23.06.19 Després d’haver “tastat” la roca dels
Estrets d’Arnes a la via Tintin a les
Moles, ara toca anar a l’altra banda del riu on s’aixequen les Gronses, un conjunt de moles d’orientació nord-sud, on pretenem fer la via No vendas la piel del oso sin haberlo cazado, línia oberta per G. Máñez
i G. Corral l’any 1993 i que ratlla la cara oest de la Gronsa Sud. Si la Tintin és una via ideal per fer a les
tardes d’estiu, aquesta és ideal fer-la pel matí quan encara està la paret a
l’ombra.
El nostre recorregut per la via No vendas la piel
del oso, amb entrada per la via Tornassol
Ressenya de la via
Així que ben aviat tornem a deixar el
cotxe a l’aparcament del mas de Lliberós, i de nou baixem fins a l’entrada dels
Estrets d’Arnes, que recorrem aigües avall fins a situar-nos al peu de l’alterosa
cara oest de la Gronsa Sud i, com no coneixem gens la zona, ens enfilem massa a
la dreta per una rampa molt inclinada fins a una repisa a tocar d’un grup d’arbres
on comença (ho vam saber després) la via Tornassol.
Anem cap al peu de la Gronsa Sud
Ens enfilem fins a l'inici de la via Tornassol
Rampa d’inici de la via Tornassol
En Pau comença a enfilar-se per una
placa inclinada a l’inici, però que es va redreçant poc a poc, i quan s’adona
que estem massa a la dreta, dibuixa una diagonal ascendent a l’esquerra...
l’únic problema és que no troba cap reunió i se li acaba la corda... Solució:
pugem a l’ensamble fins que en Pau pot muntar una “reunió” d’un parabolt i el
tronc d’una sabineta, però almenys ara
ja estem a la via correcta i directament sota la tercera reunió que
marca la ressenya.
La nostra primera reunió
Arribant a la citada “reunió”
Des d’aquí en Pau s’enfila recte per
la placa fins a una repisa on troba la veritable reunió, a tocar d’un matoll de
boix mig encastat dins una estreta fissura. Quan jo arribo a la reunió,
m’entero que a en Pau se li ha acabat la bateria de la seva càmera... A partir
d’ara ell serà l’únic que “xuparà càmera”.
Progressant cap a la nostra segona reunió
Assegurant des de la segona reunió
Per acabar-ho d’adobar, a partir
d’aquí l’ós comença a mostrar-nos de què està feta la seva pell i, tal i com
passava a l’altra banda del riu, al conglomerat comencen a aparèixer capes on
dominen les pedretes cantelludes sobre els còdols arrodonits. Per això la
sortida de la reunió és una mica delicada i en Pau exclama el ja clàssic “quin
pas tant cabró!”
Difícil inici del tercer llarg
Un cop superat aquest mal pas,
s’enfila decidit per una placa plena de preses ridícules. Entretant jo observo
com unes quantes cordades comencen a enfilar-se per les diverses vies d’aquesta
cara de la Gronsa Sud.
Progressant per la placa
Quan em toca pujar a mi, no m’ho penso
dues vegades i surto de la reunió amb la ja clàssica superació en A0, i tiro
amunt per la placa tot practicant l’adherència fins arribar a un punt en que
veig a en Pau entaforat dins un profunda bretxa a la qual em costa déu i ajut
arribar-hi sense tirar ni una pedra.
Assegurant des de la tercera reunió
Per començar la quarta tirada, en Pau
s’enfila d’una revolada per la llisa paret de la bretxa, pren el fil d’un
esperó, i deixo de veure’l. És aleshores que m’adono que els parabolts de la
reunió estan a la “quinta punyeta”... com hi arribaré? Doncs penjant els
estreps!
Inici de la quarta tirada
Quan em toca puja a mi, després de
recuperar com bonament puc tot el material de la tercera reunió, jo també
m’enfilo per l’esperó on, cap al final, trobo una roca un xic descomposta. Així,
amb molt de compte, arribo a la quarta reunió situada en un petit llavi.
La quarta reunió
Delicat inici de la cinquena tirada
Per començar la cinquena tirada, en Pau
es desplaça un xic a la dreta per una fina placa força vertical, i després
s’enfila tenint com a referència un arbret que creix dins una fissura i avança
per roca molt descomposta, tot deixant el citat arbret a la seva dreta.
Avançant per la descomposta placa
Prop de la cinquena reunió
Quan jo, amb molt de compte de no
llençar pedres, arribo a la cinquena reunió, ja ens toca el sol i, aprofitant
que la reunió està sobre una ampla repisa, li passo a en Pau la meva càmera perquè em faci una foto... per tenir-ne un bon
record! Ara ja només ens cal avançar per
una carena fins al cim que tenim just damunt.
Arribant a la cinquena reunió, amb les Moles del Don al darrera
La cinquena reunió sota el cim
Vistes al sud
Vistes al nord
Fotocim
Des del cim de la Gronsa Sud, i sota un
sol de justícia, contemplem les muntanyes que ens envolten i on hi destaquen
les Roques de Benet, la Gronsa central i la Ballestera... Després de fer-nos el
selfie de rigor, i sense perdre més
temps car la tornada també és entretinguda, seguim la carena en direcció nord
uns metres fins que trobem una fita que en indica el descens a una feixa molt
inclinada per on baixem fins a una robusta sabina, al tronc de la qual s’hi ha
instal·lat un ràpel d’uns 10 m fins a una bretxa.
Vista de la cara est de la Gronsa Sud
Tram equipat amb una corda fixa
Un cop a la bretxa seguim baixant per
un corriol molt dreturer on, en un tram molt descarnat, hi ha una corda fixa. Així anem fins a
desembocar al llit rocós d’un torrent que ens durà de nou al camí que recorre
els Estrets d’Arnes.
Baixant pel llit sec d’un torrent
Vista de la cara oest de la Gronsa Sud
Quan tornem a passar pel peu de
l’assoleiada cara oest de la Gronsa Sud, observem com encara hi estant pujant
algunes cordades... quin humor! Ara nosaltres ja podem vendre la pell de
l’ós...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada