diumenge, 7 d’abril del 2013

Excursió al castell de Voltregà

Ja estem en plena primavera i això s’ha d’aprofitar; per aquesta raó avui fem una d’aquestes sortides que només es poden fer aquesta època de l’any (o a la tardor): la pujada al castell de Voltregà.

Des de Barcelona anem per la C-17 fins a Santa Cecília de Voltregà, petit nucli al nord-oest de Vic que engloba una gran quantitat de precioses masies disperses; a l’entrada del poble, deixem el cotxe a l’aparcament del restaurant Can Pairot i comencem a caminar.

Anem seguint inicialment els senyals del PR C-46, que va resseguint la riera dels Sorreigs aigües amunt. Aviat, però, ens adonem que la riera baixa molt crescuda i que no és fàcil de creuar-la en els dos punts que ho fa el sender; això ens obliga a deixar el camí i fer uns metres per la mateixa carretera per on hem vingut, que tenim just al damunt, tot passant a frec del mas de Salaverd. Un cop passat aquest mas, tornem a baixar a la riera que seguim pel seu marge esquerre, flanquejats pels pollancres encara despullats.


Poc a poc anem acostant-nos al cingles que aviat ens envolten i on reconeixem l’extrem sud de la serra de Sobremunt, damunt el qual es troben les restes del castell de Voltregà. Al peu dels cingles s’estenen els camps tofuts d’un verd profund, i els arbres fruiters estan carregats de flors. El dia és fresquet i el cel molt blau… ideal per a caminar. 


Arribant al mas de Puigpelat creuem la riera per un pont, com uns senyors, i veiem una indicació cap al Gorg Negre, indret segurament meravellós però que avui no tenim temps de visitar… una excusa per a tornar-hi un altre dia. El mas de Puigpelat es troba en una gran esplanada a la capçalera de la riera i a partir d’aquí toca pujar pel torrent del Grau no sense abans haver-nos refrescat a la font del Puigpelat coberta de violetes (Viola odorata), una de les primeres flors de la primavera.

Font de Puigpelat

Violetes (Viola odorata)

Aquí enllacem amb el PR C-49 (Sender de Voltregà) procedent de l’ermita de Santa Perpètua, la qual hem anat veient s’alçar-se al caire d’una cinglera i envoltada de xipresos.

El sender puja en diagonal tot travessant un parell de torrents per unes passeres força precàries. Així, d’aquesta manera, anem guanyant alçada sobre la vall pels contraforts de la serra de Sobremunt. Conforme anem pujant el sender es va fent més estret i aeri, i al davant ja veiem el cingle damunt el qual es troba l’ermita de Sant Martí Xic.

Passada una bassa i les ruïnes d’un mas, enllacem amb el GR-3, el qual es dirigeix al santuari dels Munts tot passant per Santa Llúcia, punt culminant de la serra de Sobremunt; per això a partir d’ara seguirem les senyals de PR i GR fins al castell de Voltregà.

Font de la Casanova de Dalt

Poc després creuem el torrent del Grau allà on es troba la recentment restaurada font de la Casanova de Dalt i, tot seguit, ens disposem a flanquejar la carena principal de la serra pel vessant oest fins al seu extrem, magnífic balcó sobre la Plana de Vic farcida de camps retallats i tancada pel Montseny nevat.


Damunt aquest mirador tan extraordinari hi ha una taula de pedra, sota l’ombra d’uns arbres, amb una barbacoa excavada a la roca… quina llàstima que no duem a sobre unes quantes costelletes per a fer a la brasa!

Sant Martí Xic

Pugem el darrer esglaó que ens situa al capdamunt de l’estreta carena on es troba l’ermita romànica de Sant Martí Xic (s. XI), a 850 metres d’alçada, i uns metres més amunt el castell de Voltregà (s. IX) del qual només queden dempeus les restes de dues parets. Des del castell tenim una escadussera vista del Puigmal ben blanc de neu.

Castell de Voltregà

Baixant de nou cap a l'ermita


Prop de l’ermita hi ha una taula metàl·lica d’orientació, col·locada per l’Associació d’Amics de Sant Martí Xic, on hi ha representats tots els castells d’Osona, i a sota una placa amb aquest poema de Miquel Martí i Pol:

Caminant que t’atures a llegir / i em fas do de la teva companyia, / benvingut a la llum d’aquesta plana / que ens acull a tots dos i ens agermana. / Per breu que sigui el temps que compartim / tindrà la ressonància i el misteri / d’una llarga conversa si en sabem / preservar la memòria i fer-ne / reductes de claror i de llibertat / que ens ajudin a crèixer i a comprendre. / Tot està dit, però per tu i per mi / sempre hi haurà un espai de privilegi / que ens permetrà, potser secretament, / de retrobar l’escalf de les paraules / i l’encís del silenci, el dels instants / en què la intimitat i el sentiment / ens han unit en un mateix paisatge.

Nosaltres, fent cas del poeta osonenc, ens quedem a dinar en aquest espai de privilegi, gaudint del silenci i de la llum de la plana on, a falta de costelles, ens cruspim uns deliciosos entrepans. Un cop enllestit el tiberi, hem d’anar tornant i per això refem el camí fins a la barbacoa, vora la qual hi ha un pal indicador que ens assenyala el camí de baixada. Es tracta de la variant PR-C 49.1 que revolta i flanqueja per sota l’ermita, tot passant per unes balmes on hi ha algunes vies d’escalada esportiva d’extrema dificultat.



El sender baixa ràpidament tallant una pista i acaba al mas del Racó, on hi ha una font que alimenta un antic safareig, i per no allargar més la ruta, decidim seguir la pista asfaltada de baixada cap a Gallisans i que desemboca a la carretera que ens porta de nou a Santa Cecília on, al bar del restaurant, fem un petit berenar per tal de culminar aquesta bonica sortida primaveral.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 7.04.13 per Isabel Benet, Susana Sanz, Ventura Amorós i Alfons Belinchón.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada