dijous, 4 de juny de 2020

Ullal de la Magdalena, via Ulu-Apa

29.06.17  Amb l’ampliació de la regió sanitària, els excursionistes i escaladors de la capital ja podem anar a fer unes cervesetes a l’Hospitalet ja què, amb l’imperi de les franges horàries, poca cosa més podem fer que algunes escapades a Collserola i algunes visites al túnel de la Foixarda. Per això seguiré rememorant velles (i belles) escalades, com la que vam fer en Pau i jo a l’Ullal de la Magdalena (o de les Magdalenes) per la via Ulu-Apa l’any 2017. Aquesta interessant via té el segell d’en Guillem Arias, qui la va obrir l’any 2012 i, malgrat que té una tirada força difícil, no és gens obligada... o això diuen els experts!

L’Ullal de la Magdalena amb el recorregut de la via Ulu-Apa

Ressenya de la via

Recordo que aquell bonic matí d’inicis d’estiu vam pujar, com sempre, al sector de les Gorres pel camí de Sant Miquel i Sant Joan i, un cop situats sota l’agulla de l’Ullal, ja enfilem cap a la seva cara est a cercar l’inici de la via, situat al peu d’una rampa plena de taquetes de vegetació. Per aquesta rampa de III grau, jo començo a enfilar-me, tot dibuixant una lleugera diagonal ascendent a l’esquerra en direcció a un bosquet penjat on hi ha la primera reunió.

Inici de la via Ulu-Apa

Recuperant el primer llarg

El segon llarg, però, ja es veu més dret i per aixó en Pau em pregunta si vull continuar fent de primer de cordada... vinga! Després d’enfilar-me a la placa, continuo pujant, ara en lleugera diagonal ascendent a la dreta per una placa carregada de generosos còdols que m’ajuden a progressar amb seguretat i respecte.

Progressant per la placa del segon llarg

A mitja tirada hi ha una reunió optativa que gairebé ningú fa; però jo, aclaparada per la visió del característic i ombrívol desplom que se m’apropa, ràpidament aprofito aquesta instal·lació per muntar la segona reunió, i deixo a en Pau la resta de la via, que comença a posar-se seriosa...

Recuperant la segona tirada

Inici del tercer llarg

Així que arriba a la reunió, i després de l’obligat traspàs de material, en Pau surt cap a la dreta per la cada cop més vertical placa, tot dirigint-se cap al peu del desplom on hi ha la tercera reunió.

Arribant a la tercera reunió

La penjada tercera reunió sota el desplom

Així, després d’un delicat flanqueig sota el desplom, arribo a la penjada tercera reunió on podem gaudir de portentoses vistes a l’enlluernadora cara sud de la Magdalena Superior, per on puja la darrera tirada d’una altra via digna de ser recordada: la Ignasi Jorba. Sense predre el ritme, en Pau inicia el quart llarg, el més difícil de la via, tot flanquejant cap a la dreta a buscar el punt més feble de l’ombrívol desplom, que supera en rigurós i vistós artificial.

Superant el desplom en artificial

Assegurant des de la tercera reunió

Un cop ha superat el desplom, en Pau es situa sobre l’assoleiada aresta i continua pujant, ara en diagonal ascendent a l’esquerra. Però jo, que estic sota el sostret, deixo de veure’l i em quedo a l’ombra, tot controlant els moviments de la corda fins que escolto el crit de “reunió”!

Sortint a l’aresta, amb la Magdalena Superior al fons

Quan em toca a mi, començo amb un delicat flanqueig sota el desplom. Per superar aquest desplom tinc la meva particular batalla amb els estreps, tot intentant fer-ho el més dignament possible. En alguns punts on les xapes estan un xic més separades, en Pau em deixa algunes bagues més llargues...i, així, jo també surto de les tenebres cap a l’aresta inundada de sol.

Sortint del desplom

Arribant a la quarta reunió

Quan, després d’uns difícils passos molt verticals, arribo a la quarta reunió, en Pau em mostra un forat on es concentra una gran quantitat de petits escarabats del romaní (Chrysomela americana) amb els seus cossos de color verd metàl·lic amb quatre franges vermelles que semblen la senyera catalana!

Escarabats del romaní

Després d’observar i fotografiar els curiosos coleòpters, en Pau arrenca amunt per la placa de la cinquena i darrera tirada, tot dibuixant una diagonal ascendent a l’esquerra que finalitza sota el cim de l’Ullal de la Magdalena.

Inici del cinqué llarg

Assegurant des de la quarta reunió

Així, quan ens reunim al cim, després de felicitar-nos i fer-nos el selfie de rigor, ens fixem en un bonic i permanent pessebre en forma de rajola ceràmica, i també ens quedem una estona contemplant el panorama que se’ns presenta des d’aquesta modesta agulla eclipsada entre les dues Magdalenes.

Fotocim

Pessebre ceràmic al cim de l’Ullal

Per baixar, cal fer un petit ràpel per la cara sud de l’Ullal, el qual ens deixa a l’esplanada on hi ha les restes de l’ermita de Santa Magdalena i on hi destaca l’ombrívola cara nord de la Magdalena Inferior i també la seva cara oest, per on puja la via Normal.

Ràpel des del cim

Les cares nord i oest de la Magdalena Inferior

Aquí acaba la crònica d’aquesta bella escalada rememorada, a l’espera que les properes fases del desconfinament ens donin més llibertat per tornar a tocar roca de debó.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 29.06.17 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari