Mola de Lord per camins de grau

20.06.15  La Mola de Lord és una gran roca de conglomerat que s’aixeca sobre l’embassament de la Llosa del Cavall, prop de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès. Com el seu nom indica, el cim és un gran altiplà envoltat de cingles; en aquesta esplanada cimera, entre prats, gespa i vistes excepcionals, s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Lord, habitat per una comunitat de monjos, i on s’accepten estades personals de meditació, reflexió i pregària.

Avui farem una senzilla excursió a la Mola de Lord des de Sant Serni del Grau, tot passant pels graus del Roc Foradat, de Lord i de Sallord, mitjançant un itinerari senyalitzat d’uns 9 Km de recorregut (entre anada i tornada per la pista d’accés) i 200 m de desnivell.

Des de Sant Llorenç de Morunys (hem arribat per Manresa i Solsona) prenem la carretera de Port del Comte només 1,5 Km fins agafar a l’esquerra la pista asfaltada que va al santuari. Tot seguit arribem a l’ermita de Sant Serni del Grau, on aparquem el cotxe en una petita esplanada. Hi podriem haver seguit amb el vehicle fins al peu de la Mola (3,5 Km), però val la pena sortir a caminar des d’aquí per passar per l’escletxa del Roc Foradat i allargar així aquesta curta excursió.

Sant Serni del Grau

Sant Serni del Grau (1045 m) és una petita ermita romànica (s. XI-XII) amb campanar d’espadanya de doble ull i absis sobrealçat. Comencem a caminar per la pista, amb senyals del GR 7, en direcció al santuari de Lord. Als deu minuts deixem la pista per seguir a la dreta (pal indicador) pel camí del Roc Foradat, per on transcorre el GR 7; és l’antic camí ral de Solsona i també l’antic camí del santuari abans de la construcció de la pista que travessa la cinglera per un túnel. Fem una breu pujada amb algunes llaçades fins arribar a l’escletxa del Roc Foradat, amb esglaons obrats a la roca. Aquesta escletxa fou eixamplada artificialment quan aquest camí era una important via de comunicació amb Solsona, per tal que hi passessin els matxos carregats amb alforges.

Travessem el Roc Foradat

Tot just passar el Roc Foradat, deixem a la dreta el GR 7, que continua en direcció a Solsona, i seguim a l’esquerra, baixant uns metres, per anar a trobar de nou la pista del santuari, just a la sortida de l’esmentat túnel. Continuem per la tranquil·la pista, enmig d’un paisatge de conglomerat que ens recorda el massís de Sant Llorenç del Munt, i passem pel costat de la font de Sant Isidre, que diverses ressenyes consultades esmenten que sovint es troba seca, però que avui raja fresca i amb un bon cabal.

Font de Sant Isidre

Ens anem apropant a la Mola de Lord

Seguim avançant per la pista, sempre en direcció sud, i ja veiem la Mola de Lord. Deixem més endavant, a l’esquerra, el costerut camí que s’enfila al tossal de Vallonga, i poc després arribem al collet del santuari (1075 m), petita esplanada on hi ha l’aparcament i l’estació inferior del telefèric de servei del santuari, i d’on surten una pista de terra (a l’esquerra, per on retornarem) i el camí empedrat del grau de Lord.

Comencem a pujar pel vessant nord de la Mola per aquest camí pavimentat i amb escales, que a través de diversos revolts guanya alçada ràpidament, tot seguint les estacions d’un Via Crucis, i ens va oferint, progressivament, bones vistes panoràmiques del Port del Comte, l’embassament de la Llosa del Cavall i les serres de Busa i de Bastets.

Pujem pel camí del grau de Lord...

amb bones vistes sobre la Llosa del Cavall

Al final de la pujada travessem una tanca i arribem al capdamunt de la Mola de Lord (1189 m); a la dreta hi ha una petita capella dedicada a Sant Pere Màrtir i l’estacio superior del telefèric que utilitzen els monjos per pujar i baixar els materials, i a l’esquerra un vell canó de l’època de les guerres carlines.

Canó de les guerres carlines

Baixem uns metres i ens atansem al santuari de Lord, on arribem a través d’una bonica carrerada entre prats.

Santuari de la Mare de Déu de Lord

L’actual església de la Mare de Déu de Lord, de tres naus i campanar octogonal, data de l’any 1870 i és el quart temple que ha tingut el santuari. El primer era una capella preromànica (s. X), el segon, d’una nau amb altars laterals, fou alçat al s. XV, i el tercer, ja de tres naus, fou edificat a finals del s. XVIII i destruït l’any 1835, durant la Primera Guerra Carlina.

Aquell any, els carlins havien establert un hospital militar al santuari. Les tropes liberals els van encerclar, i davant la dificultat d’accedir a l’escarpat planell de la Mola, els van sotmetre a un intens foc de canons que va causar moltes baixes entre les files carlines; el setge va durar un mes, fins que els pocs supervivents carlins van poder fugir. Pocs dies després de ser ocupat per les forces liberals del coronel Niubó, el santuari fou incendiat i destruït fins als fonaments. L’esmentat canó que hi ha vora el cim fou trobat a la fondalada que separava ambdós exèrcits (possiblement va caure per no estar ben travat), i posteriorment els habitants de Sant Llorenç de Morunys el pujaren a la Mola.

Continuem en direcció al grau de Sallord

Planells del santuari i serra de Busa

Des del santuari de Lord, creuem un tancat i comencem a baixar suaument pels planells del santuari, en direcció sud-est, seguint les indicacions cap al grau de Sallord o de Sant Jaume, doncs per aquí passa un dels (molts) camins de Sant Jaume, mentre tenim vistes excepcionals sobre l’embassament de la Llosa del Cavall i les serres de Busa i Bastets, així com també de les serres del Verd, Ensija i Rasos de Peguera.

Embassament de la Llosa del Cavall i serra dels Bastets

Al final del pla girem a l’esquerra (pal indicador) per entrar a l’esmentat grau. Anem baixant amb més llaçades per aquest bonic i ombrívol camí de grau fins que en un revolt a l’esquerra el deixem de moment per seguir a la dreta (placa i fites) per un corriol poc marcat que porta tot seguit al mirador del grau de Sallord, sobre un esperó de roca.

Mirador del grau de Sallord

Al mirador hi ha un plafó amb una foto panoràmica de l'entorn i aquests versos del poeta J.V. Foix corresponents a la darrera estrofa del poema Dels cingles de Busa a Lladurs:

Entre els pics em puny la ment, / la flor de l’alba m’aroma / amb clarors de l’ampla coma: / só la pedra en calm clement / fita en un coll de miracle / de tots i de mi l’oracle; / vaig i vinc de roc a roc / o pasturo palets tosos / en un bosc de clams confosos, / i en ser fosc, hi vento foc.

Del mirador continuem encara unes metres pel mateix corriol per apropar-nos a les balmes del Verger, situades en un relleix del cingle, des d’on tenim també molt bones vistes, i en concret sobre l’ermita de Santa Eulàlia i les Cases de Posada, vora l’embassament.

Per les balmes del Verger, al caire del cingle

L'indret de les Cases de Posada, sota la serra de Busa

Retornem al camí del grau de Sallord, per on seguim baixant per l’obaga fins a una cruïlla de camins; deixem a la dreta el sender que baixa als plans de Sallord, i seguim a l’esquerra, en lleugera pujada i a la vora del cingle, que presenta aquí boniques parets.

Entre el bosc i la cinglera

El camí es va enfilant a través d’un bosc d’alzines i pi roig fins que, després d’una darrera pujada més forta (hi ha un curt tram esllavissat amb una corda que ajuda a superar-lo), va a sortir a una ampla pista que seguim a l’esquerra per arribar tot seguit al collet del santuari.

A partir d’aquí fem tota la tornada per la pista, sense passar ara pel grau del Roc Foradat sinó pel túnel que travessa els cingles de la Creu del Codó.

A la sortida del túnel

Absis de Sant Serni del Grau

Continuem pista avall fins arribar a l’esplanada de Sant Serni del Grau, punt final d’aquest panoràmic i molt recomanable itinerari a la Mola de Lord.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 20.06.15 per Ventu Amorós, Anna Torres i Sara.

Ruta del Cardener amb bicicleta (II)

20.06.15  Aprofitem el darrer dia de primavera per a dur a terme la segona etapa de la Ruta del Cardener amb inici al mas del Cavall i final a la presa de l’embassament de Sant Ponç, de manera que deixem un cotxe al final de l’etapa i un altre que deixem a l’inici. Per això, després d’una complexa posada en marxa que ens té entretinguts una bona part del matí, anem cap al mas del Cavall situat a la carretera C-462, entre Solsona i Sant Llorenç de Morunys, just sota la presa de l’embassament de la Llosa del Cavall, i aquí comencem a rodar per una pista que baixa fort a buscar un gual per on travessem el riu Cardener.

Gual sobre el Cardener

Tot seguit ens endinsem al bosc per una costeruda i pedregosa pista molt malmesa pels aiguats dels darrers dies, i continuem, tot deixant pistes a dreta i esquerra, en un continu puja-baixa rodant i, en alguns casos rodolant, per damunt dels còdols solts i la terra descarnada on la ciclabilitat queda molt reduïda, per la qual cosa hem de posar el peu, i en alguns casos tot el cos, a terra en moltes ocasions.

A estones a peu i altres caminant, ens deixem guiar pel GPS (beneït sia!) a través d’un bosc tan espès que el riu amb prou feines el veiem, i això que marxem no massa amunt del seu llit tot planejant pels contraforts de la serra de Busa.

Sota el serrat de la Torre Merlí, passem a frec d’una construcció molt robusta i quadrada mig tapada per la vegetació i que pensem que pugui tractar-se de la Torre Merlí en persona. Poc més avall veiem, a l’altra banda del riu, un assut que alimenta un canal que porta aigua a un molí.

Assut del Molí de Foix

Molí de Foix

Es tracta del Molí de Foix, un edifici restaurat de titularitat municipal que avui dia acull una turbina que produeix electricitat i on el Club de Pescadors Esportius de Solsona hi té un espai de reunió. Es dóna el cas que aquest molí havia estat propietat de la família del poeta Josep Vicenç Foix, i tot just sobre el molí, i damunt una penya, està el mas i l’esglesiola de Sant Vicenç de Foix al cementiri de la qual hi reposen molts dels seus avantpassats.

Ruïnes del Vilar

Així anem cap a la sortida de la gorja on trobem les ruïnes del Vilar i uns camps de conreu plens de petites flors grogues sorgides gràcies a les recents pluges que tanta falta feien. El sol, del qual ens havia protegit el bosc fins ara, ens cau al damunt com una llosa, però almenys hem de dir que l’estat de la pista ha millorat ostensiblement.

Passem prop de Sant Esteve d'Olius

Aviat arribem a les envistes de l’església romànica de Sant Esteve d’Olius, d’aparença modesta però que guarda en el seu interior una autèntica joia: sota el presbiteri hi ha una cripta del segle IX del més pur estil llombard. Però això no és tot, ja que prop del temple s’alça el mas fortificat de la Torreta on encara poden veure’s restes del desaparegut castell d’Olius; i també just enfront de l’església es pot visitar un singular cementiri d’estil modernista dissenyat per un deixeble de Gaudí. Malauradament tot aquest interessant conjunt arquitectònic està a l’altra banda del riu, i com que ja l’hem visitat en altres ocasions, considerem que avui no tenim prou temps per a fer aquesta marrada turistico-cultural i continuem en direcció al Molí del Pont.

Sant Esteve d'Olius

El Molí del Pont és una antiga construcció situada a la cua de l’embassament de Sant Ponç a tocar del pont de la carretera C-149 que va de Solsona a Navès i que actualment és un restaurant. Per aquest pont creuem  de nou el Cardener i continuem ruta per l’altra riba per una còmoda pista que ressegueix la vora del pantà d’aigües turqueses on alguns s’hi llencen sense miraments.

Embassament de Sant Ponç

Després de creuar el braç inundat de la Rasa Perpètua, ja enfilem cap a la paret del pantà tot passant a frec de l’embarcador i d’uns edificis. Així arribem a l’aparcament on al matí hem deixat un dels cotxes, però abans de dinar anem a fer-nos les darreres fotos a la barana de la presa, des d’on veiem molta gent banyant-se i fent picnic a l’ombra dels pins perquè al sol no s’hi pot estar.

A la presa de l'embassament de Sant Ponç

Un cop fetes les fotos de rigor, i després de comprovar que en aquesta etapa hem fet uns 21 Km amb un desnivell d’uns 180 m, en poc més de dues hores i mitja de pedalada efectiva, anem ràpidament cap al cotxe on ens esperen unes cerveses ben fresquetes i uns entrepans que devorem en un obrir i tancar d’ulls car després hem d’anar a recuperar el cotxe que tenim al mas del Cavall... quin estrés! Vegeu el track de la ruta.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 20.06.15 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Siscu.

A l'entorn de Savassona

14.06.15  El pla de Savassona, situat prop de Tavèrnoles, entre la plana de Vic i les Guilleries, és un indret singular on es combinen prat, bosc de pi roig i un conjunt d’espectaculars roques de gres, despreses del cingle on s’enlaira l’església de Sant Feliuet, com El Dau i la Pedra del Sacrifici, al costat d’altres com la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l’Home, amb gravats que van del Neolític a l’època medieval. Aquest antic assentament humà ha estat objecte de diverses campanyes arqueològiques. La tradició parla de tribus neolítiques que oferien sacrificis i de bruixes medievals que es reunien per fer aquelarres. Ara, la “tribu” dels escaladors ocupa sovint aquest indret per practicar l'escalada en bloc a les roques dels sectors del Bosc, del Dau, de Sant Feliuet, de la Via Làctia i dels Ogres.

La roca de El Dau, al pla de Savassona

Des de l’Eix Transversal (sortida de Roda de Ter) seguim per la BV-5213 fins a Tavérnoles, petit poble tanquil i acollidor, on aparquem a la vora del restaurant Colomer, una bona opció per dinar a la tornada. La carretera porta directament al pla de Savassona i continua després cap al Parador de Sau, però sortint a caminar del mateix poble podrem realitzar una curta i agradable ruta circular, de poc més de 6 Km i 240 m de desnivell, que no ens decebrà pas.

Sortim de Tavèrnoles (537 m) seguint les marques del PR C-40 travessant la carretera per on hem arribat, en direcció a una urbanització. Just a l’entrada, als 200 m, girem a la dreta (pal indicador) per seguir un sender planer que s’endinsa en un bosc de roures, alzines i aurons, i on podem veure, a les clarianes, alguns exemplars de la flor caputxina (Anacamptis pyramidalis), una orquídia d’inflorescència cònica molt comuna de la muntanya mitjana.

Flor caputxina

Passem pel costat de la granja de Can Benerigues, on el camí es troba un xic enfangat pel pas dels ramats, i poc després el sender comença a pujar fort en llaçades fins que sortim al costat de la carretera esmentada. Deixem a la dreta el camí que tot seguit la creua (hi continuarem després) i seguim recte per arribar al pla de Savassona (625 m).

La primera gran roca que veiem, al límit del prat i el bosc de pi roig, és El Dau (vegeu la primera foto), una de les més concorregudes pels escaladors, i on s’han trobat restes arqueològiques, principalment ceràmiques, que van del període calcolític a l’època ibèrica. Abans de seguir voltant per tot aquest conjunt de pedres i gravats, pujem per un corriol que surt a l’esquerra d’aquesta roca cap al turó de Sant Feliuet.

Guanyem el cingle pujant per unes escales de pedra, sembla que d’origen visigótic, i arribem tot seguit al cim on es troba l’església preromànica de Sant Feliuet de Savassona (s. X-XI) (704 m), nom popular que ha desplaçat a l’antic de Sant Feliu de la Roca, d’una nau amb campanar d’espadanya de dos ulls i absis quadrat. A l’interior hi trobem plafons informatius sobres les diferents intervencions arqueològiques portades a terme, així com una còpia del pantocràtor original, que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic.

Sant Feliuet de Savassona

Façana sud, amb la porta original

L'absis de planta quadrada

Còpia del pantocràtor original, dins l'absis

Al voltant de l’església hi ha tot un seguit de basses excavades a la roca i tombes antropomorfes d’origen medieval. El cim gaudeix de bones vistes sobre la plana de Vic, el riu Ter i muntanyes del voltant, així com del proper castell de Savassona, al sud, que vorejarem després.

Vistes al sud, amb el castell de Savassona

Cisterna excavada a la roca

Vistes al nord, amb una altra cisterna; a sota, el riu Ter

Retornem al bosc de Savassona per veure altres roques singulars. En primer lloc, a la dreta del camí, un gran bloc de gres que presenta a la seva part inferior una petita cavitat amb una obertura ran de terra que permet fer curioses fotos.

De nou al camí principal, arribem tot seguit a la gran Pedra dels Sacrificis, amb un conjunt de solcs horitzontals i casoletes esculpits a la roca.

Pedra dels Sacrificis

La tradició popular ha interpretat aquestes incisions a la roca com a canalitzacions per recollir la sang dels sacrificis humans i animals que feien les tribus neolítiques, d’aquí el nom de la pedra. Tanmateix, els arqueòlegs creuen que eren les guies on es sostenien les teulades de les cabanes construïdes sota la roca a l’època medieval. Les troballes de dos sepulcres de fossa indiquen que aquest fou un lloc d’enterrament del Neolític Final al Calcolític (2500-1800 aC).

Base excavada de la Pedra dels Sacrificis

A més d’aquests i altres grans blocs, també hi ha pedres amb antics gravats. Vora el Dau, trobem en primer lloc la Pedra de les Bruixes on, segons l’esquema del plafó informatiu, hi ha gravats 282 símbols o petroglifs, en gran part creus, que van de l’epoca del Bronze a la medieval.

Pedra de les Bruixes

Pocs metres més enllà, trobem la Pedra de l’Home o del Nen, on a més de gravats similars als anteriors hi ha ben perfilada una curiosa figura humana amb un cap molt gran respecte a les proporcions del cos.

Pedra de l'Home

Vorejem el Dau, en direcció al castell de Savassona

Deixem aquest bosc de Savassona, ple d’encant i misteri, i també el sender PR C-40 que continua en direcció a Sant Pere de Casserres, i retornem a la cruïlla que hem deixat abans per creuar tot seguit la carretera i continuar a l’altre costat, entre uns camps i el conjunt format pel castell de Savassona i l’església de Sant Pere, dins una propietat privada amb cartell de prohibit el pas. Això fa que no ens apropem a aquesta església romànica del s. XI, d’una nau amb absis i campanar de cadireta; ens limitem a fer una foto des del camí.

Sant Pere de Savassona

Castell de Savassona, des del turó de Sant Feliuet

El castell, documentat al s.IX, fou l’origen de la baronia de Savassona. Al s. XVII fou transformat en casa senyorial i un dels seus barons, Antoni Vila, i posteriorment la seva vídua, Marianna, reberen ordres del virrei de perseguir al bandoler Serrallonga, doncs el mas Serrallonga de Querós estava dins la seva jurisdicció.  A finals del s. XVIII, un altre d’aquests barons féu construir a Barcelona, al carrer de la Canuda, el Palau Savassona, seu actual de l’Ateneu Barcelonès.

Seguim endavant i, quan sembla que deixem enrera la propietat, girem a la dreta per la pista d’accés fins arribar ben bé a l’entrada superior del recinte.

Antiga torre del castell, al recinte superior

Als peus de la muralla del castell

Just abans d’arribar-hi, pujem un petit desnivell i vorejem la muralla del castell fins a girar tot seguit a l’esquerra per agafar un camí que, sota la cinglera i enmig del bosc, va planejant fins a la balma i font de la Baronessa. Segons la tradició popular (i les males llengües), en aquesta gran balma la baronessa de Savassona (no sabem quina) es trobava amb els seus amants. L’espectacularitat de l’indret bé es mereix un bon grapat de fotos per al record.

Balma de la Baronessa

L’itinerari continua per un corriol que surt pel costat de la font i s’enfila a la carena. No triguem en trobar un camí més ample, que seguim cap a la dreta. Comencem a baixar pel carener i més endavant arribem a una clariana on hi ha el Mirador de Tavèrnoles (586 m), sobre aquesta població, amb un plafó panoràmic encarat al nord i nord-oest, amb bones vistes cap a la plana d’Osona i nombrosos cims del Prepirineu (Cabrera, Puigsacalm, Milany, Montgrony, Rasos de Peguera, serra d’Ensija, Pedraforca, Cadí) i Pirineu (la Tosa, Puigllançada, Puigmal, Taga).

Panoràmica des del mirador de Tavèrnoles

Des del mirador iniciem una decidida baixada per un bonic camí de grau, entre blocs de gres coberts de molsa i falgueres.

Al final de la baixada, passem pel costat de l’allotjament rural de Can Janot i arribem tot seguit a Tavèrnoles, punt final de la sortida d’avui. Acabem, però, la jornada apropant-nos a l’església romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles (s. XI), d’una nau amb la porta original tapiada (l’actual és del s. XVIII), absis amb tres finestres de doble esqueixada, campanar de dos pisos amb finestres geminades, i una decoració de finestres cegues que ocupen tot el mur exterior i l’absis.

Sant Esteve de Tavèrnoles

L'absis coronat per un fris de finestres cegues

Ha estat una bonica matinal a través de roques singulars plenes d'història, esglèsies romàniques, castells, cingleres, balmes espectaculars i panoràmics miradors. Qui en dóna més en tan curt itinerari? Fins la propera !

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 14.06.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Isabel Salvia, Anna Torres, Sara i Siscu.