divendres, 9 de setembre de 2016

Matinal al pic de Moixeró

22.08.16  Situat entre les Penyes Altes de Moixeró i el sector oriental del Cadí, i a cavall de la Cerdanya i el Berguedà, el modest pic de Moixeró (2091 m) gaudeix d’una gran perspectiva sobre la plana cerdana, l’esmentat sector del Cadí i la cara nord del Pedraforca. Molt sovint vorejat per la majoria d’excursionistes que pujen cap a les Penyes Altes, és tanmateix un bonic objectiu per a una matinal en família o amics, mitjançant un itinerari circular com el que hem realitzat avui.

Des de la població de Riu de Cerdanya agafem la pista, inicialment asfaltada, en direcció al coll de Pendís, tot passant pel refugi del Serrat de les Esposes i més amunt pel collet de Font Freda (per on s’accedeix a l’àrea de lleure del mirador del Cap del Ras). Al cap d’uns 11,5 Km arribem a l’indret on una tanca barra el pas a la nostra pista (que continua a l’altre costat cap al coll de Pendís, a 1,5 Km), mentre que a la dreta baixa una altra pista cap al refugi i la vall de l’Ingla; en aquesta cruïlla, on s’hi ha habilitat una petita zona d’aparcament, deixem el cotxe.

Situats en aquesta cruïlla de pistes (1815 m), creuem la tanca i tot seguit deixem la pista del coll de Pendís, per on retornarem, per continuar a l’esquerra per una tercera pista que amb poca inclinació mena en deu minuts al coll de Trapa (1824 m), on hi trobem una nova cruïlla. Girem a la dreta, en direcció sud, tot remuntant fins a la verda esplanada de Prat Agre, on hi pasturen els ramats de vaques.

Al Prat Agre

Des d’aquí la pista baixa uns metres i travessa les Bagues de Riu, una zona ombrívola i humida on trobem, a l’esquerra de la pista, la font Freda de Riu amb uns abeuradors per al bestiar. A continuació tornem a pujar suaument fins a un nou prat, des d’on veiem, poc més amunt, el coll de la Font Freda de Riu.

Encarats al coll de la Font Freda de Riu

Anem pujant per un tram del circuit Cavalls del Vent

Deixem la pista, que també arriba al coll esmentat, i seguim per un corriol, senyalitzat amb les marques taronja del circuit Cavalls del Vent, que puja en diagonal i ens mena directament al coll de la Font Freda de Riu (1979 m), on el panorama, que ja teníem molt ampli cap a la plana cerdana i amb un arc de muntanyes que va del massís del Carlit a les muntanyes d’Andorra, s’obre sobtadament cap al sud, amb les pastures de l’ampla pleta de Moixeró, amb una bassa i la cabana del mateix nom; el pic de Moixeró, que s’alça enfront nostre i, a la seva esquerra, les Penyes Altes, punt culminant de la serra de Moixeró.

Al coll de la Font Freda de Riu, amb les Penyes Altes i el pic de Moixeró

Ens dirigim ara al coll de Moixeró

Des del coll seguim a la dreta per un corriol que va planejant sobre la pleta de Moixeró i que ens mena en pocs minuts al coll de Moixeró (1971 m), on tenim una bona vista de la serra d'Ensija, de la cara nord del Pedraforca i del sector oriental del Cadí.

Panoràmica des del coll de Moixeró

En aquest coll trobem les marques del GR-150.1, provinent per la dreta del coll de Pendís (que seguirem després) i que continua en direcció a les Penyes Altes tot vorejant el pic de Moixeró. Nosaltres, però, deixem de moment el GR i girem a l’esquerra per començar a pujar per un corriol ben marcat pel suau vessant nord del cim, tot acabant de descriure un arc sobre l’esmentada pleta de Moixeró. Pels prats de gespa, ja un xic resseca, hi destaquen les floretes rosades de la calcida (Cirsium acaule).

Iniciem la pujada final al cim

Flor de la calcida

Ens apropem als rocs calcaris del cim

Anem pujant a l'esguard de la serra del Cadí

Gairebé al capdamunt, el sender voreja el cim per girar poc després i pujar per uns petits graons de roca, però no ens cal fer-ho, doncs tot just ens trobem sota l’evident cim, pujem directament pel vessant herbat per assolir poc després el pic de Moixeró (2091 m). Al cim gaudim una llarga estona, en aquest dia tan clar, d’un extens panorama en totes direccions, del Puigmal al massís del Turbón, així com del Cadí, el Pedraforca i la serra d’Ensija.

Al cim del Moixeró, amb les Penyes Altes

I a l'altre costat, amb el Pedraforca i el Cadí

Retornem al coll de Moixeró, per continuar ara en direcció oest cap al coll de Pendís, tot seguint el GR-150.1 que s’endinsa al bosc. Anem pujant fins gairebé a tocar del Morro de Moixeró; després el sender comença a davallar suau a través de bosc i diverses clarianes que permeten noves perspectives sobre el Pedraforca i el Cadí.



A l’interior del bosc ombrívol s’hi veuen petits grups de clavells de pastor (Dianthus hyssopifolius) amb els seus pètals retallats com un serrell.

Clavell de pastor


Després de passar per una clariana sota el turó de Prat Agre (topònim ceretà) o tosseta de la Font del Faig (topònim berguedà), iniciem una forta baixada pel bosc fins a sortir al coll de Pendís (1786 m).

Arribant al coll de Pendís

Al coll de Pendís, amb el pic de Moixeró al fons

En aquest ample coll abandonem el GR, que continua cap al coll de Vimboca, i seguim en direcció nord per la pista que hem deixat a l’inici de l’excursió. Només ens cal fer un curt tram d’1,5 Km, per on anem veient exemplars de la moixera de guilla (Sorbus aucuparia), amb els seus fruits en forma de vistoses boletes vermelles.

Moixera de guilla

Riolites del turó de Prat Agre

La pista puja uns metres fins al coll Roig, sota els contraforts del turó de Prat Agre, i després davalla suaument fins a la tanca i la zona d’aparcament, on finalitzem aquesta agraïda passejada matinal per aquests indrets del Parc Natural Cadí-Moixeró, d’unes 3 h de tranquil·la marxa i 400 m de desnivell.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 22.08.16 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari