dissabte, 27 de novembre de 2010

Excursió de tardor al Collsacabra

Estem de nou reunits al bonic poble dels Hostalets d'en Bas per portar a terme la sortida col·lectiva de novembre. Aquest cop la convocatòria ha estat un éxit amb 36 participants, tot un rècord; en Ramón Samarra, l'organitzador, està més que satisfet. La proposta d'avui és una excursió circular pel vessant oriental de la serra dels Llancers, pels anomenats cingles de Falgars.

Sortim dels Hostalets d'en Bas (490 m) en direcció sud per la carretera que deixem poc després per agafar una pista a mà dreta on un rètol indica "el Bertrans". Aviat arribem al mas en restauració de la Cirera, on fem un petit esmorzar aprofitant que fa un bon sol malgrat que el fred és viu. Des d'aquí anem a buscar la propera riera de Pujolriu, on es troba la Font Cirera que veiem a l'altra riba. Nosaltres, però, seguim remuntant la vall per corriols poc definits i gens marcats, cosa que provoca més d'una marrada fins que, al capdamunt de la carena, enllacem amb el camí ral de Vic a Olot. Aquest camí encara conserva l'empedrat original que recorda, i molt, el traçat d'una via romana, sobretot el tram anomenat Grau d'Olot que, tot fent giragonses, salva la cinglera i s'enfila a l'altiplà que tenim just al damunt. Durant la pujada aprofitem per a visitar la font de les Marrades, amb artístic pessebre, i l'esquerda natural de la Mina, una espectacular trinxera. Tot està encatifat de fulles seques de faig, auró i castanyer, que contrasten amb la verdor ufanosa de molses i falgueres.

Pujant per les marrades del Grau d'Olot

Pessebre a la Font de les Marrades

Al capdamunt passem a frec de l'antic Hostal del Grau, ara convertit en residència particular, i per una pista asfaltada ens dirigim a Falgars d'en Bas, petit veïnat on hi destaquen el mas de la Coromina i l'esglèsia romànica de Sant Pere. Abans d'arribar-hi, però, hem creuat la riera de Falgars, que es precipita pel cingle en l'impressionant Salt de la Coromina, el més alt del Collsacabra.

Des de Falgars, i ja per pista de terra, arribem a l'ermita de Sant Miquel de Castelló (930 m), bastida damunt una roca aïllada amb vestigis d'un antic castell i bones vistes sobre la vall d'en Bas i serres properes, així com del massís del Canigó, que veiem lleugerament empolsinat. Dinem a l'ample mirador, sobre l'estimball, i ens hi estem fins que el sol es retira i les temperatures cauen en picat, a l'igual que nosaltres, quan descendim ràpidament pel camí de baixada fins als Hostalets d'en Bas. Acabem la jornada al bar situat al típic carrer de la Teixeda, on comentem la sortida i preparem nous projectes... Fins la propera !

ISABEL BENET. Sortida col·lectiva realitzada el dia 27.11.10.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada