Travessa del Garraf

13.01.16  Encara no ha sortit el sol quan la “Colla dels Dimecres”anem en tren cap a Gavà, però per les finestres veiem com ja despunta el dia amb un bonit cel rogenc... pluja o vent? Des de l’estació anem a buscar l’autobus de línia que ens deixarà a l’emita de Bruguers, ja que tenim la intenció de fer la clàssica travessa fins al poble de Garraf tot passant pel castell d’Eramprunyà, les Agulles, la Morella i el mas de La Pleta.

Així arribem a Bruguers just quan s’escampen les boires matineres i el sol il·lumina el cingle d’un roig encès sobre el qual s’alcen les restes del castell d’Eramprunyà, encara en procès de restauració. El cel està molt blau però ens ve a rebre un aire ben fresc... sembla que més amunt tindrem vent, tal i com passa darrerament.

Després de fer-nos un munt de fotografies per al record, passem a frec de l’ermita romànica de Bruguers i arranquem muntanya amunt, tot seguint les marques del GR 92, sender que no deixarem pràcticament en cap moment. El camí està ben marcat i en alguns llocs encara es veu l’empedrat original, però en altres punts el sender s’encaixa en una profunda trinxera que fa de mal caminar.

Pont natural de la Roca Foradada

La primera parada la fem a la coneguda Roca Foradada, espectacular pont natural que acribillem amb les nostres càmeres. Acte seguit continuem pujant fort encarats al cingle on, a mig aire, es bada la boca de la cova de la Mare de Déu, sota una creu de ferro: és el nostre proper objectiu.

Arribant a un collet, deixem per un moment el GR i anem a l’esquerra per un viarany, marcat amb fletxes blaves, que ens deixa al capdamunt d’una petita mola coronada per les ruïnes del que sembla una antiga ermita. Des d’aquí gaudim de bones vistes del castell, del mar i del delta del Llobregat.

Castell d'Eramprunyà

Des d’aquí baixem a vistar la cova de la Mare de Déu per un camí equipat amb un passamà. L’interior d’aquesta petita cavitat està totalment esculpit pel treball pacient del vent que, al llarg de milers i milers d’anys, ha anat arrencant grans de sorra de l’espadat per a conformar aquestes formes fantàstiques que la gent aprofita per penja-hi objectes diversos.

Entrada a la cova de la Mare de Déu

Sostre erosionat de la cova, amb objectes variats

Després de la visita a la cavitat, i com no fa massa vent, aprofitem aquesta balconada per a fer un mos. En acabat tornem al collet, on recuperem el traçat del GR i continuem fins a desembocar a la pista d’accés al castell, la qual prenem a l’esquerra en suau baixada. En una cruïlla deixem la pista per prendre un camí que puja, encarat a les Agulles, cap a la collada de la Clota, tot rodejant el vessant sud del turó de la Desfeta, on hi ha una torre de vigilància contra incendis, i passant per una bonica cabana de pedra seca. El cel comença a ennuvolar-se, però esperem que no vagi a més.

Cabana de pedra seca

Des de la collada anem en direcció a les Agulles per un viarany que puja tot tallant una pista fins que desemboquem a la carena; a l’esquerra el camí condueix al cim de les Agulles, però nosaltres anem a la dreta per la pista carenera en direcció a la Morella, cim on hi destaquen un munt d’antenes, un vèrtex geodèsic, una creu, i la vistosa esfera d’un ràdar meteorològic. Des d’aquesta carena també gaudim de bones vistes del poble de Begues i del massís de Montserrat inundat de sol.

Ens dirigim cap al cim de la Morella

Seguint el fil de la carena baixem encarats a l’antic abocador de la Vall de Joan, en procés de recuperació (o això és el que diuen...), fins que arribem a un petit collet des del qual iniciem l’ascens cap al cim. A partir d’aquí entrem de ple al regne del rascler, un paisatge laberíntic i de mala petxa format, en aquest cas, pel treball pacient de l’aigua de la pluja que, al llarg de milers i milers d’anys, ha anat disolent la blanca calcària que és el cor del Garraf.

Al cim de la Morella

Així arribem al cim de la Morella que, amb els seus 593 m, és el punt més alt del massís i des del qual, amb aquest ambient tan airejat, s’albira una bona vista que va des del mar al Pirineu passant pel Montmell, Montserrat i el Montseny. Una molt recent taula d’orientació ens ajuda a situar-nos, encara que en ella s’assenyala el Canigó quan el cim que realment es veu és el Puigmal.

Taula d'orientació de la Morella

Ara s’ha tornat a girar un vent que s’ha endut els núvols però que fa que l’estada al cim sigui un xic desagradable. Així és que, un cop fetes les fotos de rigor, marxem cap al mas de La Pleta on pensem fer el dinar. Un breu descens ens deixa a una pista cimentada a l’inici del Pla de Campgràs, gran esplanada farcida d’avencs per on el GR passa a frec d’uns quants d’ells, degudament senyalitzats, com són l’avenc dels Llambrics, de l’Asensio i de la Sílvia.

Entrada de l'avenc de l'Asensio

El GR torna a sortir a la pista cimentada d’accés a les instal·lacions, molt a prop de la cruïlla amb la carretera que puja a la Plana Novella. Prenem aquesta carretera a mà esquerra, i en forta baixada, cap a La Pleta, encarats al mar i al pic del Martell, del qual destaca la seva vistosa dolina, que és un cercle de gespa verda enmig dels matolls grisosos.

La Pleta, on hi ha una oficina d'informació del parc

Així arribem a La Pleta, edifici d’estil modernista construït a finals del segle XIX i ara reconvertit en un dels punts d’informació del Parc Natural del Garraf. Quan entrem a fer el xafarder, l’encarregat de l’oficina, un jove molt amable, ens pregunta quants som i d’on venim... qüestions per a l’estadística. També ens ofereix passar-nos un audiovisual sobre diferents aspectes del parc, cosa que no desaprofitem malgrat que estem mig morts de gana! Després del bonic audiovisual, ara sí, fem un dinar com Déu mana (amb botes de vi incloses); l’única cosa que lamentem és que no hi ha taules de picnic.

Dinem sota la vistosa xemeneia d'un antic pou

Un cop finalitzat l’àpat marxem “volant” cap al poble de Garraf, ja que se’ns està fent un xic tard i al gener la llum no dura tot el dia. Així és que després de passar a frec de la residència canina Canópolis, baixem fort per una pista que marxa entre una pedrera (a l’esquerra) i el profund barranc del Fondo de les Coves (a la dreta).

Anem baixant encarats al mar

Un cop superada la pedrera, el GR segueix baixant ara per un sender, amb fortes llaçades, cap al poble de Garraf, el qual ja veiem al final del barranc, al peu de la Roca Falconera i a tocar del mar.

La costa de Garraf, amb el poble i la Roca Falconera

El sol ja s’oculta per ponent quan, arribant a l’estació de Garraf, donem per finalitzada aquesta bonica travessa. Al final no hem tingut ni pluja ni massa vent... excel·lent!. Fins la propera.

ISABEL BENET. Activitat col·lectiva realitzada el dia 13.01.16.

Matinal al turó de Bell-lloc

27.12.15  L’arrodonit turó de Bell-lloc s’aixeca entre les valls d’Angostrina i de Querol, a l’Alta Cerdanya. Malgrat la seva modesta elevació (1685 m), la seva situació, encarat al sud i separat al nord del conjunt de serres que culminen en el Carlit, el converteix en una magnífica talaia de la plana cerdana i d’un extens panorama de muntanyes, del Canigó al Cadí, així com del massís del Puigpedrós. Al seu cim hi ha l’església romànica de Santa Maria de Bell-lloc, que dóna al turó un perfil inconfusible.

El turó de Bell-lloc des de Llívia

Des de la població de Dorres, la més propera al turó, podem fer un itinerari curt i senzill que només ens ocuparà mig matí (o mitja tarda, segons el cas), i que malgrat la seva brevetat no ens decebrà pas. L’aproximació en cotxe, molt ràpida des de Llívia o Puigcerdà, passa per Ur, on cal agafar la D-618 fins a Vilanova de les Escaldes, des d’on continuem per la D-10 que ens acosta a les Escaldes i tot seguit al bonic i tranquil poble de Dorres; just abans d’entrar a la població trobem un ampli aparcament a l’esquerra, on deixem el cotxe i d’on surt el camí que porta als banys termals a l’aire lliure de Dorres, utilitzats ja a l’època dels romans i molt recomanables per relaxar-se gaudint alhora d’una magnífica vista de tot el sector del Puigmal.

Església de Sant Joan Evangelista de Dorres

Entrem a Dorres (1431 m) i pel carrer principal del poble arribem a la plaça major, on hi trobem un safareig d’aigües termals (càlides i amb olor de sofre), una font amb diverses piques de granit, i un xic més amunt l'església romànica de Sant Joan Evangelista (s.XII), a l'interior de la qual hi ha la imatge original de la Mare de Déu de Bell-lloc. Comencem a trobar senyals grocs del Chemin de Belloc i grocs i vermells del GRP Tour du Carlit, que anem seguint en direcció oest. Als murs de pedra que limiten el camí hi trobem els barretets (Umbilicus rupestris), unes plantetes rupícoles de fulles rodones i carnoses que fan una espiga de petites flors tubulars.

Barretet

Capella Mageta

Al final del poble passem per l’oratori de Sant Marc i la capella Mageta on deixem per fi l’asfalt per continuar en pujada suau per un camí de ferradura amb trams empedrats, entre bedolls i avellaners, mentre ens apropem al rec de Jovell, que tenim a l’esquerra. No triguem en deixar, també a l’esquerra, una desviació que creua el rec, per on va el Chemin de Belloc, i que agafarem de baixada; nosaltres continuem recte pel camí empedrat amb les marques del Tour du Carlit en direcció al coll de Jovell.  

Avancem per camí empedrat

Més amunt creuem el torrent per unes lloses de pedra, i el seguim remuntant, ara a la nostra dreta. La pujada s’accentua, mentre anem avançant per l’obaga de la muntanya, amb trams de neu i gel que li dónen caràcter hivernal a aquesta petita excursió.

Trobem neu a l'obaga

Al coll de Jovell, amb el serrat dels Llops al fons

Arribem al coll de Jovell (1633 m), on deixem el Tour du Carlit, que continua recte en direcció a Brangolí i Feners, i girem a l’esquerra, per seguir la carena en direcció sud, tot gaudint d’una magnífica vista sobre el massís del Puigpedrós i la vall de Querol.

El massís del Puigpedrós

El camí s'enfila per un breu tram costerut fins arribar al poc definit cim de l'Argila (1704 m), el punt més alt de la nostra excursió, que gaudeix d’una gran panoràmica que ampliarem en arribar al monestir de Bell-lloc, que ja veiem des d’aquí.

L'altiplà de Bell-lloc des del cim de l'Argila

Anem perdent un xic d’altitud pels altiplans del turó de Bell-lloc; abans d’arribar-hi, ens desviem uns metres a l’esquerra per seguir la pista, que provinent de Dorres acaba en aquest altiplà, i que passa tot seguit pel costat de la cabana de pedra, amb la teulada coberta pel pendent, que alberga la font de Sant Pelegrí. A l’entrada hi ha una pica rectangular de granit, i a l’interior, una primera cambra amb una llosa al centre a manera de taula i bancs de pedra a banda i banda, que dóna pas, per una obertura, a una segona cambra on hi ha la cisterna.

Font de Sant Pelegrí

De la font acabem de pujar al turó de Bell-lloc (1685 m), on s’aixeca l’església romànica de Santa Maria de Bell-lloc (s. XII), d’una nau, coberta en part per una volta apuntada, i amb un gran absis a llevant. De l’edifici de l’antic monestir resta dempeus una paret adossada al mur de ponent de l’església. A l’altar, al costat de nombrosos ex-vots, s’acumulen trossos de pissarra, doncs és costum dipositar aquesta pedra a canvi d’una petició.

Santa Maria de Bell-lloc, al cim del turó

Façana de ponent, amb restes de l'antic monestir

Com hem dit, el turó és una impressionant talaia amb magnífiques vistes de la Cerdanya i d’un extens conjunt de muntanyes que engloba, en una visió circular, les estribacions del massís del Carlit, el coll de la Perxa, el Canigó, Cambradase, el Puigmal, la Tosa d’Alp, les Penyes Altes de Moixeró, el Cadí i el massís del Puigpedrós.

Panoràmica del sector del Puigmal des del turó de Bell-lloc

Comencem a baixar pels prats del costat sud

Vistes de Dorres, les Escaldes i la central solar Thémis

Per tornar a Dorres, baixem en direcció sud-est, encarats a la plana cerdana, per un corriol enmig dels prats dels Camps de la Creu. Travessem dues tanques i poc més avall, en arribar a un filat, girem a l’esquerra per continuar en direcció nord, per camí ben marcat, fins a retrobar el rec de Jovell i la cruïlla amb el camí empedrat que hem seguit a l’anada; ja només ens resta passar altre cop per la capella Mageta i arribar tot seguit a Dorres. Han estat 2 h escasses de tranquil·la passejada (sense comptar evidentment les nombroses parades per a fer fotos), amb un desnivell de 260 m.

Banys termals de Dorres

Acabada l’excursió, ens apropem als banys de Dorres, que ja coneixiem d’altres ocasions i que avui serien un bon complement a la nostra caminada si haguéssim portat banyador. Un altre cop serà. Bon Any !!

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 27.12.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós.

Montserrat, via Josep Monistrol a la Codolosa

21.12.15  Just després de la ressaca electoral i abans de la bogeria de les festes nadalenques, anem el Jaume, el Joan i una servidora a fer una petita escalada a Montserrat; però acostant-nos al massís ens sobrevé la indecisió: Monestir o Collbató? Veient com la boira embolcalla les agulles més altes ens decidim pel sector de la Codolosa on la primavera està quasi sempre assegurada.

Aproximació al sector de la Codolosa

Itinerari de la via Josep Monistrol

Escollim la Josep Monistrol, una via que el Jaume coneix com si fos casa seva, encara que ell sempre prefereix començar per la via dels Joans que està just al costat a la dreta i que té l’inici un xic més amunt. Així el Jaume comença el primer llarg, tot flanquejant cap a l’esquerra a l’encontre amb la via Josep Monistrol, per una placa amb poques preses però suficients, fins situar-se a la primera reunió, uns 15 metres per damunt nostre.

Iniciant la primera tirada

Seguidament s’enfila en Joan sota un sol enterenyinat però amb una temperatura força agradable tal i com correspon a la Codolosa. Entretant més amunt les boires segueixen acariciant les agulles. Jo surto la darrera tot fent fotografies mentre en Joan es dedica a filmar, car ell després en fa una pel·liculeta per al record. Aquests són els avantatges d’una cordada de tres.

A la primera reunió

La segona tirada de 15 metres també la fa el Jaume. Aquesta és la que té el pas més compromés de la via: un petit diedre que resolem amb un pas llarg cap a la dreta. La resta de la tirada és per una placa de IV amb moltes i molt agraïdes preses.

Superant el diedre

Avançant per una placa

La darrera tirada, la més llarga, la fa el Joan tot superant un pas un xic desplomat però amb bones preses (quan les has trobat!) i acompanyat pels cants dels escolanets de Montserrat que ressonen per la paret des d’uns altaveus de Collbató. En Jaume i jo no dubtem a qualificar aquest moment de realment gloriós.

La darrera tirada

Observant la progressió

Després d’aquest mal pas, la via continua per una placa, tot deixant a la dreta el tronc sec d’una sabina, en direcció a un arbret, que el passem per darrera després de superar un petit ressalt. Continuem per una placa tot flanquejant en ascens cap a l’esquerra fins a l’última reunió situada just sota una lleugera balma.

Anem superant la darrera placa

Al final de la via

Un cop reunits els tres, i després de felicitar-nos per tan lluïda escalada, en Jaume munta el llarguíssim ràpel que ens deixa de nou al peu d’aquesta via Josep Monistrol, la qual ha estat un bon tret de sortida d’aquests dies de joia i celebració col·lectiva. Fins la propera!

Gent maca del CE Àliga

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 21.12.15 per Isabel Benet, Jaume Salat i Joan Castelltort.

Puig del Far, mirador de Sau

14.11.15  Curta i fàcil excursió matinal pels boscos i cingleres de Vilanova de Sau, amb ascensió al Puig del Far, excel·lent mirador al pantà de Sau i als cingles de Tavertet. Tant aquests com els de Vilanova es caracteritzen per tenir dues parts ben delimitades: la superior de roca calcària blanca, i la inferior d’argiles i gresos vermells.

De l’Eix Transversal (sortida de Folgueroles) continuem per la N-141 fins a Vilanova de Sau, on aparquem el cotxe vora l’ajuntament. Comencem a caminar pel bonic i històric nucli d’aquesta població de reminiscències bandoleres (plaça de Serrallonga, casa i carrer del Fadrí de Sau) en direcció a l’església parroquial de Santa Maria, d’orígen romànic.

Pel nucli històric de Vilanova de Sau

Anem trobant nombroses senyalitzacions

Un cop a l'església, baixem a la dreta per carrer asfaltat, seguint les marques dels senders GR 2, GR 151 Camí de l’Abat Oliba i SL-C 122 Puig del Far. Passem pel costat de l’edifici de les escoles i, un cop a la part baixa del poble, creuem la mateixa carretera per on hem vingut i que continua en direcció al pantà de Sau; seguim recte, en direcció nord, per un camí ample amb les marques dels GR’s, tot deixant, uns metres a l’esquerra, la pista asfaltada per on continua el sender local que puja més directe al Puig del Far (nosaltres farem una opció un xic més llarga per passar per sota el cingle Vermell).

Avancem entre camps, a una banda, i un bosc de roures i alzines a l’altra, i passem pel costat del mas de la Coromina. Als vint minuts arribem a l’entrada de la propietat de les Tallades i a una cruïlla asfaltada plena d’indicadors. Cal, però, deixar els GR’s i totes les altres senyalitzacions per agafar a l’esquerra, uns deu metres abans de la cruïlla, un corriol sense marques, amb alguns trams de trialera, per on avancem en direcció est entre aranyoners i arboços. El corriol desemboca a un camí més ample que seguim a l’esquerra i arribem tot seguit a un petit prat, al peu de les parets del cingle Vermell, coronat pel Roc del Migdia, just quan la boira del matí, que ens ha acompanyat fins ara, aixeca el teló per donar pas a l’espectacle de les cingleres.

Cingle Vermell, encara amb restes de boira

Roca del Migdia

Al peu de la cinglera, vora la Vileta Grossa

Anem vorejant el cingle, sense apropar-nos encara, fins a sortir als camps del mas de la Vileta Grossa. El camí ens mena a l’edifici de la granja, on retrobem els senyals del SL-C 122, que ara seguim a la dreta per iniciar una decidida pujada per un camí de grau entre boixos. Durant la pujada  gaudim de bones vistes sobre la Roca Falconera i altres monòlits que s’aixequen en línia recta amb aquesta.

Roca Falconera, a contrallum

Als vint minuts desemboquem a la pista que travessa el primer esglaó de la cinglera, on ara retrobem el GR 151, per on continuarem després, mentre que just a sobre nostre s’aixeca el morro rocallós del Puig del Far, el nostre objectiu. Seguim la pista uns pocs metres a l’esquerra per continuar tot seguit a la dreta pel sender local. Passem pel costat d’una bassa i pujem fins a la base d’una gran balma, que resseguim cap a la dreta per iniciar una curta pujada per una canaleta que ens porta dalt del cingle.

Passem pel costat d'una balma

Continuem a la dreta i en cinc minuts arribem a la mola arrodonida i plana del Puig del Far (832 m), on oneja una estelada.

Al cim del Puig del Far

El cim ofereix una gran panoràmica: cap al sud, avui un xic enterbolit, sobre l’esmentada Roca Falconera i el poble de Vilanova de Sau; cap a l’est, sobre la Roca del Migdia, accesible per la pista que hem creuat; al nord-est, sobre el pantà de Sau i els cingles de Tavertet i del Far, mentre que cap al nord podem veure perfectament muntanyes com el Pedraforca, la serra d’Ensija, el Cadí, les Penyes Altes de Moixeró i la Tosa d’Alp. Cal dir que avui el pantà de Sau es troba al màxim nivell i el campanar de Sant Romà amb prou feines treu el cap.

Cingles de Tavertet des del Puig del Far

Després d’una bona estona en aquesta privilegiada talaia, retornem pel mateix camí fins a la pista, que seguim a la dreta amb els senyals del GR 151 (provinent de Sant Pere de Casserres). Al cap d’uns 300 m arribem a una cruïlla (pal indicador), on retrobem el GR 2 que “puja” per l’esquerra de Vilanova de Sau i continua per la pista en direcció a Els Munts, tot substituïnt al GR 151, que “baixa” pel mateix tram cap a Vilanova. Deixem, doncs, la pista per girar a l’esquerra i baixar del cingle per un corriol bastant dret al principi, amb les marques dels dos GR’s i del sender local. Més avall el camí es fa més ample i planer fins arribar a una pista, a les envistes de Vilanova, que seguim a la dreta.

Arribant a Vilanova de Sau

La pista desemboca poc després a la carretera d’accés a la població, que creuem, i continuem a l’altre costat per un pujador que ens deixa tot seguit als carrers de Vilanova de Sau, des d’on tenim una bona perspectiva dels cingles que hem anat resseguint.

Els cingles de Vilanova, des d'aquesta població

Ha estat una curta però molt bonica excursió d’uns 8 Km de recorregut, 300 m de desnivell i 3 h de marxa efectiva. La seva brevetat no ha donat temps per fer el dinar de campanya, i decidim continuar amb el cotxe per fer-lo a la vora del pantà de Sau, tot passant per la presa de Sau i l’hostal de la Riba.

Dinem a la vora del pantà de Sau

Encarats a la Roca del Migdia i el Puig del Far

La teulada del campanar de Sant Romà de Sau

Gaudim de la bellesa i tranquilitat de l’indret, i fem nombroses fotos per al record, entre les quals la clàssica al campanar de Sant Romà de Sau, coronat per una estelada i que avui, amb el pantà a plena capacitat, només pot ensenyar la teulada; sembla talment una boia enmig de les aigües, sota l’esguard, a l’altre costat, del Roc del Migdia i, més enrere, del Puig del Far. Un bon colofó a aquesta agradable excursió de tardor.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 14.11.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón i  Ricard Herrero.