dilluns, 5 d’octubre de 2020

Puigsacalm pels graus del vessant nord

13.09.20  Complet i variat circuit al Puigsacalm des de Sant Privat d’en Bas, pel grau de les Escales de Sallent i la canal de les Eugues, i retorn pel Puig dels Llops, Santa Magdalena del Mont i el grau de les Olletes. Es tracta d’un itinerari un xic dur, d’uns 13 Km de recorregut i 1000 m de desnivell; tanmateix, el nostre esforç quedarà ben recompensat per la bellesa dels indrets per on passarem.

El nostre itinerari al Puigsacalm, marcat en lila

Ens apropem pels túnels de Bracons, per on accedim ràpidament a la vall d’en Bas. Continuem a l’esquerra en direcció a les Preses, i d’aquí, per carretera local, a Sant Privat d’en Bas. Travessem el petit nucli d’aquesta població i seguim per pista cimentada en direcció a la masia-restaurant de Can Turó. Abans d’arribar-hi, quan la carretera fa un revolt de pujada a l’esquerra i es converteix en pista de terra, deixem els cotxes en un dels aparcaments habilitats al costat de l`àrea de lleure del Pla d’en Xurri, també anomenada Els Pins.

Situats en aquest Pla d’en Xurri (620 m), deixem a l’esquerra la pista de Can Turó, per on retornarem, i seguim recte per una altra pista, bastant planera. Poc més endavant, la pista travessa el torrent de les Olletes, just en el punt on s’inicia a l’esquerra el Camí dels Matxos, que va a sortir més amunt a la pista de Santa Magdalena; és una opció que ens permetria escurçar l’itinerari, però sense passar pel Salt de Sallent, un dels objectius de la nostra excursió d’avui. Seguim a la dreta i no triguem en passar vora les restes de la Caseta del Cable; com el seu nom indica, havia estat l’estació inferior d’un antic telefèric utilitzat per baixar la fusta des del capdamunt del cingle.

A partir d’aquí continuem a l’esquerra per un corriol, senyalitzat amb estaques de fusta, que comença a pujar per un ombrívol bosc de faigs, roures i avellaners, amb grans roques cobertes per la molsa.

Travessem una esllavissada per un pontet de troncs


Gran roca coberta de molsa

Avancem en paral·lel a la riera de Sallent que tenim a la dreta, tot travessant el torrent dels Xerrics i més endavant el del del Ginebrar, que desemboquen a la riera principal. Ens anem apropant a la capçalera de la vall, tancada per les parets del cingle, i poc després arribem al peu d'aquest espadat, per on cau esglaonada la riera de Sallent. El pròpiament dit Salt de Sallent es despenja de més amunt, i l’anirem veient a mesura que anem guanyant alçada.

Arribem al peu del cingle

Travessem la riera de Sallent per una allargada passera

Travessem la riera de Sallent per una passera de fusta i a l’altre costat comencem a pujar pel grau de les Escales. El sender va fent diversos revolts arrapat al cingle. Cal anar amb compte amb els trams relliscosos per on baixa l’aigua. En alguns punts d'aquest grau trobem cordes i grapes que ens ajuden a superar el rocam.

Inici de les Escales

Tram equipat amb corda i grapes

A mitja alçada del grau agafem un corriol a l’esquerra, on trobem també alguna corda com a passamà, que mena en cinc minuts a un mirador sobre l’espectacular Salt de Sallent, per on l’aigua de la riera de Sallent es despenja uns 80 m, tot formant el gorg del Diable.

Tram superior del Salt de Sallent

Tram inferior sobre el gorg del Diable

Retornem al grau de les Escales, per seguir guanyant alçada amb més revolts, tot passant per un altre tram equipat amb corda i grapes.

Un altre punt profusament equipat amb grapes

Mirador a la sortida del grau

De mica en mica ens anem apartant de les parets, i ja per terreny més obert sortim del grau i arribem dalt del cingle. Travessem un filat per una porta metàl·lica, al costat d’un pal indicador, i sortim a una asolellada clariana on aprofitem per fer un mos i descansar de la primera gran pujada del dia.

Al capdamunt del cingle

Continuem a l’esquerra, en direcció oest i en lleugera baixada. Avancem per un suau prat a la vora del cingle, fins que no triguem en arribar a la riera de Sallent, just al capdamunt del salt. Cal anar amb precaució si ens volem apropar un xic a l’estimball.

Per l'altiplà de Sallent

Travessem la riera de Sallent, vora la caiguda del salt

Vistes a la plana d'en Bas vora l'estimball

Travessem fàcilment el llit rocós i planer de la riera, avui amb un cabal tranquil. Continuem pel costat del cingle i tot seguit ens desviem uns metres a l’esquerra per arribar-nos a un altre espectacular mirador sobre el Salt de Sallent.

Una altra visió del Salt de Sallent

Retornem al camí, per on entrem al bosc i travessem tot seguit el torrent de les Cavorques, l’aigua del qual també es despenja pel mateix cingle del Salt de Sallent. Un camí a la dreta va a cercar l’immediata pista de Santa Magdalena, però nosaltres continuem a l’esquerra per una altre corriol que evita un primer tram de la pista.

Continuem per un ben marcat sender enmig del bosc

Sortim del bosc i continuem planers pel pla de Palers, on sembla que a la vora hi havia l’estació superior de l’esmentat telefèric (no ho vam veure). Poc després desemboquem a la pista de Santa Magdalena, que seguim a l’esquerra. Als 150 m hi arriba, també per l’esquerra, el Camí dels Matxos. Continuem per la pista uns 900 m, amb un parell de grans revolts, fins al punt d’on surt a la dreta el corriol que puja per la canal de les Eugues.

Entrem a la fageda per iniciar una forta i dura pujada, amb indicadors VK, corresponents a VertiKalm, el quilòmetre vertical del Puigsacalm, una ruta senyalitzada pel GECA (Grup Excursionista, Cultural i Alpinista) de Sant Esteve d’en Bas, que anualment organitza una cursa vertical al cim del Puigsacalm. Cal dir que aquesta dèria de pujar pel recte ha anat esborrant alguns revolts que feia l’antic camí de grau i ara és més visible, amb el sender ocupat per la fullaraca, la pujada directa que ens fa bregar de valent per superar el fort desnivell.

Senyalització a l'inici de la canal de les Eugues

Anem pujant fort per aquesta canal de les Eugues, sense que el traçat ens doni treva ni faci gaires llaçades. A la part superior hem de remuntar per una mena de clot o fondalada.




Al capdamunt de la canal sortim a un camí ample, provinent de la Baga de Pla Traver, que seguim a l’esquerra, en una pujada molt més moderada. Un xic més amunt, arribem a un altre camí travesser, que seguim uns pocs metres a la dreta per continuar a l’esquerra per un corriol (fites), tot seguint la senyalització VK.

Continuem pujant fort amb la senyalització VertiKalm

Ens tornem a enfilar de valent, en direcció sud i enmig de l’omnipresent fageda, fins a sortir a la carena oest del Puigsacalm, a l’indret on hi ha, des de fa molts anys, una petita farmaciola amb productes més o menys vigents.

Arribant a la carena

En aquest punt hi arribem les rutes procedents de la collada de Bracons i de Vidrà, ambdues per la Font Tornadissa. Girem a l’esquerra i enfilem el darrer tram costerut fins al cim del Puigsacalm (1515 m), ben concorregut d’excursionistes, en contrast amb la notable solitut que hem tingut per la nostra ruta.

La pujada final al Puigsacalm, amb el Pla Traver al fons


Al cim del Puigsacalm

En el cim gaudim força estona del dilatat panorama sobre el Pirineu (del Puigmal al Canigó), el Prepirineu (del Bassegoda als Rasos de Peguera), les Guilleries, el Collsacabra, el Montseny, Montserrat, etc. També cal destacar la vista sobre els estimbats cingles del Puig dels Llops, on anirem a continuació.

El Puig dels Llops i la vall d'en Bas 

Baixem del Puigsacalm en direcció nord-est, per anar carenejant per la Rasa Alta fins al collet previ al Puig dels Llops.

Ens dirigim cap al Puig dels Llops

La curta i atractiva aresta del cim

Girem a la dreta per pujar suau per l’atractiva aresta que uneix aquest cim amb la carena principal. L’aresta, estimbada a banda i banda però prou ampla per recórrer-la sense perill, culmina als 100 m en el cim del Puig dels Llops (1486 m), on tenim una vista avançada sobre la vall d’en Bas, així com del veí Puigsacalm, mentre que a l’altre costat podem veure l’ermita de Santa Magdalena, cap a la qual ens hem de dirigir, enmig d’un prat herbat sota el Puig Corneli.


Al cim del Puig dels Llops

Vistes cap a Santa Magdalena i la vall d'en Bas

Retornem al sender i comencem a davallar en direcció nord, tot passant per un sector amb altes falgueres; girem després a la dreta, en direcció est, i ens tornem a endinsar a la fageda. El sender es converteix en un camí de grau vora els cingles del vessant nord del Puig dels Llops. Anem trobant diversos passos rocosos equipats amb algunes grapes, i també cadenes que fan de passamans en alguns punts on hem de travessar llenques de roca llises i humides vora l’estimball.

Iniciem una dreta baixada cap a Santa Magdalena

Anem trobant trams equipats amb grapes...

...i també passamans en alguns flanquejos exposats

Més avall la inclinació es modera i arribem al coll de Joanetes (1292 m) (pal indicador), entre el Puig dels Llops i el Puig Corneli. A la dreta hi surt el camí dels Burros, que voreja els drets vessants meridionals del Puig dels Llops i del Puigsacalm. Seguim a l’esquerra i poc després arribem a la pista de Santa Magdalena, al costat d’un altre pal indicador; just enfront s’inicia el camí del grau de les Olletes.

Abans de baixar per aquest grau, que mena a Can Turó, seguim la planera pista cap a la dreta per arribar-nos en cinc minuts a l’ermita de Santa Magdalena del Mont (1280 m), enmig de suaus i verds prats.

Arribant a Santa Magdalena del Mont

Es tracta d’una antiga església romànica (s. X), modificada al s. XVIII, on hi destaquen com a parts més visibles l’absis i el campanar de paret. Inicialment estava dedicada a Sant Corneli, nom que ha perdurat en el proper cim del Puig Corneli. Adossada al costat de l’església, l’antiga casa dels ermitans és avui el refugi Emili Triadú (cal demanar les claus a l’ajuntament de la Vall d’en Bas).

El conjunt format per l'antiga pallissa, la casa dels
ermitans (avui refugi) i l'església d'origen romànic

Retornem per la pista a l’anterior cruïlla per agafar, ara a mà dreta, el camí que baixa pel grau de les Olletes. El sender s’endinsa a la fageda i va fent tot un seguit de llaçades amb una inclinació moderada i constant, vora el marge dret del torrent de les Olletes.

Comencem a davallar pel grau de les Olletes

Més avall arribem a una gran esplanada, guanyada al bosc, on es troba el santuari de la Mare de Déu de les Olletes (1036 m), excavat a la roca del cingle dins una cova artificial de 5 m d’alçada, 4 m d’amplada i 8 m de fondària. Els treballs de perforació van començar l’any 1855 i no quedaren enllestits fins el 1895, en que es col·locà l’altar de marbre blanc i la reixa de ferro que tanca el recinte. Pel costat on hem arribat, hi surt a l’esquerra un corriol que baixa cap a la propera font de les Olletes, a tocar del torrent.

La gran esplanada on hi ha el santuari de les Olletes

La cova artificial que acull el santuari

Interior del santuari, amb l'altar de marbre blanc

Sortim per l’altre costat de l’esplanada, en direcció nord-est, tot passant a la vora d’una gran roca que presenta tot un seguit de forats o alvèols, fruits de l’erosió.

Gran roca amb alvéols

Continuem per un estret sender

Ens anem apartant del torrent de les Olletes i arribem poc més avall a una cruïlla, d’on surt a la dreta el camí que mena a Joanetes per Can Fontanills. Continuem davallant, ara en plena direcció nord, mentre els faigs van cedint el seu domini als roures. Cal dir que és un tram un xic monòton, doncs l’ombrívol bosc no dóna massa punts de referència.

Baixada constant pel bosc

Arribant al torrent de Can Turó

Al final de la llarga baixada, travessem el torrent de Can Turó, deixem a l’esquerra un corriol de connexió amb el Camí dels Matxos i arribem tot seguit a la masia-restaurant de Can Turó, solitària fora de l’horari dels àpats.  

Al solitari recinte de Can Turó

Des de Can Turó ja només ens queda baixar suaument per la seva pista d’accés fins que, després d’un parell de llaçades, arribem a l’aparcament del pla d’en Xurri, punt final d’aquesta llarga però molt gratificant excursió al voltant del Puigsacalm i els seus camins de grau. Una jornada ben aprofitada.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 13.09.20 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Lluïsa Cuesta, Vicens Llòria i Marc Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari