dimecres, 5 de març de 2014

La Creueta i Pleta Roja amb raquetes

2.03.14  Al nord-est del coll de la Creueta, entre el Puigllançada i la serra de Montgrony, s’estén una llarga i suau carena, a cavall del Ripollès i el Berguedà, i amb elevacions entre 1900 i 2000 m, ideal a l’hivern per fer una tranquil·la i gratificant passejada amb raquetes de neu envoltats d’una àmplia panoràmica.

Al coll de la Creueta (1920 m), per on passa la carretera de Castellar de n’Hug a la Molina, hem arribat des d’aquesta darrera població pels sectors de Font Canaleta i els Alabaus (a partir del qual hem hagut de posar cadenes). Bufa un vent fort i fresquet que ens obliga a utilitzar tota la roba que portem, però també gràcies a aquest vent tindrem un matí radiant i molt clar.

Des del coll (d’on surt també, inicialment cap al sud, una de les rutes clàssiques d’ascensió al Puigllançada), travessem la carretera i comencem a enfilar-nos en direcció nord-est, tot deixant a la nostra esquerra una barra rocosa.

Iniciant la pujada des del coll de la Creueta

Arribant a la carena

Mentre pujem, anem veient cap al sud un espectacular mar de núvols d’on emergeixen, com illes, els massissos del Montseny, Sant Llorenç i Montserrat. Un cop superat el primer pendent, guanyem la carena a l’indret de les basses de la Creueta (2031 m), petit altiplà que creuem per enfilar la pujada final al primer cim.

Petites dunes de neu; al fons, el Cap de la Creueta

Travessant l'altiplà en direcció al Cap de la Creueta

Mar de núvols amb el Montseny al fons

Travessem un filat i arribem al Cap de la Creueta (2067 m), ample i arrodonit cim, com tots els d’aquesta carena, amb vèrtex geodèsic i paravent de pedra; aquests paravents es troben al llarg de tota la carena, doncs es tracta d’una zona especialment ventosa (i més avui).

Al cim del Cap de la Creueta, amb el Puigmal al darrera

Des del cim gaudim d’una gran i nítida panoràmica, on hi destaquen el massís del Puigmal, al nord-est; la serra de Montgrony, a l’est, a la mateixa carena on estem; la serra de Catllaràs i els Rasos de Tubau, al sud; el Puigllançada i la Tosa d’Alp, a l’oest; més enllà, al nord, les muntanyes de la Cerdanya i el Capcir, amb el Puigpedrós, el Carlit i els Perics, entre d’altres.

Baixant del cim, amb la serra de Montgrony a l'extrem oriental de la carena

Continuem per la carena, encarats al Puigmal

Continuem la nostra ruta seguint la carena cap a l’est, tot decantant-nos un xic a l’esquerra cap a una elevació amb restes de paravent que creiem que és el turó de la Pleta Roja, però en arribar-hi constatem que no ho és; tanmateix, tenim aquí bones vistes sobre la vall de Toses. Hem de continuar baixant fins a una colladeta (1999 m) des d’on, ara sí, remontem fins al veritable turó de la Pleta Roja (2033 m), amb un alt paravent semicircular i un panorama similar al del Cap de la Creueta.

Al turó de la Pleta Roja, atrintxerats al paravent

Des d’aquí la carena baixa cap a la capçalera de la Coma de Migjorn (1956 m), per continuar cap als cims del serrat de la Moixera (1996 m), serrat del Paravent (1908 m) i Pedra Picada (2006 m), avantsala aquest darrer de la serra de Montgrony. Nosaltres, però, ho deixem aquí per quan tinguem més temps (un xic més que una matinal) i no bufi tant el vent, així que iniciem el retorn tot pujant per segon cop al Cap de la Creueta, des d’on resseguim la carena, ara pel seu costat nord, fins a l’inici de la barra rocosa. En aquest punt girem a l’esquerra per anar a buscar l’itinerari de l’anada, per on baixem ràpidament al coll de la Creueta.

Iniciant el retorn, encarats al Puigllançada i la Tosa d'Alp

Pujant de nou al Cap de la Creueta

Al pla de les basses de la Creueta

A l'extrem occidental de la carena, amb el Puigllançada

Vista del Pla d'Anyella i la carretera per on hem vingut

Hem gaudit de les grans extensions de neu i dels bonics paisatges d’aquest itinerari carener. L’ús de les raquetes, malgrat haver trobat algun tram justet de neu (cosa lógica en una carena exposada al vent), ha estat plenament justificat.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 2.03.14 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz i Alfons Belinchón.

Cap comentari:

Publica un comentari