diumenge, 29 de maig de 2011

Travessa del Cadí

Amb puntualitat britànica, ens trobem tots al bar de la plaça de Gòsol disposats a acomplir un vell somni: la travessa de la serra del Cadí. Després de deixar un cotxe per a la tornada, la resta ens desplacem cap a Josa de Cadí on iniciem l’itinerarí “amb il·lusió”, pujant pel camí que ens deixa a l’ampli Coll Jovell... “on Cadí amb lo Cadinell encaixa” com molt bé deia l’il.lustre poeta Jacint Verdaguer.

Pujant a Coll Jovell

El dia és preciós, però un ventet fresc fa que la màniga llarga no sobri. Tots ens queixem del mateix: el pes de les motxilles, i és que ja no estem acostumats a portar alguna cosa més que uns ganyips i una cantimplora d’aigua, i quan alcem la vista i veiem el costerut vessant sud de la serra, pensem... vinga endavant!


Poc a poc ens acostem a una barrera rocallosa que ens costa un xic de superar, però al capdamunt, uns prats plens de pastorelles ens acullen per a fer un mos i posar-nos en contacte amb els companys del “Grup del Samarra” que avuí estan al proper Serrat del Verd.

Una estona de descans a la carena

A partir d’aquí, el paisatge esdevé sec i pedregós, i un cop situats sobre la carena, el Toni, que és l’únic de nosaltres que coneix aquestes contrades, ens condueix al caire per tal de donar-nos les pertinents “lliçons d’abisme” que tanta falta ens faran al llarg de la jornada, i arrossegats pel seu entusiasme, fem una marrada d’anada i tornada a la Torreta de Cadí, darrer gran cim occidental de la serra des d’on contemplem la vall del Segre al seu pas per la Seu d’Urgell.


Torreta de Cadí

Les Tres Canaletes

Les roques del Gònec, del Viladre, Grossa i Dreta es succeeixen camí del Puig de les Gralleres, tenint als nostres peus les poblacions d’Ansovell i Cava. Les boires comencen a senyorejar-se de les carenes, la continuïtat de les quals aviat queda trencada per la Canal Baridana de Josa, profunda ferida practicada al llom del gegant.

Vulturó

Davant de tanta magnificència, l’esperit del poeta es materialitza i acte seguit comencem a declamar en veu alta:

Per damunt el Puig de les Gralleres,
s’aixeca altiu lo Vulturó
als seus peus la Canal Baridana
és una boca que es bada vers la negror!

Oh! Puig de la Canal del Cristall
tos flonjos cabells a l’aire
des de la teva canal albirem el Prat de Cadí,
d’un verd intens de tarda

Canal del Cristall i Prat de Cadí

Estem cansats però contents, camí del Salt del Sastre i la Costa Cabirolera, que flanquejem, per no predre més temps, cap al Pas del Cabirol on ens aturem per a berenar . Des d’aquí sembla que tot és “dat i beneït” doncs ja veiem el Comabona, extrem oriental de la serra, i el Pas dels Gosolans més enllà de la Punta Aguda.

Baixant del Pas del Cabirol

Serra Cabirolera

Però el GR ens reservava una sorpresa desagradable... enlloc de seguir prop de la carena, el molt traïdor es desvia i baixa al Cortal dels Cortils fent-nos fer una marrada i un desnivell que no estava previst i que ens enutja d’alló més.

Cortal dels Cortils

Mig perduts per la Coma dels Cortils, ens costa déu i ajuda trobar el Pas dels Gosolans que assolim... a les vuit de la tarda, després de cinc hores de travessa! i encara ens queda la baixada al refugi de Prat d’Aguiló al qual arribem just a temps que comenci el partit de la Champions entre el Barça i el Manchester. Sopar deliciós, amenitzat amb el so de la ràdio i els crits de goool!!! de Pedro, Messi i Villa. Al final del partit tots ens preguntem: “¿Por qué?”, per què hem fet una travessa tan llarga i de tant desnivell guarnida?, i la resposta és perquè erem uns ignorants del que la serra ens tenia preparat i el desconeixement és, a voltes, la felicitat.

L’endemà ens toca retornar a Gòsol, per la qual cosa, després d’un bon esmorzar, enfilem de nou cap al Pas dels Gosolans on, fent una darrera mirada, exclamem:

Adeu Prat d’Aguiló! de color verd maragda,
amb el teu refugi bastit sobre roca volcànica,
ets sota l’esguard del Blancor
i del Cadí de testes pelades.


Prat d'Aguiló

Mentre que alguns decidim pujar al Comabona, la resta es dirigeix directament a la Serra Pedregosa i al Coll de les Bassotes.

Dalt del Comabona

Dos valents expedicionaris amb el Pedraforca

És al Collell que ens reunim per anar plegats fins a la Font Terrers on fem un bon dinar sota els pins.

Descansant a la Font Terrers

Desprès, de nou al bar de la plaça de Gòsol, i amb unes cerveses a la mà, ens lliurem a la dolça tasca de recordar i pensar en noves fites per aquesta temporada que s’atansa.

ISABEL BENET. Activitat realitzada els dies 28-29.05.11 per Isabel Salvia, Carme Rodríguez, Teresa Ripollés, Anna Torres, Ferran Guillen, Esteve Benet, Isabel Benet, Susana Sanz, Alfons Belinchon, Toni Tejedor i Mercè Julve.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada