Una "primera" al barranc de Millares

Els companys de la SIE ens han fet arribar la ressenya del primer descens del barranc de Millares, realitzat el dia 1 d'agost de 1994.

Situación: El barranco está situado en el lago de Millares a 2400 m de altura bajando hasta el barranco de La Ribereta a una altura aproximada de 2140 m, siendo el desnivel de unos 260 m y la longitud aproximada es de 450 m. El lago de Millares está debajo de los picos de Bagueñola siendo el punto de partida para la aproximación las granjas de Viadós. Para llegar a las granjas se ha de coger la carretera que partiendo de San Juan de Plan va hacía el valle de Gistain  y posteriormente la pista señalizada hacia las granjas de Viadós donde hay el chalet refugio de Viadós.

Vista desde Viadós

Aproximación: De las granjas de Viadós (1760 m) coger el camino que sale hacia los lagos de Millares por el camino de las obras hidroeléctricas. Desde el mismo camino se ve claramente el corte del último salto del barranco de unos 100 m. Cuando el sendero empieza a planear viéndose ya el lago de Millares (unas 2 h de marcha)  irse a la derecha hacia el río que baja de la misma presa, otra opción es llegar a la presa y bajar por el lecho del río. El primer rappel de 50 es opcional ya que se puede llegar andando al inicio del segundo rappel.

Descripción: Descenso equipado con instalaciones de la primera bajada por lo que es importante llevar el equipo adecuado para posibles nuevas instalaciones. Excepto el primer rappel, que es optativo, el resto del descenso es encajonado y deportivo con los rappeles continuados. Las recepciones de los rappeles 2 al 6 son difíciles debido a que las cuerdas se enredan en las badinas. El salto de agua de 100 m está fraccionado en dos rappeles de 45 i 50 m; el primero acaba en una repisa a la izquierda del salto de agua en una precaria reunión montada con pitones donde caben unas 4 personas; el rappel, aunque discurre a la izquierda del agua, es espectacular. El último rappel está instalado en un gran bloque de roca en medio del lecho del río por lo que prácticamente es seguro que no existirán las cuerdas o estarán muy deterioradas.

Debido a las dificultadas del descenso es aconsejable hacerlo sólo en épocas de fuerte estiaje. Las opciones de escape durante el mismo son dificultosas (escalada en la vertiente derecha).

Salida: El descenso acaba en el barranco de la Ribereta, subiendo al mismo camino que nos llevará de bajada en unos 45 minutos al refugio de Viadós.

Horarios: Aproximación: 2 h. Descenso: 2 h. Regreso: 1 h.

Material: 2 x 60 m, 2 x 25 m , neopreno completo, material de repuesto.

Periodo: Agosto-Septiembre, evaluar fuerte caudal de agua  y tormentas.

SIE. Activitat realitzada el dia 1.08.94 per Manel Boronat, Montse Garcia, Josep Benito i Mario Ebri.

Per la serra del Corredor

31.10.15  Després d’haver fet un parell d’excursions pel massís del Montnegre (itineraris pel Montnegre carener i per la vall d’Olzinelles), ja tocava fer una per la serra del Corredor, l’altra unitat que engloba el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, situat en plena Serralada Litoral, entre el Montseny i el Maresme. Com en els casos anteriors, aprofitarem un sender local del Parc, en aquest cas el SL-C 80, per fer un petit itinerari circular on visitarem el dolmen de Ca l’Arenes, descobert i arranjat fa pocs anys, i el santuari del Corredor, situat pràcticament al cim de la serra, en un bell entorn.

El boscós cim del Corrredor, on s'aixeca el santuari

Cal dir que en aquesta ressenya trobareu fotos de dues excursions diferents, doncs en la primera les condicions de llum no eren massa bones (però sí per a les fonts del Ferro i del Grèvol) i a més vam deixar de visitar, per manca d’indicacions, el pou de glaç de Can Bosc i la pedrera de les Roques de Mataró; en la segona, amb bona llum, vam completar la visita a aquests indrets.

Fem l’aproximació per l’autopista AP-7 fins a la sortida de Cardedeu, i seguim per la C-35 en direcció a Llinars i després per la B-510 en direcció a Dosrius. Als 2 Km, al coll de Can Bordoi, ens desviem a l’esquerra per entrar al Parc del Montnegre i el Corredor per una pista asfaltada. En 2 Km més, deixem a la dreta la urbanització del Far i continuem a l’esquerra per una pista de terra que, tot passant per la masia-restaurant de Can Guinart i l’església de Sant Andreu del Far, ens apropa en altres 2 Km al gran mas de Can Bosc, on hi ha un punt d’informació del Parc; seguim encara uns metres amunt per la pista fins a l’àrea de aparcament, on deixem el cotxe (la pista continua uns 3 Km fins al santuari del Corredor). En aquest punt comença l’itinerari profusament senyalitzat amb estaques del sender SL-C 80.

Des de l’aparcament de Can Bosc (460 m), el gran mas que ens ha quedat uns pocs metres avall i que veurem millor a la tornada, comencem a caminar inicialment en direcció nord per un corriol ben marcat, per on voregem un prat i ens endinsem al bosc. Als cinc minuts podem veure a l’esquerra, a escassos 15 m del camí, les baranes de ferro que delimiten el pou de glaç de Can Bosc, construcció cilíndrica del s. XVIII que aprofita el desnivell del terreny. Les dimensions d’aquest pou, que no conserva la teulada, són d’uns 20 m de diàmetre i 6-7 m de fondària; l’aigua de la propera font del Ferro es canalitzava fins aquí, on a l’hivern es glaçava de forma natural.

Pou de glaç de Can Bosc

Reprenem el camí principal i en altres cinc minuts, en un revolt a l’esquerra, passem per la font del Ferro, sota el camí, entre un vern i un lledoner, en un indret delimitat per murs de pedra, i on les ressenyes consultades indiquen que brolla un doll d’aigua fresca, però que avui trobem eixuta.

Font del Ferro

Tot seguit arribem a una bifurcació, i seguim a la dreta, tot vorejant uns camps. Més endavant ens endinsem al bosc per on anem pujant fins a sortir a una pista, enfront de l’entrada a la propietat de Can Miloca; des d’aquí tenim una bona vista del Montseny, així com del cim del Corredor, on hi podem veure el campanar del santuari.

El Montseny des dels prats de Can Miloca

Seguim a la dreta uns pocs metres per aquesta pista, que més endavant desemboca amb la que puja al santuari del Corredor; la nostra ruta, però, la deixa tot seguit per fer una marrada cap al dolmen de Ca l’Arenes. Prenem a tal efecte un corriol a l’esquerra, per on comencem a baixar entre un bosc de pins i alzines, primer en direcció est i després nord; més endavant creuem un fondal i continuem a l’altre costat en lleugera pujada fins arribar a una esplanada, al costat d’una cruïlla de camins, on es troba, novament redreçat, el dolmen de Ca l’Arenes (411 m).

Dolmen de Ca l'Arenes

Aquest dolmen, descobert l’any 1997 i excavat i restaurat els anys 2006 i 2007, data del Neolític Final (3000-2500 aC) i havia constituït un important lloc d’enterrament col·lectiu. Conserva algunes lloses del corredor d’accés, mentre que la cambra funerària està formada per la llosa de capçalera, dues de laterals a cada costat, dos muntants a l’entrada que servien per recolzar la llosa que tancava la cambra, i dues grans lloses planes a la coberta. També hi podem veure el cercle exterior de pedres o cròmlec que ajudava a sostenir el túmul o cairn (barreja de terra i pedruscall) que acostumava a recobrir els sepulcres megalítics.

Des de l’esmentada cruïlla continuem a la dreta, en direcció sud-est, per un camí ample que més endavant desemboca a una pista, provinent per la dreta de la masia de Ca l’Arenes, i que seguim amunt, a l’esquerra, en direcció nord-est, avançant per un bosc de grosses alzines. Anem guanyant alçada i poc després podem veure, a l’esquerra del camí, un curiós exemplar de pi amb el tronc cargolat.

Pi cargolat a la vora del camí

En una nova bifurcació seguim a la dreta, ara també amb el sender SL-C 72 que ve de l’altra direcció, i tot seguit creuem la capçalera del Sot del Fangar, en un racó fresc i humit. Poc després deixem el camí ample per tombar a la dreta per un corriol que mena a la pedrera de les Roques del Pare Jaume, antiga explotació de granit i sauló.

Roques del Pare Jaume

Pugem uns metres fins a l’altiplà boscós del Corredor, per on planegem en direcció sud-est, i poc més enllà arribem a la gran esplanada on s’aixeca el santuari del Corredor (633 m).

Arribant al santuari del Corredor

L’església, dedicada a la Mare de Déu dels Socors, és d’estil gòtic tardà (s.XVI), amb planta de creu llatina i un retaule a la capçalera d’estil plateresc, també del s.XVI; però l’element que més hi destaca, visible des de molts indrets, és el massís campanar-torre amb merlets i gàrgoles cantoneres amb forma de canó. L’església es troba adossada a una casa de masovers, avui restaurant. Un mur envolta el recinte, que alberga també una font amb safareig, un pou, una gran columna aïllada (que sembla aguantava un antic embigat) i una petita edificació on hi ha un altre punt d’informació del Parc.

L'esglèsia amb el seu característic campanar de torre

Iniciem el retorn per l’altre costat de la vall, per on anirem seguint, a més del sender SL-C 80, el GR 92. Creuem la pista d’accés al santuari i agafem un corriol que baixa suau en direcció sud-oest i paral·lel a l’esmentada pista. Per aquest corriol, arranjat amb tot un seguit d’esglaons de fusta, arribem més avall a un encreuament on, deixant de moment la ruta, seguim a l’esquerra per anar a la pedrera de les Roques de Mataró, malgrat que no hi ha cap indicador i que el camí es va tancant (conseqüència de la manca d’indicacions); tanmateix, podem arribar en tres minuts escassos a una  paret de roca, amb senyals d’explotació, que voregem per pujar a l’esquerra per una canaleta que mena a uns esglaons de granit, un dels testimonis visibles (altres indrets han estat coberts per la vegetació) de l’antiga activitat d’aquesta pedrera, on hi havien arribat a treballar, a mitjans dels s. XX, una cinquantena de picapedrers.

Roques de Mataró

Reprenem el camí i més avall trobem a l’esquerra dos trencalls consecutius i senyalitzats. En el primer, un corriol baixa en un dret però curt pendent, habilitat amb esglaons de fusta, cap a l’indret obac i enclotat on es troba la font del Grèvol, arranjada l’any 1998 per l’Agrupació Científico Excursionista de Mataró, segons hi consta en una ceràmica. La font, envoltada, com el seu nom indica, per diversos exemplars de grèvol, regalima avui una “quintaessència” del líquid element; antigament era molt freqüentada pels picapedrers de les Roques de Mataró.

Font del Grèvol

Pugem altre cop al camí i tot seguit agafem el segon trencall, aquest cop per anar a un proper mirador de fusta, extraplomat i encarat a sectors de la costa del Maresme i a la muntanya del Montalt.

Ampli mirador orientat al Maresme

Tornem a la cruïlla i seguim baixant fins a l’Àrea d’Esplai del Corredor (523 m), que deixem a la dreta, i continuem a l’esquerra per un corriol que s’endinsa al bosc. Arribem a un camí més ample, que seguim a la dreta, i poc després passem pel costat de l’edifici de serveis de l’àrea d’acampada juvenil de El Solell del Corredor. El nostre camí continua en direcció oest, i més endavant retroba la pista del santuari, que va resseguint en paral·lel uns 500 m per un carener on predominen les alzines sureres; després s’adreça al sud-oest fins que abandona la carena per començar a baixar per la baga, en direcció nord-oest, fins al coll de l’Argila. Aquí deixem el GR 92, que continua recte, i seguim cap a la dreta, ja a les envistes de la gran masia de can Bosc (460 m).

Can Bosc

Aquesta masia (s.XVI), antiga residència d’estiu dels comtes de Bell-lloc, està formada per un cos principal amb quatre plantes i teulada a quatre vessants. Adossades al voltant hi ha diverses masoveries i tot un conjunt de basses i abeuradors que recullen l’aigua de la font de Can Bosc.

Una de les basses de Can Bosc

Des d’aquí ja només cal seguir amunt una breu estona, tot deixant la masia a l’esquerra, per arribar tot seguit a l’aparcament de Can Bosc, on finalitzem aquest itinerari circular pel Corredor, de 9,5 Km de recorregut i unes 3.30 h de marxa efectiva, sense comptar les nombroses parades efectuades.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 24.10.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós, i el dia 31.10.15 per Isabel Benet i Ventu Amorós.

Ruta del Cardener amb bicicleta (III)

19.09.15  Aquest dissabte ha estat l’escollit per a dur a terme la tercera, i darrera, etapa de la Ruta del Cardener. Com que aquesta etapa tampoc és circular hem hagut de deixar un cotxe a Castellgalí, allà on es troba l’aiguabarreig del Cardener amb el Llobregat, i després continuar fins a la presa de l’embassament de Sant Ponç, indret on vam acabar l’etapa anterior. Dit i fet, després d’un bon esmorzar, i un xic abans de les 10 del matí, ja ens posem en marxa tot creuant la paret del pantà i continuant uns metres per una carretera local que es dirigeix cap a Navès.

Sortint per la presa de Sant Ponç

Tot seguit ens desviem a mà dreta per una pista pedregosa que baixa en direcció a can Garrigó i Monner. Anem a mig aire de la vall però el riu Cardener, que tenim a la dreta , pràcticament no el veiem de tan encaixat que està entre serres i cobert pel seu bosc de ribera.

A l’altra riba destaca l’enlairat poble de Clariana de Cardener, situat sobre la proa de l’aiguabarreig dels rius Negre i Cardener. Poc després enllacem amb el GR 3 que ve del pont de Buida-sacs. Així arribem al Camp dels Capellans, ja dins la comarca del Bages,  sota la serra de Monner i amb vistes de l’alterós castell de Cardona a contrallum.

Mas del Camp dels Capellans

Cardona a contrallum

Ara seguim, més o menys, el traçat del GR 3 fins que ens apropem tant a Cardona que se’ns fan visibles el detalls de la fortalesa i de la col·legiata romànica de Sant Vicenç. Aquí deixem el GR, el qual creua el Cardener pel pont de Sant Joan i s’enfila al nucli de Cardona; nosaltres, en canvi, ens toca pujar per superar un contrafort en direcció a Cal Cabreta tot observant com el Cardener és desviat cap a un túnel, que forada aquest contrafort, deixant al seu pas un meandre abandonat als peus del castell on ara s’hi asseu un polígon industrial.

El castell de Cardona

Deixant enrera les vistes de Cardona, anem en direcció a Súria tot passant a frec, i amb molt de compte, del circuit de trial conegut com Cal Taule 2D-trae on una pila de motos fan voltes pel circuit tot aixecant una gran polseguera. Seguidament anem a desembocar a la C-55 on hem de rodar un parell de quilòmetres pel seu asfalt fins a una desviació que ens porta cap al petit nucli de El Palà de Torroella, on creuem el Cardener.

Pel circuit de trial

Creuant el Cardener

Per un moment anem pel seu marge dret fins passada la Colònia Valls, on de nou creuem el riu i la C-55, i des d’on ens enfilem ràpidament al peu del turó dels Tres Tossals ja a les envistes de Súria, població envoltada de mines de sal i a la que arribem per l’antiga carretera, tot resseguint un gran meandre que excava un vistos cingle als gresos vermells. Aquí a Súria aprofitem per fer el dinar, que ja toca.

El Cardener al seu pas per Súria

Sortint de Súria creuem de nou el Cardener i anem seguint el senyals del GR 3-1, conegut com “Camí de la Sal”, tot planejant pels contraforts orientals de la serra de Castelltallat. Així arribem a un mirador on hi ha una antiga creu de terme amb els braços molt trencats i des d’on tenim bones vistes de Súria i de les instal·lacions mineres més properes, on les muntanyes de sal semblen de neu.

Creu de terme a la sortida de Súria

Colònia Antius

Poc després arribem a la Colònia Antius on encara es conserven alguns edificis i on un plafó explicatiu ens assabenta que aquí s’hi va establir la fàbrica Filatures Callús, la qual va funcionar des del 1875 fins l’any 1993.  Seguint riu avall veiem, a l’altra riba i dalt d’un turonet, les restes del castell medieval de Callús o de Gotmar, a tocar de l’antiga parròquia de Sant Sadurní. Pel sud ja comencen a sobresortir les agulles de Montserrat.

Restes del castell de Callús al capdamunt del cingle

Callús

Així passem a frec de la població de Callús i de les seves vinyes de la D.O. Pla de Bages. Poc abans d’entrar al nucli de Sant Joan de Vilatorrada, però, passem per un lloc ben curiós: es tracta d’un antic mas anomenat Casal Rojas on, pels seus voltants, s’hi exposen les més diverses obres entre les que hi destaquen un conjunt de tòtems de gran alçada.

Els curiosos tòtems de Casal Rojas

Després de creuar un polígon industrial, voregem per l’est la població de Sant Joan de Vilatorrada i passem sota el viaducte de l’Eix Transversal. Certament aquest tram no és gaire bonic. A la sortida del poble, però, tornem a anar a frec del riu, rodant per un parc amb vistes del cada cop més proper massís de Montserrat tancant-nos l’horitzó.

El Cardener amb Montserrat al fons

Al capdavall d’aquest passeig, on es troba el poliesportiu de Manresa, tornem a creuar el Cardener i rodegem la ciutat pel sud, seguint el curs del riu i passant sota el gran edifici gòtic de la Col·legiata Basilica de Santa Maria de Manresa, més coneguda com La Seu, amb els seus alterosos contraforts, i també molt a prop del Pont Vell, d’origen romà i reconstruit diverses vegades.

Pont Vell de Manresa

La sortida de Manresa no és gens fàcil, car hem de travessar una zona amb força vegetació i on hi malviuen algunes famílies en cotxes i barraques. Després de passar sota la ronda de Manresa i de travessar un petit camp de cultiu, anem a sortir a una pista per la qual ens enlairem ràpidament per damunt de la línia de ferrocarrils de la Generalitat i de la planta de tractament d’aigües residuals de Manresa. La silueta de Montserrat és ja omnipresent al llarg d’aquest tram final del recorregut.

Arribant a Castellgalí

A l'aiguabarreig del Cardener amb el Llobregat

Per aquesta pista, marcada com a Camí de Sant Jaume, anem de dret cap a Castellgalí i cap a l’aiguabarreig amb el riu Llobregat, on finalitzem aquesta tercera i última etapa de la Ruta del Cardener després d’un recorregut de 59 Km i un desnivell de 561 metres, fets en quasi 6 hores de rodar efectives. Track de l'etapa.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 19.09.15 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Siscu.

Les Escletxes de Freixeneda

11.10.15  Les Escletxes de Freixeneda són un conjunt d’esquerdes que s’obren al nord de la serra del mateix nom, al municipi de la Vall d’en Bas, a la Garrotxa. Reben també el nom de Cavorques de Freixeneda (una cavorca és un sinónim de cova), Escletxes de l’Euga (per haver-s’hi estimbat al seu interior un d’aquests animals) i Les Clapisses (una clapissa és una acumulació rocallosa de blocs). Les espectaculars formacions rocoses d’aquest indret bé mereixen una visita mitjançant una curta excursió, en gran part circular, ideal per fer-la a la tardor. L’aproximació en cotxe la farem, però, des d’Osona, per les subcomarques del Bisaura i el Vidranès.

Des de Sant Quirze de Besora agafem la carretera BV-5227 en direcció a Santa Maria de Besora i Vidrà (12 Km); d’aquesta població seguim per una carretera més estreta fins al petit nucli de Ciuret o Siuret (5,5 Km) i continuem 1 Km en direcció a Collfred fins que, en un pronunciat revolt a l’esquerra, surt una pista (pal indicador a Platraver i al Puigsacalm) que en poc més d’1 Km ateny el coll de Ciuret. Aquest petit tram de pista es pot fer millor amb un vehicle alt o un tot-terreny; com que no és el nostre cas, cal seguir amunt per la carretera per anar trobant algun eixamplament a la dreta on poder deixar el cotxe.

Vistes a Ciuret i Vidrà; al fons, la serra de Bellmunt

Comencem l’itinerari enfilant la pista que en uns quinze minuts ens apropa al coll de Ciuret o collada de Platraver (1290 m), on trobem una bifurcació de pistes; cap a la dreta, la pista principal continua cap al mas de Platraver i els accessos al Puigsacalm; seguim a l’esquerra pel camí de Freixeneda. Anem planejant per sota el vessant sud de la serra de Freixeneda i als quinze minuts, en una nova bifurcació, continuem per la pista de l’esquerra, tot pujant amb alguna llaçada fins a travessar un collet i situar-nos al vessant nord de la serra. Continuem avançant per la mateixa pista, en direcció nord-est i prop de la carena. Més endavant, quan la pista fa un revolt a l’esquerra, la deixem de moment per pujar uns pocs metres fins a l’ample i herbat coll de l’Home Mort, on el panorama s’obre a les muntanyes de la Garrotxa, com el Bassegoda i el Comanegra, i també cap al Canigó.

Al coll de l'Home Mort, amb el Canigó al fons

Retornem a la pista, que anem seguint en lleugera baixada. Poc després, al costat d’un freixe isolat, girem gairebé 180º a l’esquerra per seguir un camí carreter, tot deixant la pista que continua recte i que poc més amunt es difumina en uns prats herbats on pastura el bestiar. Anem baixant en direcció nord-oest i en cinc minuts arribem a la zona de les escletxes, enmig d’una fageda i a l’esquerra del camí (hi ha alguna estaca metàl·lica que pot servir de referència).

La revista Puigsacalm, del Grup Excursionista, Cultural i Alpinista de la Vall d’en Bas, fa en el seu núm. 97 la següent descripció geològica de l’indret: Un entramat de blocs, passadissos estrets i camins que es perden. Un fenómen natural. El seu origen es deu per la inclinació i el trencament (diàclasis) de les capes de gresos i margues a causa dels plegaments que hi hagueren a la zona durant la formació dels Pirineus, fa uns 40 milions d'anys, a causa del xoc de dues grans plaques tectòniques (l'africana i l'europea). Alhora la inclinació de les capes provoca que l'estrat de gresos llisqui per damunt de les margues i separi els blocs i origini cavitats i balmes entre ells. Les laminacions que es poden veure en l'interior de la roca es deu a la sedimentació de les sorres a la platja. En aquest context es van sedimentar les roques que formen les escletxes i totes les serres que envolten la Vall d'en Bas.

Ens posem a voltar durant una hora llarga pels passadissos humits i ombrívols d’aquests esvorancs, que ens recorden en certa manera als Bufadors de Beví, on vam estar fa gairebé uns tres anys. Anem entrant i sortint per les escletxes més evidents (segur que ens hem deixat moltes altres), cobertes per la molsa i encatifades per les fulles dels faigs. La vegetació que envolta aquest paratge és tan densa que, malgrat que fa un matí esplèndid, amb sol i cel blau, la llum entra molt poc a les esquerdes i sembla en algún moment que estem a l’interior d’una cova, motiu pel qual hem d’utilitzar el flash en algunes fotos.

Un cop satisfeta la nostra exploració, retornem al camí, que amb alguna llaçada va baixant fins a desembocar a una pista, provinent per l’esquerra del mas de la Corretjada, que seguim a la dreta, en direcció est, tot planejant fins al mas de la Freixeneda, a l'extrem oriental de la serra.

Travessem un prat en direcció al mas de la Freixeneda

Arribant al mas, pel costat d'un gran freixe

Uns metres abans d’arribar-hi, deixem a mà dreta la pista, que comença a pujar i per on continuarem després, i ens atansem a aquest mas, que sens dubte fou molt important però que actualment no està habitat i sembla que només s’utilitza per guardar bestiar. El mas de la Freixeneda (1170 m), amb les seves edificacions anexes, es troba situat al bell mig de la carena, amb esplanades herbades a banda i banda; en la primera, orientada al Canigó, podem admirar un gran exemplar de freixe, i en l’altra, que dóna a l’entrada del mas i gaudeix d’una perspectiva poc coneguda sobre el massís del Puigsacalm, aprofitem per a dinar, en una raconada molt acollidora entre la casa i un gran cortal amb una característica arcada.

Vistes al Puigsacalm des de la Freixeneda

Un bon lloc per dinar, entre el mas i un gran cortal

Des del mas de Freixeneda seguim en direcció sud per la pista, ara més aviat camí carreter, que en una pujada un xic costeruda (sobretot si s’ha acabat de dinar) ens mena en quinze minuts al collet de la Creu de Freixeneda (1265 m), encreuament de camins, per on travessem la serra. Girem a la dreta per continuar en direcció sud-oest per la pista, a partir d’aquí més ampla, tot planejant per damunt la solana de Platraver, a una banda, i sota el vessant sud de la serra de Freixeneda, a l’altra.

Arribem així, al cap d’uns 25 minuts, a la bifurcació amb la pista per on hem pujat a l’anada; ja només ens cal desfer el camí cap al coll de Ciuret, i d’aquí a la carretera local on hem deixat el vehicle.

Arribant al coll de Ciuret

Ha estat una tranquil·la excursió d’unes 3 h de marxa sense presses, més 1 h llarga per visitar les escletxes de Freixeneda, a través de suaus paisatges acolorits per l’inici de la tardor.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 11.10.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz i Alfons Belinchón.