22.06.19 Aquest darrer cap de setmana llarg,
anem a celebrar la revetlla de Sant Joan al bonic poble d’Arnes (Terra Alta) i,
de passada, aprofitem per fer algunes escalades a les altives parets que
flanquegen el curs del riu dels Estrets, al vessant nord de lo Port (o els Ports).
Com que arribem el dissabte prou aviat, després de dinar anem per la pista
asfaltada en direcció a l’àrea d’esbarjo de la Franqueta i deixem el cotxe a
l’aparcament del mas de Lliberós, a l’entrada dels Estrets d’Arnes.
Recorregut de la via Tintin a les Moles, a les Moles del Don
La nostra intenció és fer la via Tintin a les Moles, nom inspirat en el cèlebre personatge de còmic, i que recorre un bell esperó
sota les Moles del Don (o de Guasc). Els seus 125 m de llargada van ser equipats
pels no menys cèlebres germans Josep i Kildo Carreté l’any 1986 i, per la seva
orientació a l’est, és una via ideal per fer a les tardes d’estiu.
Ressenya de la via
Després de carregar-nos les pesades
motxilles, anem pel camí que baixa al congost i s’endinsa a l’Estret d’Arnes.
Quan el riu dibuixa un gran meandre que rodeja l’esperó de les Moles del Don,
el creuem i ens enfilem per l’altre vessant a cercar el peu de la via situat
sota un característic sostret.
Anem pel congost cap al peu de la via
En apropar-nos comprovem que la roca
és un blanquinós conglomerat de matriu calcària dels que anomenen
“montserratins” però, com veurem més amunt, cada conglomerat és un món, i
aquest no és una excepció. Així en Pau comença la via enfilant-se per una placa
a l’esquerra d’un vistós diedre.
Inici de la via
Malgrat que estem en un vessant
orientat a l’est, quan jo començo a enfilar-me, encara em toca el sol, però bufa
un airet agradable. La placa, un xic ajaguda a l’inici, es va redreçant i les
preses cada cop són més petites, però està ben protegida per quatre llustrosos
parabolts. Així arribo a la primera reunió situada sota una sabina.
Començo a enfilar-me per la placa
La primera reunió
A la segona tirada, la més dificil de
la via, és quan aquest conglomerat ens mostra la seva veritable naturalesa.
Només sortir de la reunió, ja s’ha de superar una pronunciada “panxeta” que fa
que en Pau exclami “quin pas tan cabró!” i, un cop l’ha superat, aquest
continua progressant per una placa força dreta però sense més sorpreses...
aparentment.
Inici de la segona tirada
Assegurant des de la primera reunió
Progressant per la placa
Quan em toca pujar a mi, i com que la
primera xapa està prou aprop, no m’ho penso dos cops i supero la pronunciada
“panxeta” amb un pas d’A0... i això que ho qualifiquen de IV+, i quan m’enfilo
per la placa, comprovo com s’alternen capes amb còdols grossets i ben rodats
amb capes de pedretes molt petites i cantelludes per on la progressió es fa un
xic més “delicada”. Així arribo a la segona reunió penjada d’aquesta placa.
Pujant per la placa
La segona reunió
Arribant a la segona reunió
La següent tirada té el mateix caire
que l’anterior, però com que la placa està una mica més ajaguda, la progressió
resulta més “fàcil” tot i que aquí també apareixen algunes capes de pedretes
cantelludes on una bona adherència és fonamental. La tercera reunió es fa en
una repisa a la dreta del sostret.
Inici de la tercera tirada
Progressant sota el sostret
La tercera reunió
Un cop estem a la tercera reunió, en
Pau em pregunta si estic animada per a fer la darrera tirada... i com que és la
més “senzilla”, surto de la reunió més contenta que un quatre i m’enfilo per la
placa, defensada per tres parabolts, a cercar una fissura-diedre que tinc just
al damunt on també aprofito el tronc d’un arbret per llaçar-hi una baga abans
d’arribar a la quarta i última reunió.
Inici de la quarta tirada
L’ombra de les Moles del Don s’estén per la vall
Progressant a contrallum
Arribant a la quarta i darrera reunió
Així arribem al final de la via,
situat en una gran esplanada inundada per un ardent sol de tarda. Després de
felicitar-nos per tan lluïda escalada i fer-nos el selfie de rigor, fem un cop d’ull al vessant oest de la Gronsa sud,
que tenim just enfront, per on puja la via de llarguíssim nom No vendas la piel del oso sin haberlo cazado
i que volem fer demà pel matí.
Fotocim amb la mola dels Biernets al darrera
La cara oest de la Gronsa sud
Malgrat que les reunions d’aquesta via
són rapelables, ens estimem més tornar caminant, i per això prenem un corriol,
marcat amb fites, que va a buscar una marcada canal per la qual baixem, primer
a peu i després despenjant-nos per un tram equipat amb agafadors en forma de T
i cable de vida. Així arribem de nou al peu de la via, des d’on baixem a creuar
de nou el riu dels Estrets i, pel camí del congost, cap a l’aparcament del mas
de Lliberós... feina feta i fins demà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada