Els dies 9 de juny i 9 de setembre vam
fer dues escalades de categoria: la via 98
Octans i la Via del Simón que
recorren les cares est i sud-est, respectivament, de la Magdalena Superior,
alterosa agulla situada a la regió de les Gorres de Montserrat. Entre aquestes
dues dates, s’ha esdevingut un dels estius més calorosos dels darrers temps,
amb alguns episodis de tancament del massís per l’alt risc d’incendi...
La regió de les Gorres de Montserrat
La Magdalena Superior amb el recorregut
de les vies 98 Octans i la Via del Simón
La 98
Octans és una via de 140 m oberta per Guillem Arias, Esteve Fabra i Manel
Pedro l’any 1985 però que fou reequipada amb parabolts l’any 2004. Així que vam
decidir escalar-la durant una petita treva de la calor que ens estava fuetejant
des del mes de maig.
Ressenya de la via
Tanmateix vam sortir ben aviat ja que
el camí d’aproximació és prou llarg. Així, després de deixar enrere les restes
de l’ermita de Santa Anna, enfilem cap al peu de les Gorres i ens escolem per
la canal que separa la Gorra Frígia de la Magdalena Superior. A mitja pujada
prenem un corriol a l’esquerra que ens deixa al peu de la via. El cel està una
mica núvol i la paret està a l’ombra.
Enfilant la primera tirada
La primera tirada, malgrat que és la
més llarga també és la més “senzilla” i per això en Pau me la deixa per a mí
que, amb les cordes de 50 m, arribo ben justeta a la primera reunió.
Arribant a la primera reunió
Inici de la segona tirada
A partir d’aquí la placa es va redreçant
amb l’alçada i la dificultat augmenta fins al IV+ en acostar-nos a la segona
reunió, però la roca és excel·lent i i la tirada està molt ben assegurada per
la qual cosa l’escalada es fa molt agradable. A més no fa gens de calor... al
contrari, fa fresqueta i tot!
Arribant a la segona reunió
Inici del tercer llarg
El tercer llarg ja és una altra
història ja que la placa continua redreçant-se i la dificultat augmenta fins el
V+ en el tram de més dificultat de la via, tram que en Pau passa en lliure però
que jo ho he de passar en rigorós artificial, ara bé... com que és una via
equipada per en Guillem Arias, no tinc cap mena de problema!
Progressant en artificial pel tercer llarg
La tercera reunió
Arribant a la tercera reunió
La quarta i darrera tirada no és del
tot rectilínia, sinó que fa una certa diagonal ascendent a l’esquerra, amb un
pas intermig que algunes ressenyes qualifiquen de V-. És una tirada força
mantinguda on el sol, que es va amagant darrera el cim, encara arriba a
molestar el progrés d’en Pau en els seus primers passos.
Inici del quart i darrer llarg
Assegurant des de la tercera reunió
Així arribem al cim de la Magdalena
Superior on l’atmosfera un xic boirosa ens escatima les vistes llunyanes... però
tant se val! Després de felicitar-nos per tan lluït ascens, rapelem per la via Normal fins al coll entre el Contrafort
de la Magdalena i l’Ullal on donem per finalitzada aquesta jornada d’escalada.
Cim de la Magdalena Superior amb vistes al monestir
i la regió de Sant Benet
Com ja he dit, després de passar la
calorada de l’estiu, on només s’estava bé per sobre els 2000 m d’alçada, tornem,
tres mesos després, a la Magdalena Superior per pujar per una via que li teniem
posat l’ull des que la vam veure fa just dos anys tot escalant la via Charlot: es tracta de la Via del Simón, d’uns 160 m de recorregut
repartits en cinc llargs. Fou equipada amb espits per Manuel Muñoz l’any 1988;
tanmateix amb posterioritat la via ha estat arreglada amb algun parabolt.
Ressenya de la Via del Simón
Així que aprofitem una altra treva de
la calor ja que la via discorre tota ella per la cara sud-est. Fem el mateix
camí d’aproximació i, en arribar al peu de la Magdalena Superior, fem una
petita grimpada fins un bosquet penjat on ens “calcem” el material. La primera
tirada és un tràmit cap a la veritable escalada... i per això la faig jo, tot
assegurant-me als troncs d’un parell d’arbrets, fins a la primera reunió
situada a tocar de la canal i a l’extrem del característic llavi que ratlla la
base de l’agulla.
Grimpant cap a la primera reunió
Primers compassos de la via
Només veient l’inici, tinc la sospita
que aquesta via em serà més difícil que la 98
Octans, ja que per començar s’ha de superar la balmeta que dibuixa el característic
llavi, per on en Pau s’enfila decidit, però que jo només puc vèncer a base de
penjar els estreps... comencem bé! Després d’això, la tirada continua per una
placa força dreta però que es deixa fer.
Arribant a la segona reunió
Per a iniciar el tercer llarg, en Pau
es desplaça cap a l’esquerra i va pujant per una dreturera placa tot fent una
clara diagonal ascendent i acostant-se a la canal. Veient com el company es
pensa dues vegades cada pas que fa, ja veig que la festa s’ha acabat!
Iniciant el tercer llarg
I efectivament, quan em toca a mi veig
que la tirada és molt mantinguda i obligada, amb una dificultat que en alguns
trams supera el V grau, per això, de tant en tant, m’agafo de les cintes per
descansar de tanta dificultat! Així, a empentes i rodolons, arribo a la tercera
reunió situada per damunt d’un gran arbre i al peu d’una llastra que dibuixa un
vistós diedre on hi ha un pot de “piades”.
Arribant a la tercera reunió
La tercera reunió
Contundent inici del quart llarg
Ara toca la tirada més atlètica de la
via, on en Pau s’hi dedica a fons, tot batallant entre la placa i la fissura
del diedre. Fa un bon sol, però jo no tinc gens de calor. Mentre el company va
guanyant metres pas a pas, jo em fixo que hi ha una cordada a l’Ullal de la
Magdalena.
Al tram més atlètic de la via
Assegurant des de la tercera reunió
Quan em toca a mí, un cop més he de
treure els estreps per sortir de la reunió, però la tirada és “de obligado
cumplimiento” i els estreps no em serveixen de gaire perquè les cintes estan
sempre massa amunt... sort que la quarta reunió és aprop i en Pau pot tibar-me
d’allò més.
Progressant per la difícil quarta tirada
Així, combinant el lliure amb totes
les “trampes” possibles, arribo a la culminació de la tirada: un pas de
bavaresa invertida on he de posar tots els sentits per a superar-la, això sí,
sempre sota l’atenta mirada d’en Pau que, des de la reunió, em dona tota mena
de consells. Esbufegant arribo a la quarta reunió, on pregunto si la següent
tirada és igual...
Arribant a la quarta reunió
A la quarta reunió, situada damunt la
llastra i a tocar d’un bonic matoll florit de montserratines (Centranthus ruber), mentre ens passem
el material demano al Pau per la via que estan fent la cordada que he vist més
avall, i em diu que és la via Ulu-Apa
a l’Ullal de la Magdalena i que ja vam fer l’any 2017... com passa el temps!
Cordada a la via Ulu-Apa de
l’Ullal de la Magdalena
Inici del cinquè i darrer llarg
Seguidament en Pau inicia la cinquena
i darrera tirada, tot enfilant-se al capdamunt de la llastra per un terreny una
mica descompost. Després ja progressa per una placa tot decantant-se cap a l’esquerra
a buscar una mena d’escletxa per on s’escola cap al cim. Quan em toca a mi,
pujo com puc per la dreturera placa que, de totes maneres, em sembla d’un grau
més “assequible” comparat amb l’anterior tirada.
Progressant per la dreturera placa
Fotocim
Així ens trobem de nou al capdamunt de
la Magdalena Superior des d’on veiem moltes cordades pujant a la Gorra Frígia i
molts turistes pujant a la Miranda de Santa Magdalena. Després de felicitar-nos
i, aquest cop sí, fer-nos la fotocim de rigor, emprenem el descens amb els dos
ràpels que ens deixen al peu del Contrafort, des d’on baixem cap a les restes
de l’ermita de Santa Magdalena i cap a les Escales de Jacob... i com diria el
nostre company:“una més a la col·lecció”!
ISABEL BENET. Activitats realitzades
els dies 9.06.22 i 9.09.22 per Isabel Benet i Pau Vázquez.
