dilluns, 2 d’abril de 2012

Puigllançada amb raquetes

Aprofitant que ens trobem de vacances a la Cerdanya i de que avui dilluns encara s'aguanta el temps, doncs les previsions es que vagi empitjorant els propers dies, ens dirigim cap a la Molina per mirar de fer el Puigllançada amb raquetes de neu. Des de la Molina, passat el sector de Font Canaleta, seguim per la carretera que va a Castellar de n'Hug pel coll de la Creueta, deixem tot seguit a la dreta la zona d'aparcament dels Alabaus i uns 500 m després deixem el cotxe a l'entrada d'una pista particular (a l'esquerra de la carretera) que va cap a la collada de Toses.

Des d'aquest punt, situats a les extenses pastures del Pla d'Anyella (1814 m), on ja no queda neu, ens carreguem les raquetes a les motxilles amb l'esperança d'utilitzar-les més amunt, i comencem a pujar en direcció sud-oest per un esquenall herbat amb el bosc del Clot de l'Hospital a mà dreta, seguint les indicacions de senyals vermells, fites i estaques de fusta, fins arribar a la carena de les Costes de l'Huguet. Travessem una tanca de filferro pel millor lloc que veiem i seguim planerament cap a la dreta per seguir pujant després paral•lels a les pistes d'esquí dels Alabaus. Ara la continuïtat de la neu ja justifica que ens calcem les raquetes.


Arribem poc després a l'imperceptible cim de l'Amorriador de Rus (2303 m) (perceptible una mica de pujada, però no de baixada), des d'on veiem el Puigllançada ben farcit de neu (potser més que la veïna i més alta Tosa d'Alp) amb l'inconfusible antena de telecomunicacions al seu cim.


Des de l'Amorriador baixem una mica, travessem després la tanca que tenim a la dreta pel lloc on ha estat tallat el filferro (per on passen totes les petjades de raquetes i esquís) i ens enfilem cap a la carena culminant, amb perxes nivomètriques, que seguim cap a l'esquerra tot pujant suaument fins assolir el cim del Puigllançada (2408 m).




Avui la lletjor de l'esmentada antena queda atenuada per les impactants i fotogèniques nuvolades que s'aixequen. Mentre hem anat pujant, hem gaudit de la vista dels massissos del Puigmal, Carlit i Puigpedrós, entre d'altres. Des del cim també podem veure, mig tapats pels núvols, sectors del Cadí, el Pedraforca i la serra d'Ensija.


No estem massa estona al cim, doncs la negror dels núvols indica que la treva de bon temps s'està acabant. I efectivament, de baixada ens caurà una petita calamarsada que no anirà a més. Arribant ja a la zona herbada, veiem com comencen a treure el cap, en mig de la gespa resseca, les flors del Còlquic dels Pirineus (Merendera montana), petita planta acaule que es distingeix del Safrà bord (Crocus nudiflorus) perquè aquest darrer té tres estams enlloc dels sis estams que posseix el còlquic.


I ben contents per la magnífica i tranquil•la excursió amb raquetes de neu que hem fet, retornem al punt de partida, amb l'esperança de gaudir de més oportunitats d'utilitzar les raquetes durant aquesta primavera.

05.04.12  Tres dies després, ens visiten els companys Susana i Alfons i, com que han portat raquetes, repetim aquesta excursió amb ells. Avui, però, amb neu nova d’aquests darrers dies, la boira ens acompanya durant tota l’excursió.




En mig d’un paisatge “àrtic” en el que terra i cel es confonen en el mateix blanc, ens em de guiar per les tanques i les perxes nivomètriques fins al cim. De baixada també ajuden les petjades que hem deixat a l’anada. Algú dirà que estem bojos, però ens ho hem passat d’allò més bé. Fins la propera.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 2.04.12 per Isabel Benet i Ventura Amorós, i el dia 5.04.12 pels mateixos juntament amb Susana Sanz i Alfons Belinchón.

Cap comentari:

Publica un comentari