dimarts, 5 de febrer del 2019

Sant Pere de la Vall i Balconet de Santa Linya

27.01.18  Aquest diumenge ens hem aplegat gairebé una cinquantena de companys per efectuar una ruta circular per la serra de Montclús, a la Noguera, que surt de la petita població de Santa Linya i passa per l’encinglerada ermita de Sant Pere de la Vall o de Queralt i l’espectacular mirador del Balconet de Santa Linya. Es tracta d’un bonic i panoràmic itinerari d’uns 13 Km de recorregut i 500 m de desnivell, que hem fet en sentit contrari a la majoria de ressenyes publicades per tal de fer de pujada, amb més seguretat, el fort desnivell que hi ha entre l’ermita i el mirador.

Des de Balaguer cal continuar per la C-12 en direcció a Àger fins que a l’alçada de la població de les Avellanes, passat el monestir, prenem a la dreta una estreta carretera que mena en 5 Km a Santa Linya. Just a l’entrada del poble, girem a l’esquerra per un carrer que puja i que tot seguit dóna pas a l’inici d’una pista; en aquest punt deixem, a banda i banda, tots els cotxes.

Els primers metres per la pista

Sortim de Santa Linya (550 m) per aquesta pista que tot seguit, als 100 m, la deixem per agafar a l’esquerra un sender (pal indicador al Balconet, a Sant Pere de la Vall i Sant Urbà). Anem guanyant alçada per aquest sender empedrat, i passem pel costat dels murs del que sembla un tancat per als ramats, sota les parets de la serra de Montclús. Més amunt trobem un trencall (pal indicador); deixem a la dreta (per on retornarem) el camí que mena al Balconet, i seguim pujant cap a l’esquerra, en direcció a Sant Pere i Sant Urbà.

Enlairats sobre Santa Linya i la boira

El sender no triga en desembocar a una pista que seguim a l’esquerra, en direcció nord. Als 150 m, en una cruïlla, deixem a l’esquerra el ramal que mena a Sant Urbà i continuem a la dreta.

Per la vermellosa pista, amb el Montsec d'Ares al fons

Avancem una llarga estona per aquesta pista, que va agafant la direcció est i es va encaixant entre els espadats del barranc de Sant Pere.

Anem baixant cap al barranc de Sant Pere

La pista, ja convertida en un camí ample, s’acaba a l’entrada del barranc i hem de continuar per la mateixa llera del torrent, on cal parar atenció, doncs encara que no porta aigua està un xic humit i relliscós.

Continuem per la llera del barranc

Trobem un primer pas equipat amb una cadena i esglaons de ferro per baixar una graonada, i després altres dos trams de cadenes que fan la funció de passamans i donen seguretat en la nostra progressió per dins del barranc.

Primer tram de cadenes i esglaons

Més endavant, abandonem el barranc per un corriol que s’enfila a la dreta i després va planejant entre el bosc. Travessem una petita tartera i arribem a una cruïlla (pal indicador), on deixem de moment a la dreta el costerut sender que puja cap al Balconet, i seguim recte en direcció a l’ermita de Sant Pere (a 400 m). Revoltem poc després, per l’esquerra, un esperó, ran del cingle i per sobre del barranc, on s’obre una balma.

Revoltem un esperó, sobre el barranc

Un cop passat l’esperó ja veiem, encimbellada, l’ermita de Sant Pere. El nostre camí mena a un collet, sota l’ermita, amb una espectacular vista sobre el pantà de Camarasa.

Ens apropem a l'ermita de Sant Pere...

... bastida damunt d'un espectacular esperó

Hi ha dos camins per accedir dalt de l’ermita. Per fer-ho sense complicacions, cal agafar el corriol de l’esquerra, que baixa uns metres i voreja el vessant nord de l’esperó fins a una cruïlla; deixem el corriol que segueix recte i que va a trobar l’inici d’una via ferrada que voreja l’esperó pel vessant sud, i pugem pel corriol de la dreta, on trobem alguns trams de cadenes que no presenten cap dificultat, fins al capdamunt de la penya on es troba l’ermita de Sant Pere de Queralt (545 m).

Petita esplanada prop de l'ermita

Arribada a Sant Pere pel camí normal d'accés

Per als més agosarats, el camí a la dreta del collet mena a una canal per on arriba l’esmentada ferrada; el risc, més que la dificultat, rau en el fet que s’ha de fer el darrer tram de la ferrada sense l‘equipació necessària per assegurar-se. Pugem per la canal, ajudats per un cable de vida i unes bones preses a la roca; fins a una bretxa, des d’on cal fer un flanqueig exposat, equipat amb cable, i després un darrer tram vertical i també molt exposat, equipat amb cable i cadena, fins a sortir a l’ermita. Cal dir que la majoria de nosaltres hem pujat pel tram difícil i retornat pel camí normal.

Pujant per la canal de la ferrada

Tram de flanqueig agafats al cable

Darrer tram vertical, amb cadena i cable

L’església de Sant Pere de la Vall o de Queralt (s. XI-XII), al cim d’aquest esperó rocallós sobre el barranc de Sant Pere, és l’únic vestigi que resta de l’antic castell de Queralt. Malgrat la precarietat actual del seu estat, conserva encara tota la seva estructura, amb el sostre de volta de canó i la nau amb un absis flanquejat per dos arcs buidats o arcosolis als murs laterals. La porta, amb un arc de mig punt, s’obre al mur nord, mentre que a l’altre costat una obertura permet accedir al sostre de l’ermita, un mirador sobre el qual no és massa recomanable, per raons de seguretat, l’acumulació d’excursionistes.

Porta d'entrada, al mur nord

Interior amb l'absis flanquejat pels arcosolis

Des de l’ermita de Sant Pere retornem a l’anterior cruïlla per agafar, ara a l’esquerra, el corriol que puja fort en direcció al Balconet. Al llarg del camí anem trobant diverses cadenes, només necessàries en cas de baixada i amb el terreny mullat, així com restes de trinxeres de la guerra civil, corresponents a la línia del front ocupat l’any 1938 per les tropes franquistes.

Anem pujant cap a la carena, amb
els espadats del barranc de Sant Pere


Tram de grimpada per superar el fort desnivell

Assolim finalment la carena, per on anem planejant en direcció sud. Arribem a les restes d’una altra fortificació, amb un penell informatiu bastant malmès; uns metres a l’esquerra s’obre el “Fals Balconet”, un mirador que gaudeix d’una esplèndida vista sobre el pantà de Camarasa i el tram final del barranc de Sant Pere.

Restes de fortificació, prop del "Fals Balconet"

Vistes al pantà de Camarasa i als cingles de Lo Coscoll

Retornem al camí i no triguem en desembocar a una pista transversal; abans de continuar cap a la dreta, la seguim a l’esquerra uns 250 m, en lleugera baixada i en direcció est, fins que aquesta s’acaba en el punt on es troba situat el mirador del Balconet (690 m), amb baranes de fusta, un parell de bancs i plafons informatius. Com a l’anterior mirador, gaudim en aquesta balconada al caire del cingle d’una espectacular vista sobre el pantà de Camarasa que recull les aigües de la Noguera Pallaresa, amb el cingle de Lo Coscoll a l’altre costat; cap al nord, tenim els Montsecs d’Ares i de Meià (o de Rúbies), separats pel congost de Terradets, rere el qual veiem cims del Pallars com el Tuc de la Cometa i Lo Tossal; completen la panoràmica les serres de Sant Mamet i del Montroig.

Al mirador del Balconet

Una altra vista del pantà i dels cingles de Lo Coscoll

Vistes als Montsecs d'Ares i de Meià o Rúbies,
separats pel congost de Terradets

Foto de grup a l'entorn del Balconet

A l’ample entorn d’aquest mirador ens distribuïm tots els companys per fer el dinar de campanya i gaudir de tota aquesta vista. Iniciem després el retorn a Santa Linya. Reculem per la pista fins a la cruïlla amb el camí de Sant Pere i seguim recte; poc després, en una bifurcació, deixem el ramal de la dreta, que continua en direcció a Sant Urbà, i seguim avall, a l’esquerra, a partir d’ara en direcció sud-oest.


Avancem una llarga estona, un xic monòtona, per aquesta pista que baixa a Santa Linya, però quan més endavant trobem una cruïlla, al costat d’una barraca de pedra, la deixem per tal d’evitar una marrada que fa més avall i seguim pel ramal de la dreta que també mena a Sant Urbà. Només cal fer uns pocs metres de pista, doncs tot seguit agafem a l’esquerra un sender per on anem primer davallant i després en flanqueig fins a retrobar la cruïlla amb el camí de Sant Pere que hem agafat a l’anada.

Tram de flanqueig pel sender empedrat

Ara ja només queda desfer de baixada el tram inicial del camí empedrat fins a sortir a la pista, a 100 m de l’aparcament, on la majoria del nostre grup posa el punt final a aquesta interessant sortida col·lectiva per la serra de Montclús.

Tanmateix, vuit companys aprofitem per apropar-nos a la Cova Gran de Santa Linya, a només 2 Km en cotxe. Per la mateixa carretera d’arribada sortim del poble fins que trobem tot seguit un trencall a mà esquerra que hi mena, primer com si retornessim a Santa Linya i després cap a la dreta, en lleugera baixada fins a un ampli aparcament, a uns 200 m de la cavitat.

Sota la volta de la Cova Gran

La Cova Gran de Santa Linya és una balma de grans dimensions que s’obre en un contrafort calcari de la serra de Montclús, al costat del torrent de Sant Miquel. Unes tanques protegeixen un àrea on es fan treballs arqueològics, doncs la balma fou ocupada al Paleolític Mitjà per l’Homo Neanderthalensis, i al Paleolític Superior ja per l’Homo Sapiens; encara consta una tercera fase d’ocupació, més recent, durant el Neolític, fa uns 5000 anys. I actualment, a part dels arqueòlegs, la Cova Gran és punt de trobada d’escaladors d’arreu del món, doncs la seva gran paret còncava i extraplomada està farcida de nombroses vies d’extrema dificultat.

Una de les extraplomades vies d'escalada

La visita a la Cova Gran de Santa Linya és el perfecte contrapunt a la nostra jornada de senderisme per aquests indrets de la Noguera. Fins la propera.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 27.01.18 pel Centre Excursionista Àliga.

1 comentari: