divendres, 8 d’abril de 2022

La Codolosa, vies Reincidents i Àtic

1.04.22  Després de tot un mes sencer sense veure pràcticament el sol, avui primer dia d’abril sortim esperitats de Barcelona per gaudir del cel blau però sense anar massa lluny, car fa un vent que aixeca les pedres. Així tornem per enèsima vegada a la Codolosa on hi hem estat les darreres escalades tot repetint vies... i gràcies.

Paret de la Codolosa

Ressenya de la via Reincidents

Ara hi anem per a repetir la via Reincidents però aquest cop amb millors condicions de llum i de tot, per això ens desplacem fins a l’extrem oriental de la paret de la Codolosa on trobem el peu de la via. Aquí estem força arrecerats del vent i per això no estem sols ni de bon tros.

Inici de la via Reincidents

Assegurant des del peu de la via

En Pau, que és qui porta el pes de l’escalada, comença a enfilar-se per un esperó bonyegut amb un tram un xic més vertical cap a la meitat de la tirada. Després l’esperó s’ajeu i arribem a un estret relleix. La primera reunió, però, està un xic més amunt, mig amagada al peu d’una petita xemeneia.

Al tram més vertical del primer llarg

Arribant a la primera reunió

La primera reunió

Un cop ens trobem a la primera reunió, en Pau decideix iniciar el segon llarg per la variant difícil, qualificada de V+, i que nosaltres dues passem fent A0. Després d’aquest mal pas, toca ascendir per un llarg esperó de magnífica roca fins a la segona reunió situada just sota el cim de la via.

Primers metres del segon llarg

Superant la variant difícil

Assegurant des de la primera reunió

Recuperant el segon llarg

La segona reunió

Després d’un petit tram d’uns 5 metres ens trobem tots tres al capdamunt de la via Reincidents per la qual cosa hem de decidir si donem per acabada l’escalada d’avui o continuem ascendint per la via Àtic de la Codolosa... evidentment ens decantem per aquesta darrera opció.

Darrers metres de la via Reincidents

Al capdamunt de la via

Per això recollim les cordes tan bé com podem i ens desplacem caminant fins al peu de la nostra via, tot passant per un tram equipat amb una corda fixa sota l’esperó per on puja la via Teulades de Collbató i on hi ha una cordada escalant-la.

Anem cap a l’Àtic de la Codolosa

Ressenya de la via Àtic de la Codolosa

Primers metres de la via

La via comença per una vistosa i mantinguda placa, inundada de sol, que finalitza a l’entrada d’una petita canal. Aquí es pot fer un petit respir abans d’encarar el tram més difícil de la tirada, qualificat de V+.

Tot encarant la difícil placa

Assegurant des de la primera reunió

Superant el tram més difícil de la primera tirada

La Montse i jo recuperem com podem aquest primer llarg, el qual ens sembla molt difícil però del tot gratificant ja que la roca és exel·lent i les poques preses que hi ha són boníssimes. En el tram final, però, fem algunes “trampes”...

Superant la placa d’inici

Superant el tram final de la tirada



Arribant a la primera reunió

La primera reunió

Per continuar l’escalada, hem de fer un petit canvi de reunió i per això ens desplacem cap a l’esquerra uns metres fins a situar-nos sota un diedre on es veuen brillar un parell de xapes. Així s’enfila el Pau pel diedre, qualificat de IV+, tot fent atlètics passos d’oposició que nosaltres, mal que bé, intentem d’imitar. Superat el diedre, ens cal pujar per una inclinada però llisa placa per arribar a la segona reunió.

Al peu del vistós diedre

Pujant per oposició

Segona reunió

Un cop més, per continuar l’escalada per la via Àtic de la Codolosa ens cal fer un canvi de reunió i desplaçar-nos cap a la dreta fins al peu d’una placa en forma de triangle, els primers metres de la qual estan qualificats de V+ i que en Pau supera tot fent bells passos d’equilibrista.

Superant la placa del darrer llarg

Nosaltres dues, evidentment, pugem tan bé com podem i amb una gran dosi d’alegria i bon humor. Al capdamunt de la via, però, som rebudes per uns cops de vent que quasi ens desequilibren... marededéu com deu està bufant a les parts altes del massís!

Encarant els darrers metres de la via

Arribant al capdamunt de la via

Fotocim

Així que ràpidament pleguem cordes i anem caminant amb molt de compte a buscar la canal per on passa la Drecera de Fra Garí. Aquí, a recer del fort vent, ens fem la rigorosa fotocim per tenir-ne un bon record i ens felicitem per tan lluïda i llarga escalada. Baixant per la dreturera Drecera arribem de nou a Collbató on donem per acabada aquesta magnífica jornada d’escalada.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 1.04.22 per Isabel Benet, Montse Baró i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada