dijous, 10 de gener de 2019

Els Carcaixells i el Montclar

29.12.18  Ruta en gran part circular, d’uns 8 Km de recorregut i 340 m de desnivell, pel massís de l’Ardenya, al Baix Empordà, per on ens enfilarem a les crestes granítiques dels Carcaixells, a través d’un camí equipat, i al cim del Montclar. Durant l’itinerari podrem observar el fort contrast entre el relleu granític d’aquestes crestes i doms (roques en forma de cúpula) i els vessants coberts de vegetació, majoritàriament pins i alzines sureres.

Ens hi arribem des de la sortida 9 de l’AP-7 per continuar per la C-65 en direcció Lloret / Sant Feliu fins a prendre la sortida 5 en direcció Santa Cristina / Solius. En la següent rotonda, agafem la carretera que mena a la parròquia de Santa Maria de Solius; tanmateix, deixem aquesta carretera a l’alçada del restaurant Mas Pla per agafar un trencall a l’esquerra, que poc després es converteix en pista de terra. Seguim les indicacions cap al mas de Can Llaurador; en el primer encreuament continuem a la dreta i en el següent a l’esquerra. Abans d’arribar al mas, preferim deixar el cotxe en un eixamplament a la dreta de la pista, per on comencem a caminar amb marques del GR 92.

Els Carcaixells des dels camps de Can Llaurador

Als 400 m arribem a Can Llaurador, una gran masia que deixem a l’esquerra, mentre enfront nostre es drecen les crestes dels Carcaixells. Tot seguit, en una bifurcació de pistes (pal indicador), on hi ha una petita àrea d’aparcament entre els arbres (fins aquí es podria haver arribat en cotxe), deixem a l’esquerra el GR 92 i continuem pel PR-C 102, en direcció al Montclar i els Carcaixells.

Als 300 m passem pel costat del menhir de Can Llaurador, de 2,15 m d’alçada, 1,10 m d’amplada i 0,50 m de gruix, que podria correspondre a l’ampli període que va del Neolític mitjà al Calcolític o Edat del Coure (3400 - 1800 a.C.). Aquest menhir ja era conegut al s. XVII i feia de partició entre els termes de Santa Cristina d’Aro i Solius. Va romandre caigut fins que fou redreçat l’any 1994 per un grup de voluntaris encapçalat per l’Albert Gironès, l’instal·lador de tots els passos equipats que hi trobarem en aquesta zona.

Menhir de Can Llaurador, al costat del camí

Continuem per la pista, i als 100 m deixem un ramal a l’esquerra per on retornarem. Seguim recte, sense fer cas d’altres desviacions, mentre la pista, ara ja un ample camí, s’endinsa en un bosc de pins, alzines i eucaliptus.

El camí equipat comença a l'extrem nord (dreta)

Més endavant arribem a la cruïlla senyalitzada del Pas de la Miloca (90 m), on deixem a l’esquerra el PR i seguim a la dreta amb marques de sender local i un cartell que avisa que la via ferrada i el pont estan tancats per motius de seguretat. Creuem tot seguit, per un pontet de fusta, la riera de Panyella i comencem a pujar fort per un corriol en direcció als Carcaixells. Més amunt, en una bifurcació, deixem a l’esquerra l’accés a la via ferrada de les Agulles Rodones (oficialment tancada) i seguim pujant a la dreta fins que ens situem a l’extrem nord dels Carcaixells (215 m), al peu d’un petit oratori dedicat a Sant Francesc.

Oratori de Sant Francesc, a l'inici del camí equipat

Les crestes dels Carcaixells ens esperen

Iniciem aquí el camí equipat dels Carcaixells Superiors. Fem un primer tram de cadenes per un flanqueig inclinat i un xic exposat, i després un segon tram bastant vertical que ens permet assolir una primera agulla (284 m).


Primer tram de flanqueig inclinat

Segon tram vertical

Des d’aquí baixem cap a l’espectacular pont penjant dels Aritjols, que enllaça amb la següent agulla. A cada extrem del pont hi ha un cartell prohibint el pas, d’acord amb el que s’indica al Pas de la Miloca. Hi ha un camí alternatiu que baixa al coll entre les agulles per la dreta del pont i després puja per un tram de cadenes, però que es troba a l’ombra i humit per la boira del matí, així que sembla més segur i menys complicat travessar el pont sota la nostra responsabilitat.

Pont dels Aritjols



Continuem per la cresta, on poc després fem un inclinat flanqueig per un bonic tram de cadenes que ens situa al capdamunt de la segona agulla (299 m). Des d’aquí anem baixant, ajudats per més cadenes, cap a una bretxa. Seguim crestejant i, després de pujar a una tercera agulla (304 m), desgrimpem per un nou tram de cadenes fins a situar-nos en un collet, on hi ha una bifurcació.

Flanqueig abans de la segona agulla

Baixem cap a una bretxa

Seguim crestejant

Iniciem una nova baixada equipada...

... que tot seguit es redreça


Coll i bifurcació de camins

Deixem a l’esquerra el retorn al Pas de la Miloca pel torrent de les Carboneres, i seguim a la dreta per continuar pel darrer tram dels Carcaixells en direcció al Montclar. Per aquest camí no s’han acabat encara les dificultats, doncs poc després hem de remuntar un tram de roca humida i llisa ajudats per un tros de cadena i una corda fixa un xic precària i amb una acusada elasticitat (efecte xiclet) que no inspira massa confiança.

Tram de roca bastant llisa i humida


Sortim altre cop a la carena

I més endavant hem de flanquejar una agulla per un tram delicat sense equipar on cal muntar una corda per a més seguretat, encara que aquest pas es pot evitar baixant uns metres a la dreta per entrar a una canaleta des d’on una fàcil grimpada ens retorna a la carena (ens dividim en les dues opcions).

Muntem una corda per assegurar un pas delicat

Baixem fort a l’altre costat per un corriol que deixa a l‘esquerra l’innecessari Pas de la Canaleta, equipat amb corda, i poc després arribem a un altre coll, on una pedra al terra marca una bifurcació de senders locals. Seguim recte per pujar a una darrera agulla (343 m) i continuem avançant per la carena, estreta però fàcil, mentre tenim enfront el cim del Montclar.

Continuem per una estreta carena, enfront del Montclar

Arribem així a l’extrem sud dels Carcaixells, des d’on baixem cap a un marcat coll i pugem uns metres a l‘altre costat fins a situar-nos al peu d’una torre eléctrica. Aquí trobem una pista (pal indicador) per on continuem cap al collet del Montclar (a 7 minuts) i el cim del Montclar (a 13 min).

Al collet del Montclar (365 m) hi arriba per l’esquerra el PR-C 102 que haviem deixat al Pas de la Miloca. Seguim a la dreta pujant per un corriol, per on superem un ressalt rocallós amb alguns esglaons tallats a la roca, i després anem carenejant per arribar tot seguit al cim del  Montclar (401 m), coronat per una senyera i un gran cúmul de pedres.

Pugem al Montclar per un ressalt de roca


Al cim del Montclar

Aquí aprofitem per fer un merescut mos, mentre gaudim d’una bona vista local d’aquest massís de l’Ardenya, també anomenat de les Cadiretes i, cap al nord, de les Gavarres, així com del Puigmal i el Canigó.

Retornem al collet de Montclar i anem ara seguint el PR en direcció al proper coll de Ceps, on hi ha una cruïlla de pistes; deixem a la dreta el ramal que mena a Sant Baldiri i continuem a l’esquerra, en direcció a Sant Feliu de Guíxols. La pista, molt erosionada, baixa en fort pendent i hem d’estar atents de no relliscar amb el sauló. Més avall, en un tancat revolt a la dreta, deixem la pista per seguir recte per un sender carener (punts blaus) per on anem tenint una bona vista a l’esquerra (hi trobarem miradors naturals) sobre els Carcaixells Inferiors i Superiors, així com del pont penjant entre les dues agulles.

Mirador natural als Carcaixells

A l'altre costat podem veure la característica Pedra Alta, una torre rocallosa amb un bloc i una creu al capdamunt. Aquest bloc tenia un moviment basculant fins que l’any 1996 un fort temporal de vent el va fer caure; l’any 1999 fou resituat en una posició més estable.

La característica Pedra Alta

El sender, ben fressat i senyalitzat amb punts blaus, va descendint en direcció nord. Quan ja portem una estona davallant, cal estar atents per descobrir un petit corriol a mà dreta, sense senyalitzar, que en només vint metres mena a la cova artificial de Sa Tuna (106 m).

Boca circular de la cova de Sa Tuna

Es tracta d’una obertura circular a la roca que dóna pas a una petita cavitat arrodonida en forma d’olla, de 3 m de fondària per 2 m d’alçada. Sembla ser que aquesta cova de factura prehistòrica tenia la funció de sepultura hipogea (construcció subterrània en forma de cambra) i podria tenir una datació d’entre el III i II mil·leni a.C.


A l'interior de la cavitat

Seguim davallant fins que el sender surt a una pista, que seguim a l’esquerra. Ben aviat, als 100 m,, retrobem la pista de Can Llaurador, per on continuem a la dreta, tot passant altre cop pel menhir, l’encreuament amb el GR 92 i el mas, fins al punt on hem deixat el cotxe.

Retornem a Can Llaurador

L’excursió s’ha acabat, encara que tot seguit aprofitarem per anar cap als propers doms on es troben, respectivament, les restes del castell de Solius i la també cova artificial dels Moros. El perfecte punt final a una jornada molt aprofitada.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 29.12.18 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Jaume Salat i Magda.

Cap comentari:

Publica un comentari