dilluns, 9 de març de 2020

Els Cortins, la cova Simanya i el Montcau

15.02.20  Ja fa més de vuit anys que vam ressenyar al bloc una interessant volta al Montcau, el segon cim del massís de Sant Llorenç del Munt, amb visita a la cova Simanya i ascensió, per un tram de camí equipat, al veí cim dels Cortins. Ara hi hem tornat per fer aquesta volta a l’inrevès, tot pujant primer als Cortins i deixant el Montcau per al final, mitjançant un itinerari d’uns 9,5 Km de recorregut i 520 m de desnivell. Hi passarem per indrets espectaculars, però cal dir que trobarem trams de dificultat moderada, amb algun flanqueig delicat degut a la roca mullada.

Com en altres excursions per Sant Llorenç del Munt, hem enfilat des de Terrassa la carretera BV-1221 que, per Matadepera, les Pedritxes i la Barata, mena en 14,5 Km al coll d’Estenalles, on deixem els cotxes a l’ampli aparcament habilitat.

Situats al coll d’Estenalles (873 m), creuem la carretera, passem pel costat del Centre d’Informació del Parc Natural i comencem a pujar fort per la pista asfaltada que mena al coll d’Eres. Al capdamunt d’aquesta pujada continuem a l’esquerra pel ben senyalitzat camí que puja al Montcau pel seu vessant sud-oest. Anem pujant suaument en direcció nord-est per l’ampli llom, encarats a la mola del Montcau, mentre que a l’esquerra hi veiem la veïna mola dels Cortins, el primer objectiu del dia.

Observant els Cortins, a l'esquerra del Montcau

Poc més amunt, en una petita esplanada, deixem el camí del Montcau per agafar a mà esquerra un corriol que inicialment baixa uns metres i després planeja, penjat sobre la fondalada del torrent del Séc, que separa ambdós cims esmentats. Passem ran de la paret oest del Montcau, amb un primer tram de flanqueig per la roca inclinada i humida on cal parar un xic d’atenció.

El cim dels Cortins, sobre la fondalada del torrent del Sec

El camí voreja la paret oest del Montcau

Avancem sobre la roca inclinada

Arribem així al coll dels Cortins, on s’inicia a l’altre costat la canal de la Coca. Baixem uns metres per aquesta canal, de la qual sortim poc més avall per agafar un corriol a l’esquerra (punts taronja), per on ens apropem a la paret est dels Cortins. Passem per una allargassada balma, molt fotogènica, i després girem a l’esquerra, tot revoltant el vessant nord dels Cortins, fins a situar-nos al peu d’un ressalt de roca, per on cal pujar per un tram equipat amb grapes de ferro.

A l'estreta i allargada balma dels Cortins

Seguim avançant sota la paret del Cortins

Pugem per aquest esglaó, on hi anem trobant una dotzena de grapes que, juntament amb arrels i troncs, ajuden a superar-lo. Fa uns anys hi havia també baranes i alguna corda que ara han desaparegut, però tot i així es puja bé.

Pujant pel tram del camí equipat



Un cop hem remuntat la roca, continuem en direcció sud per un estret corriol, penjat entre la paret i el cingle, amb alzines i boixos que s’arrapen al poc espai de la cornisa i que falsament ens tapen la timba. Cal estar atents al camí, doncs no s’hi val a badar. Sortim a una llenca de roca, bastant inclinada, on cal arrapar-se bé a la paret, i continuem per un nou tram de bosc fins a situar-nos a l’extrem sud dels Cortins, des d'on enfilem directament el llom de la muntanya, on hi trobem alguns esglaons excavats a la roca.

Enfilem la pujada a l'altiplà dels Cortins


Arribem tot seguit a l’altiplà dels Cortins, on hi ha una base de pedra amb els punts cardinals. Sobre aquesta base hi havia hagut una capelleta, avui també desapareguda com les esmentades baranes del camí equipat.

Indret on hi havia l'antiga capelleta dels Cortins

Continuem cap al cim

Seguim amunt uns 150 m fins al punt culminant dels Cortins (958 m), un bon mirador situat sota el cim del Montcau, el qual presenta des d’aquí unes parets imponents, mentre que a l’altre costat i a un nivell inferior hi destaca la Roca Falconera, on es practica l’escalada..

Al cim dels Cortins

El vessant oest del Montcau

Tornem a baixar per l'esquenall dels Cortins

Vistes a la Roca Falconera

Desfem el camí fins a la canal de la Coca, tot fent ara de baixada el tram equipat de grapes que tampoc no presenta en aquest sentit una especial dificultat, tot i que el company Alfons ens ofereix muntar una petita corda que serà més útil en un posterior flanqueig. Un cop al torrent de la Coca, el creuem, sense gairebé baixar, per continuar a l’altre costat (punts taronja) per un corriol que passa sota la paret oest del Montcau. Aquí trobem el segon tram de flanqueig delicat de la ruta, doncs malgrat els dies continuats de bon temps, les parets regalimen aigua i hem de parar molta atenció en no relliscar per la roca inclinada.

Un nou tram de roca inclinada, sobre el
torrent de la Coca i amb els Cortins al fons

Avancem encarats a les Roques de la Coca

Anem avançant en direcció nord, sobre el torrent de la Coca, encarats a les característiques Roques de la Coca. Anem deixant la relliscosa i humida obaga i arribem més endavant a l’asolellat coll de la Coca (880 m), entre el Montcau i les esmentades roques.

Al coll de la Coca

Abans de continuar el nostre flanqueig del Montcau, seguim a l’esquerra uns metres pel sender que ens apropa a les Roques de la Coca, fins a situar-nos ran de la paret oriental, on hi ha uns forats naturals que, a manera de finestres, deixen veure un extens panorama, amb els Cortins i la Roca Falconera en primer terme.

Obertures naturals a les Roques de la Coca

Els Cortins i la Falconera des d'una de les finestres

La carena dels Emprius des de les Roques de la Coca

Retornem al coll de la Coca, on s’inicia a l’altre costat el torrent de la Font de la Guineu. Travessem tot seguit aquest torrent, per entrar altre cop a l’obaga del vessant nord del Montcau, per on anem flanquejant en direcció est.

Continuem pel vessant nord del Montcau

Deixem enrere les Roques de la Coca

Aquí trobarem el tercer i més delicat tram de flanqueig de la ruta, en un punt on el corriol no sembla tenir continuïtat i cal superar un pas delicat i aeri per una llenca de roca inclinada i humida, que sense aquests degotalls no presentaria una especial dificultat. Cal desgrimpar uns metres en diagonal fins a recuperar el sender que continua per sota la llenca, ajudats per la bona corda del company Alfons.

Tram delicat de roca

Al final ens cal utilitzar la corda per a més seguretat

El sender va girant cap al sud, i les humitats que ens fan la guitza s’acaben en arribar a la part solana, mentre gaudim d’una bona vista de la carena dels Emprius. El camí continua per un codinar més planer; tanmateix, cal estar atents en trobar unes fites a l’esquerra per on cal seguir, tot deixant el camí més evident, que puja cap al coll d’Eres sense passar per la cova Simanya. Nosaltres ens ho passem de llarg i ens adonem poc més endavant, tot just quan travessem un petit torrent que baixa acanalat per la roca, així que reculem fins al codinar on, més atents, veiem les fites que marquen l’inici del camí que mena cap al collet del Llor.

Anem davallant pel codinar, inicialment sense camí evident però guiats per les fites, amb tendència a l’esquerra, encarats a la carena dels Emprius i al monòlit del Caval Bernat de la Vall, que treu el cap entre la vegetació.

Anem davallant pel codinar encarats als Emprius

Anem girant en direcció al Cavall Bernat de la Vall

El Cavall Bernat de la Vall

Deixem la roca quan veiem, cap a l’esquerra, l’inici del corriol que entra a la canal on s’aixeca aquest monòlit, per on anem baixant fort per un camí ben definit. Més avall la inclinació es modera i arribem al collet del Llor (780 m), en una esplanada, per on passa el GR 5 que, provinent de la vall d’Horta i el Marquet de les Roques, puja per la canal del Llor.

Al collet del Llor, amb els Emprius al darrera

Seguim a la dreta per aquest GR, per on entrem a la canal del Llor. Creuem el torrent i seguim remuntant a l’altrre costat; poc més amunt hi conflueix per l’esquerra, gairebé imperceptible en la nostra direcció, el camí de les Fogueroses (senyals grocs), que discorre pels cingles d’aquest sector, tot passant sota l’Agulla del Gegant, el Paller i la Roca Encavalcada.

Anem pujant per la canal del Llor

Seguim pujant fins a la cruïlla amb el camí de la cova Simanya (pal indicador), on deixem de moment el GR per girar a la dreta i creuar altre cop el torrent. Ens apropem a les parets del cingle, on s’obren les coves del Triangle i de la Simanya Petita, les quals no es veuen des del camí ni estan indicades.

Pel camí planer que mena a la cova Simanya

Anem planejant en direccio nord fins arribar al peu de la gran boca ovalada de la cova Simanya, la segona cavitat més llarga del massís després de la cova del Manel, amb un total de 370 m de recorregut espeleològic (el pal indicador que hi ha al peu de l’entrada assenyala erròniament 400 m). Sembla ser que el nom d’aquesta cova prové del llatí Sima Magna.

Al peu de la cova Simanya

Pugem cap a la boca d'entrada

Pugem amb fàcils grimpades per esglaons naturals fins a guanyar l’entrada de la cova. De la galeria d’entrada hi surten dues galeries laterals a l’esquerra. Deixem de moment la primera, a pocs metres de la boca, i seguim recte per la galeria principal, prou ampla fins a la bifurcació amb la segona galeria lateral; després es va estrenyent fins acabar a uns 100 m de l’entrada.

Guanyem l'interior de la cova

Avancem primer per la galeria d'entrada

Tornem a la bifurcació amb la segona galeria lateral, ara a la nostra dreta, la qual acostuma a estar ocupada, com avui, per bassals d’aigua. Aquesta galeria té un desenvolupament més llarg, i podem avançar uns altres 100 m, tot fent equilibiris pels estrets marges laterals lliures de l’aigua, fins a un punt on ja no es pot continuar si no és amb botes d’espeleòleg.

A la segona galeria lateral

Arribem fins on ens permet l'aigua

Retornem a la galeria d’entrada i, abans de sortir, guanyem amb una petita grimpada l’accés a l’altra galeria lateral. Aquesta galeria té uns 50 m de recorregut, i és prou ampla i alta per poder-la visitar sense entrebancs; cap al seu final, a la dreta, hi podem veure diverses concrecions. 

A la primera galeria lateral

Una de les concrecions d'aquesta galeria


Tornant a la galeria d'entrada

A la sortida de la cova retornem pel mateix camí cap al torrent del Llor. Abans, però, a mig camí, trobem un racó asolellat on montem el dinar de campanya. Estem vora la Simanya Petita, que tanmateix descartem avui per l’horari avançat de l’excursió. Per anar-hi, caldria primer buscar el viarany que hi mena (no hi ha cap indicació des del camí principal) i després fer una grimpada més exigent per accedir a la seva galeria d’entrada, d’uns 12 m de recorregut visitable.

Un cop reposades les forces, anem a recuperar el GR que puja fort (sobre tot després d’haver dinat) per un camí esglaonat fins a desembocar al coll d’Eres (944 m), ben concorregut els caps de setmana, amb un monòlit dedicat al poeta Joan Maragall.

Aquí el nostre grup es divideix: uns companys continuen pel camí cimentat que revolta el vessant sud del Montcau, tot acabant de donar-li la volta, en sentit estricte i sense pujar-lo, mentre uns altres enfilem des del coll el camí que puja pel vesant sud-est, entre codines, fins assolir el cim del Montcau (1052 m), ben solitari a aquesta hora de la tarda. Des d’aquí la visió cap al cim dels Cortins complementa la que teniem des d’aquest cim del vessant oest del Montcau.

Enfilem la pujada al Montcau des del coll d'Eres


Al cim del Montcau, solitari per la tarda

Baixem ràpidament pel vessant sud-est fins a enllaçar amb el corriol de l’inici que surt a la dreta cap al coll dels Cortins; en aquest punt tanquem la nostra ruta circular.

Al punt on a l'anada hem continuat cap al coll dels Cortins

La mola dels Cortins, la fondalada del torrent del Sec
 i el vessant del Montcau, amb més llum per la tarda

Ja només queda davallar un xic fins a la pista cimentada i d’aquí a l’aparcament del coll d’Estenalles, on ens esperen els altres companys. I com en altres ocasions, el bar del Casal de Matadepera, ample i acollidor, és el punt ideal per finir la jornada en bona companyia.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 15.02.20 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón, Ester Escobar i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari