El passat 18 de juliol, els socis del Centre Excursionista Àliga rebíem, de la seva secretària, un correu molt inquietant: no queden diners a la caixa per continuar pagant el lloguer de l’estatge social del carrer Viladomat 152 on ens hi estàvem des de l’any 1964. En una reunió urgent, en plenes vacances d’estiu, es va decidir fer una assemblea a principis de setembre per tal de decidir el futur d’aquesta entitat quasi centenària...
Una història que va començar a Can Batlló, una barriada que va créixer a l’entorn de l’antic vapor Batlló (l’actual Escola Industrial) i que per aquella època pertanyia al districte de les Corts. Al bar de l’Ateneu Obrer de les Corts, del carrer Provença 156, es reunien un grup d’amics amants de la muntanya per projectar sortides pels voltants de Barcelona... tot els que els permetia la seva economia i temps lliure.
Ben aviat aquell grup d’amics es van mostrar molt actius, fent-se confeccionar, a mida, una tenda de lona que els servia de caseta de banys per anar a la platja, cosa que va tenir molt d’èxit entre el joves de l’Ateneu. Però per diferències amb un altre grup, van haver de marxar de l’Ateneu i aleshores es reunien al Bar Havana, del carrer Provença 139, lloc on es va fundar el Grup Excursionista Àliga al maig del 1930, i els socis fundadors foren: Pere Andreu, Mario Blanco, Lluís Carbonell, Andreu Castañer, Felicià Corts, Marcel Gilbert, Francesc Granollers, Joan Masmitjà, Francesc Palomera, Jaume i Ricard Pons, Enric Puet, Abraham Ros i Josep Cherta, als quals s’hi afegiren poc després Joan Ribalaiga, Julià Raluy, Francesc Salvadó, Pere Albelda Joan Faneca i Carolina Oliver.
El mirall del bar els servia de plafó per anunciar les seves sortides al castell d’Eramprunyà, Sant Miquel del Fai, Santa Creu d’Olorda, Montseny, Montserrat... i els aniversaris es celebraven amb la representació d’una obra de teatre, cosa que va portar els nostres pioners a l’escenari de la Unió Cooperatista Barcelonesa del carrer Urgell 176, que molts anys després es va convertir en la parròquia de Sant Isidor. Allà se’ls va oferir d’estatjar-se gratuïtament al local d’aquesta cooperativa, cosa que va succeïr l’agost del 1931 i que va comportar un augment considerable de socis.
Tot seguit es va procedir a la compra de material de muntanya, sobretot tendes de campanya, i guies excursionistes, per la qual cosa les activitats s’anaven diversificant: travessa pels estanys de Carançà, escalades al Cavall Bernat de Sant Llorenç i Esqueis de Morou, exploracions a la cova Simanya... Les cròniques d’aquestes excursions, amb fotografies incloses, eren escrites a mà en una llibreta.
Aviat, però, es va pensar en publicar un butlletí de paper cosa que es va dur a terme a finals del 1931. El primer número començava amb una salutació: Som un nucli de joves d’ambdós sexes (...) Propaguem i practiquem l’excursionisme com a finalitat per a instruir-nos i disfrutar de les meravelles que la natura guarda (...) Volem que les ensenyances adquirides en excursions siguin la pedra bàsica del nostre pervindre (...) Això volem, i per propagar-ho ens atrevim a la publicació d’aquest modest butlletí que serà portaveu oficial de la nostra agrupació (...). Així els nostres pioners van anar descobrint elements de la nostra geografia, alguns dels quals ja han desaparegut.
També a finals d’aquell any, en superar la cinquantena de socis, es va canviar el nom de Grup pel de Centre Excursionista Àliga. El canvi de nom fou celebrat amb la confecció, per part d’un grup d’associades, d’un banderí i la posada en marxa d’una Secció de Cultura que es feia càrrec del butlletí, de la biblioteca, de fer visites culturals, d’organitzar conferències, de la recerca de fòssils, minerals i plantes i, també, de cobrar una quota de previsió en cas d’accident.
També es va crear la Secció d’Atletisme amb sessions de gimnàstica, sortides d’entrenament, curses de muntanya, i lluita a corda amb d’altres entitats afins. Aquesta secció va participar a la clàssica cursa Jean Bouin, amb una brillant classificació, i va organitzar la primera Marxa Atlètica a la ciutat de Barcelona. I entre les moltes excursions que es van fer aquell any 1932, cal destacar la pujada a l’Aneto per la Bretxa de Llosàs.
Després va venir la Secció de Júniors, destinada a acollir els menors de 15 anys, i un inici de secció d’espeleologia per part de Miquel Blanquer i Fèlix Riera qui, en el butlletí, redactaven ressenyes de divulgació sobre cavitats basades en treballs de Font i Sagué. Aquests butlletins s’intercanviaven amb d’altres entitats nacionals i estrangeres.
A inicis del 1936 es comencen a fer pràctiques d’esquí a la Mola i a Rasos de Peguera i al juny surt publicat el butlletí núm. 45, el darrer d’aquest primer període, on una ressenya sobre Peníscola queda sobtadament interrompuda, amb la promesa d’una continuació en el proper butlletí, i l’anunci d’una sortida a la Maladeta que mai es va poder fer. El següent butlletí va aparèixer tretze anys després... i en castellà! (continuarà)
Una feina impecable
ResponElimina