Clot
de la Mònica - Pas de la Mallenquera - Miradors de Sant Joan - Camí Vell
9.06.20 En la primera sortida amb cara i ulls després del
confinament, ens atansem a Collbató per fer un reconeixement previ de la ruta
que volem proposar als companys de la sèrie Camins
de Collbató. En concret hem pujat pels camins del Clot de la Mònica i del
Bassal dels Corbs fins a Sant Joan, hem ascendit a dues elevacions de la zona i
hem baixat pel camí del torrent de Santa Caterina i el camí Vell de Collbató.
Tot plegat ha estat un bonic itinerari circular d’uns 8,25 Km de recorregut i
665 m de desnivell, que bé mereix la seva descripció com a segona part dels
camins esmentats, a l’espera de fer-lo després amb els companys, a l’inrevés i
amb algunes variants.
Cal dir que el camí que puja del Clot de la Mònica a Sant
Joan havia estat fa anys força malmès i gairebé perdut, amb trams “selvàtics”
tal com indicava en el seu moment Ramon Ribera-Mariné en la seva guia Caminant a Montserrat, però ja Jordi Oliver
en la seva Guia de Montserrat el
considerava recuperat, i així l’hem trobat nosaltres, ben marcat i de bon
seguir, malgrat algun petit tram esllavissat.
En ser un dia laborable i constatar una gran
tranquil·litat, podem deixar el cotxe al barri del Pujolet, més enllà del gran
pàrking habilitat vora els bombers, a l’extrem occidental del poble. Comencem a
caminar pel carrer de Pau Bertràn fins al seu final, i continuem per la planera
pista que mena a la Vinya Nova. Als 300 m deixem a la dreta l’inici del camí
Vell de Collbató al Monestir, pel qual retornarem. Uns 700 m més endavant
arribem al pla del Clot de la Mònica (432 m).
Entrant al Clot de la Mònica, encarats
als Pollegons i al serrat d'en Muntaner
Girem a la dreta per un ample camí que flanqueja un camp
d’oliveres que tenim a l’esquerra. Aquest camí carreter acaba més amunt en una
petita esplanada i seguim a la dreta per un senderó que comença a pujar, en
paral·lel al torrent. Comencem a veure senyals blaus, que ja no deixarem fins a
Sant Joan. Anem pujant entre les parets del serrat d’en Muntaner, a l’esquerra,
i les del serrat de la Pastereta, a la dreta.
Travessem el clot i ens anem apropant a les parets del
serrat d’en Muntaner. Després el camí fa un gir a la dreta, travessa novament
el clot i agafa la direcció sud tot apropant-se al serrat de la Pastereta. Anem
pujant per una zona rocosa que ens permet una bona visió del serrat d’en
Muntaner, amb la vistosa agulla del Frare de Baix separada del conjunt.
El serrat d'en Muntaner, amb el Frare de Baix (esquerra)
Carena al peu del serrat de la Pastereta
Arribem
a un carener que es desprén del serrat de la Pastereta, on girem a l’esquerra, tot
recuperant la direcció nord. Tanmateix, deixem poc després aquest esquenall de
roca per continuar avançant pel boscós vessant del clot. El camí es torna a
apropar a les parets del serrat d’en Muntaner, mentre va guanyant alçada amb
diversos revolts, alguns dels quals amb marges de paret seca.
Arribem més amunt a la cruïlla (726 m) amb el camí que
puja al coll dels Pollegons per l’Artiga Baixa i l’Artiga Alta (senyals grocs),
que deixem a l’esquerra. Una llenca de roca al costat d’aquesta cruïlla
indicava les direccions als Pollegons i a Sant Joan; ara la pintura està molt
esborrada i amb prou feines es distingeixen els noms. Seguim, doncs, a la
dreta, en direcció a Sant Joan (senyals blaus), pel camí del Bassal dels Corbs.
A la cruïlla amb el camí de les Artigues i Pollegons (esq.)
Travessem poc després un portell, excavat a la roca, El camí
baixa uns metres i tot seguit comença una pujada forta i sostinguda, amb
diverses llaçades, mentre anem tenint una extensa vista de la regió de Santa
Magdalena, amb el sector de la Plantació en primer terme, així com dels Pollegons i, més enllà, de Sant Jeroni, Ecos i el
Montgrós.
El sector de la Plantació, a la regió de les Magdalenes
Vista cap a les regions dels Ecos i Sant Jeroni
Continuem pujant amb llaçades, cada cop més curtes, fins
que sortim a un carener situat entre el serrat de la Pastereta i el contrafort
de la Miranda de Santa Magdalena. Seguim guanyant alçada, a voltes pel carener,
a voltes encara per trams de bosc, amb algun punt on el camí s’ha esllavissat
un xic i ens obliga a remuntar-lo ajudats per arrels i troncs. Sortim del bosc
i assolim definitivament la carena, enfront
de l’esmentat contrafort de la Miranda, i amb una bona vista de la Gorra
Frígia, a la nostra esquerra, mentre que a la dreta veiem el coll cap a on hem
d’anar.
Assolim la carena, al capdamunt de la Pastereta
Avancem encarats al contrafort de la Miranda de Santa
Magdalena, amb el Mirador de Sant Joan a la dreta
Escaladors a la Gorra Frígia
Girem, doncs, a la dreta per
travessar un pelat de roca; aquest curt flanqueig, malgrat estar la roca un xic
humida de les darreres pluges, no presenta cap dificultat.
Flanquegem el contrafort de la Miranda de Santa Magdalena
A la sortida d’aquest tram trobem a l’esquerra, al peu de
la paret, el bassal dels Corbs. Es tracta de dos petits clots que conserven
l’aigua de la pluja d’aquests darrers dies.
El modest Bassal dels Corbs
Des d’aquí, a la capçalera del
torrent del Misser, una breu pujada ens situa al pas de la Mallenquera (1020 m),
un collet entre el Mirador de Sant Joan, a l’esquerra, i la Miranda de Santa
Caterina, a la dreta, i que dóna accés al sector de Sant Joan, amb la capella
homònima visible des del capdamunt del coll.
A l'estret pas de la Mallenquera
Baixem per la banda oposada, tot endinsant-nos al bosc. Al
final de la baixada deixem a la dreta un estret sender que baixa a l’ermita de
Santa Caterina. Travessem un clap de roca i tornem a pujar uns metres fins a
sortir al camí cimentat de Sant Joan, al punt on fa una corba pronunciada,
entre la moderna capella de Sant Joan i l’antiga de Sant Onofre.
Abans, però, de continuar cap a Sant Joan, ens cal pujar a
les dues elevacions de la jornada. Girem a l’esquerra per un viarany que
ressegueix la roca, on hi ha excavades antigues canaletes que recollien l’aigua.
El sender queda interromput als pocs metres per un gran esbarzer, i cal
continuar roca amunt per uns graons tallats a la pedra. Ens anem decantant cap
a l’esquerra per retrobar el sender, amb antics senyals verds, que mena
directament al pla rocós del Mirador de Sant Joan (1048 m).
Esglaons tallats a la roca
A l'aplanat cim del Mirador de Sant Joan
Sobre el nom d’aquesta roca hi ha una certa confusió. En diverses
ressenyes i mapes, se li assigna el nom de Miranda de Sant Joan, quan aquesta és
l’agulla situada entre la Miranda de Santa Caterina i la Gorra Marinera, amb
vies d’escalada accessibles des del camí cimentat de Sant Joan. Al seu torn, la
cota veïna que tenim uns 25 m damunt nostre, i que constitueix el cim del
Contrafort de la Miranda de Santa Magdalena, és el que rep el nom, en les
ressenyes d’escalada, de Mirador de Sant Joan.
El contrafort de la Miranda de Santa Magdalena (esq.),
separat de la propia Miranda per un collet
Val la pena de pujar en cinc minuts a aquesta elevació,
que aquí presenta la seva cara més suau. Assolim, doncs, sense cap dificultat, el
Contrafort de la Miranda de Santa Caterina o bé el Mirador (nord) de Sant Joan
(1073 m). Es tracta d’una talaia molt millor que l’anterior, amb un ampli
panorama cap a l’oest i el nord de la serralada, des de les roques dels Pallers
al Cavall Bernat.
Deixem uns metres avall el Mirador de Sant Joan...
... i pugem al veí contrafort de la Miranda
Al cim del contrafort, també considerat Mirador de Sant Joan,
amb vistes al Montgrós, Ecos, Sant Jeroni i el Cavall Bernat
La Miranda de Santa Magdalena (dreta), al davant
de la Magdalena Superior (centre) i la Gorra Frígia
Baixem a retrobar el sender per on hem arribat, el qual
desfem fins a l’esmentada corba del camí cimentat de Sant Joan. Seguim a la
dreta fins a la propera capella de Sant Joan, on fem un mos en plena solitud,
només trencada per unes cabres que veiem avançar sobre el rocam de la Miranda
de Santa Magdalena.
Continuem uns metres per aquest camí fins que, tot just abans de creuar el torrent de Sant Joan, el deixem per continuar, a la dreta (pal indicador a Collbató) pel camí del torrent de Santa Caterina o drecera de Sant Joan, que des d’aquí baixa fins al camí Vell de Collbató. L’inici d’aquest camí està un xic ocupat per la vegetació, però poc després ja guanya en amplitud.
Pel camí cimentat de Sant Joan
La Miranda de Sant Joan i la Gorra Marinera
es drecen sobre el camí de Sant Joan
Continuem uns metres per aquest camí fins que, tot just abans de creuar el torrent de Sant Joan, el deixem per continuar, a la dreta (pal indicador a Collbató) pel camí del torrent de Santa Caterina o drecera de Sant Joan, que des d’aquí baixa fins al camí Vell de Collbató. L’inici d’aquest camí està un xic ocupat per la vegetació, però poc després ja guanya en amplitud.
Per una cornisa, a l'inici de la drecera de Sant Joan
Travessem per un collet la serra de Sant Joan, amb la capella de Sant Joan enlairada darrere nostre, i comencem una baixada, sempre moderada, per sobre el marge esquerre del torrent de Santa Caterina (a la nostra dreta). A la part superior gaudim d’una vista completa sobre el conjunt d’elevacions format per la Miranda de Santa Magdalena, els “dos” Miradors de Sant Joan i les Mirandes de Santa Caterina i de Sant Pere, desplegades succesivament de major a menor alçada.
Panorama sobre les Mirandes i Miradors del sector
Collet al camí del torrent de Santa Caterina
Tram empedrat i amb marges
A l'inici del tram empedrat de les Voltes
S’ínicia aquí el sector de les Voltes, per on el camí traça dues grans llaçades; en aquest indret hi arriba per l’esquerra el sender que puja de la drecera de Fra Garí. Continuem en direcció oest, tot passant per la llenca vermellosa de la Roca Llissa, les parets de la Roca dels Polls, i poc després per la Taca Blanca, transformada ja fa molt de temps en una gran estelada pintada a la roca.
Avancem cap a la Roca dels Polls
A la base de la Roca dels Polls
Continuem cap a la gran estelada vora el camí
En aquest punt hi arriba la drecera dels Graus, per on opcionalment podriem baixar a Collbató, però com ja la vam pujar en l’anterior excursió, decidim continuar pel camí Vell.
El camí per l'ampla cornisa de roca queda tallat pel clot de Lladerns. Aquí cal estar
atents (hi falten senyals) per anar resseguint el torrent de baixada, sense
travessar-lo de moment. Més avall sortim del clot per la dreta i poc després, altre cop per camí ample i rocós, travessem
la carena del serrat de la Guàrdia. Vora el camí, sota una roca, hi podem veure
una petita surgència que els darrers aiguats han fet aflorar.
Surgència vora el camí, al serrat de la Guàrdia
Travessem un altre clot o torrent, menys pronunciat i sense nom al mapa. Continuem baixant i no triguem en passar per la cova de les Bagasses o del Casalot, a l’esquerra del camí. Es tracta d’una petita cavitat amb una boca d’uns 5 m d’amplada per només 40 cm d’alçada, que dóna pas a una galeria de sostre molt baix i de només 6 m de llarg.
L'estreta i allargada boca de la cova de les Bagasses
Arribem poc més avall a la gropa d’una petita i aplanada carena. Podem seguir a l’esquerra per un camí ample que fa un revolt, o bé baixar a la dreta pel roqueter (senyals grocs), una opció més directa que és la que nosaltres agafem. Al final d’aquest tram de roca sortim a una ampla pista, entre camps, que enllaça poc més avall amb el camí de Collbató a la Vinya Nova; abans de desembocar-hi, podem veure a má dreta, entre la vegetació, les precàries restes d’una paret, testimoni de l’antiga hostatgeria del Casalot.
Tram final del camí Vell de Collbató
Un cop a la pista principal, ja només ens resten 300 m per entrar a Collbató pel carrer de Pau Bertran, on finalitzem aquesta interessant ruta montserratina de grans panoràmiques. Esperem retrobar ben aviat els companys perquè en gaudeixin també d’aquests bells indrets.
