dissabte, 2 d’abril de 2011

Travessa d'Agulles i Frares

El sector occidental de la muntanya de Montserrat comprèn les regions d'Agulles (des de la Portella fins al Portell Estret o coll d'Agulles), Frares (des del Portell Estret fins al coll de Porc) i Ecos (des de coll de Porc fins al coll de Migdia). La travessa de les dues primeres (Agulles i Frares) per la carena ha estat l’objectiu, aquest dissabte, d’un bon grapat de companys que ens hem trobat a la zona d’aparcament de Can Maçana.

Sortim de Can Maçana (710 m) en direcció est pel camí ample del GR 172 (senyals vermells i blancs). Passat el coll de Guirló, deixem l'esmentat sender (per on tornarem) per agafar, a mà dreta, el camí estret, però força marcat, del refugi d'Agulles (senyals grocs). Aquest camí porta al peu d’una canal que remuntem fins al pas de la Portella; a la nostra esquerra, senyalitzat en vermell, comença l'itinerari de la travessa d'Agulles.

Entrant a la regió d'Agulles

Ens enfilem per un esperó rocallós que ens apropa a la carena. La primera pujada forta la fem per una llastra equipada amb una corda fins arribar a un dels diversos colls que haurem de travessar durant aquest itinerari.

Remuntant la primera llastra equipada

En continues pujades i baixades, i ajudats en diverses ocasions per cordes instal·lades, anem passant pel costat de roques com l'Agulla del Capdamunt, la Saca Gran, el Martell, les Bessones, etc., amb sortides a miradors amb aèries visions de la regió (especialment de la Bessona Inferior i de la Bola de la Partió) i de la paret nord del massís (amb la Foradada i la Cadireta a sota nostre).

Passant a la vora de la Saca Gran

Pujant per una de les canals de l'itinerari

Escaladors a la Bola de la Partió

Finalment, després de superar diversos collets i canals, vorejem la paret de la Tri-Roca i arribem al Portell Estret (1007 m), també anomenat coll d'Agulles i coll Figuera.

Per continuar la nostra travessa, ara per la regió de Frares, agafem a la dreta el camí que baixa per la Canal Ampla al refugi d’Agulles (senyals blancs) per a deixar-lo gairebé d'immediat, a l'alçada de la Roca Sense Nom; en aquest punt comença a l’esquerra l'itinerari de Frares (senyals blaus). Aquest camí, tan accidentat com el d'Agulles, té una gran varietat de passos, amb fortes pujades i baixades per canals molt dretes. En la primera part de l'itinerari passem pel collet del Lloro, petita clariana entre les roques del Bisbe, la Monja i el Lloro. A continuació baixem fort per l’erosionada canal del Lloro, ajudats per branques i cordes, fins arribar a una bifurcació, amb senyals blaus a esquerra i dreta. Continuem per la dreta, en baixada, però de seguida ens en adonem que anem seguint equivocadament el torrent del Lloro, i reculem per agafar, ara sí, el camí correcte de l’esquerra, que remunta una relliscosa canal (on ajuden branques, arrels i cordes) fins a un bloc de pedra encastat, que alguns superen per fora ajudats per una precària corda, i la majoria passa per sota, havent-se de treure les motxilles.

Superant amb depurada tècnica el bloc encastat

Arribem poc desprès, per un estret i aeri camí sobre la paret nord del massís, al collet dels Frares (1100 m). Grimpem a la roca de la dreta per fer un descans i admirar el paisatge, especialment de la característica roca del Lloro.

El Lloro

A partir d'aquí tot és baixada, primer per una canaleta equipada amb una cadena; després, un tram de bosc amb forta inclinació porta a la canal final del recorregut, equipada igualment amb una cadena i també amb travessers i grapes de ferro.

Baixant per la darrera canal

Superada aquesta canal, arribem tot seguit al coll de Porc (978 m). En aquest coll, deixem a la dreta el camí que baixa a la font de l’Esllavisada i al refugi d’Agulles, i baixem pel camí de l’esquerra que, per l’obaga i sota les parets dels Frares, va a trobar primer el trencall amb el camí del coll d’Agulles i poc després desemboca al GR 172, que seguim a l’esquerra.

Sota l'esguard de les parets dels Frares


Com que ja anem més relaxats, podem aturar-nos a contemplar algunes plantes curioses con és el cas del lloreret (Daphne laureola), que encara està en flor.

No triguem en passar per sota de la Foradada i la Cadireta, i un quart més tard arribem al coll de Guirló, des d’on retornem a Can Maçana, satisfets de l’itinerari realitzat per aquestes intrincades i accidentades regions montserratines.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 02.04.11 per Susana Sanz, Alfons Belinchón, Isabel Benet, Ventura Amorós, Toni Tejedor, Montse García, Xavi Benito, Cristina Parra, José Hidalgo, Ferran Guillén i Maite Ojeda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada