13.01.16 Encara no ha sortit el
sol quan la “Colla dels Dimecres”anem en tren cap a Gavà, però per les
finestres veiem com ja despunta el dia amb un bonit cel rogenc... pluja o vent?
Des de l’estació anem a buscar l’autobus de línia que ens deixarà a l’emita de
Bruguers, ja que tenim la intenció de fer la clàssica travessa fins al poble de
Garraf tot passant pel castell d’Eramprunyà, les Agulles, la Morella i el mas
de La Pleta.
Així arribem a Bruguers
just quan s’escampen les boires matineres i el sol il·lumina el cingle d’un
roig encès sobre el qual s’alcen les restes del castell d’Eramprunyà, encara en
procès de restauració. El cel està molt blau però ens ve a rebre un aire ben
fresc... sembla que més amunt tindrem vent, tal i com passa darrerament.
Després de fer-nos un
munt de fotografies per al record, passem a frec de l’ermita romànica de
Bruguers i arranquem muntanya amunt, tot seguint les marques del GR 92, sender
que no deixarem pràcticament en cap moment. El camí està ben marcat i en alguns
llocs encara es veu l’empedrat original, però en altres punts el sender
s’encaixa en una profunda trinxera que fa de mal caminar.
Pont natural de la Roca Foradada
La primera parada la fem
a la coneguda Roca Foradada, espectacular pont natural que acribillem amb les
nostres càmeres. Acte seguit continuem pujant fort encarats al cingle on, a mig
aire, es bada la boca de la cova de la Mare de Déu, sota una creu de ferro: és
el nostre proper objectiu.
Arribant a un collet,
deixem per un moment el GR i anem a l’esquerra per un viarany, marcat amb
fletxes blaves, que ens deixa al capdamunt d’una petita mola coronada per les
ruïnes del que sembla una antiga ermita. Des d’aquí gaudim de bones vistes del
castell, del mar i del delta del Llobregat.
Castell d'Eramprunyà
Des d’aquí baixem a
vistar la cova de la Mare de Déu per un camí equipat amb un passamà. L’interior
d’aquesta petita cavitat està totalment esculpit pel treball pacient del vent
que, al llarg de milers i milers d’anys, ha anat arrencant grans de sorra de l’espadat
per a conformar aquestes formes fantàstiques que la gent aprofita per penja-hi
objectes diversos.
Entrada a la cova de la Mare de Déu
Sostre erosionat de la cova, amb objectes variats
Després de la visita a
la cavitat, i com no fa massa vent, aprofitem aquesta balconada per a fer un
mos. En acabat tornem al collet, on recuperem el traçat del GR i continuem fins
a desembocar a la pista d’accés al castell, la qual prenem a l’esquerra en suau
baixada. En una cruïlla deixem la pista per prendre un camí que puja, encarat a
les Agulles, cap a la collada de la Clota, tot rodejant el vessant sud del turó
de la Desfeta, on hi ha una torre de vigilància contra incendis, i passant per
una bonica cabana de pedra seca. El cel comença a ennuvolar-se, però esperem
que no vagi a més.
Cabana de pedra seca
Des de la collada anem
en direcció a les Agulles per un viarany que puja tot tallant una pista fins
que desemboquem a la carena; a l’esquerra el camí condueix al cim de les
Agulles, però nosaltres anem a la dreta per la pista carenera en direcció a la
Morella, cim on hi destaquen un munt d’antenes, un vèrtex geodèsic, una creu, i
la vistosa esfera d’un ràdar meteorològic. Des d’aquesta carena també gaudim de
bones vistes del poble de Begues i del massís de Montserrat inundat de sol.
Ens dirigim cap al cim de la Morella
Seguint el fil de la
carena baixem encarats a l’antic abocador de la Vall de Joan, en procés de
recuperació (o això és el que diuen...), fins que arribem a un petit collet des
del qual iniciem l’ascens cap al cim. A partir d’aquí entrem de ple al regne
del rascler, un paisatge laberíntic i de mala petxa format, en aquest cas, pel
treball pacient de l’aigua de la pluja que, al llarg de milers i milers d’anys,
ha anat disolent la blanca calcària que és el cor del Garraf.
Al cim de la Morella
Així arribem al cim de
la Morella que, amb els seus 593 m, és el punt més alt del massís i des del
qual, amb aquest ambient tan airejat, s’albira una bona vista que va des del
mar al Pirineu passant pel Montmell, Montserrat i el Montseny. Una molt recent
taula d’orientació ens ajuda a situar-nos, encara que en ella s’assenyala el Canigó
quan el cim que realment es veu és el Puigmal.
Taula d'orientació de la Morella
Ara s’ha tornat a girar
un vent que s’ha endut els núvols però que fa que l’estada al cim sigui un xic
desagradable. Així és que, un cop fetes les fotos de rigor, marxem cap al mas
de La Pleta on pensem fer el dinar. Un breu descens ens deixa a una pista
cimentada a l’inici del Pla de Campgràs, gran esplanada farcida d’avencs per on
el GR passa a frec d’uns quants d’ells, degudament senyalitzats, com són
l’avenc dels Llambrics, de l’Asensio i de la Sílvia.
Entrada de l'avenc de l'Asensio
El GR torna a sortir a
la pista cimentada d’accés a les instal·lacions, molt a prop de la cruïlla amb
la carretera que puja a la Plana Novella. Prenem aquesta carretera a mà
esquerra, i en forta baixada, cap a La Pleta, encarats al mar i al pic del
Martell, del qual destaca la seva vistosa dolina, que és un cercle de gespa verda
enmig dels matolls grisosos.
La Pleta, on hi ha una oficina d'informació del parc
Així arribem a La Pleta,
edifici d’estil modernista construït a finals del segle XIX i ara reconvertit
en un dels punts d’informació del Parc Natural del Garraf. Quan entrem a fer el
xafarder, l’encarregat de l’oficina, un jove molt amable, ens pregunta quants
som i d’on venim... qüestions per a l’estadística. També ens ofereix passar-nos
un audiovisual sobre diferents aspectes del parc, cosa que no desaprofitem
malgrat que estem mig morts de gana!
Dinem sota la vistosa xemeneia d'un antic pou
Un cop finalitzat
l’àpat marxem “volant” cap al poble de Garraf, ja que se’ns està fent un xic
tard i al gener la llum no dura tot el dia. Així és que després de passar a
frec de la residència canina Canópolis, baixem fort per una pista que marxa
entre una pedrera (a l’esquerra) i el profund barranc del Fondo de les Coves (a
la dreta).
Anem baixant encarats al mar
Un cop superada la
pedrera, el GR segueix baixant ara per un sender, amb fortes llaçades, cap al
poble de Garraf, el qual ja veiem al final del barranc, al peu de la Roca
Falconera i a tocar del mar.
La costa de Garraf, amb el poble i la Roca Falconera
El sol ja s’oculta per
ponent quan, arribant a l’estació de Garraf, donem per finalitzada aquesta
bonica travessa. Al final no hem tingut ni pluja ni massa vent... excel·lent!.
Fins la propera.
ISABEL BENET. Activitat col·lectiva
realitzada el dia 13.01.16.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada