dijous, 23 de febrer de 2017

Circular a Sant Miquel de Solterra

16.02.17  El puig de Sant Miquel de Solterra (1202 m) o de les Formigues (després veurem l’origen d’aquest segon nom), s’aixeca entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i Osor, a la comarca de la Selva, i constitueix el punt culminant de les Guilleries. La pujada clàssica des de Sant Hilari, al vessant sud, surt de la font dels Abeuradors, al costat d’una pista provinent d’aquesta població. Es tracta, però, d’un itinerari d’anada i tornada; més interessant és establir una ruta circular, d’uns 10 Km de recorregut i 530 m de desnivell, que surt també de l’esmentada pista (a 3 Km de Sant Hilari i 3,5 Km abans dels Abeuradors) i que passa per cinc fonts i un bonic salt d’aigua.

Des de Sant Hilari, on hem arribat per l’Eix Transversal (C-25), seguim les indicacions a Cal Sastre. Travessem un sector industrial i continuem fins a l’entrada d’aquest mas, actualment un allotjament rural; seguim a la dreta per la pista forestal del Subirà, ampla i ben arranjada, fins que a les envistes del mas de Can Calabrès (a 2 Km de Cal Sastre), veiem a l’esquerra el pal indicador del GR 83 Camí del Nord, al costat d’una esplanada on deixem el cotxe.

Des d’aquest punt del GR (892 m), sortim en direcció nord per baixar, de bon començament, cap al torrent de la Font del Gavatx (806 m), que creuem per un pontet de fusta.

Pont sobre el torrent de la Font del Gavatx

Poc després arribem a una cruïlla de tres pistes; deixem a l’esquerra la pista per on retornarem després, i seguim recte amunt. Poc després veiem a la dreta un petit salt d’aigua, al Sot de Bertran. Anem pujant entre un bosc de castanyers i poc més amunt passem pel costat de la primera font del dia, les Fontiques de Can Pla, amb un bon raig d’aigua fresca i cristal·lina, com totes les que trobarem avui.

Fontiques de Can Pla

Sant Miquel de Solterra des dels avets de Can Pla

Més amunt vorejem Can Pla (917 m), entre plantacions d’avets, des d’on tenim una bona vista del puig de Sant Miquel. El camí gira a la dreta i tot seguit, en una altra cruïlla de tres pistes, continuem per la pista del mig. A partir de la següent bifurcació, en que hem d’anar a l’esquerra, trobarem indicacions de la Ruta de Sant Miquel de les Formigues. Més endavant, en una altra cruïlla al coll de Llevanyes, deixem el GR, que continua a la dreta en direcció a Osor, i seguim per la pista de l’esquerra, per on passem tot seguit pel costat d’un majestuós i fotogènic auró.

Al coll de Llevanyes, on deixem el GR

Abraçades a un gran auró

Després d’altres bifurcacions, en les que anem seguint la pista ascendent, sempre guiats per les senyalitzacions de la ruta de Sant Miquel, arribem vora la font Saguarda; uns metres abans surt a mà esquerra, per sobre de la pista, un corriol per on continua la ruta, però abans ens apropem a veure aquesta font, al marge dret de la pista.

Font Saguarda

Pujant cap a la carena per un bosc de faigs

Ens enfilem a l’esmentat corriol, que comença una decidida pujada cap al cim, entre un bosc de faigs i castanyers. Anem pujant en diagonal, per sota de la carena que tenim a l’esquerra i del mateix cim, que vorejem fins acabar assolint la carena, en el punt d’on baixa a l’altre costat un corriol per on retornarem.

A l'altre vessant de la carena

Ara cal girar a l’esquerra i seguir per la rocosa carena en direcció sud per camí ben marcat fins al cim de Sant Miquel de Solterra (1202 m), punt culminant del massís de les Guilleries. El cim està coronat per una gran creu de ferro, la Creu de les Guilleries, que s’aixeca sobre la base de la torre circular de l’antic castell de Solterra, únic vestigi que queda d’aquesta fortificació.

Al cim de Sant Miquel de Solterra

A la base de la creu hi ha tres formigues, també de ferro, que fan referència a la llegenda de Sant Miquel, sobre les quals hi ha tres lletres F, que no corresponen pas, com un podria pensar, a Formiga, Formiga i Formiga, sinó al Grup Excursionista Forces, Forts i Ferms de Sant Hilari.

Detall de les tres formigues a la base de la creu

També podem veure, a l’altre costat del cim, les restes de la capella de Sant Miquel, edificació esmentada al s. XIII, refeta al s. XVII i enrunada a inicis del s. XX, de la qual avuí només resten alguns carreus de la base de les parets, al redós de les quals s’hi acostuma a dipositar pessebres.


Restes de la capella de Sant Miquel

El fenòmen que en aquest indret es repeteix a finals de l’estiu, on una munió de formigues alades van a morir al cim després d’aparellar-se, ha donat lloc a la llegenda de Sant Miquel de les Formigues. Aquesta llegenda, recollida per Víctor Balaguer, diu el següent:

Antigament, les formigues eren les absolutes mestresses de l’ermita de Sant Miquel, en la qual hi tenien nius subterranis. Entraven i sortien quan els donava el gust i la gana i en llurs passeigs constants per l'ermita, alguna vegada els va succeir d'enfílar-se irreverentment a l'altar i des d'allà a la cama nua de l'àngel que en actitud pacífica tenia en repòs la seva serpentina espasa, amb la punta baixa i fixada a terra. Va succeir un dia que una formiga més agosarada va pessigar la cama del sant, de la· qual, com si fos d'humana carn, en va brollar una gota de sang, i aleshores el sant, cobrant vida i brandejant per l'aire la seva lluent espasa, va obrir els llavis i amb veu severa va condemnar les formigues per aquell desacatament a morir, totes aquelles que fossin a l'ermita i totes aquelles que hi entressin pels segles dels segles. Des d'aquell dia, va quedar el sant amb el braç estirat i l'espasa alçada en actitud amenaçadora, mentre que apareixien mortes les formigues del santuari, morint instantàniament totes les que hi gosaven entrar. Així fou com l'ermita va prendre el nom de Sant Miquel de les Formigues.

Aprofitem per dinar còmodament instal·lats al cim, mentre gaudim d’una bona vista, malgrat les boirines d’avui, que comprén, entre d’altres, el Montseny, el coll de Querós, els cingles del Far (darrere els quals s’endevina el Canigó), el Puigsacalm i les poblacions de Sant Hilari, Osor i Girona.

Restes de la torre de l'antic castell de Solterra, 
sota la base de la creu; al fons, els cingles del Far

Retornem per la carena al punt d’on surt, ara a mà esquerra, un corriol ben traçat i senyalitzat amb fites que baixa fort pel vessant oest de la muntanya. Més avall travessem una petita tartera, així com tot un seguit d’antigues feixes, i acabem per desembocar a una pista que seguim a l’esquerra fins que no triguem en arribar a les restes de l’antic mas del Borrell. Aquest mas, tot i estar bastant enrunat, deixa encara veure que havia estat important, amb la masoveria a una banda i el casal principal a l’altre, on hi veiem gravat, a la llinda de la porta, l’any 1852, que segurament es refereix a la darrera reforma sobre unes restes més antigues.

Restes del Borrell que correspondrien a la masoveria

A la porta principal del mas

Seguim baixant per la pista d’on veniem i més endavant, en una bifurcació, seguim a l’esquerra, gairebé recte. Anirem trobant més cruïlles amb altres pistes i sense cap indicació, però sempre hem d’agafar l’opció de baixada fins que més avall desemboquem a una pista transversal, vora el torrent de la Font del Gavatx, que és per on passa la Ruta de la Font de la Formiga. Abans de continuar el nostre retorn per l’esquerra, seguim a la dreta una breu estona per apropar-nos a la font de la Formiga; un cartell ens indica a l’esquerra el corriol que baixa uns metres cap al clot on brolla aquesta font, ben arranjada en un bonic indret, amb una taula i seients de pedra, i amb una canaleta amb pedres als marges per on les aigües de la font desemboquen a l’esmentat torrent.

Font de la Formiga

Situats d’esquena a la font, agafem a l’esquerra un altre corriol que ens apropa al torrent, a l’indret on l’aigua, avui molt abundant, es despenja amb força pel Salt de Sant Martí, sota el qual es forma un petit gorg. No cal dir que les nostres càmeres i mòbils treballen a ple rendiment davant aquest magnífic espectacle.

Torrent de la Font del Gavatx

Salt de Sant Martí

Des d’aqui pujem directament a la pista per on hem vingut, que ara seguim a la dreta, tot deixant enrera l’anterior cruïlla, per on anem planejant, amb el torrent de la font del Gavatx a la dreta. Més endavant passem per altres dues fonts de la ruta, al marge esquerre de la pista: la font del Gavatx, que dóna nom al torrent, i la font del Vern.

Font del Gavatx

Malgrat que encara estem a l’hivern, al costat de la pista ens crida l’atenció un grupet de flors de la pulmonària (Pulmonaria officinalis). Aquest nom li ve de l’aspecte de les fulles que semblen pulmons; per això antigament es creia, sense fonament, que aquesta planta curava les malalties respiratòries.

Pulmonaria

Continuem per la pista i ja no triguem en arribar a la cruïlla amb el GR 83, que hem seguit abans de pujada. Tanquem aquí el veritable cercle de l’excursió; ara ja només resta desfer el primer tram de l’anada, tot travessant el torrent pel pontet de fusta i recuperant el desnivell perdut a l’inici fins a l’esplanada on hem deixat el cotxe, vora Can Calabrès.

Ha estat una magnífica excursió per aquests indrets de les Guilleries, ben senyalitzada a l’anada i no tant en la baixada, sobre tot en el tram comprès entre el Borrell i la ruta de la Font de la Formiga, en que els encreuaments amb diverses pistes poden crear una certa confusió; ens ha estat molt útil el track de Sant Miquel de Solterra publicat a www.ambotes.com.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 16.02.17 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Susana Sanz. 

Cap comentari:

Publica un comentari