divendres, 21 de juny del 2019

Pels cingles de Vallcebre

10.06.19  Els cingles de Vallcebre, a l’Alt Berguedà, constitueixen un estrep oriental de la serra d’Ensija, amb un replà superior on es situa la població de Vallcebre i diverses masies, al redós del serrat de Sant Joan i el tossal Llissol. Aquests cingles, de blanca roca calcària, es desprenen de l’esmentat replà per formar una gran muralla amb un perímetre que recorda la forma d’un cor, i tenen com a punt d’inflexió l’estret per on s’obre pas el torrent de Vallcebre.

El sector nord dels cingles de Vallcebre, des de
la pista que mena al veïnat de la Barceloneta

El sender PR C-128 estableix un itinerari circular d’uns 12,5 Km de recorregut i 400 m de desnivell, profusament senyalitzat, que travessa la capçalera dels graus de la Mola, del Sastre, dels Boigs, de les Granotes, del Jou, de Sant Climents, de les Granoteres i del Moro; aquests antics camins de grau comunicaven el replà de Vallcebre amb les masies i poblacions del nivell inferior.

Ens hi arribem per la C-16 (Eix del Llobregat), via Manresa i Berga i, tot just passat el túnel del Collet, seguim a l’esquerra per la B-400 en direcció a Saldes fins a trobar als 7 Km, també a l’esquerra, el trencall que mena a Vallcebre; hi aparquem vora la plaça de l’Església (hi resta només el campanar), al costat de la carretera.

Situats en aquest punt de Vallcebre (1120 m), comencem a caminar en direcció sud per la mateixa carretera per on hem vingut. De seguida, als 200 m, continuem a l’esquerra per una pista, inicialment cimentada (pal indicador a Santa Magdalena). La pista travessa tot seguit el torrent de Vallcebre (que tornarem a travessar més avall, de tornada) i agafa la direcció sud-est per passar més endavant pels masos de cal Vila i cal Ponç (allotjament rural), on hi ha la font de Belians i un safareig

Font i safareig de Belians

Continuem en direcció a cal Querot i cal Bufulà, entre camps de conreu i pastures. Deixem poc després un trencall a mà esquerra (sempre hi trobarem les oportunes indicacions) i més endavant arribem a la Creu del Collell (1212 m), una creu feta amb bigues de vagoneta i fixada sobre una roca.

Creu del Collell

Deixem a la dreta el camí que mena al Querot i a l’esquerra la pista que seguíem, per continuar recte per un sender herbat que surt pel costat de la creu. Travessem el torrent del Divinal i comencem a remuntar lleugerament. Creuem poc després una pista i continuem pujant pel sender a través del bosc del Boixader fins que arribem a l’ermita de Santa Magdalena (1295 m), situada en una clariana del bosc.

Santa Magdalena

Aquesta ermita, bastida al s. XVII, és una austera construcció d’una nau amb teulada a doble vessant, campanar d’espadanya i portal adovellat. Al costat hi ha una antiga font, ara eixuta, que va deixar de brollar quan la galeria d’una mina va perforar el seu curs; es creia que la seva aigua tenia propietats guaridores contra les berrugues. 

Continuem pel bosc, tot pujant suau en direcció sud-est, fins que, uns 900 m després de l’ermita, arribem al capdamunt del grau de la Mola (1320 m), que baixa cap a Fígols. Encara dins del bosc girem a l’esquerra, en direcció est, mentre deixem a la dreta aquest grau (així com la resta dels que anirem trobant en el sentit de la nostra marxa). Sortim del bosc i travessem una clariana que ens permet tenir, cap al nord-oest, una vista enlairada sobre Vallcebre. Ens apropem al caire de la cinglera orientada al sud; a partir d’aquí, i fins gairebé el mirador de Cap Deig, anirem vorejant tots aquests penya-segats calcaris, amb esplèndides i variades vistes.

Al caire dels cingles del vessant sud



Avancem per sobre dels cingles en direcció nord-est, tot fent nombroses parades per fotografiar els blancs penya-segats així com les variades espècies d’orquídies que la botànica experta del grup ens va descobrint, com la lístera ovada (Listera ovata).

Lístera ovada

Deixem a la dreta el grau del Sastre, mentre que en la mateixa direcció, cap al sud, podem contemplar la vall de Fígols, l’embassament de la Baells i el sector meridional del massís del Catllaràs, on hi destaca el cim del Sobrepuny.

Vistes a la vall de Fígols i l'embassament de la Baells

Desemboquem a una pista que voreja el cingle i que seguim a la dreta, a l’indret del pla de la Barrumba (1260 m), topònim originat pel nom del gran esquellot que antigament els pastors li posaven al mascle dels ramats que sortia guanyador de les lluites amb altres contrincants.

Pel pla de la Barrumba

Anem avançant sota els vessants vermellosos del serrat de Sant Joan, a la nostra esquerra. Passem pel grau dels Boigs o dels Boits, i més endavant pel de les Granotes, prop del qual hi arriba una pista cimentada procedent de Sant Corneli.

Sector vora el grau de les Granotes, amb vistes
als cingles de la Rota i la vall de Malanyeu

Continuem en la mateixa direcció pels plans de cal Menut, i uns cinc minuts després travessem les edificacions d’aquest mas agrícola, on un petit ramat de cabretes ens dóna la benvinguda. Un cop passada la casa, deixem la pista i continuem a la dreta per un corriol, vora el cingle, que mena tot seguit al grau del Jou, d’on surt una derivació del PR que baixa al mas del Jou (allotjament rural).

Anem seguint els senyals i fites a través dels prats, amb vistes a la penjada vall de Malanyeu i al Sobrepuny, en una zona d’enfonsaments càrstics on cal anar en compte de no ensopegar en algunes esquerdes, protegides per planxes metàl.liques i palets. Veiem a la nostra dreta, entre la vegetació, un monument amb una creu en record d’un jove pilot d’avioneta que es va estavellar en aquest indret l’any 1958.

Zona d'enfonsaments càrstics

Poc més endavant sortim a un sender ben definit que prenem a la dreta, en lleugera baixada. Avancem en plena direcció nord i en un raconada, a l’esquerra del camí, decidim fer el dinar de campanya, ben resguardats del ventet sostingut que va bufant. En aquest racó, potser per ser un bon abrigall, hi trobem nombroses espècies d’orquídies, entre les quals destaca l’orquis militar (Orchis militaris).

En direcció nord, per sender ben definit

Orquis militar

Continuem la nostra ruta en direcció nord fins que el sender va tombant cap a l’est, per passar tot seguit pel grau de Sant Climents, que baixa cap al mas de la Torre del Foix (construït al voltant d’una antiga torre medieval) i l’església romànica de Sant Climenç (ambdues grafies s’utilitzen aquí en lloc de Sant Climent).

Travessem un prat, encarats al Pedraforca

Avancem ara encarats al Pedraforca, i uns 700 m més endavant deixem a l’esquerra la derivació del PR que puja al tossal Llissol i que després mena també a Vallcebre. Més endavant deixem a la dreta el grau de les Granoteres (o del Poeta, segons el mapa Alpina) i poc després passem pel costat de l’arranjat mas de cal Felip de Cap del Roc, un altre allotjament rural de la zona.

Passem per cal Felip de Cap del Roc

Els cingles del vessant nord, des del Cap del Roc

Continuem en direcció est, vorejant el vesant nord dels cingles i aviat comencem a davallar cap a l’engorjat de la Foradada. Pels marges del camí trobem el curraià blanc (Cephalanthera longifolia). una orquídia de pètals blancs amb fulles estretes i llargues.

Curraià blanc


Anem davallant cap a la Foradada

Passem pel grau del Moro i seguim baixant fins a travessar l’ampli pont que creua aquest engorjat de la Foradada (950 m), el punt més baix de l’itinerari, per on discorre el torrent de Vallcebre que aquí forma bonics tolls d’aigua. A l’esquerra podem observar les restes d’un canal de pedra i les parets d’un antic molí adossat a la roca, mentre que cap a la dreta, passat el pont, hi surt un camí que baixa a la propera carretera de Saldes per on hem vingut i continua cap a Sant Julià de Fréixens.

Travessem el pont sobre l'engorjat de la Foradada

Restes d'un antic molí sobre el torrent de Vallcebre

El camí de la Foradada, a l'altre costat del pont 

Seguim recte amunt, en direcció al mirador de Cap Deig (a 900 m). Anem pujant, inicialment fort, per tornar-nos a situar sobre la cresta del cingle, i tot seguit veiem a la nostra dreta les restes de la torre d’un antic telefèric, construït els anys 40 del segle passat, que baixava el carbó de les mines de Vallcebre en vagonetes fins al Collet (per on passa avui l’Eix del Llobregat).

Pilars d'un antic telefèric de carbó, sobre la Foradada


Anem resseguint en direcció est el penya-segat, amb grans vistes sobre la vall del riu de Saldes i el sector del cingle que hem deixat enrera, a l’altre costat de la Foradada.

Els cingles que hem deixat enrera

Seguim vora els cingles en direcció a Cap Deig


Anem pujant entre passos rocosos fins arribar al mirador de Cap Deig (1110 m), al costat de la carretera d’accés a Vallcebre, on darrerament s’hi han col·locat uns interessants plafons informatius sobre la geologia de la zona.

Mirador de Cap Deig

Creuem la carretera i continuem a l’altre costat per una pista, inicialment cimentada, que mena al veïnat de masies disperses de la Barceloneta. La pista s’enlaira uns metres en direcció sud i constitueix un bon mirador dels cingles que hem travessat i de tot el municipi de Vallcebre; poc després ja agafa la direcció sud-oest, tot planejant entre extenses pastures i passant pels masos de cal Galceran i cal Pauló.

Per la pista de la Barceloneta, entre camps i masos

Arribem més endavant a una bifurcació; deixem a la dreta el ramal que puja cap als masos de cal Batlló, cal Sastre i cal Clic, i seguim a l’esquerra, en suau baixada, fins entrar a Vallcebre pel carrer Major.

Antiga vagoneta de carbó, al final de la ruta

Passem pel monument que recorda el passat miner del poble i arribem tot seguit a la plaça de l’Església, punt final d’aquesta bella ruta circular pels cingles de Vallcebre.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 10.06.19 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón i Marta Martín.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada