14.06.14 Malgrat les
previsions de tempesta per a la tarda, avui dissabte les Isabels ja estem de
nou a Terrassa per tal de concloure el recorregut de la variant ciclista de la
cursa Matagalls-Montserrat. D’entrada el dia és radiant, sense cap núvol i amb
un lleuger aire fresquet, per això, sense perdre temps marxem des de l’estació de Terrassa cap a Matadepera
i, un cop hem deixat enrere la rotonda d’accés a aquesta població, anem seguint
el curs de la riera de les Arenes pel seu marge dret a través dels carrers de
la urbanització Verge de Montserrat fins a Can Torrella de Baix, gran masia ara
convertida en restaurant.
Des d’aquí
creuem la riera i anem pel marge esquerre per un sender que desemboca a la
carretera d’accés a la urbanització Cavall Bernat per la qual anem a sortir de
nou a la carretera que puja al coll d’Estenalles i que només hem de creuar per
entrar a la urbanització Les Pedritxes... ja es veu que avui rodarem molt per terreny
“urbanitzat”. Aquí retrobem els senyals de la Matagalls-Montserrat i per tant
enllacem amb l’anterior etapa del passat 27 d’abril.
Ara toca
pujar per a superar la serra de l’Obac, primer pels carrers de la urbanització
i després per una pista que es va enlairant seguint el curs del torrent de la
Font de la Riba. Per aquesta pista, de fort desnivell, fem alguns trams a peu i
d’altres caminant, tot deixant enrera el massís de Sant Llorenç del Munt. Al
capdamunt de la pujada anem a sortir al coll de la Riba, sobre els anomenats
“Morros Curts” i des d’on ja podem veure el nostre proper objectiu: el massís
de Montserrat.
Ara anem per
una ampla carena en direcció a una collada que es troba entre el turó del
Queixal i la Torrota de l’Obac, la qual ja veiem enlairada davant nostre; també
veiem com es destaca la Casa Nova de l’Obac. Amb una ràpida baixada des d’aquesta
collada ens situem a l’esmentada Casa Nova de l’Obac que aviu està molt
concorreguda.
Casa Nova de l'Obac
Sense
aturar-nos creuem la carretera de Rellinars al coll de l’Obac i, tot seguit,
ens enfilem fins al coll d’en Tropes, porta d’entrada a la urbanització de Els
Caus. El massís de Montserrat ja ocupa tot el paisatge. A partir d’aquí baixem
de dret cap al poble de Vacarisses pel camí de l’Obac. El dia continua essent
magnífic i, de moment, la calor encara no apreta massa... clar que ara anem de
baixada!
Un cop a la
Plaça de la Creu, rodejem Vacarisses pel sud a través dels carrers Calvari (el
calvari que ens esperava...) i Montserrat (... lògicament!), pels quals acabem
a la porta d’un gran mas restaurat que, segons sembla, era l’antiga rectoria.
Des d’aquí creuem el torrent de Sellerés en direcció a la Colònia Gall. Un cop
hem passat per sota l’autopista C-16, arribem a l’estació de tren de Vacarisses
i, pel camí del Palà, travessem una riera i passem sota la C-58. Tot seguit ens
enlairem de nou per un carrer anomenat Camí Romeu pel qual anem a sortir al
capdamunt d’una carena des d’on contemplem Monistrol a redós de l’impressionant
muralla nord... entre el massís de Montserrat i nosaltres ja no hi ha res més.
Pel camí de
la Batanera arribem a l’estació de Monistrol i al pont sobre el Llobregat, i a
la Fonda Xica fem les necessàries coca-coles per tal d’afrontar l’ascens al
monestir de Montserrat amb garanties d’èxit. Portem uns 30 quilòmetres de
recorregut amb un desnivell d’uns 400 m. Quan sortim pels carrers de Monistrol,
però, ja es veuen alguns núvols sobre el massís.
Anem pel
nucli urbà en direcció a l’estació del cremallera de Monistrol-Vila i, un cop
creuades les vies, anem cap al cementiri des d’on seguim per una pista, amb
marques del PR C-19, per la qual anem pujant seguint el curs del torrent de les
Escometes i enfilant-nos cap a la Carena del Piteu. El cel es va tapant per
moments i la xafogor és realment impressionant de manera que quan passem per la
font de l’Avenc de la Dona Morta, estem mortes i ben mortes!
Font de l'Avenc de la Dona Morta
Després de
creuar el torrent de la Font del Moro una pujada molt forta ens deixa a les
portes del veïnat de La Calsina des d’on, per una pista asfaltada, anem a
sortir a la carretera d’accés al monestir a l’alçada del Revolt de la Paella, a
tocar del Forn de Calç. Per aquesta pista ja veiem l’edifici del monestir de
Sant Benet, amb el seu alterós campanar de planta quadrada.
Ara ja per la
carretera anem avançant, tot passant per la Font dels Monjos on aprofitem a
omplir els bidons que avui es buiden ràpidament. Un cop hem passat les barreres
del peatge, ens queda una darrera pujada, curta però molt pesada, cap al cor de
la muntanya: el Monestir de Montserrat.
En el curt
trajecte que ens apropa a la plaça del Monestir, sentim la mateixa emoció que
ens va envaïr a l’arribada a l’Obradoiro de Sant Jaume de Galícia... què
tindrán aquests llocs?. Després de fer-nos les fotos de rigor, anem a dinar que
ja toca! Fent balanç de la sortida, han estat 43 Km amb un desnivell de 1089 m.
Per postre
prenem el típic mató amb mel... no
fer-ho hauria estat un sacrilegi!. Tot seguit, sense perdre més temps, baixem
ràpidament per la carretera cap a Monistrol, car al Montseny ja plou...
Podeu consultar el track d'aquest itinerari en els trams: Matadepera-Monistrol i Monistrol-Montserrat.
Podeu consultar el track d'aquest itinerari en els trams: Matadepera-Monistrol i Monistrol-Montserrat.
ISABEL BENET. Activitat
realitzada el dia 14.06.14 per Isabel Benet i Isabel Salvia.
