiques
va ser oberta l’any 1960 per J. López (“Boy”) i M. Roca a la Trompa de
l’Elefant, que és un contrafort de la Roca de Sant Salvador (o l’Elefant), punt
culminant de la regió de Sant Benet de Montserrat. La via va ser reequipada
l’any 2008, amb parabolts i reunions rapelables, però sembla que respectant
l’essència de la via original.
Ressenya de la via Boy-Roca
Aquell dia d'inici de tardor ens arribem al monestir de Montserrat, on aparquem el cotxe, ens vestim “de romans” i sortim per
les escales amunt en direcció a Sant Benet. Fa un dia ben asolellat, i les boires matineres que embolcallen la vall del Llobregat aviat s'aniran esvaint. Deixem l’accés de
l’ermita-refugi i continuem recte fins a trobar la descarnada canal que
s’obre entre l’Elefant i la Mòmia, per on pugem cap al peu de la via, sota
l’esguard de l’imponent Trompa que es retalla contra el blau del cel.
La Trompa de l’Elefant camí del peu de via
El primer llarg de corda
Arribem així al peu de la via, on
en Pau comença a pujar per una rampa força inclinada i que es va redreçant en arribar a la primera reunió. Aquesta primera tirada és per
calentar motors, ja que les dificultats s’aniran incrementant a mesura que anem pujant.
Progressant per la rampa d’inici de la via
Assegurant des de la primera reunió
A la segona tirada en Pau progressa per un esperó molt laxe i força més dret però encara sense massa dificultats,
sobretot per a mi que vaig de segona de cordada! Així arribo a la segona
reunió situada sota la “trompa”. A partir d’aquí les dificultats
s’incrementen d’allò més.
Inici del segon llarg
Arribant a la segona reunió
Els primers metres del tercer llarg es van complicant a mesura que arribem al peu del vistós esperó de la
Trompa de l’Elefant. En Pau em diu amb veu alta “comença el
ball” i acte seguit desplega el seus estreps i va pujant amb depurada
tècnica.
Desplegant els estreps al peu de l’esperó
Estic tan pendent dels seus moviments
que ni tan sols m'atreveixo a fer-li una foto, i és que fins aleshores m'havia acostumat a manegar la càmera en cordades de tres, però encara em costava fer-ho en una cordada de dos.
Assegurant des de la segona reunió
Quan em toca a mi, després
d’arribar a empentes i rodolons al peu de l’esperó, desplego també els
estreps i començo a pujar sense massa traça, car encara no estic acostumada a fer tirades tan llargues d’artificial... fins i tot hi ha un
petit tram on la roca m’escup una mica! Com que la sortida de l’artificial és molt difícil, en Pau em deixa algunes bagues ben llargues i així puc arribar amb els estreps quasi fins a la reunió.
Arribant a la tercera reunió
Inici de la quarta tirada
En el quart llarg la dificultat es
torna a moderar, però les poques assegurances que hi ha fan que la
tirada s’hagi de reforçar amb algun friend. I quan ens trobem a la quarta
reunió, en Pau em pregunta si vull fer la darrera tirada, la més curta i
“fàcil” de totes... Jo estic tan extasiada que, sense pensar-m’ho gaire, li dic “boy”.
Arribant a la quarta reunió
Inici del cinquè i darrer llarg
Assegurant des de la quarta reunió,
amb la Mòmia al darrera
En la darrera tirada, després d’un
petit tram força dret i qualificat de IV grau, l’esperó de seguida s’ajeu i
així arribo a la cinquena i última reunió situada just sota el cim de
l’agulla de la Trompa de l’Elefant.
La cinquena reunió vista des del cim de la Trompa
Així, des d’aquesta reunió acabem de pujar fins al cim, on pleguem les cordes i desgrimpem, amb molt de
compte, uns metres fins a la bretxa que separa la Trompa de l’agulla de l’Elefant, Continuem baixant per una estretíssima xemeneia fins a un petit
replà on, per primer cop, ens fem el selfie
de rigor per tenir-ne un bon record. També aprofitem per saludar a un pregadéu (Mantis religiosa) que volta pels
matolls.
Fotocim amb les Gorres i les Magdalenes al fons
Pregadéu
Des d’aquí anem baixant en diagonal
per un terreny força inclinat i amb petits ressalts fins a desembocar a un
collet, on trobem el camí antic de Sant Jeroni procedent de la serra de les
Lluernes.
Balma-refugi de Sant Salvador
Vista de les roques de la regió de Sant Benet
Des de l’esmentat collet anem a
l’esquerra en direcció a Sant Benet, tot aprofitant per visitar les restes de
l’ermita de Sant Salvador i el petit i ben endreçat refugi entaforat en una
balma a mig aire del precipici... Records caçats al vol...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada