dissabte, 26 de març de 2011

Excursió al Puig de les Medes

Avuí ens dirigim al Puig de les Medes situat sobre la serra del mateix nom, entre les valls de Llèmena i d’Hostòles a l’extrem sudest de la comarca de la Garrotxa, indret qualificat de Reserva Natural.

Des de Girona, i passant per Sant Gregori, Llorà i Sant Martí de Llèmena, arribem al parking de Can Tura, a Sant Aniol de Finestres. Tancant la vall, pel nord i entre boires, tenim el Puigsallança, punt culminant de la Serra de Finestres la qual separa la vall de Llèmena de la de Santa Pau.

Per la pista creuem la riera de Llèmena, que baixa alegre després de les darreres pluges, i seguidament ens dirigim a l’esquerra en suau pujada. Poc després ens desviem per un camí carreter, a l’esquerra i amb marques grogues, que passa per la Casa del Ras i un cop creuat un torrent a gual, el camí segueix paral·lel a la riera en direcció a la seva capçalera. Ens cobreix un espés bosc d’alzines entre arbustos de marfull florit (Viburnum tinus).

Marfull

Més amunt cal estar atents doncs s’ha d’abandonar el camí carreter per un corriol que baixa a la riera allà on aquesta s’encaixa profundament… entre roques basàltiques!. La pregunta és, d’on venen aquestes roques volcàniques?. Després de creuar la riera enmig de blocs folrats de molses i falgueres, entre les que destaca la llengua de cèrvol (Phyllitis scolopendrium), pugem de dret per l’altre vessant pel qual es despenja l’aigua de la Font dels Socals que flueix entre basalts i que visitem tot desviant-nos per un petit corriol que sut a mà esquerra.

Font dels Socals

Un cop plenes les cantimplores, retornem al camí principal que desemboca a una pista procedent de la carretera que uneix les valls de Llèmena i d’Hostòles i que es dirigeix cap a Santa Pau. Aquí deixem les marques grogues per seguir per una altra pista que puja i va a surtir a unes grans explanades inundades de sol i d’un verd lluminós de primavera on abunden les lleterasses (Euphorbia) i les calabruixes (Muscari neglectum).

Calabruixa


Aquestes explanades eren els camps de conreu del Mas de les Medes, que actualment es troba en estat ruinós.



Aprofitem per acostar-nos a l'ermita de Sant Joan de les Medes, d'orígen romànic, i a un paller molt fotogènic que hi ha molt a prop. Des del paller flanquejem pel vessant solell el Puig de les Medes en direcció a la carena principal de la serra. Pel camí del bosc anem veient la viola boscana (Viola hirta).

Viola boscana

Des de la carena estant, gaudim de bones vistes sobre la Vall d’Hostòles, el Collsacabra i el Puigsacalm. També veiem que el Puig de les Medes és en realitat un volcà amb la típica forma de ferradura degut a que la vora del cràter va ser esberlada quan la colada de lava va eixir escampant-se pels actuals camps de conreu i escolant-se per la vall de la riera de Llèmena fins prop de Sant Aniol. D’això, però, ja fa uns 90.000 anys.


Actualment el cràter està ocupat per arbres caducifolis que encara estan esfullats; i és que aquest volcà, junt amb altres cinc, formen el conjunt eruptiu de les valls de Llèmena i Adri i, tot i que tenen el mateix origen que els famosos volcans d’Olot, aquests no són tan coneguts degut a que, al ser més antics són més dificils de reconèixer perque estan més erosionats, però el record de la seva activitat es fa ben evident al llarg de tota l’excursió.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 26.03.11 per Susana Sanz, Alfons Belinchón, Mercè Julve, Toni Tejedor, Anna Torres, Ricard Herrero, Isabel Benet i Ventura Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada