Vallclara - Castell de Fogueres - Roc
de Cabrerola - Cova d’en Serrallonga
18.05.17 En
el cicle d’excursions dedicat al bandoler Serrallonga, ens hi faltava encara
anar a la cova d’en Serrallonga, un amagatall que la tradició situa (com a cova
o coves) en nombrosos indrets de les Guilleries i el Montseny, en referència generalment
a petites balmes de localització imprecisa o vaga. Sembla ser, però, que la
cavitat que mereix portar aquest nom, per la seva relativa proximitat al mas Serrallonga
i al coll de Querós, i per un testimoni contemporani dels bandolers, és una
balma de regulars dimensions situada al sot de Cabrerola, en un indret ferèstec
i ben amagat, cap a on avui emprenem les nostres passes des de Vallclara, al
terme municipal de Sant Hilari.
Hi
accedim per l’Eix Transversal fins al coll de Ravell, des d’on seguim en
direcció a Sant Hilari fins que, en una cruïlla, continuem a l’esquerra per la
GI-541 en direcció a Sant Sadurní d’Osormort durant un parell de Km fins a
l’inici d’una pista de terra, a la dreta (indicador de cabanes als arbres);
aquesta pista, ampla però amb alguns sots on cal parar atenció, mena en 7 Km al
llogarret de Vallclara, on aparquem el cotxe al costat de l’abandonat hotel Don
Juan de Serrallonga.
L'abandonat hotel Serrallonga, al final de la pista de Vallclara
Aquest
edifici, de dimensions desproporcionades en aquest solitari i tranquil indret,
fou l’emblema d’un fallit projecte residencial a principis dels anys setanta
del segle passat, del qual només es van construir quatre cases, mentre que
l’hotel no va arribar a obrir mai. Al seu costat va quedar adossada la Caseta
de Vallclara, bastida al s. XVIII i que durant un temps va fer funcions
d’hostal; ara tot aquest conjunt presenta un estat d’abandó i precarietat.
L’objectiu
de l’excursió d’avui és anar de l’hotel Serrallonga a la cova d’en Serrallonga,
tot enfilant-nos a les roques del Castell de Fogueres i de Cabrerola. Cal dir
que Vallclara (1054 m) és el punt més alt del recorregut, des d’on ens anirem
enclotant per remuntar a la tornada el desnivell perdut.
Vorejem
l’hotel i la Caseta de Vallclara, i seguim a la dreta per una pista en baixada
(pal indicador amagat i amb els cartells esborrats). Als cinc minuts creuem el
torrent o sot de Vallbudeny, al costat del qual hi raja la font de Vallclara, i
arribem tot seguit a Santa Maria de Vallclara (1012 m).
Font de Vallclara
Santa Maria de Vallclara
Aquesta església, documentada
al s. XII però amb reformes i modificacions als ss. XVI, XVIII i XX, es troba
situada sobre un terreny inclinat al qual s’hi adapta. La nau presenta una gran
llargada, amb un campanar d’espadanya i portal al mur de migdia, al qual s’hi
accedeix per unes escales construïdes arran de l’intent d’urbanització de
Vallclara. Al s. XVIII fou un petit monestir de deodonades (religioses no
profeses dedicades al servei d’una comunitat) que depenien d’un sacerdot
beneficiat (dit així, sóna malament).
Continuem
per la pista, entre faigs i castanyers, i als 500 m, en una corba a la dreta,
la deixem de moment per anar al roc del Castell de Fogueres. A tal efecte
seguim a l’esquerra per un camí de desembrosar que s’endinsa al bosc a través
d’una petita carena entre el sot de Vallbudeny, a una banda, i el sot de
Cabrerola, a l’altra.
Restes d'una construcció al peu del Castell de Fogueres
Als cinc minuts el camí acaba en una placeta, al costat de les restes d’una petita construcció, des d’on anem pujant pel bosc, buscant els
millors passos entre el brancatge, fins que no triguem en assolir l’acumulació
de rocs, envoltats per estimballs, del Castell de Fogueres (975 m).
Al capdamunt del Castell de Fogueres
Des
d’aquesta talaia natural gaudim al nord de bones vistes al Collsacabra, amb els
cingles de Tavertet i una petita part del pantà de Susqueda, mentre que al
darrera nostre es despleguen els frondosos boscos de les Guilleries; els rocs
situats més a la dreta ens permeten veure el roc de Cabrerola, el nostre proper
objectiu, amb les restes de la masia al seu costat.
Cingles de Tavertet, des del Castell de Fogueres
Roc de Cabrerola, sota el qual hi ha la cova d'en Serrallonga
Al
vessant est del Castell de Fogueres, que dóna a Cabrerola, s’hi han traçat
diverses vies d’escalada, mentre que a l’altre costat, que dóna a Vallbudeny,
hi ha a mitja alçada del cingle un parell d’esquerdes on la tradició diu que es
troba amagat, dins una pell de vedell, el tresor d’en Serrallonga. Com sigui
que només es pot arribar despenjant-se per la paret del cingle, ho deixem
apuntat per si algun escalador munta un ràpel i ho comprova.
Retornem
a la pista i seguim baixant fins travessar el sot de Cabrerola (sobre el qual,
més avall, es troba situada la cova), amb la font de Cabrerola al costat.
Font de Cabrerola
Poc
després, en una bifurcació, deixem a la dreta la pista que puja, després de
molts revolts, cap al coll de Querós, i seguim a l’esquerra. Arribem més
endavant a una altra bifurcació, on veiem a la dreta un castanyer cremat i
esberlat per un llamp, entre alts pins que ocupen els antics camps de conreu de
Cabrerola.
Castanyer cremat a la bifurcació de pistes
La pista de l’esquerra, menys transitada i coberta pel brancatge
caigut, és la que mena a la cova; abans, però, seguim recte per arribar en pocs
minuts, passada una esplanada, a l’antiga masia de Cabrerola (s. XVIII), una
construcció de dimensions discretes i ja bastant enrunada, encara que observem
que s’hi ha habilitat una petita estança com a modest habitatge.
Mas de Cabrerola
Ens
situem al darrera de la casa per començar a pujar, amb alguna petita grimpada,
per les roques que es drecen sobre la masia i que culminen als pocs metres en
el roc de Cabrerola (940 m), on la visió s’allarga cap als cingles de Rupit i
del Far, i on aprofitem a fer un mos a l’ample cim.
Cingles de Rupit i del Far des del Roc de Cabrerola
El Castell de Fogueres des del Roc de Cabrerola
Retornem
al mas i a la darrera bifurcació per començar la part més ferèstega de
l’excursió. Agafem, ara cap a la dreta, una antiga pista bastant coberta per la
vegetació i amb grans pins caiguts a l’inici que podem salvar sense massa
entrebancs.
Anem baixant en llaçades fins que, cap a la cinquena d’aquestes, la
deixem per seguir recte (fites) per un corriol molt embardissat, on en algun
tram ens hem d’obrir pas amb l’ajut dels bastons. Ens apropem a un esperó de
roca que baixa del cim de Cabrerola, des d’on iniciem per l’emboscat corriol
(si encara se li pot dir així) una forta baixada cap al fons del sot de
Cabrerola, guiats per algunes fites. Quan gairebé arribem a tocar el torrent,
girem a la dreta, vorejem la base de l’esperó de roca i tot seguit pujem a la
dreta uns metres fins a situar-nos a l’entrada de la cova d’en Serrallonga (825
m), a l’esquerra de la qual una corda fixa mena a l’inici de la via Trabucaires
(una altra via d’aquest sector porta el nom de Esperó d’en Serrallonga).
Cova d'en Serrallonga
L'accés a una petita cambra de la cova
La
cova d’en Serrallonga és una balma de regulars dimensions amb el sostre en
forma de cúpula, i amb una segona cambra, molt petita, rere una arcada per on
cal passar ajupit. Amb tota seguretat aquesta és la cavitat a la qual es
referia el testimoni de Maria Àngela Quer, amistançada de Joan Sala lo Tendre (germanastre de Serrallonga)
quan es refugià aquí pels volts de desembre de 1623 juntament amb altres
bandolers; així ho féu constar en l’acta del procés contra aquests bandolers:
Nos ne anàrem dit Joan Sala, Pere Joan
Puig y Jaume, fadrí de Sau, a una cova que és en lloch que en diuhen
Vallbudeny, que és dejús Vallclara, terra y heretat de Serrallonga, ahont
havíem estat en est temps de neu y havíem fet una barraca de sobre coberta de
rama, que y cabíem tots quatre, y visquérem de pa que havíem pastat en la casa
de Serrallonga...
I més endavant esmenta les estades a la cova del mateix Serrallonga, els seus
germans i diversos bandolers de la colla.
Afegim,
doncs, aquesta cova a la nostra llista de cavitats relacionades amb bandolers que
hem anat visitant al llarg de diverses excursions: les Cuines d’en
Rocaguinarda, la Fossa d’en Tocason, la Balma de les Piques, la Mina dels
Bandolers... i ara la Cova d’en Serrallonga.
Cal
que retornem pel mateix corriol que ens ha portat fins aquí, tot bregant amb la
rosta pujada i tenint cura de no perdre les fites (en algun moment ens hem
adonat que anàvem entrant a una canal i hem hagut de baixar uns metres per rectificar).
Retornem a la pista principal entre grans pins caiguts
Finalment, arribem a la pista mig embrossada, que ja ens sap a glòria, i d’aquí
a la principal que ens mena ràpidament, ni que sigui en pujada però ja sense
cap altra desviació, cap a Santa Maria de Vallclara, on fem l’àpat principal
del dia còmodament asseguts en un llarg tronc adaptat. Uns minuts més i ja som a
Vallclara, punt final d’aquesta excursió per uns indrets bells i solitaris de
les Guilleries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada