dijous, 11 de juny de 2020

Magdalena Superior, via Ignasi Jorba

16.09.16  Amb la recent estrenada fase 2 del desconfinament, arriben les primeres excursions de debó i les primeres escalades post-covid. Però a mi m’agradaria concloure com cal la sèrie de “vies rememorades” i que m’han acompanyat al llarg de tants i tants dies de reclusió. La darrera via voldria que fos l’Ignasi Jorba de la Magdalena Superior, oberta per Agustí Cardona i Carles Barés l’any 1992 i que el Pau i jo vam fer a mitjans de setembre del 2016.

La cara est de la Magdalena Superior
amb el recorregut de la via Ignasi Jorba

Ressenya de la via

Aquesta via, de 130 metres repartits en quatre llargs, puja per la cara est i comença molt innocent però es va posant més i més interessant amb l’alçada. Així, després d’arribar al seu peu pel camí que va del funicular de Sant Joan a Sant Jeroni, començo a pujar jo per la portentosa rampa que es va redreçant conforme em vaig acostant a la primera reunió.

A la rampa del primer llarg

Recuperant el primer llarg

Primers metres del segon llarg

Un cop arriba en Pau a la primera reunió, em pregunta si vull continuar pujant el segon llarg, però jo veig que la placa es posa molt tiesa pel meu gust i li dic que millor que pugi ell... Així, sense més discussions, en Pau s’enfila per la placa del segon llarg en direcció a la segona reunió.

Progressant per la dreturera placa

Prop de la segona reunió

Arribant a la segona reunió

Anant de segona de cordada, aquest llarg no em suposa cap problema i arribo sense novetats a la segona reunió, des d’on observem com al peu de la via ja es prepara una altra cordada. El tercer llarg, però, ja és un altre tema... De fet, aquí es troba el pas més difícil de la via, en el qual en Pau m’ha deixat una baga ben llarga perquè el pugui superar en A0. I el flanqueig cap a la tercera reunió tampoc està gens malament!

Delicat flanqueig cap a la tercera reunió

La tercera reunió està situada al peu d’un vistós diedre i sobre una petita repisa on hi ha arrelat un arbret. Aquí m’entaforo per assegurar en Pau, que ja s’enfila per la fina placa de la dreta del diedre en direcció a una panxeta, pas clau del quart i darrer llarg de la via.

Assegurant des de la tercera reunió

Superant el pas clau del quart llarg

Mentre en Pau es dirigeix cap al cim de la Magdalena, jo observo com la cordada que ens segueix ja ha arribat a la primera reunió. I quan em toca pujar a mi, arrenco per la placa amunt amb bonics passos d’equilibri sobre el buit que m’envolta i no recordo molt bé com vaig superar el pas de la panxeta... però bé podria ser en A0. Així arribo a la quarta i darrera reunió situada just sota el cim de la Magdalena Superior.

Arribant a la quarta reunió

La quarta i darrera reunió del cim de la Magdalena Superior

Un cop situats al cim, i sense fer-nos el selfie de rigor, doncs encara no ho teniem per costum, ens preparem per fer els dos ràpels de descens de l’agulla i la baixada al camí de Sant Joan per les Escales de Jacob. En un darrer cop d’ull a la Magdalena Superior observem com la cordada que ens seguia ja estan fent el darrer i més espectacular llarg de la via...

Segon ràpel de descens

Vista del darrer llarg de la via Ignasi Jorba

Aquí conclou aquest episodi de vies recuperades del calaix de la memòria. Moltes d’elles, però, s’han quedat al tinter, com  La que hi faltava a la Magdalena Inferior, la via Òptima a la Gorra Frígia, la Directa Núria de la Miranda de les Magdalenes, la Chachi Piruli al Monestir, l’Aresta Brucs de la Miranda de les Boïgues, la via dels Rodriguez a la Peluda, o El bacon del Dàtil... Però tant de bo no em calgui recordar aquestes vies, perquè això només voldrà dir una cosa: que tot ha anat bé!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 16.09.16 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada