dijous, 25 de juny de 2020

Serrat d'en Muntaner, via Alberto González

10.06.20  Després d’algunes visites a l’abarrotat túnel de la Foixarda, en Pau i jo ja tenim ganes de tocar roca de debó. Per això, amb el relaxament del desconfinament i la “nueva normalidad”, que aquí anomenem la represa, a més de les primeres excursions amb cara i ulls, també arriben les primeres escalades.

Serrat d’en Muntaner des del peu de la Pastereta

El passat dimarts dia 9 de juny, en el decurs de l’excursió des del Clot de la Mònica a Sant Joan, en passar sota el serrat d’en Muntaner vaig recordar una via que havia fet amb en Jaume i que em va agradar força: es tracta de la via Alberto González, de 75 metres de recorregut repartits en dos llargs i d’un grau prou assequible, donades les circumstàncies.

Ressenya de la via Alberto González

Així que l’endemà dimecres, en Pau i jo prenem el camí de pujada del Clot de la Mònica i anem fins al peu de la citada via, on ens esperen quatre cabres encuriosides. Des del 4 de març que no tocàvem les cordes i estic una mica espessa amb els nusos i, a més, no em lligo bé la càmera al boudrier... buff. En aquestes, en Pau m’assegura i em diu: Vinga, amunt!

Assegurant des del peu de la via

Una mica maldestre, començo a pujar per una placa inclinada fins a un petit ressalt abalmat. Aquí m’adono que no estic pujant per la via Alberto González, que em queda un xic més a la dreta. En Pau em diu que estic pujant per la via Pizarro. Vull canviar de via però, per causa de les darreres pluges, un vistós regalim d’aigua llisca per la placa i això fa que segueixi pujant per la via Pizarro.

Primers compassos de la via Pizarro

Provo de superar el citat ressalt en lliure... impossible, la pàtina de rovell és massa considerable. Ni tan sols m’atreveixo a passar-lo en A0: penjo els estreps i aprofito tots els seus graons, i que rigui qui vulgui! Un cop “superat” aquest primer entrebanc, continuo pujant per la placa que es va redreçant poc a poc i les xapes sembla que s’allunyin... glup!

Progressant per la placa del primer llarg

Així arribo a una estreta repisa des d’on veig la primera reunió de la via Alberto González just a la meva dreta, però per arribar-hi he de creuar, amb molt de compte, el regalim d’aigua. Un cop situada a la reunió, recupero el company que puja com si res.

Recuperant el primer llarg

Arribant a la primera reunió

La primera reunió amb la Pastereta al fons

La següent tirada li toca al Pau, que surt de la reunió tot fent una lleugera diagonal ascendent a la dreta en direcció al peu d’un “muro wapo”, tal i com resa la ressenya, tot superant una sèrie de petits, però contundents, ressalts. Encara sort que a partir d’aquí la roca ja està ben seca i els “gats” s’agafen d’allò més bé.

Inici de la segona tirada

Assegurant des de la primera reunió

Superant un segon ressalt

Aspecte del “muro wuapo”

Veig el company encarar amb soltura la placa que, des de la reunió, es veu dreta i força fina. Sembla que a ell el confinament no I’ha afectat gens. Quan em toca a mi pujar-la, puc comprovar que realment les preses són força menudes i la placa està molt dreta... sort que pujo amb la corda per davant!

Arribant a la segona i darrera reunió

La segona reunió

Així arribo a la segona reunió on finalitza la via i on ens fem el primer selfie post-covid. Ara toca rapelar la via i, sobretot, recordar com es feia! Estem realment estranyats de que, fent un dia tan bo, no hi hagi ningú més a les parets del serrat d’en Muntaner.

Fotocim

Primer ràpel

Quan arribem de nou al peu de la via, en Pau hagués volgut fer alguna cosa més, però jo per avui ja n’he tingut prou. Estic força cansada i em noto les cames fluixes de l’excursió d’ahir. I és que el meu pensament vola cap als cims, però encara tinc el cos mig confinat. A alguns ens costarà tornar al nivell d’abans de la pandèmia...

De tornada a Collbató, observem que la zona dels Totxos i dels Graus és plena de gom a gom... amb raó no hi havia ningú al serrat d’en Muntaner, perquè tothom està aquí fent escalada esportiva. I tal i com ja preveia en Guillem Arias fa uns mesos al seu blog, sí que ara al material d’escalada s’hi ha d’afegir la mascareta i el gel hidroalcohòlic... almenys per anar al bar a fer unes cervesetes!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 10.06.20 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada