Per la vall de Galba

La vall de Galba es troba situada a la comarca nordcatalana del Capcir, entre les poblacions, i les estacions d’esquí homònimes, de Formiguera i Puigbalador. Com la plana cerdana, aquesta vall està encaixada dins d’una falla i orientada d’est a oest, limitant al nord amb la comarca occitana del Donasà (Arièja); a l’oest, amb la vall d’Orlú (Arièja), i al sud amb la serra de Mauri (Capcir).

Una excursió molt recomanable és recòrrer aquesta vall fins a la seva capçalera, passant pel pla de la Peira Escrita i l’estany del Diable, i pujar als cims del Puig de Terrers i Puig de Morters, on gaudirem de vistes impressionants.

Sortim de Llívia en direcció a Sallagosa, per seguir la carretera N-116 cap al coll de la Perxa i Montlluís, des d’on seguim per la D-118 en direcció a Els Angles. Passat el coll de la Quillana, entrem al Capcir, on som rebuts per les boires que sovint cobreixen aquesta comarca i que avui gairebé no deixen veure l’estany de Matamala. Travessem Formiguera i, poc abans de Puigbalador, agafem una desviació a l’esquerra en direcció a Fontrabiosa i Esposolla; una nova desviació a l’esquerra, ens duu a aquest darrer poble. Des d’Esposolla, continuem a l’esquerra per una pista de terra bastant acceptable (només cal parar atenció en els sots per a la sortida d’aigües) fins que, ens uns 4 Km, creuem el riu de Galba i arribem al refugi de la Jaceta, àrea recreativa amb taules i bancs, on aparquem el cotxe.

Segons comenta l’escriptor i pirineista Manel Figuera: “Es diu que la vall està endimoniada, que el maligne viu al cim del Puig de Terrers i que des d’allí dalt ha embruixat l’estany del Diable, d’on el bestiar i els humans que gosen aventurar-se més amunt cauen i s’ofeguen a les aigües del llac”. Si a això afegim que un dels cims de la carena és el pic de l’Home Mort i que la boira ens segueix embolcallant, ja us fareu càrrec de l’estat d’ànim en que comencem l’excursió... Per sort, al cap de pocs minuts de caminar i anar guanyant alçada, la boira s’anirà esvaïnt, donant pas a un cel blau que es mantindrà tot el dia, i no ens sortirà cap maligne oferint-nos participacions preferents de l’Infern...

Sortim del pla de la Jaceta (1635 m) per la pista, prohibida a partir d’aquí a la circulació, tot seguint les marques vermelles i grogues del Tour du Capcir. Anem pujant suaument i no triguem en arribar al refugi de la Jaça de la Llosa (1705 m), passat el qual la pista es converteix ja en camí. Tenim enfront, encapçalant la vall, el Puig de Morters i el Puig Terrers, mentre que a l’esquerra veiem un barranc per on baixa encaixat el rec de la Peira Escrita que desemboca més avall al riu de Galba. Deixem poc després a la dreta un corriol desdibuixat que sembla que va cap a la portella d’Orlú, i travessem el riu de Galba; ho fem per sobre les pedres, doncs el pont de fusta que hi havia ha estat arrencat per una riuada i jeu bolcat uns metres més avall, tot esperant que algú el torni a redreçar.

Anem pujant per diverses graonades i plans herbats, fins arribar a un pla amb mulleres, per on baixa a la dreta el rec de la Peira Escrita; deixem aquí el Tour du Capcir, que travessa el rec i puja en direcció als estanys de Camporrells, i seguim a la dreta per un sender, al principi una mica tapat per la vegetació, però després més evident, que s’enfila per un contrafort del Puig de Terrers.

Per aquesta zona de mulleres és molt normal trobar el veladre (Veratrum album), planta esbelta que, quan no està florida, molta gent confon amb la genciana groga (Gentiana lutea) però el veladre té les fulles alternades mentre que la genciana les té oposades. Creuem més amunt el torrent i arribem al pla de la Peira Escrita. Aquest nom fa referència a les grans lloses esquistoses que hi ha escampades pel pla amb antigues inscripcions (noms, dates, creus i altres signes) que des de fa segles la gent de les contrades ha anat fent; fins i tot els experts han sabut veure signes dels temps neolítics. Les millors i més antigues inscripcions les podem veure a la gran llosa situada vora el torrent, amb noms i dates dels segles XVII al XX.

El pla de la Peira Escrita

Deixem aquest pla misteriós per pujar una altra graonada i seguir després en diagonal cap a la dreta fins arribar a l’indret en forma de cràter on es troba, uns metres més vall, l’estany del Diable (2332 m); es tracta d’una gran dolina inundada que s’alimenta d’aigua subterrània, doncs no hi arriba ni desguaça cap torrent. Prenem aquí un mos per agafar forces de cara a la pujada que ens espera.

Estany del Diable

Pujant cap al Puig Terrers

A continuació deixem el camí que puja cap al coll de Morters, per on baixarem després, i comencem a pujar fort cap a la dreta per una pala herbada. Després d’una estona de dura pujada arribem a un altiplà, des d’on seguim pujant, ara més suaument, fins a la carena del Puig Terrers. El cim el tenim pocs metres a l’esquerra, però abans seguim la carena a la dreta, perdent una mica d’alçada, per arribar en cinc minuts a l’extrem que domina la vall de Galba, des d’on veiem també la portella i la Dent d’Orlú. El panorama millora quan arribem a l’arrodonit cim del Puig Terrers (2540 m), on podem veure, en una extraordinària visió de 360º, al nord, els pics occitans de la Tribuna, Baixollada i, darrere d’aquest, el Ròc Blanc; a l’oest, el grup de les esquerpes muntanyes d’Acs, amb el pic d’Estany Faurí i el punxegut pic d’Esquena d’Ase; al sud-oest, el Puig de Coma d’Or i el Puigpedrós de Lanós; al sud, el Petit Peric, el Puig Peric, el Puig de la Portella Gran, el Puig de la Cometa i les Tres Piques Roges; i a l’est, el massís de Madres.

Pic de Baixollada, des de Puig Terrers

Piques Roges i muntanyes d'Acs, des de Puig Terrers

Estany del Diable, des del coll de Morters

Seguim la planera carena, amb enlairades vistes de l’estany del Diable i del pla de la Peira Escrita, fins al coll de Morters, per on baixarem després, on hi ha un senyal metàl·lic de la Résérve National de Faune d’Orlu. Continuem pel fressat sender de la carena que, per una curta pujada, ens porta al cim del Puig de Morters (2605 m), punt culminant de la nostra excursió. A més del panorama anteriorment descrit, podem veure des d’aquí els estanys de Camporrells i la capçalera de la fonda vall d’Orlú, des d’on sembla que qualsevol ascensió és molt dura pel fort desnivell que s’ha de guanyar.

En el cim del Puig de Morters

Muntanyes d'Acs sobre la vall d'Orlú

Vall d'Orlú, amb la granítica Dent d'Orlú

La carena continua planera fins al peu del pic de l’Home Mort, on les complicacions sembla que augmenten, però avui ja hem tingut prou i, des del Puig de Morters, baixem fins al coll per baixar pel marcat sender fins a l’estany del Diable, des d’on refem el camí de l’anada. Ens prenem el nostre temps per anar gaudint de la baixada per la vall de Galba, que amb el sol de la tarda té un verd més intens i les flors uns colors més vius, mentre el riu i els torrents que hi conflueixen brillen com la plata. Retornem, gairebé amb recança, al pla de la Jaceta. Han estat unes hores inoblidables per la vall de Galba.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 12.07.12 per Isabel Benet i Ventura Amorós.  

El Punxó, un mirador insospitat

La serra de la Portella del Bac d’Ortella es troba situada entre la cerdana vall de Querol i el massís del Carlit. En el seu extrem occidental, el cim del Punxó (2581 m), abocat a les valls de Querol i Fontviva, malgrat la seva alçada més aviat modesta, és un bon mirador d’un ampli sector de l’Alta Cerdanya. Des d’quest cim, la serra va agafant alçada fins quedar encapçalada, en el seu extrem oriental, pels pics de Collroig (2833 m).

Avui, l’endemà de la revetlla de Sant Joan, és una bona ocasió per fer baixar la coca de la revetlla pujant al cim del Punxó. Des de Llívia ens arribem al poble d’Enveig, d’on surt per un carrer a mà dreta la carretera de Brangolí; abans d’aquest poble surt una desviació a l’esquerra fins a l’entrada de Bena, on hi ha una zona d’aparcament.

Des de Bena (1587 m) anem seguint una pista que, en pujada moderada, va fent llaçades fins al Solà del Cavaller, planell amb tanques per al bestiar. Entrem breument a la vall del riu Brangolí i tot seguit arribem al refugi del Solà del Cavaller, que malgrat el seu pompós nom, sembla bastant cutre. Continuem pel camí-pista, que en alguns trams sembla més apte per a vehicles-eruga que per a tot-terrenys, i que a partir del refugi puja bastant fort (de fet, la major part del desnivell el farem per aquesta pista), tot fent diverses llaçades entre esplèndids matollars de bàlec (Genista balansae) que, amb la calor, desprenen un aroma molt penetrant.

Arribem a un collet herbat, on els mapes indiquen la situació del conjunt arqueològic de l’Orri d’en Corbill, des d’on tenim una bona perspectiva del massís del Puigpedrós. El camí gira a la dreta i segueix enfilant-se fins al pla de l’Orri (2115 m), amb molleres on hi pasturen avui nombrosos ramats de cavalls i vaques.

Pla de l'Orri, amb el Puigpedrós i, a la dreta, el Peiraforca

Des d’aquí emprenem una pujada directa entre roques i bàlec (tot i que el camí, amb rastre de roderes, continua per la dreta i arriba després d’un parell de llaçades al mateix lloc) fins a sortir poc més amunt al gran altiplà de Maurà (2220 m), des d’on ja podem veure el nostre objectiu d’avui, el Punxó, a l’extrem occidental de la serra.

En aquest altiplà hi floreixen diverses gencianes, entre les que hi destaca la genciana pirenaica (Gentiana pyrenaica), amb petites i solitàries flors d’un bonic color violeta.

Travessem una tanca per baixar uns metres i continuar cap a l’esquerra a mitja alçada d’una carena secundària que es desprén de la carena principal del Bac d’Ortella, paral·lels a una zona de molleres, indicada al mapa com a molleret de la Padrilla, que tenim a la nostra esquerra. Anem pujant bastant suaument, sense camí definit per sense cap dificultat, fins assolir, després d’una bona estona, la carena principal. Aquí ens en adonem que hem sortit una mica lluny del Punxó, doncs haguèssim hagut de creuar en diagonal més cap a l’esquerra, però un cop a la carena, on els mapes indiquen la cota 2564, veiem que la nostra petita marrada ens ha permés veure des d’aquí una part de l’estany de Lanós, que després comprovarem que no es veu des del cim del Punxó. També podem veure un ferm panorama de les muntanyes d’aquest sector, com els pics de Collroig, Xemeneies, Carlit, Coma d’Or, Puigpedrós de Lanós i Pic de Fontviva, que s’aboca sobre la vall del mateix nom. Baixem uns metres per l’ampla carena en direcció nord per abocar-nos sobre aquesta vall, on podem veure tot d’una els estanys de Passet i Fontviva i part del de Lanós.

A la carena, on asomen els pics del Carlit, Xemeneies i Collroig

El sector de Lanós

Continuem en direcció est per la carena, que aquí sembla gairebé un altiplà, fins a un cim secundari, passat el qual no triguem en assolir els rocs granítics que formen el cim del Punxó (2581 m).

Arribant al Punxó

A més del panorama esmentat, tenim enfront tota la vall de Campcardós (fins a la Portella Blanca d’Andorra) enmarcada a banda i banda pel massís del Puigpedrós (on hi destaca el característic Roc Colom abocat a la vall) i els pics de la serra de l’Orri de la Vinyola (Fontfreda, Valleta i Fontnegra, entre d’altres). També tenim una gran vista sobre el coll de Pimorent i sobre un bon grapat de muntanyes d’Andorra (inclosos el Comapedrosa i el Casamanya) i de l’Arieja.

En el cim, encarats a la vall de Campcardós

Vall i pic de Fontviva i, al darrera, el Coma d'Or i Puigpedrós de Lanós

Art conceptual a muntanya: Esquelet de cadira vora el cim del Punxó

Retornem d’una manera més directe (o així ens ho sembla) pel ras del Cucut i el molleret de la Padrilla fins a l’altiplà de Maurà (on veiem còrrer un grup d’isards), i d’aquí al pla de l’Orri. Sortint d’aquest pla veiem, uns metres a mà esquerra, una curiosa cabana circular emmarcada, gairebé camuflada, entre les roques de l’entorn, de la qual no ens en haviem adonat a la pujada.

A partir d’aquí resseguim la pista fins al Solà del Cavaller i l’aparcament de Bena. Han estat unes 6 hores d’excursió amb un desnivell de 1050 m. No ha estat gens malament per tractar-se d’una matinal per fer gana per dinar...

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 24.06.12 per Isabel Benet i Ventura Amorós. 

Ribes de Freser-Girona, la etapa reina

Después de madrugar para coger el primer tren que se dirige a Puigcerdà, “las Isabeles” iniciamos la aventura de enlazar, de una sola tirada, algunas de las salidas en bicicleta que ya habiamos hecho anteriormente (ver: Ribes-Olot-Girona; octubre 2011 i Ribes-Coll de Jou-Ripoll; novembre 2011). A esta salida la denominamos “la etapa reina” pués son unos 110 Km de distancia con un desnivel acumulado de más de 1000 metros, i se enmarca dentro de nuestro programa de entrenamiento para llevar a cabo, el próximo mes de agosto, el Camino de Santiago con ciertas garantias de éxito.

La aventura empieza a las 9:30h aproximadamente cuando, después de bajar en la estación de Ribes, empezamos el ascenso al Coll de Jou, de 700 metros de desnivel, por una pista de cemento en la que observamos algunas orquídeas a lado i lado que nos alegran la subida.

Llegando a Bruguera

Tranquilamente, o “chino-chano” como quien dice, vamos superando el desnivel sin sufrir demasiado de manera que en un “plis-plas” ya estabamos arriba, con vistas al Puigmal, al Taga, i al Pedraforca al que subimos la semana anterior.

el Puigmal

Después de tomar alguna barrita de muesli, iniciamos el rápido descenso a Sant Joan de les Abadesses donde llegamos a las 12:30h.

Sant Martí d'Ogassa

Como el sol ya empezaba a apretar, sin descanso, empezamos la subida al Coll de Santigosa. Esta nos cuesta un poco más pero superamos el collado sin llegar al desfallecimiento… aleluya! Nos esperan 14 Km de descenso vertiginoso hacia Olot en el que alcanzamos velocidades de hasta 60 Km/h.

En Olot hacemos un descanso i reponemos fuerzas con una buena Coca-Cola bien fresquita. Enseguida volvemos a ponernos en marcha pues aún 57 Km hasta Girona i nos queda por superar el último escollo: el Coll d’en Bas.

Pasando por Olot

La subida ya empieza a notarse a la salida de les Preses, i es que cuando vas descansado de esto no te das cuenta. Además sopla viento en contra que nos hace más dura la marcha.

Poco después de cruzar Sant Esteve de Bas, cogemos la carretera antigua que, en un par de curvas, nos deja en el collado. Ahora nos queda otro fuerte descenso hasta Sant Feliu de Pallerols.

En Sant Feliu comemos y nos tomamos una clara que se agradece. Otra cosa de agradecer es mi nuevo “culotte” con cámara de aire… un gran invento, si señor!

Después de comer seguimos bajando fuerte hasta Amer donde la pendiente se suaviza i tenemos que volver a pedalear i encima, llegando a Anglès, el valle se abre i el viento en contra vuelve a atacarnos con fuertes rachas, así es que los últimos 15 Km los hacemos a la carrera i por relevos llegando a la estación de Girona a las 19:45… justo a tiempo de tomar una buena merienda i, cansadas pero contentas, subir al tren que nos llevará de nuevo a Barcelona.

ISABEL SALVIA. Activitat realitzada el dia 16.06.12 per Isabel Salvia i Isabel Benet.

El Pedraforca des de Gòsol

Avui ens trobem de nou a Gòsol per pujar al Pedraforca, després de que el mes anterior, a causa del temps insegur, optèssim per pujar al Cap del Verd. En aquesta ocasió tenim un pronòstic de temps més estable que ens permetrà d’assolir aquest objectiu.

Així, doncs, després de deixar els cotxes a la plaça Major de Gòsol i haver esmorçat amb ració de coca inclosa, iniciem l’excursió ja passades les deu del matí. Sortim de l’esmentada plaça Major (1426 m) per seguir pel carrer Picasso, la plaça del Dr. Pedro i Pons i el carrer Cerdanya, per on sortim de Gòsol en direcció a Bagà, tot allunyant-nos, inicialment, del Pedraforca. Anem seguint els senyals dels GR's 107 i 150, i també els del PR C-123, que és el que seguirem durant gran part de l’excursió. Continuem per una pista de terra i de seguida trenquem a la dreta per un sender que s'endinsa pel serrat de la Muga. Desemboquem a una altra pista que seguim a la dreta fins a l'àrea de pícnic de la Font Terrers (1625 m) (30 min), on els tres brolladors de la font rajen abundosament.

Àrea de la Font Terrers

Seguim cap a la dreta, en direcció nord, fins arribar tot seguit al torrent de la Coma dels Caners, on hi ha una bifurcació. Deixem a l'esquerra el camí dels GR's, que continua cap al coll del Collell i girem a la dreta, seguint el PR, per començar a pujar per la Coma dels Caners (pal indicador).

Anem avançant una bona estona en direcció est, paral·lels al torrent de la Coma dels Caners, entre el serrat de la Portella, a l'esquerra, i el de la Guàrdia, a la dreta, fins que arribem a la collada del Teuler (1964 m), petit pla herbat enmig del bosc. Girem a la dreta per un corriol que flanqueja pel bosc fins a sortir poc després a la coma de Setfonts (2010 m) (1h 30 min), encaixada entre roques i amb un parell de basses (no són pas set) que recullen l’aigua.

Arribant a la coma de Setfonts

Roc del Teuler, sobre la coma de Setfonts

Sortim de la fondalada pujant cap a la dreta (també ho podriem fer per l’esquerra per seguir després cap a la collada del Pletissar), i un cop superada continuem a l’esquerra per uns lloms herbats fins arribar al coll de Setfonts (2194 m), a la carena de la serra del Verdet. El vent fresc que bufa aquí ens obliga a abrigar-nos.

Arribant al coll de Setfonts

Continuem per l'ampla carena, amb esplèndides vistes d’ambdós vessants. Passem pel costat de l'avenc del Verdet o Forat de les Gralles, de 27 m de fondària, que fa honor al seu nom, doncs sentim com piulen des del seu interior les cries de gralla. Seguim per terreny rocallós, amb un flanqueig per la dreta del Cap del Verdet, fins a la collada del Verdet (2240 m) (2 h 30 min).

Arribant a la collada del Verdet

Deixem a l'esquerra el PR C-123, que davalla per la canal del Verdet cap al refugi Lluís Estasen i que retrobarem a l'Enforcadura, i seguim per un corriol, senyalitzat amb marques grogues i fites, que s'enlaira al sud per la cresta del Pedraforca. Aviat arribem al peu de la roca, on ens cal grimpar per una dreta canal (o millor dit xemeneia), amb passos aeris però sense massa problemes.

Inici de la grimpada per la canal

En el cim Nord, camí del Pollegó Superior

Al capdamunt de la canal arribem al cim Nord (2438 m) (3 h 20 min). Des d’aquí el cim principal sembla ja molt proper, però encara hem de superar per l’aèria cresta tres succesius collets, que ens obliguen, doncs, a davallar i a pujar tres cops, amb diversos trams de grimpada, fins assolir finalment el cim del Pollegó Superior (2497 m) (4 h).

La darrera pujada

En el cim, amb el Pollegó Inferior al darrera

Des del cim, malgrat que el dia no és massa clar i el cel s’ha anat enteranyinant, gaudim encara d'una gran panoràmica de l'entorn, amb la serra del Cadí i muntanyes de la Cerdanya com el Puigpedrós i el Carlit, al nord; el massís del Puigmal i la serra de Catllaràs, a l’est; la serra d'Ensija, al sud; i el serrat del Verd, el Port del Comte i el Cogulló de Turp, a l’est. Evidentment també sobre els altres cims del massís: el Calderer i el Pollegó Inferior. Com que en el cim quedem bastant arrecerats del vent, aprofitem per menjar, doncs ja és l'hora i ens ho tenim ben merescut.

Baixem en direcció sud, primer per les roques de la cresta i després per una fàcil canal, fins a l'Enforcadura (2348 m) (4 h 20 min), collada ampla i profunda que separa el Pollegó Superior del Fals Pollegó Inferior (l’autèntic està situat més a l’est), amb la tartera de Saldes, a l'est i la tartera de Gòsol, a l'oest.

Baixant cap a l'Enforcadura

Arribant a l'Enforcadura

Retrobem el PR C-123, que transcorre per les dues tarteres i que ara seguim a la dreta en direcció a Gòsol, mentre veiem que entre les esquerdes de les roques del Fals Pollegó Inferior hi creix la violeta groga (Viola biflora).

Iniciant la baixada cap a Gòsol

Baixem fort pel camí que travessa la tartera, flanquejant el vessant sud-oest del Pedraforca. Aquest camí està ben marcat, però el fet d’estar cobert d’una fina capa de pedretes juntament amb el pendent, fa que alguns companys rellisquem una o més vegades, sense més conseqüències. Entrem un moment al bosc, on trobem petits matolls de boixerola (Arctostaphyllos uva-ursi) amb grups de flors blanques que a la tardor es converteixen en vistoses boles vermelles.

Continuem per un altre tram de tartera, fins que més avall la deixem per entrar definitivament al bosc. Anem planejant fins a sortir, poc després, a la serra de la Tossa (1935 m), on tenim una bona vista de la tartera per on hem baixat.

L'enforcadura i la tartera des de la serra de la Tossa

En el pla de la Serra

Continuem per l'espés bosc de la carena fins arribar al pla de la Serra (1860 m) (5 h 30 min). En aquest pla deixem la carena i baixem fort per l'obaga del bosc fins a sortir al torrent de l'Arrovinat (1610 m), ample, pedregós i sec. Creuem el torrent i continuem per l'altra banda fins a sortir tot seguit a una pista que seguim a l'esquerra, en baixada suau i entre camps, fins entrar a Gòsol, i pels carrers del nucli de dalt arribem de nou a la plaça Major (6 h 30 min).

Arribant a Gòsol

Celebrem l’èxit d’aquesta excursió, en la que tres companys han pujat per primer cop al Pedraforca, amb unes birres i una segona ració de coca. Les nostres excursions col·lectives continuaran a partir de setembre. Bon estiu a tothom !

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 9.06.12 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón, Isabel Salvia, Antonio García, Ferran Guillén, Jordi Rasquí i Esteve Benet.