dilluns, 13 d’octubre de 2014

Pel Camí del Tajo amb bicicleta (IV)

10.08.14 - 9a etapa: Toledo - Malpica de Tajo (75 Km / +500m)

Avui comencem tan aviat que encara és de nit quan arribem a l’inici del “camino ecológico”, el qual discorre al llarg del gran meandre que abraça pel sud la ciutat de Toledo, però ens hi entretenim tant per causa de les escales, despreniments i d’altres obstacles, que en sortim amb les primeres llums del dia, i encara sort perquè així podem veure bé tot un seguit de petits tallers que aprofitaven la força de l’aigua per al seu funcionament i que per a poder observar-los s’ha habilitat una sèrie de passarel·les metàl·liques sobre el mateix riu.

Puente de San Martín, a Toledo

Pasarel·les sobre el riu Tajo

Deixem enrera Toledo

Així d’aquesta manera ens acomiadem de la ciutat imperial, tocada ja pels primers raigs de sol, i anem per carretera a buscar el “Camino de Albarreal” el qual coincideix amb un tram del Camí de Sant Jaume corresponent a una variant, marcada com a GR 239, que va per la Cañada Real Soriana i on trobem tres pelegrins ben carregats als qui desitgem “buen camino”... quants records!


Havent arribat al Mirador del Guadarrama, anem seguint el curs d’aquest afluent del Tajo fins que el creuem a l’alçada de la Vega de la Cruz on hi ha un gran mas amb una capella adossada. A partir d’aquí el camí puja a un turó coronat per l’ermita de La Esperanza Macarena situada dins un recinte tancat i barrat. Des d’aquí ja podem veure el poble d’Albarreal envoltat de verdor que contrasta amb la terra pelada de l’entorn.


Vista d'Albarreal

Aquí aprofitem per acabar d’omplir bidons i cantimplores ja que aquest és el darrer poble que visitarem avui. Des d’aquí ja albirem, de lluny, les muntanyes del Sistema Central. Després de creuar l’Arroyo Barciene per un bonic pont de fusta, ens toca pujar cap als Altos de la Torralba on trobem una pila de miradors sobre l’indret de Las Barrancas, unes espectaculars formacions d’argiles, esgarrapades per l’erosió i situades a la cua de l’embassament de Castrejón, i on uns amables ciclistes ens fan unes quantes fotos.

Els cingles de Las Barrancas

Mirador de Las Barrancas, sobre l'embassament de Castrejón

Seguim fins al Mirador de los Enebros, a partir del qual anem a frec d’un canal, ple de pescadors, que porta aigua al Salto de Castrejón-Carpio. Pel pont de la carretera vella travessem el Tajo i ens enlairem de nou cap al Mirador de la Rinconada des d’on veiem, de lluny, La Puebla de Montalbán, poble que esmenta Fernando Rojas a la seva obra La Celestina.

Pont sobre el canal del Carpio

Anem per pista, sense cap ombra, i la que anomenem “l’hora crítica” (les 2 del migdia) s’acosta: hem de posar-nos a cobert ben aviat... sort que trobem un antic pas de barca que encara conserva la teulada amb unes taules i uns bancs de fusta que ens va de primera per a fer un llarg descans i deixar que el sol baixi una mica.

Descans en un antic pas de barca

Cap a les 4 de la tarda ens armem de valor i sortim del cobert, a tastar l’infern, en direcció a Malpica de Tajo, i on només els regs per aspersió ens ofereixen improvisades i refrescants “dutxes” que són molt ben rebudes.

Els regs d'alguns camps ens refresquen la ruta

Arribant a la carretera ja no la deixem fins a Malpica de Tajo, final d’etapa, tot creuant el riu per un pont de ferro que ens ofereix bones vistes del seu castell, tancat a “cal y canto”. Ja hem passat l’equador de la ruta. Track de l'etapa.

11.08.14 - 10a etapa: Malpica - Aldeanueva de Barbarroya (66 Km / +218m)

Avui sortim en direcció a Talavera de la Reina acompanyades per la gran lluna d’agost que encara brilla a l’horitzó, quan creuem de nou el pont de ferro i el castell s’il·lumina amb les primeres llums del dia.

Castell de Malpica de Tajo

Anem per una bona pista seguint la riba dreta del riu entre camps de conreu per on els conills passen i traspassen continuament. Aqui també s’escolten els sons de trets simulats per mirar d’espantar-los.


Després de creuar el riu Alberche ja ens apropem a Talavera de la Reina tot creuant un polígon industrial. Just abans d’entrar a la ciutat anem per un flamant carril-bici des d’on veiem, de lluny, el gran pont de tirants per on la carretera nacional creua el riu Tajo. Ja dins la ciutat ens crida l’atenció la curiosa manera que tenen aquí de podar els plàtans.

Entrant a Talavera de la Reina

A Talavera, ciutat de la ceràmica, aprofitem per esmorzar i fer gestions, després de les quals sortim pel mateix carril-bici passant a frec del pont romà. Al final del passeig fluvial ens acomiadem de Talavera en una petita plaça on hi ha plantats una pila de “supositoris” decorats amb un trencadís de ceràmica on hi ha representat el més destacat de Talavera.

Observant el pont romà de Talavera

Curioses formes amb ceràmica de Talavera

Continuem ruta per pistes, deixant a mà dreta els pobles d’Alberche (dit “del Caudillo”) i Calera y Chozas. Cap a les dues del migdia arribem a l’Apeadero de Silos, des d’on prenem l’anomenada “Via Verde de la Jara”, la qual comença a l’estació de tren del poble de Calera y Chozas. Anem per l’antic traçat de la via ferroviaria, en suau baixada, tenint algunes fugisseres vistes del Tajo retingut per la presa d’Azután.

Per la Via Verde de la Jara

Embassament d'Azután

Poc després passem a frec de la Fuente de la Garrapata, únic lloc amb aigua i que ens ofereix un recer a l’ombra d’una esponerosa figuera... no ens ho pensem més i ens aturem a fer un llarg descans, ja que ja són més de les dues del migdia.

Descansant a la Fuente de la Garrapata

Quan considerem que ja hem descansat prou, reprenem la marxa per la via verda tot creuant un parell de túnels dins els quals no fa falta cap mena d’il·luminació perquè són prou curts. A la sortida del segon túnel hem de passar el Tajo per damunt del Puente Amador o Viaducto de Azután, una obra d’enginyeria molt important i més quan, a l’altra banda del pont, un plafó ens assabenta de la història d’aquest línia fèrria: aquest via verda aprofita el traçat d’un antic projecte d’unir la ciutat de Talavera de la Reina amb Villanueva de la Serena (Badajoz). Malgrat que les obres van començar a bon ritme l’any 1920, la guerra, la postguerra, la despoblació dels camps i la construcció de carreteres, van provocar que en aquesta línia mai es col·loquessin les vies i que, per tant, mai hi circulés cap tren, i les seves estacions “fantasma” avui dia s’han reconvertit en granges o, simplement, estan abandonades... tot un clàssic en aquest país.

Entrant a un dels túnels de la Via Verde de la Jara

Puente Amador o Viaducto de Azután

Estació d'Aldeanueva

Després de creuar el Tajo, anem en suau pujada, i a la sortida del tercer túnel ja arribem a l’estació “fantasma” d’Aldeanueva de Barbarroya. Des de l’estació, on deixem la via verda, ens enfilem de dret cap al poble d’Aldeanueva, final d’etapa. Es dóna el cas que, després de sopar, anem a fer un tomb pel poble on hi trobem molta gent prenent la “fresca”, si és que es pot dir així car; malgrat que ja és ben de nit, algunes parets continuen desprenent calor. Track de l'etapa.

12.08.14 - 11a etapa: Aldeanueva - Bohonal de Ibor (66 Km / +962m)

Per a variar, avui també sortim ben aviat en direcció al poble de Puente del Arzobispo baixant a retrobar la Via Verde de la Jara que recorrem només uns pocs metres i l’abandonem per a prendre la carretera CM-4140 per la qual seguim baixant a gran velocitat. Com és d’hora aprofitem per a desviar-nos de la carretera i agafar el tram de camí que circula per l’antiga via romana del riu Uso per la que hem d’anar a peu perquè el ferm és massa irregular i sobresurten grans blocs granítics entre la vegetació resseca. Malgrat tot encara es poden distingir l’enllosat i els marges de la via.

Baixant per la via romana del riu Uso

Amb els primers raigs de sol arribem de nou a la carretera que prenem per a creuar el riu Uso prop del seu aiguabarreig amb el riu Tajo, retingut per l’embassament d’Azutan. Poc després, i per aquesta mateixa carretera, passem sobre la paret de la presa d’aquest embassament.

Embassament d'Azután, de bon matí

Un cop creuat l’embassament continuem ruta per bones pistes cap a Puente del Arzobispo, però just abans d’entrar al poble abandonem la pista ampla per a endinsar-nos per un sender estret i mig tapat per la vegetació, que va a frec del Torrente de Bienvenida el qual, pels aromes que desprén, sembla més aviat una clavaguera a cel obert...

Camí del Puente del Arzobispo

Així arribem al poble del Puente del Arzobispo, famós per la seva ceràmica de colors bruns i verds i fem moltes fotos al pont d’accés a la població sobre el riu Tajo que aquí baixa amb un cabal força migrat. En aquest poble aprofitem per a fer un bon “segon esmorzar” ja que s’acaben els bons camins i comença de nou la muntanya.

Puente del Arzobispo, sobre el Tajo

I a fe que a partir d’ara anem per camins carreters dolents i senders estrets coberts de palla seca que es fica dins el calçat perquè, en aquestes condicions, hem d’anar molta estona a peu a frec de plantacions d’alzines, les cèlebres “dehesas”, entre les que pasturen ramats de cèrvols, braus, ovelles i porcs ibèrics. Ens trobem a les portes d’Extremadura i aquest serà el paisatge dominant de les darreres etapes de la ruta.

El típic paisatge de les "dehesas"


Abans d’arribar a Valdelacasa de Tajo, al peu de la serra homònima, i per tal d’estalviar-nos una gran marrada que fa el camí, fem uns quants quilòmetres de carretera tot creuant el Torrente Pizarroso, més sec que una “mojama”. Des de Valdelacasa prenem de nou el camí, que discorre per camins carreters prou dolents on, malgrat l’extrema sequetat de l’entorn, encara es poden veure algunes basses amb aigua.


Quan són prop de les 2 del migdia, l’hora crítica, entrem al poble de Peraleda de San Román, dit el pueblo de la hospitalidad. Anem a comprovar-ho a un dels seus nombrosos bars on, a la fresqueta de l’aire condicionat, fem el dinar, i bevem molta aigua... i esperem. Només queden 13 Km pel final de l’etapa... els pitjors! Poc després de les 4 de la tarda, ens armem de valor i sortim de la nevera per a entrar en un forn, malgrat que l’amo del bar ens adverteix que aquesta no és una bona idea. Anem en pujada fins al capdamunt del poble a superar una carena des de la qual baixem ràpidament, per una empinadíssima pista, a creuar el riu Gualija per un pont nou de ciment.

Creuant el riu Gualija

A partir d’aquí hem de rodejar una serra a mig aire sobre l’embassament de Valdecañas per uns camins infames, amb tota una sèrie de pujades i baixades, i pels quals, i no pot ser d’una altra manera, anem a peu. Una de les pujades és tan dreta i sostinguda que, en arribar al capdamunt, estem del tot agotades... i encara queden 6,2 Km pel final de l’etapa! Encara sort que, almenys, anem tenint algunes vistes fugisseres del pantà i de la propera Sierra de Gredos.

Camps d'oliveres prop de l'embassament de Valdecañas

Sembla que la baixada definitiva a Bohonal de Ibor no arribi mai i, un cop a la rotonda d’accés al poble, enlloc de buscar l’hotel a mà dreta anem a mà esquerra i... apa, uns 3 Km més de regal!! Per a fer aquests darrers 13 Km de recorregut ens han calgut tres hores, i a mi em van caldre dues hores de repòs total per recuperar-me... una mica. Track de l'etapa.

ISABEL BENET. Activitat realitzada per Isabel Benet i Isabel Salvia (continuarà)

Cap comentari:

Publica un comentari