dijous, 24 de desembre de 2015

Montserrat, via Josep Monistrol a la Codolosa

21.12.15  Just després de la ressaca electoral i abans de la bogeria de les festes nadalenques, anem el Jaume, el Joan i una servidora a fer una petita escalada a Montserrat; però acostant-nos al massís ens sobrevé la indecisió: Monestir o Collbató? Veient com la boira embolcalla les agulles més altes ens decidim pel sector de la Codolosa on la primavera està quasi sempre assegurada.

Aproximació al sector de la Codolosa

Itinerari de la via Josep Monistrol

Escollim la Josep Monistrol, una via que el Jaume coneix com si fos casa seva, encara que ell sempre prefereix començar per la via dels Joans que està just al costat a la dreta i que té l’inici un xic més amunt. Així el Jaume comença el primer llarg, tot flanquejant cap a l’esquerra a l’encontre amb la via Josep Monistrol, per una placa amb poques preses però suficients, fins situar-se a la primera reunió, uns 15 metres per damunt nostre.

Iniciant la primera tirada

Seguidament s’enfila en Joan sota un sol enterenyinat però amb una temperatura força agradable tal i com correspon a la Codolosa. Entretant més amunt les boires segueixen acariciant les agulles. Jo surto la darrera tot fent fotografies mentre en Joan es dedica a filmar, car ell després en fa una pel·liculeta per al record. Aquests són els avantatges d’una cordada de tres.

A la primera reunió

La segona tirada de 15 metres també la fa el Jaume. Aquesta és la que té el pas més compromés de la via: un petit diedre que resolem amb un pas llarg cap a la dreta. La resta de la tirada és per una placa de IV amb moltes i molt agraïdes preses.

Superant el diedre

Avançant per una placa

La darrera tirada, la més llarga, la fa el Joan tot superant un pas un xic desplomat però amb bones preses (quan les has trobat!) i acompanyat pels cants dels escolanets de Montserrat que ressonen per la paret des d’uns altaveus de Collbató. En Jaume i jo no dubtem a qualificar aquest moment de realment gloriós.

La darrera tirada

Observant la progressió

Després d’aquest mal pas, la via continua per una placa, tot deixant a la dreta el tronc sec d’una sabina, en direcció a un arbret, que el passem per darrera després de superar un petit ressalt. Continuem per una placa tot flanquejant en ascens cap a l’esquerra fins a l’última reunió situada just sota una lleugera balma.

Anem superant la darrera placa

Al final de la via

Un cop reunits els tres, i després de felicitar-nos per tan lluïda escalada, en Jaume munta el llarguíssim ràpel que ens deixa de nou al peu d’aquesta via Josep Monistrol, la qual ha estat un bon tret de sortida d’aquests dies de joia i celebració col·lectiva. Fins la propera!


Gent maca del CE Àliga

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 21.12.15 per Isabel Benet, Jaume Salat i Joan Castelltort.

Cap comentari:

Publica un comentari