diumenge, 4 d’agost de 2019

Gorra Frígia, via Stromberg

10.07.19  Després de la gran calorada de finals de juny, i aprofitant una breu “refrescada”, tornem a la Gorra Frígia per escalar-la aquest cop per la via Stromberg, una línia oberta per Guillem Àrias, Jordi Briz i Manel Pedro l’any 1986, però reequipada  l’any 2004, i que recorre la seva aresta sud-est.

Recorregut de la via Stromberg a la Gorra Frígia

Els 150 m de recoregut d’aquesta via estan repartits en cinc llargs, de manera que s’alternen tirades “fàcils” amb tirades difícils (i molt difícils), així que en Pau i jo decidim que avui farem com si fossim una autèntica cordada: per a ell els tres llargs senars i per a mi els dos llargs parells.

Ressenya de la via

Ben aviat, des del monestir pugem per les anomenades Escales dels Pobres fins a l’alçada de l’ermita de Santa Anna des d’on creuem el torrent de Santa Maria i ens enfilem de dret cap al camí de Sant Jeroni. Per aquest ample i turístic camí anem planejant sota la Gorra Marinera i el conjunt de les Magdalenes fins arribar sota la Gorra Frígia on, amb una breu aproximació ens situem al peu de la via.

L’inici de la via és prou contundent per una placa molt vertical, i després continua amb aquesta mateixa tònica mantinguda fins a la primera reunió.

Inici de la via Stromberg

Progressant per la placa del primer llarg

Quan em toca a mi, el que més em costa és la sortida. Després, i per roca molt polida, vaig agafant alçada sobre el peu de la via fins que a mitja placa la cosa “millora”. Així arribo a la primera reunió penjada d’aquesta placa.

Poc a poc m’enfilo per la placa

Recuperant des de la primera reunió

Arribant a la primera reunió

Gràcies a les darreres pluges la temperatura és excel·lent, com de primavera, per això quan arribo a la primera reunió, al peu de la via ja hi ha una altra cordada que es prepara per pujar, i com que aquesta segona tirada em toca a mi, dic allò de “agafa’m que surto” i ràpidament m’enfilo per la placa qualificada de IV grau mantingut.

Inici del segon llarg

Arribant a la segona reunió

Així arribo a la segona reunió situada justa al punt en que la placa es verticalitza de nou. Ara li toca a en Pau que primer surt de la reunió lleugerament a la dreta i després s’enfila directament cap a un petit desplom on es troba el pas més dificil de la tercera tirada.

Sortint de la segona reunió

Arribant al peu del desplom

Quan em toca a mi superar aquest difícil entrebanc, ho resolc amb un pas d’A0 i després continuo amunt per la vertical placa qualificada de V mantingut. Així arribo a la tercera reunió situada sobre una petita repiseta, elevada sobre el camí de Sant Jeroni.

Progressant per la placa del tercer llarg

Assegurant des de la tercera reunió

Arribant a la tercera reunió

Ara em torna a tocar a mi... i ja m’està agradant això d’”agafa’m que surto”. L’inici de la quarta tirada és una mica dret, però de seguida s’ajeu i em dirigeixo de dret cap a la cinquena reunió situada sota el vistós desplom que corona l’agulla, com una barretina.

Inici de la quarta tirada

Assegurant des de la quarta reunió

La cinquena reunió sota el desplom

Arribant a la cinquena reunió

La cinquena i darrera tirada en Pau l’inicia tot superant l’acusat desplom amb un parell de passos d’A0, i jo, des de la reunió, ja em busco els estreps i... horror! No els porto! Com m’ha pogut passar una cosa així? Un cop superat el pas, en Pau se’n recorda que la via original anava un xic més a la dreta i no era tan difícil. Per això, preveient les meves dificultats em deixa una baga ben llarga.

Sortint de l’acusat desplom

Assegurant des de la cinquena reunió

Quan arribo al peu del desplom, m’adono que jo no tinc prou força per a superar-lo en A0... Solució: m’improvitzo una mena d’estreps amb dues baguetes que sempre duc al damunt, per si de cas. Així a “trancas y barrancas” com se sol dir, arribo a la darrera reunió que en Pau ha muntat directament de la creu del cim.

Arribant al final de la via

Assegurant des de la creu del cim

Avui, malgrat que fa un bon sol no fa tanta calor com el darrer dia que vam pujar aquí. L’atmosfera està molt neta i hi ha força cordades pels voltants. Fins i tot al cim coincidim amb un avi i el seu nét que han pujat per la via Òptima.

Fotocim

Després del selfie de rigor i de felicitar-nos per tan lluïda i ràpida escalada, abandonem el cim amb recança i amb la promesa de que jo no em tornaré a deixar els estreps per res de món... Fins a la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 10.07.19 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada