diumenge, 3 de setembre de 2017

Circular als pics de Perafita i Monturull

13.08.17  A l’extrem occidental de la Cerdanya, al limit amb Andorra i l’Alt Urgell, els pics de Perafita (o Tossal de la Truita, 2752 m) i de Monturull (o Torre dels Soldats, 2761 m) es drecen a la capçalera dels estanys de la Pera. Des de l’àrea recreativa de les Pollineres, que dóna accés als esmentats estanys, podem establir un bell itinerari circular, d’uns 10 Km de recorregut i 820 m de desnivell, que passa per l’entretinguda cresta entre aquests dos cims, amb vistes enlairades i fàcils passos de grimpada; tanmateix, podem escurçar aquest itinerari al coll de Claror, entre els dos cims, per iniciar el retorn pel clot de Claror.

Els pics de Perafita (en primer terme) i Monturull,
des de l'estany Superior de la Pera

Des de Martinet seguim a la dreta per la carretera LV-4036 en direcció a Lles i Aransa; passem per Sanillers i Travesseres, deixem més amunt, a l’esquerra, el ramal que mena a Aransa, i seguim fins a Lles, on enfilem la carretera, a partir d’aquí més ampla, que després d’una pronunciada pujada amb diverses llaçades acaba a l’estació d’esquí nòrdic i al refugi de Cap del Rec (20 Km des de Martinet). Seguim a l’esquerra per una pista de terra, bastant planera i apta a l’estiu per a tota mena de vehicles (a l’hivern és un dels itineraris d’esquí nòrdic) fins arribar als 6 Km, just quan la pista travessa el riu del Molí i passa a l’altre costat de la vall, a l’àrea de les Pollineres (2140 m), entre els sectors de Lles i Aransa, on hi deixem el cotxe.

En aquest indret hi surt en direcció nord-oest una altra pista, tancada a la circulació, que mena al refugi dels estanys de la Pera, i uns metres més a la dreta el sender GR 11.10, que també passa pel refugi tot creuant diverses vegades aquesta pista; nosaltres preferim inicialment fer uns metres de pista, fins que poc després, quan aquesta travessa per un pont el riu del Molí, procedent dels estanys, retrobem el GR que ha anat pujant per un tram entretingut vora el riu i que ara seguim a l’esquerra. Entrem al bosc i anem resseguint el fons de la vall, tot passant per diverses clarianes travessades per rierols, mentre anem veient la característica piràmide del pic de Perafita, que tanca la vall.

Avancem per la vall encarats al pic de Perafita

Salt d'aigua a la vora del camí

Més amunt arribem al peu d’una cinglera granítica per on cau un bonic i fotogènic salt d’aigua; seguim pujant i poc després anem a sortir a la pista, a pocs metres de l’estany Inferior de la Pera. Deixem a la dreta el GR, que s’enfila directament cap al refugi i que retrobarem més amunt, i anem planejant per la pista per passar tot seguit a la vora d’aquest estany Inferior, allargassat i de poca fondària.

Estany Inferior de la Pera

Continuem cap a l'estany Superior

Deixem la pista, que inicia més endavant un pronunciat revolt per guanyar alçada, i ens enfilem a la dreta per un corriol; més amunt tornem a creuar la pista, ja a l’alçada del refugi, molt proper a la dreta, i continuem pujant a l’altre costat fins arribar poc després a l’estany Superior de la Pera (2350 m), emmarcat pel pic de Perafita, els contraforts del qual cauen directament sobre les aigües de l’estany.

Estany Superior de la Pera, on s'emmiralla el pic de Perafita

Anem pujant cap als clots del Port; al fons, el Monturull

Des d’aquí ens enfilem a la dreta per un corriol que supera un esglaó del terreny i acaba desdibuixant-se als extensos prats dels clots del Port. Hi ha la possiblitat de remuntar directament, sense camí definit, per a situar-nos sota el port de Perafita, visible des d’aquí, però és millor anar travessant aquests prats cap a la dreta fins a retrobar el GR, procedent del refugi, que descriu un gran arc per anar guanyant alçada moderadament, mentre anem veient un panorama cada cop més ampli sobre els estanys de la Pera i els cims de Perafita i Monturull.

Anem guanyant alçada sobre la capçalera dels estanys

El sender voreja a mig vessant la tossa del Sirvent i després s’enfila fort amb llaçades per terreny pedregós fins atènyer el port de Perafita (2573 m).


Encarem el port de Perafita

La pujada final al port

A l’altre costat s’obre el vessant andorrà, per on baixa el GR cap als estanys de Perafita i l’entrada a la vall del Madriu, mentre a la dreta s’inicia la carena de la serra de Sirvent, amb la tossa de Sirvent en primer terme.


Al port gaudim de grans vistes sobre les muntanyes d'Andorra

Des del port girem a l’esquerra per un sender senyalitzat amb fites i on també trobem senyals de GR que no sabem a quina variant corresponen. Anem pujant suaument per l’ampli llom de la carena, mentre anem veient els estanys de Perafita, al vessant andorrà, i els estanys de la Pera, al vessant ceretà.

Pujant per la carena del Perafita, amb la serra
del Sirvent que s'aixeca a l'altre costat del port

Avancem per la suau carena cap al cim del Perafita

Estanys de Perafita, al vessant andorrà

La carena es va fent més pedregosa però sense cap dificultat especial fins que assolim el cim de Perafita o Tossal de la Truita (2752 m), envoltat per nombroses acumulacions de pedres que han anat fent els excursionistes (diriem que també li escau el nom de “ple-de-fites”). Hi gaudim d’una àmplia panoràmica, mentre tenim en línia recta, en direcció sud i gairebé a la mateixa alçada, el pic de Monturull, el nostre proper objectiu.

Arribant al cim, ocupat per nombroses fites

Al cim del Perafita

El Monturull treu el cap, amb el Cadí al fons

Ara ens cal davallar en l’esmentada direcció uns 180 m fins al coll de Claror. Un sender ben marcat, on seguim trobant senyals de GR, enllaça els dos cims tot evitant el principals obstacles de la cresta. Baixem un primer ressalt, amb algun pas de fàcil desgrimpada, i seguim davallant per un seguit d’esglaons esquistosos.

Iniciem el descens per la cresta



Més avall la inclinació es va moderant fins que arribem al coll de Claror (2570 m), entre el vessant andorrà de la coma de Claror i el vessant ceretà de l’homònim clot de Claror; aquí podriem escurçar l’itinerari baixant a l’esquerra per un corriol que davalla per una tartera al fons d’aquest clot; segons el llibre-guia Cerdanya, de Manel Figuera i Alfons Brosel, es tracta d’una de les glaceres pedregoses més grans dels Pirineus.

Arribant al coll de Claror, amb la segona part de la cresta 

Coll de Claror

Clot de Claror, al vessant ceretà, on s'observa
el moviment glacial sobre el pedregar

Coma de Claror, al vessant andorrà

Per continuar el nostre itinerari, ens cal ara remuntar tot el desnivell perdut per un tram de cresta similar a l’anterior, superant tot un seguit d’esglaons esquistosos amb fàcils passos de grimpada mentre gaudim d’un bonic ambient de muntanya.

Comencem la pujada al Monturull, per sobre la coma de Claror




Superant el darrer esglaó de la cresta

Finalment arribem a l’altiplà superior que dóna pas tot seguit a l’aplanat cim del Monturull o Torre dels Soldats (2761 m), vèrtex entre la Cerdanya, Andorra i l’Alt Urgell, on tenim unes extenses panoràmiques en totes direccions.

Al cim del Monturull

La carena principal continua al nord-oest cap al Pic Negre d’Urgell i el Port Negre (per on passa el GRP d’Andorra). Nosaltres iniciem la baixada en direcció est per la carena de la serra d’Airosa, per un sender que supera en llaçades un pas inclinat i rocós, i davalla ja més suau fins a l’ampla i herbada carena, per on arribem al coll de Monturull (2640 m).

Comencem a baixar cap a la carena de la serra d'Airosa

Arribant al coll de Monturull

La cresta que hem fet, des del coll de Monturull

Tot i que es podria baixar des d’aquí pel dret per una tartera fins al clot de Claror, es preferible seguir per la carena tot pujant uns metres fins a una elevació que rep el nom de cim nord del Coll de la Barra (2661 m).

Al cim nord del Coll de la Barra

Entre les pedres color rovell destaquen les inflorescències rosades del gasó alpí (Armeria alliacea), una plumbaginàcia de fulles estretes i llargues, que s’adapta molt bé a aquests terrenys tan aspres.

Gasó alpí

Des d’aquí girem a l’esquerra, guiats per fites, per anar baixant en direcció nord per l’esquenall herbat d’aquest cim fins a trobar poc més avall un camí ja ben definit, que seguim a l’esquerra en suau baixada, amb bones vistes sobre els estanys de la Pera i la serra del Sirvent.

Una visió diferent dels estanys de la Pera

Travessem un pedregar i arribem a la bassa de Claror, petita acumulació d’aigua, gairebé un toll a aquestes alçades de l’estiu, enmig del desolat i rocós clot de Claror, mentre veiem enfront nostre la cresta que hem recorregut.

Al clot de Claror, amb els pics de Monturull i Perafita,
pel camí que ens apropa a la bassa de Claror

Continuem per la sortida d'aigües de la vall


Continuem la baixada per traces de corriol a la vora de la riba esquerra del torrent del clot de Claror, que més avall va girant en direcció nord fins a desembocar al riu del Molí, al costat de la pista dels estanys de la Pera, just en el punt on hi arriba per l’altre costat el GR que hem seguit de pujada.

Desfem el camí per la vall del riu del Molí

Ja només ens cal desfer el camí de l’anada pel GR 11.10, a través dels bonics prats i boscos que travessa el riu del Molí fins arribar a l’aparcament de les Pollineres, on finalitzem aquesta bella ruta circular pels pics de Perafita i Monturull. Afegim que la tornada amb el vehicle la hem fet per la continuació de la pista en direcció a l’àrea d’esquí nòrdic del Fornell (hi ha algun tram que requereix atenció si anem amb un turisme), i d’aquí a Aransa i a la carretera de Martinet.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 13.08.17 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Màrius Asensi.

Cap comentari:

Publica un comentari