diumenge, 25 de març de 2012

Pic de Carroi, mirador d'Andorra

Sense botes rígides, sense paraneus i sense raquetes hem sortit alegrement cap a Andorra disposats a aprofitar aquesta darrera nevada tan inesperada. La nostra intenció és fer una excursió circular per la serra d'Enclar amb inici i final a les bordes de Fenerols, a la vall de Sispony, on hi arriba una pista asfaltada, per després seguir pels cortals de Sispony fins a la collada de Muntaner i des d’aquí pujar als pics d’Enclar i de Carroi units per una estreta carena, per baixar després per la pista que arriba a aquest darrer cim fins a les esmentades bordes.

Dit i fet, aviat arribem al petit poble de Sispony, prop de la Massana, on trobem la pista a les bordes en obres per la qual cosa pensem que no s’hi pot circular, així és que aparquem i sortim per un camí que s’enfila de valent pel vessant solà del riu Muntaner i que aviat ens ofereix bones vistes, sobretot del Casamanya amb un mantell de neu força important cosa que no s’havia vist en tot aquest hivern.



Pic de Casamanya

Entrant al bosc ja trobem les primeres clapes de neu amb un gruix considerable i també la primera visió del vessant obac del pic de Carroi, més conegut com “el de les antenes”. Aquesta muntanya, meitat granítica, meitat calcària, s’aboca en fort pendent directament sobre Andorra la Vella i es troba a l’aiguabarreig de les dues Valires com la proa d’un vaixell fabulós.

El nostre primer objectiu, la collada de Muntaner, ens comença a semblar llunyà i feixuc donada la quantitat de neu que es troba dins el bosc, per això, quan arribem a les bordes de Fenerols, decidim canviar de plans i agafar la pista que, en fort pendent, s’enfila per l’esquena del pic de Carroi. Per aquesta pista aviat guanyem alçada sobre la vall i l’espectacle dels cims nevats està servit: Alt de la Capa, Comapedrosa, Font Blanca, Casamanya… fins i tot veiem el pic d’Escobes a la frontera amb l’Arieja.


Arribats al peu del Clot de la Rectoria, on hi ha una barrera, tenim les antenes just damunt i semblen properes, però encara ens queden uns 500 metres de desnivell. A partir d’aquí el gruix de neu a la pista es fa més important i sort que han passat les màquines llevaneus perquè sense raquetes no hauriem anat gaire més lluny.


A partir d’aquí, però, el pendent de la pista es suavitza un xic i quan arribem al caire de la carena ja veiem als nostres peus l’estesa d’edificis d’Andorra la Vella, la vall del riu Madriu, la cresta de muntanyes que fan frontera amb l’Alt Urgell i la Cerdanya i també veiem l’extrem més occidental de la serra del Cadí.


Unes quantes corbes més i ja sóm a la petita plaça que dóna accés a les instal•lacions de telecomunicacions. Des d’aquí gaudim d’una vista de gairebé tota Andorra i una bona part de la vall del Segre, on hi destaca la piràmide del Cogulló de Turp. I és que el pic de Carroi, malgrat la seva modesta alçada (2.335 m), és un mirador de primer ordre.




Volem pujar fins al vèrtex geodèsic, el veritable cim, però la neu que està damunt l’estreta carena està ja molt toba i ens enfonsem fins als genolls. Com que la situació és delicada decidim deixar el cim per una altra ocasió i després d’un petit mos, tornem pel mateix camí flanquejats pels amuntegaments de neu que semblen de nata. El dia segueix sent blau i lluminós… tot un luxe pels sentits.




Quan al capvespre marxem d’Andorra, des del cel la lluna creixent ens dedica un esplèndid somriure.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 25.03.12 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Isabel Salvia i Anna Torres.

Cap comentari:

Publica un comentari