dimarts, 6 de novembre de 2018

Gorra Frígia, via de l'Adrià

24.10.18  Abans no vingui el fred, tal i com pronostica “l’home del temps”, aprofitem aquests darrers dies de bona temperatura per a fer, això sí, una via un xic assoleiada... que a l’ombra ja fa un fred que pela. I per això escollim la Via de l’Adrià per la seva orientació i proximitat. Aquesta via és una línia recta que puja per la cara SE de la Gorra Frígia entre les vies del Carles (a l’esquerra) i la Mompart (a la dreta).

Les Gorres i les Magdalenes des del monestir,
amb el recorregut de la Via de l’Adrià

Ressenya de la via

Arribem al monestir tot veient les Gorres tenyides de rosa pel sol que s’aixeca, i sortim per les escales en direcció a l’ermita de Santa Anna, on prenem el sender cap al Pla de les Taràntules i el trencall que ens deixa a l’ample camí de Sant Joan a Sant Jeroni, al peu de la Gorra Marinera. Anant cap a l’inici de la via, veiem sobresortir damunt la boira, com si fossin illes, els massissos de Sant Llorenç i el Montseny.

El monestir als nostres peus i, més enllà, Sant Llorenç i el Montseny

Quan hi arribem veiem que ja tenim una altra cordada davant nostre, però ja estan a la primera reunió i sembla que van prou lleugers; així que en Pau comença a enfilar-se per la placa que comença molt tombada però que es va redreçant conforme s’acosta a la primera reunió, situada a l’esquerra d’un petit arbret. Just abans d’entrar a la reunió cal superar un delicat tram de petits còdols una mica polits.

Inici de la via

El tram més delicat de la primera tirada

Arribant a la primera reunió

Assegurant des de la primera reunió

Com que la següent tirada, qualificada de IV grau, és la més curta, en Pau em pregunta si estic animada per a fer-la... i jo que li contesto: vinga assegura´m! Així que surto per la placa sense veure cap xapa, però en Pau em diu: tu vés pujant tranquil·la i ja les veuràs... i sí, les vaig veient les quatre xapes que defensen la placa i, a més, també llaço un merlet. D’aquesta manera arribo a la segona reunió situada sota un petit sostret.

Progressant per la placa de la segona tirada

Assegurant des de la segona reunió

Ara toca el llarg més difilcil de la via ja que s’ha de superar aquest sostret, per això en Pau surt en diagonal ascendent a la dreta, per una placa fina i dificil, fins arribar a l’extrem del sostret on li barra el pas un petit desplom qualificat de V. Un cop superat, s’ha d’anar en diagonal ascendent a l’esquerra car la reunió està just al damunt del sostret, a l’interior d’un forat anomenat comunment “el water”.

Progressant per la placa del tercer llarg

Assegurant des de la segona reunió

Quan em toca pujar a mi, reconec que arribar al peu del desplom ja és prou dificil, j que la placa està molt dreta i formada per petits còdols i alguns foradets, i encara sort que per superar el desplom hi ha algunes bones preses. El pitjor de tot és que aquest llarg està orientat a l’est i a aquesta hora ja hi toca l’ombra, per la qual cosa fa fresca i bufa un airet molest.

Progressant per la placa del tercer llarg

Assegurant des de la tercera reunió

Arribant a la tercera reunió

Per iniciar la quarta tirada, en Pau surt del “forat del water” per la dreta, tot penjant-se del buit per una placa prou dreta, encara que la qualifiquen de IV grau. Quan jo surto de la protecció de la reunió, sóc ben conscient que he de fer-ho el millor possible car tinc tot un grup d’escolars observant-me des del camí... ups, si ara caic... quin ridícul! Després d’aquesta sortida, que talla una mica la respiració, la placa s’ajeu una mica i en ella es van trobant bons còdols per agafar-se a plaer fins assolir la quarta reunió.

Inici de la quarta tirada

Pujant per la placa de la quarta tirada

Arribant a la quarta reunió

Ara ja només resta pujar al cim de la Gorra Frígia, i per això surto jo per una feixa força ajaguda. A mitja feixa, però, evito pujar pel dret al cim (tal i com marca la via) i segueixo pujant per la feixa tot aprofitant parabolts d’altres vies fins que, passada una formosa sabina, ja m’enfilo cap al cim on munto la reunió aprofitant la gran creu de ferro que el presideix.

Inici de la cinquena tirada

El torrent de Santa Maria s’obre pas als nostres peus

Cinquena reunió a la creu de ferro

Arribant al cim amb les Magdalenes i la Gorra Marinera

Fotocim

Un cop reunits al capdamunt de la Gorra Frígia, després de contemplar el soberbi paisatge, entre el que reconeixem el Puntal de l’Albarda per haver-lo escalat recentment, ens acomiadem del cim tot baixant en un parell de ràpels que ens deixen a l’antiga ermita de Sant Martí, oculta dins d’una balma, i que ara serveix de refugi. Des d’aquí anem per la canal que separa la Gorra Frígia de la Magdalena Superior, equipada amb una corda fixa a la baixada, fins arribar de nou al camí de Sant Joan.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 24.10.18 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari