dimarts, 27 de juliol de 2010

Penyes Altes de Moixeró

La lluna plena sobre el Cadí

Llustreja. Prop del coll de Pendís contemplem com la lluna plena s'ha situat sobre el Cadí, de parets rosades, fent gala de la seva bellesa incomparable. Amb aquest panorama enfilem el costerut pendent que ens ha de portar a flanquejar el turó de Prat Agre, camí de les Penyes Altes, punt culminant de la serra de Moixeró. En aquest itinerari, que correspon al GR 150-1, s'alternen el bosc i les clarianes, on el camí es desdibuixa i costa de retrobar, ferits com estem pels primers raigs de sol... Segur que serà una bona jornada.

Quan ens acostem al coll de Dental veiem prop nostre l'arrodonit cim de Moixeró, folrat de prats daurats on pasturen ramats de vaques i cavalls sota el vol d'alguns corbs que foragitem al nostre pas. De tornada hi pujarem. Des del coll de Moixeró entrem al bosc ombrívol que creix al vessant obac de les Penyes Altes i, poc a poc, ens acostem a les blanques calcàries on, en alguns punts, hem de grimpar sense cap dificultat. A través de les bretxes que de tant en tant s'obren a la muralla entreveiem les profundes canals que cap al sud davallen fortes. Els darrers estreps rocosos ens deixen a una petita carena que condueix al cim de les Penyes Altes, on hi ha un pedró símbol de la unió artificial de les províncies de Girona, Lleida i Barcelona, ja que en realitat la serra de Moixeró és frontera natural de les comarques del Berguedà i la Cerdanya. Aquesta darrera s'estén sota nostre com una estora, on hi destaca la població de Bellver; al nord la tanquen els cims de Monturull, Perafita, Tossa Plana de Lles i les grans masses del Puigpedrós i la Carbassa; al sud els relleus són més propers: el Pedraforca, que exhibeix la seva cara nord, el Comabona, serra d'Ensija, vall del Llobregat, Catllaràs... Bella panoràmica.

Penyes Altes des del cim de Moixeró

Ens acostem a la cima germana, separada tan sols uns metres, on hi arrela la planta anomenada "peucrist" (Potentilla alchemilloides) i que tant m'ha intrigat. A la roca devoniana hi apareixen restes de fauna fòsil... seran coralls?, seran crinòides? Records en tot cas. El petit poble de Grèixer apareix molts metres més avall arrecerat sota les sorrenques triàsiques, mentre que a llevant es desplega la Tosa d'Alp.

Ens acomiadem d'aquest indret amb un "a reveure", doncs aquesta muntanya mai no està de més per tornar a pujar-la.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 27.07.10 per Isabel Benet i Ventura Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada