Via ferrada i camí equipat de Ribes de Freser

17.06.17  Com que l’estiu ja és aquí, i comença a fer massa calor per segons què, ara toca cloure el programa de sortides “ferrateres” fins a la tardor, i quina millor manera de fer-ho que estrenant un bell recorregut que s’acaba d’equipar a la Roca de la Creu,  imponent crestall que s’alça per damunt la vila de Ribes de Freser, coronat per una creu de ferro i una estelada, i continuar pel camí equipat del Castell de Segura, el qual progressa per la cresta fins quasi assolir el cim del turó de Segura.

Roca de la Creu, des de Ribes de Freser

Concentració abans de la sortida

Després de reunir-nos una bona colla al pàrquing de l’estació de Ribes Vila del cremallera, ens “calcem” el material necessari i marxem d’aquesta manera en direcció a l’església de Ribes, davant la mirada astorada de propis i estranys. En passar per la porta del temple ens adonem que hi ha un plafó informatiu que ens assabenta que la Roca de la Creu no és una roca qualsevol: es tracta del Granòfir de Ribes, l’únic granòfir de Catalunya, una roca blanquinosa i d’aspecte granític, formada principalment per feldspat potàssic i quars, i que fou, ni més ni menys, que la xemeneia d’un volcà de fa...  450 milions d’anys!!!!

Plafó informatiu sobre el Granòfir de Ribes

Pugem per unes escales del costat de l’església i anem a sortir a un sender que s’enfila de dret al peu de la ferrada. Una altre plafó ens informa de les condicions de la via i les precaucions que cal prendre. Sense perdre més temps comencem a enfilar-nos per un estret esperó un xic desplomat, i a més ho fem entre els focus que per la nit il·luminen el penyal. Alguns pensem que potser es pot fer una nocturna a aquesta ferrada... però no, perquè només està permès fer-la fins dues hores abans del crepuscle.

Inici de la ferrada

D’entrada aquest esperó sembla dificil, però l’abundància de grapes (tant horitzontals com verticals), i algunes preses artificials, fan que la progressió sigui molt còmoda i relaxada i així podem gaudir plenament del paisatge que es va obrint als nostres peus.

Una de les preses artificials de la ferrada

Ràpidament assolim el primer cim on està plantada la vistosa creu de ferro, des del qual podem veure tota una estesa de sostres de teula, verds prats i la cinta del riu Freser escolant-se per seva angosta vall.

Al cim de la Roca de la Creu

A tocar tenim el cim on oneja una estelada. Aquest cim és una estreta cresta des de la qual s’ha de baixar a una bretxa on hi un petit pont nepalès, el primer dels tres ponts que té el recorregut i l’únic que és obligat de passar, però amb amples travesses de fusta que el fan molt senzill i còmode. Després de creuar el pont s’ha de superar un mur força vertical, però també amb una progressió molt fàcil i relaxada.

El tram de la bretxa, amb el primer pont

Seguidament ve un llarg i espectacular flanqueig, on s’hi han habilitat unes repises de fusta allà on es podria relliscar en cas que la roca estigués humida. També observem que allà on la roca està un xic trencada s’han “cosit” les fissures amb resina. Al llarg d’aquest passatge estem tots una mica “anxovats”, sense que corri cap bri d’aire i la calor es deixa sentir amb força.

Iniciant el flanqueig

Esperant el pas del segon pont

El flanqueig finalitza al capdamunt d’una punxeguda roca, on per connectar amb el següent tram de roca s’hi ha habilitat un espectacular “pont de mico”, de llargada considerable i només subjectat amb dos cables, l’un per als peus i l’altre per a les mans, però, això sí, molt ben tensats... de moment. En aquest punt un xic més elevat ens toca un ventet agradable que ens proporciona una mica de treva a la calor.

Aquest pont no és obligatori de passar perquè es pot creuar la bretxa per un sender que hi ha a sota. Aquí finalitza la via ferrada de la Roca de la Creu i qui vulgui abandonar ho pot fer en aquest punt. A partir d’aquí la continuació és el camí equipat del Castell de Segura, pel qual seguim progressant per l’altiva cresta igualment amb grapes i cable de seguretat.

Inici del camí equipat

Així arribem al darrer dels ponts penjants de la ruta. Es tracta d’un pont tibetà també molt llarg i amb tres cables, un per als peus i dos per a les mans. Aquest pont tampoc és obligatori i per això és l’objectiu de tots els fotògrafs de la colla, tant des de dalt com des de baix. Amb els pas d’aquest pont ja haurem provat tots els tipus de ponts penjants que existeixen.

El tercer pont del dia

Un cop a l’altra banda ja només ens cal seguir cresta amunt encara per alguns passos amb grapes i cables i amb immillorables vistes sobre la carena nord-occidental del Taga.

Sortida del camí equipat

Així arribem tots plegats a un sender boscós, cosa que és d’agraïr en un dia de sol com avui, que ens deixa en una esplanada sota dels arbres on finalitza aquest camí equipat. Des d’aquesta esplanada prenem un corriol que baixa a mà esquerra marcat amb fites que desemboca al camí principal que va de Ribes al coll de Segura.

Foto de grup a la capella de Sant Cristòfol

Arribant a Ribes de Freser

Prenem aquest camí a mà esquerra el qual, després de rodejar per sota el Castell de Segura, arriba a la capella de Sant Cristòfol on aprofitem per reunir-nos i fer-nos la foto de grup, avui molt nombrós. Tot seguit ja entrem de nou a la vila on, després de dinar tots plegars en un bar amb un deliciós aire condicionat, ens acomiadem fins la nova temporada “ferratera”. Bones vacances a tothom!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 17.06.17 per Isabel Benet, Alfons Belinchón, Pablo Vázquez, Agustí Pérez, Jessica Pérez, José Luís Sancenón, Ramón Boldú, Quim Massanes, Pep Beltran, Joan Bueno, José Hidalgo, Cristina Parra, Lola Díaz, Marta Doria, Ferran Guillén i amics.