dilluns, 21 de setembre de 2015

Per la Senda del Duero amb bicicleta (III)

8.08.15 - 7a etapa: Tudela de Duero - Tordesillas (55 Km / +116 m)

Avui, per a variar, a les 7 del matí no hi ha cap bar obert, per això fem un breu esmorzar a l’habitació de l’hostal. Ja fa una setmana que vam pujar a les fonts del Duero i a l’Urbión. Així sortim de Tudela per un bonic passeig fluvial, el qual, poc després, travessa el riu i es converteix en una pista que s’endinsa a la pineda de Santinos, amb magnífics exemplars de pi pinyer: El pino es el mar y el cielo / y la montaña: el planeta. (Antonio Machado, Campos de Castilla).

Sortint de Tudela de Duero

Pineda de Santinos

Quan sortim del bosc tornem a creuar la línia Valladolid-Ariza, la qual ja anomenem “el tren fantasma” mentre pensem que si aquesta línia fos una via verda… els quilòmetres que ens hauríem estalviat!



Poc després de passar per Herrera de Duero, on els bars estan tots tancats, creuem el Duero i seguim avançant, ara per la riba dreta, en direcció a Puenteduero tot rodejant el mur de pedra d’una urbanització i travessant una extensa pineda anomenada Pinar de Antequera, considerat el pulmó verd de la ciutat de Valladolid i per on es fa dificil rodar per causa de la gran quantitat de sorra que hi ha a les pistes.

Pinar de Antequera

Així arribem a Puenteduero amb l’esperança de poder fer el “segon esmorzar”… negatiu! Són les 10 del matí i tots els bars estan tancats. Potser la causa és que avui és dissabte. El dia està molt tapat i la màniga llarga no sobra. A partir d’aquí anem seguint també les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume en direcció a Simancas… a veure si tenim més sort.


Pont de Simancas

Quan estem a les portes de Simancas ens cal creuar el riu Pisuerga, un dels principals afluents del Duero, per un bonic pont de pedra, i en fer-ho un altre ciclísta, que pensa que som pelegrins, ens desitja Buen camino! (quants records…). Just a l’altra banda hi ha un bar… tancat! No perdem més el temps i ens seiem en una de les taules de la terrassa del bar i ens cruspim uns talls de pizza que ens havien sobrat del sopar… un glop d’aigua i a seguir! Malgrat que ja fa un bon sol, l’aire és ben fresquet.


Ara anem seguint la riba dreta del riu Pisuerga aigües avall fins a la seva confluència amb el Duero el qual, a partir d’ara, es converteix en un “senyor riu”. Passem per Villamarciel … i res de bar! Però per fi a San Miguel del Pino, poble molt conegut dels amants de la pesca esportiva, a més d’una bonica església trobem un bar obert on fem el vermut, car ja és massa tard per fer un “segon esmorzar”.

San Miguel del Pino

Quan reprenem de nou la marxa, la calor es deixa sentir i se’ns comença a socarrar el flanc sud del cos, perquè ja fa dies que anem en direcció oest. Anem pel camí a tocar del riu amb passarel·les i algun tram d’escales, però amb molta i molt agradable ombra. A les envistes de Tordesillas, el camí ens regala una de les millors postals del Duero de tota la ruta.

Embarcador fluvial a Tordesillas

Així arribem a Tordesillas, final d’aquesta etapa que, comparada amb la d’ahir, ha estat com una “jornada de descans”, cosa que ens permet de fer un bon dinar i una visita a la ciutat, els seus monuments i la seva platja fluvial a tocar del gran pont de pedra per on l’antiga N-VI creua el Duero.


La població de Tordesillas és famosa, a més de pel sempre polèmic “Toro de la Vega”, pel seu “Tratado”, mitjançant el qual Espanya i Portugal es van repartir Amèrica del Sud tot seguint aproximadament el traçat del meridià 46, i també perquè aquí hi va estar empresonada la cèlebre Juana la Loca.

Mural que fa referència al "Tratado de Tordesillas"

Per la nit anem a sopar a un bar regentat per una parella d’aquí però que havia viscut molts anys a Figueres i amb qui parlem en català mentre mengem pa amb tomàquet. Track de l'etapa.

9.08.14 - 8a etapa: Tordesillas - Toro (51 Km / +212 m)

Avui, com sempre, fem un frugal esmorzar a l’habitació i sortim ben aviat i ben abrigats car el dia és fred i clar. Seguint el Canal de Tordesillas, deixem enrera el poblet de Torrecilla de la Abadesa i sortim als camps de vinyes de la D.O. Toro en direcció a Torre Duero, finca en la que destaca l’Ermita de la Virgen amb un absis que sembla romànic. Aquí s’acaba l’asfalt de cop i volta i hem de continuar a peu per unes pistes de sorra tan fina que sembla que estiguem travessant la platja de Castelldefels.

Arribant a Torre Duero

Tram de sorra que ens obliga a seguir a peu

A la sortida dels camps de vinyes ja comencem a veure les primeres plantacions d’alzines, preludi del panorama que ens espera d’aquí a dos dies. Quan el paisatge s’obre descobrim el Duero com si fos una amplíssima cinta blava estesa als nostres peus.

Seguim arrossegant les bicis entre alzines


Poc després de passar les vies del tren, creuem el Duero per la Presa de San José i continuem per un curt tram d’asfalt fins que ens desviem per una pista que va a frec del Canal de San José en direcció a Villafranca de Duero, però que si arribem a saber el què ens esperava en aquesta pista hauríem continuat per la carretera.


Relaxats i contents arribem a Villafranca de Duero, on ens fixem en la seva església de disseny molt modern i que contrasta amb totes les esglésies romàniques que hem vist fins ara. Són les 11 i el bar està… tancat! Així és que fem un mos a l’ombra en un banc de la plaça del poble.

Moderna església de Villafranca de Duero

Sense entretenir-nos gaire volem continuar la ruta… però no podem! A la sortida del poble m’adono que tinc la roda del darrera desinflada. La causa: els abriulls del dimoni dels quals en tenim les cobertes ben plenes. Intentem arreglar-ho amb un spray antipunxades, però aquesta càmera també perd aire per la vàlvula… Hala, a canviar-la una altra vegada! Sort que en aquest moment apareixen del no-res una colla de ciclístes que, en un obrir i tancar d’ulls, posen una càmera nova dins la coberta… i no entenem com és que això a nosaltres ens costa tant! Acte seguit aquesta colla de ciclístes desapareix amb la mateixa celeritat amb que ha aparegut.

Però, quan volem inflar el pneumàtic… no podem! Un senyor del poble que ens observa s’ofereix amablement a inflar-nos la roda amb un compressor que té a casa seva. Així coneixem als germans Mozo i la seva família. El senyor Anastasio i el seu fill Miguel Angel, veins de Cornellà i Sant Joan Despí, intenten per tots els mitjans d’arreglar la vàlvula que resulta que és defectuosa. Per acabar-ho d’adobar, una altra càmera que duem també té la vàlvula espatllada… total, que aquesta família ens acaba regalant una de les seves càmeres perquè almenys poguem arribar fins a un taller de Zamora! Són quasi les dues del migdia i després de donar-los les gràcies i d’acomiadar-nos continuem, ara per carretera, fins l’enlairada població de Toro, final d’etapa. Portem una setmana de ruta i ja hem fet uns 472 Km.

Calle Mayor i Torre del Reloj de Toro

Per la nit, abans d’anar a dormir, anem a donar un cop d’ull a les rodes: tot correcte! Pensem que si arribem al final d’aquesta ruta no serà ben bé per mèrits propis, sinó que el destí ens posa àngels de la guarda pel camí. Track de l'etapa.

10.08.14 - 9a etapa: Toro - Zamora (35 Km / desnivell inapreciable)

La tarda d’ahir la vam aprofitar per a fer el turísta pel nucli històric de Toro i visitar els seus monuments més destacats com són la col·legiata de Santa Maria la Mayor, obra dels segles XII i XIII en la que destaca un vistós cimbori, diverses esglésies d’origen mudèjar, la torre del rellotge i el pont medieval sobre el Duero.

Col·legiata de Santa Maria la Mayor de Toro

Puente Mayor de Toro

Avui sortim aviat perquè, malgrat que aquesta és l’etapa més curta de la ruta, ens cal arribar d’hora a Zamora per visitar, sobretot, un taller i, a més, el Siscu, a qui ja se li acaben les vacances i per això avui està trist, ha d’anar a la delegació de SEUR per enviar la bicicleta a Barcelona. Iniciem la ruta baixant de dret cap al pont medieval, dit Puente Mayor, tot travessant les vies del tren per un pas inferior, del qual ni la guia ni les cròniques no en parlen perquè sembla bastant nou.

Sortint de Toro, sobre el Puente Mayor

El Duero des del Puente Mayor

Creuem el Duero per sobre d’aquest pont històric, que es troba en un estat de lamentable abandó, i volem continuar pel camí natural, però quan entrem a la pista… és plena d’abriulls!!! I no tenim més càmeres de recanvi. Tornem al pont i prenem la carretera ZA-P-1102  per la qual passem per Villalazán on, a la riba del Duero, hi ha el jaciment arqueològic de El Alba, amb restes romanes que es relacionen amb la ciutat d’Ocelo Durii, dels segles I al V dC. Passat Villaralbo desemboquem a la carretera C-605 per la qual, després de creuar la N-630, arribem al Barrio Pinilla a les portes de Zamora.

La moderna entrada al jaciment de El Alba

El Duero al seu pas per Zamora

Des del pont de la carretera, el qual ens ofereix una immillorable estampa de la ciutat reflectida a les aigües del Duero, entrem al nucli històric de Zamora, final d’aquesta etapa que hem fet en… dues hores! Track de l'etapa.

ISABEL BENET. Activitat realitzada per Isabel Benet, Isabel Salvia i Siscu Gil. (continuarà)

Cap comentari:

Publica un comentari