dimarts, 16 de juliol de 2019

Gronsa Sud, cara oest

23.06.19  Després d’haver “tastat” la roca dels Estrets d’Arnes a la via Tintin a les Moles, ara toca anar a l’altra banda del riu on s’aixequen les Gronses, un conjunt de moles d’orientació nord-sud, on pretenem fer la via No vendas la piel del oso sin haberlo cazado, línia oberta per G. Máñez i G. Corral l’any 1993 i que ratlla la cara oest de la Gronsa Sud. Si la Tintin és una via ideal per fer a les tardes d’estiu, aquesta és ideal fer-la pel matí quan encara està la paret a l’ombra.

El nostre recorregut per la via No vendas la piel
del oso, amb entrada per la via Tornassol

Ressenya de la via

Així que ben aviat tornem a deixar el cotxe a l’aparcament del mas de Lliberós, i de nou baixem fins a l’entrada dels Estrets d’Arnes, que recorrem aigües avall fins a situar-nos al peu de l’alterosa cara oest de la Gronsa Sud i, com no coneixem gens la zona, ens enfilem massa a la dreta per una rampa molt inclinada fins a una repisa a tocar d’un grup d’arbres on comença (ho vam saber després) la via Tornassol.

Anem cap al peu de la Gronsa Sud

Ens enfilem fins a l'inici de la via Tornassol

Rampa d’inici de la via Tornassol

En Pau comença a enfilar-se per una placa inclinada a l’inici, però que es va redreçant poc a poc, i quan s’adona que estem massa a la dreta, dibuixa una diagonal ascendent a l’esquerra... l’únic problema és que no troba cap reunió i se li acaba la corda... Solució: pugem a l’ensamble fins que en Pau pot muntar una “reunió” d’un parabolt i el tronc d’una sabineta, però almenys ara  ja estem a la via correcta i directament sota la tercera reunió que marca la ressenya.

La nostra primera reunió

Arribant a la citada “reunió”

Des d’aquí en Pau s’enfila recte per la placa fins a una repisa on troba la veritable reunió, a tocar d’un matoll de boix mig encastat dins una estreta fissura. Quan jo arribo a la reunió, m’entero que a en Pau se li ha acabat la bateria de la seva càmera... A partir d’ara ell serà l’únic que “xuparà càmera”.

Progressant cap a la nostra segona reunió

Assegurant des de la segona reunió

Per acabar-ho d’adobar, a partir d’aquí l’ós comença a mostrar-nos de què està feta la seva pell i, tal i com passava a l’altra banda del riu, al conglomerat comencen a aparèixer capes on dominen les pedretes cantelludes sobre els còdols arrodonits. Per això la sortida de la reunió és una mica delicada i en Pau exclama el ja clàssic “quin pas tant cabró!”

Difícil inici del tercer llarg

Un cop superat aquest mal pas, s’enfila decidit per una placa plena de preses ridícules. Entretant jo observo com unes quantes cordades comencen a enfilar-se per les diverses vies d’aquesta cara de la Gronsa Sud.

Progressant per la placa

Quan em toca pujar a mi, no m’ho penso dues vegades i surto de la reunió amb la ja clàssica superació en A0, i tiro amunt per la placa tot practicant l’adherència fins arribar a un punt en que veig a en Pau entaforat dins un profunda bretxa a la qual em costa déu i ajut arribar-hi sense tirar ni una pedra.

Assegurant des de la tercera reunió

Per començar la quarta tirada, en Pau s’enfila d’una revolada per la llisa paret de la bretxa, pren el fil d’un esperó, i deixo de veure’l. És aleshores que m’adono que els parabolts de la reunió estan a la “quinta punyeta”... com hi arribaré? Doncs penjant els estreps!

Inici de la quarta tirada

Quan em toca puja a mi, després de recuperar com bonament puc tot el material de la tercera reunió, jo també m’enfilo per l’esperó on, cap al final, trobo una roca un xic descomposta. Així, amb molt de compte, arribo a la quarta reunió situada en un petit llavi.

La quarta reunió

Delicat inici de la cinquena tirada

Per començar la cinquena tirada, en Pau es desplaça un xic a la dreta per una fina placa força vertical, i després s’enfila tenint com a referència un arbret que creix dins una fissura i avança per roca molt descomposta, tot deixant el citat arbret a la seva dreta.

Avançant per la descomposta placa

Prop de la cinquena reunió

Quan jo, amb molt de compte de no llençar pedres, arribo a la cinquena reunió, ja ens toca el sol i, aprofitant que la reunió està sobre una ampla repisa, li passo a en Pau la meva càmera  perquè em faci una foto... per tenir-ne un bon record!  Ara ja només ens cal avançar per una carena fins al cim que tenim just damunt.

Arribant a la cinquena reunió, amb les Moles del Don al darrera

La cinquena reunió sota el cim

Vistes al sud

Vistes al nord

Fotocim

Des del cim de la Gronsa Sud, i sota un sol de justícia, contemplem les muntanyes que ens envolten i on hi destaquen les Roques de Benet, la Gronsa central i la Ballestera... Després de fer-nos el selfie de rigor, i sense perdre més temps car la tornada també és entretinguda, seguim la carena en direcció nord uns metres fins que trobem una fita que en indica el descens a una feixa molt inclinada per on baixem fins a una robusta sabina, al tronc de la qual s’hi ha instal·lat un ràpel d’uns 10 m fins a una bretxa.

Vista de la cara est de la Gronsa Sud

Tram equipat amb una corda fixa

Un cop a la bretxa seguim baixant per un corriol molt dreturer on, en un tram molt descarnat,  hi ha una corda fixa. Així anem fins a desembocar al llit rocós d’un torrent que ens durà de nou al camí que recorre els Estrets d’Arnes.

Baixant pel llit sec d’un torrent

Vista de la cara oest de la Gronsa Sud

Quan tornem a passar pel peu de l’assoleiada cara oest de la Gronsa Sud, observem com encara hi estant pujant algunes cordades... quin humor! Ara nosaltres ja podem vendre la pell de l’ós...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 23.06.19 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari